dimecres, de setembre 02, 2020

DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 29-30/08/2020

Benvolguts/des:

Crec que a tots ens fa ve el testimoni de persones que amb la seva vida ens demostren que són honrades, en el sentit de que allò que diuen i viuen els surt del cor, que no enganyen ni volen aparentar el que no són, que reconeixen sense embuts les seves mancances i saben demanar perdó i perdonar, exercir i rebre  la correcció fraterna. Diria que es tracta d’un valor i una virtut que va més enllà de l’honestedat, això és, limitar-se el mer compliment del que està prescrit per les lleis.

Pels cristians, Jesús és la referència fonamental, el camí, la veritat i la vida, i ens demana que l’acollim i el seguim honradament, confiant plenament que és el Fill del Déu viu, el Messies, que ha vingut a complir la voluntat del Pare, que no és la nostra. Aquesta és una de les primeres preguntes que ens hem de fer, com a deixebles seus: Som honrats amb Ell? Ens el creiem des del cor? O bé només intentem ser honestos, complint el que està manat sense encarnar-ho?

Jesús, diumenge passat va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Ha de preparar-los amb pedagogia per el que esdevindrà la seva missió fonamental i ho fa amb honradesa, dient-los: “que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia”.

La persona sàvia (saviesa de la vida), diu, la que no ho és, opina. I Pere, que diumenge passat va encertar a identificar a Jesús com el Messies, el Fill de Déu viu, encara no ha adquirit la saviesa necessària,  i pretén imposar el seu criteri, i opina: de cap manera, Senyor, a vós això no us pot passar!" . També nosaltres podem caure en el parany d’opinar alegrement, sense escoltar i valorar honradament allò que se’ns diu. D’aquí el seriós correctiu que Jesús adreça a Pere: "Fuig d'aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes".                 Ens vol ajudar a reaccionar, a escoltar el que ens diu, per a que no ho prenguem com una mera opinió, sinó que esdevingui una manera de viure honrada i des del cor:  Si  algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi, la  retrobarà”

Ens creiem honradament això? Estem disposats a negar-nos a nosaltres mateixos (ABNEGACIÓ), prendre la pròpia creu i acompanyar-lo, assumint-ne les conseqüències, encara que anem contracorrent i ens compliqui la vida? O ens conformarem en complir honestament el que està prescrit, i ens limitarem només a guardar les aparences, com feien molts dels fariseus i mestres de la llei del temps de Jesús i d'avui?. Pere  anirà fent aquest procés de conversió, gràcies, sobretot, a deixar-se conduir per l’Esperit Sant. L’Esperit que hem rebut també nosaltres  i que ens fa germans de Jesús i fills de Déu, amb qui hem de dialogar, escoltant-lo atentament, deixant-nos seduir, com va fer el profeta Jeremies

Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Cristians de Roma, procurem ser cada dia més honrats per l'amor entranyable que Déu ens té, oferint-li  tot el que som. Això ha de ser el nostre culte veritable  I per tant no ens emmotllem al món present; transformem-nos renovellant la nostra manera  de veure les coses perquè puguem reconèixer quina és la voluntat de Déu:  ESTIMAR COM ELL ENS ESTIMA. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge