DIUMENGE XV DURANT L'ANY.

 Primera Lectura: Is 55, 10-11

Salm: Sl 64, 10-14

Segona Lectura: Rm 8, 18-23

Evangeli: Mt 13, 1-23

1.    1.  Esperança i dificultats.

La carta als Romans ens convida a l’esperança. La vida present és el procés de gestació del món futur perquè l’esforç pel Regne del cel és combatut pel poder del mal engendrat per la voluntat lliure dels humans. Fent el mal l’ésser humà sotmet el món present a la situació absurda de què parla la carta. Déu vol vida i estem immergits en una voràgine de mort. Tots aquells que, perquè diuen que volen ser lliures, eliminen la vida no nascuda, tots aquells que exerceixen el feixisme més fastigós matant en nom de Déu, tots aquells que menyspreen  la vida i el benestar de pobles sencers per obtenir guanys sense límits.....

Hi ha una tensió dura entre allò que és i allò que hauria de ser i aquesta tensió és causa de sofriment. Però aquest sofriment té sortida, com els dolors de part, que esdevenen no-res davant del resultat final. Igualment els cristians hem de viure l’angoixa del món present com un procés dolorós que acabarà amb l’esclat joiós de la vida nova que ja és present en germen en cada un de nosaltres.

2.    Les paràboles del Regne.

Durant tres diumenges, a partir d’avui, se’ns proclamarà el sermó de les paràboles del Regne. Jesús ens revela com és el seu regne; res a veure amb els regnes del món. Jesús sap molt bé que trobarà moltes resistències: les resistències del mal de què parla la Carta als Romans. Entendre el Regne, la Paraula, de fet és senzill, si el que escolta i investiga es posa en sintonia, es converteix. Però quan el tancament del cor refusa la paraula ens passa allò que diu Jesús: “Per més que escolteu no entendreu res...”.  Si no hi ha una “terra bona”, no hi ha res a fer.

3. Déu se’n sortirà. Nosaltres ens en sortirem.

Malgrat tot Déu garanteix que tot acabarà bé. La seva paraula ha fecundat la terra i el fruit pot trigar més o menys, però arribarà. Confiem-nos a Déu, a la gràcia, per a ell no hi ha res impossible. El Regne anirà fent forat en la realitat, malgrat el gemec actual del món, malgrat l’esclavatge a què se’ns sotmet des dels poders, tots els poders que no són el poder amorós de Déu, malgrat els errors i les incoherències dels mateixos segadors. Jesús estarà amb nosaltres fins a la fi del temps i mira que li ho posem difícil.  

Josep Esplugas Capdet, prevere.