Benvolguts germans i germanes!
Aquesta vegada Jesús, adreçant-se de nou als grans sacerdots i
als notables del poble, compara el Regne
del cel, amb un banquet de noces d'un Rei. Des de temps immemorial
les persones s'han reunit al voltant d'una taula per a dialogar, per a pactar,
per a celebrar esdeveniments significatius de la seva vida. El menjar compartit és signe de comunió i
també d'alegria i felicitat, de solidaritat i aliança. Jesús mateix, sovint
comparteix la taula amb persones molt diferents. Precisament en el marc d'un
sopar pasqual, Jesús instituí l'Eucaristia, de manera que la relació entre Déu
i els homes es donés també al voltant d'una taula. Si hem estat atents, el profeta Isaïes ja ens parlava del banquet que Déu ens ofereix, quan
anuncia una futura intervenció salvadora en favor de tots els pobles. Jesús,
en la seva paràbola del banquet del Rei per les noces del seu fill, és molt més
incisiu. D'entrada, remarca que a aquestes
noces hi ha uns convidats que són cridats pel Rei i que no hi acuden. El Rei
insisteix, i aquells convidats, desagraïts, prefereixen ocupar-se dels seus assumptes,
abans que correspondre a la generosa invitació reial, arribant inclús a
maltractar i matar els seus criats. Finalment, el Rei pren mesures dràstiques i
decideix manar als seus criats a convidar a tot el món.
Tornen a ressonar amb força les paraules
"invitació", "convit". Déu, el Rei, no imposa l'entrada al
seu Regne, participar del seu banquet. Ell convida repetidament al seu poble, a
través dels profetes, que com els criats, són menyspreats i maltractats. El poble
d'Israel, tampoc voldrà escoltar Jesús,
acudir a les noces del fill del Rei. Serà aleshores quan la invitació
s'adreçarà a tota la humanitat. Així
doncs, podem concloure que el banquet de Déu, l'Eucaristia, diumenge rere
diumenge, és una invitació universal a la salvació promesa. Isaïes profetitza que Déu engolirà per sempre la mort, i aquesta profecia es compleix en la Pasqua de Crist, el
seu fill, vencent la mort en la creu, fent-nos partícips del seu triomf. Per aquesta raó el banquet de l'Eucaristia és tot un signe d'aquesta victòria, perquè
en ell actualitzem la seva Pasqua, és a dir, la seva mort i resurrecció.
Però, ¿per què aquells
convidats rebutjaren el banquet de noces? Per què a la gent li costa tant
creure?Per què tantes persones van passar de Jesús? Per què nosaltres no ens
acabem de donar del tot a la causa de l'Evangeli? No hi ha una resposta
clara, perquè ens trobem davant el
misteri mateix del cor humà, el misteri de la gràcia i de la llibertat. Malgrat
tot, Déu no es desdiu del banquet. I encara podem
preguntar-nos que ens vol dir què ja en ple banquet, aquell convidat no portava
el vestit de festa? És un toc d’alerta, perquè no participem a l’Eucaristia
o no formem part de l’Església sense preocupar-nos per viure de manera
autènticament evangèlica i sense que ens importi el sofriment humà.
Benvolguts germans/nes: Avui com ahir, Déu ens convida a deixar-nos
trobar per Crist, acudint al seu banquet, l'Eucaristia, la Missa, evitant que altres
assumptes menys importants, ho impedeixin. I de la Missa en segueix la Missió, de
treballar per la comunió fraternal de tota la humanitat amb Crist.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge