dimecres, de maig 28, 2025

DIUMENGE VI/VII DE PASQUA.

 


1.   Església sinodal.

Al llarg de la història l’Església no és una bassa d’oli i avui dia tampoc i potser tampoc no ho pot ser. A l’àmbit universal, al nostre bisbat, a la parròquia no tothom pensa igual i no és cap desgràcia. Als inicis de l’Església ja hi ha una discrepància d’una profunditat importantíssima: el cristianisme és una branca més del judaisme o és quelcom diferent, una realitat que pot incloure jueus i pagans? El problema a què han de fer front Pau i Bernabé contra els judaïtzants és tan important que la comunitat d’Antioquia, amb molt bon criteri, decideix que el tema es resolgui a la comunitat-mare de Jerusalem. És a dir, no és un problema local, es un problema universal.

És molt important la decisió que es pren: Els cristians no són només jueus, poden ser també pagans. El cristianisme no és una religió nacional sinó una religió universal. Malgrat la decisió, el problema es va allargar molts anys però la decisió ja estava presa i no va ser mai modificada. Laus Deo!, perquè, amb la decisió contrària, nosaltres potser no seríem aquí.

Però també és important el procés de la presa de decisió. No és Pere qui decideix ni Jaume, cap de l’església de Jerusalem, per ell mateix; és un acord pres de consens. Es tracta d’un discerniment i una resolució sinodal. Tant ens hem allunyat del principi que ara hem d’anar redescobrint el sínode i no ens n’acabem de sortir?

2.   La glòria de Jesús és la nostra glòria.

L’element final dels discursos de comiat és la pregària sacerdotal de Jesús. Jesús expressa i exerceix la seva funció sacerdotal. El fragment que avui contemplem destaca el do i l’exercici de la unitat com a signe de credibilitat. La voluntat de Jesús és que compartim la seva glòria, que és la seva filiació divina. Tots som estimats de Déu ja abans de la creació, no només el Fill. En el fet que Déu ens estima arrela la dignitat de cada un dels homes i dones, àdhuc, o potser més, els més petits. .

3.     Responguem a la invitació de Jesús.

Jesús ha vingut i ve a dir-nos “Que s’acostin els assedegats. Tothom qui vulgui que prengui l’aigua de la vida de franc”. Jesús vol venir, ser present en la història, és present en la història, en cada un de nosaltres, una presència que hem de fer-la efectiva, acollint-la i manifestant-la. ”Maranatha”, “Veniu, Senyor Jesús” perquè nosaltres anem cap a tu.

Josep Esplugas Capdet, prevere. 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 25/05/2025

 

dilluns, de maig 19, 2025

DIUMENGE V DE PASQUA

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes! En aquest cinquè diumenge de Pasqua contemplem   Jesús,  sota la llum de la  resurrecció, fent el seu discurs de comiat, amb els apòstols en el darrer sopar (ho celebràrem el dijous sant), després que Judes marxi amb la intenció de delatar-lo. És com el seu testament espiritual, que s’expressa en el caliu d’una relació familiar sincera. És un moment important, ha arribat l’hora, ara serà glorificat, no pas com es pensen els deixebles, amb honors, sinó clavat a la creu, i Déu serà glorificat amb Ell. Serà l’expressió màxima del seu amor envers nosaltres, i el punt de referència fonamental pel  manament nou que ens dona. Els diu: "Fillets, és por poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres ”.

Aquest  és el testimoni millor que podem oferir, a través del qual les altres persones ens podran reconèixer com a seguidors de Crist.  I això passa per tenir una relació molt propera i íntima amb Ell, amb Déu Pare, amb el seu Esperit Sant,  a través de la pregària, de la celebració de la nostra fe, d’amarar-nos de la seva Paraula, per a viure-la i expressar la nostra fe, amb les obres.

 Ara és el moment propici. Déu actua, ara, en el moment de la passió i mort de Jesús, en aquest moment és glorificat. “Ara” no és una situació ideal, lliure de tribulacions.  També nosaltres   hem de fer un esforç per adonar-nos que és en l’ara de la nostra vida de cada dia, on hem de concretar i posar en pràctica aquest manament nou de l’amor, i evangelitzar, donar testimoni de Crist. Això comença en la manera com ens tractem els uns als altres a casa, a la comunitat, al veïnat, al barri; també en com ens relacionem a la feina, amb els companys de treball, d’estudi; i sobretot amb com tractem i ens  relacionem amb les persones més necessitades, d’aquí o vingudes de fora, cercant un futur millor.  Així ho entengueren els apòstols, també Pau i Bernabé, que plens de l’Esperit Sant, enviats per la comunitat d’Antioquia, animaven als deixebles i els exhortaven a perseverar en la fe, en les noves comunitats que fundaren, recordant-los  que per entrar en el Regne de Déu hem de passar moltes tribulacions". 

Benvolguts/des; Déu compte amb cadascú de nosaltres, per a continuar la missió dels primers deixebles i apòstols i donar testimoni de Crist, animant-nos i exhortant-nos a perseverar en la fe, malgrat les dificultats i les tribulacions que puguem tenir. Tenim un Déu que és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor, que ens anima a treballar perquè el nostre món sigui cada vegada més semblant al cel nou i la terra nova que ens té preparats, després d’aquesta vida terrena,  la ciutat santa de la Nova Jerusalem, gràcies a Jesucrist ressuscitat. Ara, doncs, és l'hora d'arremangar-nos amb el Senyor, compartir  el que som i el que tenim,  recursos i capacitats, per a fer un món més just i solidari, on tothom tingui la possibilitat de treballar i viure dignament, i on l'amor, la solidaritat , la justícia  i la pau esdevinguin la moneda de canvi de manera permanent.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 18/05/2025

 

dimecres, de maig 14, 2025

DIUMENGE IV DE PASQUA.

 


1.   La Paraula arriba més enllà d’Antioquia.

Avui Fets ens parla del primer viatge apostòlic de Pau. La Paraula s’adreça als qui no són jueus. Fins ara els creients eren tots jueus de cultura hebrea o de cultura grega, com Pau i Bernabé. Els refús de Jesús per part dels jueus fa que els dos apòstols s’adrecin sense limitacions als pagans i aquí comença una disputa que s’anirà arrossegant durant decennis: els pagans s’han de fer jueus i circumcidar-se abans de batejar-se o poden batejar-se directament? És a dir el cristianisme és una variant més del judaisme (saduceus, fariseus, essenis¡, zelotes i cristians) o és quelcom nou? La solució final la prenen els jueus a Jàmnia, un concili de rabins que exclou els cristians de la sinagoga. Definitivament els cristians no som jueus, encara que en siguem fills.

2.   El fracàs davant del món esdevé triomf davant de Déu.

La vida dels màrtirs no es malmet, com la vida de Jesús, sinó que Déu els dona el triomf de la resurrecció, com a Crist. Res del que fem de bo no es perd, encara que sembli que és inútil. La vida de Jesús, com la vida dels màrtirs, no acaba en el fracàs de la mort sinó en la glòria de la resurrecció. L’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts de l’aigua viva”.

3.   Pastors endins i enfora.

Som ovelles del ramat de Jesús i inseparablement pastors, en comunió amb Jesús. Els pastors instituïts tenen el deure d’una manera més significativa, és tota l’Església, cada un dels membres, que tenim el deure de conduir-nos els uns als altres per ajudar-se a arribar al destí a què Déu ens crida. És la tasca dels catequistes d’infants, joves i adults, dels mestres i dels pares i mares de família. Això és la tasca missionera de l’Església i és tasca de tots.

Però hi ha més. El pasturatge també s’ha d’exercir, de manera diferent, és clar, però inexcusablement, envers aquells que no són de la nostra colla. El dret a conèixer la salvació és universal perquè tothom hi està cridat. Podrà acollir-lo o refusar-lo d’acord amb la pròpia consciència però per nosaltres que no quedi.

4.   Ser u.

Ens sentim units a Déu per la força unitiva de l’Esperit Sant. “El Pare i jo som U” i Jesús vol que “tots siguin u”. Hem de trobar l’equilibri just entre la unitat necessària i la uniformitat del tot  abominable. El procés sempre obert a una major comunió demana esforç i tenacitat, renúncies i afirmacions, respecte i diàleg; fins i tot confrontació respectuosa. I una gran dosi d’humilitat. Si l’amor presideix les relacions humanes a l’interior de l’església i a tot arreu, anem bé. Si ens guiem per altres motivacions no anem bé.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dimarts, de maig 06, 2025

DIUMENGE III DE PASQUA ,3 i 4 de maig de 2025 Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes:

Regidors/es, representants i membres de l’Esbart Terrassa, padrins de la festa: Ester i Jordi. En aquest diumenge III de Pasqua, celebrem amb goig la festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig, dins de l’any Jubilar proclamat pel Papa Francesc (ACS), que ens va deixar fa uns dies,  amb el lema “Pelegrins d’esperança”;  hem escoltat com viuen els apòstols els dies després que s’hagi esdevingut la mort en creu de Jesús, i que les dones que l’acompanyaven, hagin trobat buit el sepulcre on l’havien enterrat. Jesús se’ls ha aparegut, ressuscitat, diverses vegades. Tot i així, els apòstols estan desorientats, fins el punt  que Simó Pere, decideix anar a pescar al llac de Galilea, tornant als orígens, a la mateixa feina i lloc on Jesús els va cridar per deixar-ho tot i seguir-lo, per esdevenir pescadors d’homes. L’acompanyen els altres deixebles, i durant tota la nit s’escarrassen per pescar alguna cosa, però res de res. Estan cansats i desanimats.  I, és en aquest estat, de bon matí, quan Jesús ressuscitat els surt a l’encontre, els crida des de la riba estant, i els diu:  Tireu  la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. La barca s’omple de peixos. És el Senyor!”, diu el deixeble que Jesús tant estimava. Aleshores, Pere es llança a l’aigua i quan arriben a port, es troben al Mestre que els té preparat l’esmorzar.  I malgrat que porten molts i molts peixos, la xarxa no es trenca i Ell els convida a menjar.

És el Senyor!” També nosaltres hem de fer aquest crit de Pasqua, quan a la barca de la nostra vida  hi ha avorriment i desencís. Jesús Ressuscitat, també ens surt a l’encontre, disposat a tornar-nos l’esperança i les ganes de viure amb alegria. Cal que estiguem atents, i amb llibertat tirem les xarxes d’acord amb la seva paraula, que ens llancem a l’aigua del compromís i de donar-nos, que compartim l’aliment-ajuda que Jesús ens prepara, perquè siguem prou forts i prou valents per viure amb fidelitat el nostre dia a dia donant-nos al servei dels germans, de prop i de lluny, no restant indiferents davant tantes situacions d'injustícia, de conflictes com els d’Ucraïna i Rússia, Israel i Palestina, Sudan..., o de situacions més properes que clamen al cel, com la manca d’habitatge,  de treball digne i decent...

Jesús ens estima entranyablement, com a Simó Pere, a qui dona l’oportunitat d’esmenar les seves 3 negacions, preguntant-li 3 vegades: SIMÓ, FILL DE JOAN, M'ESTIMES? És una pregunta que avui ens adreça a nosaltres:..... m'estimes? Pere li respon que sí. Aleshores Jesús li confia la missió de pasturar les ovelles, el ratifica com a pedra sobre la qual edificarà la seva Església i li fa la invitació més preuada: VINE AMB MI. També nosaltres, podem haver negat Jesús de paraula i d’obra, i sempre ens dona l’oportunitat de tornar a Ell, amb humilitat. Ens pregunta si l’estimem i tant de bo que com Pere, li responguem: Sí, Senyor; ja ho saps que t’estimoi ho fem estimant com Jesús ens estima, incondicionalment, desinteressadament i sense excloure a ningú. Aleshores podrem acomplir la missió que ens té encomanada i serem veritablement PORTADORS D’ESPERANÇA I DE VIDA.

Benvolguts/des: Seguim-lo sense por. Així la pau serà amb nosaltres, com en Pere i els apòstols, que després de rebre l’Esperit Sant de Jesús, no tingueren por de parlar en nom de Jesús, i fins i tot s’alegraren de ser maltractats pel seu nom per part dels que van fer-lo matar a la creu. Com ells, confiem en Déu, estimem  Jesús i com Jesús i  deixem-nos ajudar per Ell, l’anyell que ha estat degollat a la creu i  que ha vençut la mort amb la seva mort i resurrecció, que ens alimenta amb el seu cos, la seva sang i  la seva Paraula i que ens guia amb la força del seu Esperit. Que Maria, mare de Jesús i mare nostra, ens hi ajudi!  Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 04/05/2024

 

dilluns, de maig 05, 2025

DIUMENGE II DE PASQUA.

 


Lluc ens presenta els apòstols fent el mateix de Jesucrist amb la Paraula i avui, com veiem amb l’acció. La nostra fe arrela en el testimoni dels apòstols, nosaltres en som receptors i també transmissors, en una cadena que arribarà fins a la fi dels temps, Una fe que es manifesta en les obres de l’amor.

1.    “No tinguis por!”

"No tinguis por, soc el qui viu", Jesús mateix assisteix la seva Església en la lluita per la justícia i contra el mal. Apocalipsi és un escrit de consol davant les persecucions gravíssimes als cristians. No tingueu por és una frase recurrent dels evangelis i una exhortació als cristians quan les coses no van bé. Jesús va vèncer la mort; nosaltres, per la fe en ell, també hem vençut la mort. Donem gràcies a Déu perquè papa Francesc va ser un home força valent. Esperem que el nou bisbe de Roma superi la por i arribi a on ell no va poder arribar.

2.    El do de l’Esperit Sant.

Jesús s’apareix als deixebles per confortar-los amb la seva mateixa presència i amb el do del seu Esperit. Només la recepció del do de l’Esperit Sant ens capacita per a donar testimoni de la fe en la lluita contra el mal; tot mal, també el pecat.

3.       La missió del deixeble és l’exercici del perdó.

El deixeble rep l’Esperit per a estimar, perquè Déu és amor i el perdó és l’expressió més sublim de l’amor.  Sense l’Esperit Sant estem abocats a una justícia vindicativa, només assumint l’Esperit podem exercir una justícia justificativa. Jesús perdona incondicionalment, cosa que vol dir que Déu perdona incondicionalment. Perquè el perdó tingui efecte només cal que la persona perdonada es deixi perdonar, salvant la reparació del dany causat sempre que sigui possible. Deixem-nos perdonar per Déu i perdonem tal com Déu perdona.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

diumenge, de maig 04, 2025

IMATGES DE LA FESTA

 

Reportatge realitzat pel Cosep Casanovas i la Núria Marcet.
Moltes gràcies Josep i Núria per la vostra col·laboració!!

FESTA DE LA SANTA CREU 2025