dilluns, de setembre 07, 2020

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 05-06/09/2020

Benvolguts gns/gnes: Quina és la sintonia que avui trobem darrera la Paraula de Déu que hem escoltat? Que Déu ens estima i vol el millor per la humanitat, i per tant, mai es desentendrà de nosaltres. Sap que no som perfectes, i que ens costa reconèixer els nostres errors.  Per això, des d’un bon principi Déu vetlla pel poble escollit d’Israel, signe de la humanitat, a fi que no s’aparti del bon camí que li traça. 

Es val, entre d’altres, de profetes com Ezequiel: ”Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel...  Si  jo amenaço a un pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Així exerceix el que avui anomenem “la correcció fraterna”,  que cerca amb amor el bé del germà i alliberar-lo, sense humiliar-lo, del mal i del pecat. Jesús a l’Evangeli ens posa davant la mateixa tessitura i ens ofereix uns mitjans per a exercir-la en el si de la comunitat. Si un germà peca, no podem quedar indiferents, com si sentíssim ploure. Hem d’intentar fer alguna cosa. Ens proposa tot un procés que passa pel diàleg personal amb l’altre, amb sinceritat, paciència i discreció. Si en fa cas, ben segur que es refarà el lligam amb la comunitat. Aquell comprendrà que tot ha estat pel seu propi bé.  Però, si no en fa cas,  aleshores hauran d’intervenir  dos o tres testimonis,  perquè s’adoni que el seu error és manifest per a més persones; i si, encara, persisteix en el seu pecat, caldrà parlar-ne amb la comunitat reunida, perquè comprengui que la seva actitud afecta a tothom. Si tampoc s’esmena, ell mateix s’haurà exclòs de la comunitat. En tot cas,  la correcció fraterna s'ha d’exercir cercant la comunió i des del propi testimoni. I cal que també siguem conscients que no és el mateix un error que una opció diferent, com no és el mateix la condemna que la correcció, o la imposició que el diàleg. 

Jesús ens diu que al costat de la correcció fraterna personal i comunitària, hi ha un altre element fonamental per la vida de la comunitat, la pregària compartida de petició al Pare, feta en el seu nom  P.e: a l’Eucaristia: si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del Cel els la concedirà, perquè on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.. Així podrem demanar perquè uns i altres acceptem i exercim adequadament  la correcció fraterna en el si de la comunitat.

I per què  en el si de la comunitat?  Jesús ens respon: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, de manera que farà créixer la nostra comunió amb Déu.  I allò que ho pot lligar millor és l’amor. Sant Pau ens diu que: Tots els manaments es troben en aquest: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei. 

Benvolguts/des: Tot començant un nou curs, sentim-nos membres actius de la comunitat, treballem per fer-ne un espai de comunió, de perdó i de conversió, fidel a l’Evangeli, esforçant-nos per acollir, exercir i rebre la correcció fraternalment, per construir junts un món millor, i que comença dins i al voltant nostre.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge