dimecres, d’octubre 07, 2020

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 03-04/10/2020


Benvolguts germans/nes: La imatge de la vinya és evocada sovint per la Paraula de Déu per a identificar-la amb el poble escollit d’Israel, i també amb la humanitat. Avui ho hem escoltat a la primera lectura d’Isaïes i a l’Evangeli segons Sant Mateu, mostrant-nos una vegada més que l'AT  i el NT estan estretament relacionats, no s'entén un sense l'altre. 

El profeta Isaïes evoca, inspirant-se en algun cant de la verema, la relació entre l'amo i la vinya, com a imatge de la relació entre Déu/espòs i Israel/esposa infidel. Quantes coses ha fet l'amo per la vinya: cavar-la, netejar-la, plantar-hi els millors ceps, construir-hi al mig una torre de guàrdia, esperant que li donaria bon raïm, i en canvi n'obté raïms agres. Com les que ha fet Déu pel seu poble escollit, per nosaltres, i n'ha obtingut sobretot desaires i infidelitats. Déu esperava justícia i bondat, i no veu més que injustícies i el clam dels oprimits, dels pobres, dels desvalguts. Els homes de judà escollits, han malbaratat la seva confiança i n'hauran de respondre davant Déu. I nosaltres, com estem administrant i responent a la confiança que ens fa amb els seus els dons? Com justifiquem les diferències socials creixents entre nosaltres i amb els països del tercer món, als qui  espoliem els seus recursos naturals...?  

El salmista, com Isaïes,  canta la vinya del Senyor, el poble d'Israel, contemplant-lo devastat per la seva infidelitat, apel·la a  la seva misericòrdia

Jesús,  mitjançant una nova paràbola adreçada altre cop als grans sacerdots i als notables del poble,  els compara aquesta vegada amb uns vinyaters homicides, que es neguen a donar al propietari de la vinya  els fruits, maltractant i matant els seus homes. I quan els envia el seu Fill, en comptes de respectar-lo, el treuen fora de la vinya i el maten per quedar-se l'heretat.  És el que viurà Jesús en la seva carn. Però Déu, lluny d'obrar amb violència, farà que Jesús, la pedra que rebutjaven els constructors, ara sigui la pedra principal de l'Església, el nou poble, donant-li la vinya, ara és el Regne de Déu,  dient a aquells mals vinyaters: us serà pres el Regne de Déu i serà donat a un poble que el faci fructificar.

L'Església, que som tots nosaltres,  té des de sempre el  repte d'acomplir la voluntat de Déu donant bon fruit, testimoniant l'Evangeli de l'amor, la justícia i la pau, conscient que el seu origen es troba en la sang del Fill que va ser assassinat fora de la vinya, de Jesucrist, condemnat i crucificat, fora de Jerusalem. Benvolguts germans/nes, nosaltres som la vinya que ha merescut tots els favors de Déu, que ens estima i alimenta amb el cos i la sang del seu Fill, que ens dona la força del seu Esperit Sant, perquè donem bon fruit. . Per això, fem nostres les recomanacions de Sant Pau: No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies, així la pau de Déu, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Només així la vinya donarà bon raïm per a tothom.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge