Benvolguda
família de famílies, germans i germanes! En aquest cinquè diumenge de Pasqua
contemplem Jesús, sota la llum de la resurrecció, fent el seu discurs de comiat,
amb els apòstols en el darrer sopar (ho celebràrem el dijous sant), després que
Judes marxi amb la intenció de delatar-lo. És com
el seu testament espiritual, que s’expressa en
el caliu d’una relació familiar sincera. És un moment important, ha arribat
l’hora, ara serà glorificat, no pas
com es pensen els deixebles, amb honors, sinó clavat a la creu, i Déu serà glorificat amb Ell. Serà
l’expressió màxima del seu amor envers nosaltres, i el punt de referència
fonamental pel manament nou que ens dona.
Els diu: "Fillets, és por poc temps que encara estic amb vosaltres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat,
estimeu-vos també vosaltres ”.
Aquest és el testimoni millor que podem oferir, a
través del qual les altres persones ens podran reconèixer com a seguidors de
Crist. I això passa per tenir una
relació molt propera i íntima amb Ell, amb Déu Pare, amb el seu Esperit
Sant, a través de la pregària, de la
celebració de la nostra fe, d’amarar-nos de la seva Paraula, per a viure-la i
expressar la nostra fe, amb les obres.
Ara és el moment propici. Déu actua, ara, en el moment de la passió i mort de Jesús, en aquest moment és glorificat. “Ara” no és una situació ideal, lliure de tribulacions. També nosaltres hem de fer un esforç per adonar-nos que és en l’ara de la nostra vida de cada dia, on hem de concretar i posar en pràctica aquest manament nou de l’amor, i evangelitzar, donar testimoni de Crist. Això comença en la manera com ens tractem els uns als altres a casa, a la comunitat, al veïnat, al barri; també en com ens relacionem a la feina, amb els companys de treball, d’estudi; i sobretot amb com tractem i ens relacionem amb les persones més necessitades, d’aquí o vingudes de fora, cercant un futur millor. Així ho entengueren els apòstols, també Pau i Bernabé, que plens de l’Esperit Sant, enviats per la comunitat d’Antioquia, animaven als deixebles i els exhortaven a perseverar en la fe, en les noves comunitats que fundaren, recordant-los “que per entrar en el Regne de Déu hem de passar moltes tribulacions".
Benvolguts/des; Déu compte amb cadascú de nosaltres, per a continuar la missió dels primers deixebles i apòstols i donar testimoni de Crist, animant-nos i exhortant-nos a perseverar en la fe, malgrat les dificultats i les tribulacions que puguem tenir. Tenim un Déu que és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor, que ens anima a treballar perquè el nostre món sigui cada vegada més semblant al cel nou i la terra nova que ens té preparats, després d’aquesta vida terrena, la ciutat santa de la Nova Jerusalem, gràcies a Jesucrist ressuscitat. Ara, doncs, és l'hora d'arremangar-nos amb el Senyor, compartir el que som i el que tenim, recursos i capacitats, per a fer un món més just i solidari, on tothom tingui la possibilitat de treballar i viure dignament, i on l'amor, la solidaritat , la justícia i la pau esdevinguin la moneda de canvi de manera permanent.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge