Benvolguda família de
famílies, germans i germanes:
Regidors/es, representants
i membres de l’Esbart Terrassa, padrins de la festa: Ester i Jordi. En aquest
diumenge III de Pasqua, celebrem amb goig la festa de la Santa Creu i l’Arbre
de Maig, dins de l’any Jubilar proclamat pel Papa Francesc (ACS), que ens va
deixar fa uns dies, amb el lema “Pelegrins
d’esperança”; hem escoltat com viuen
els apòstols els dies després que s’hagi esdevingut la mort en creu de Jesús, i
que les dones que l’acompanyaven, hagin trobat buit el sepulcre on l’havien
enterrat. Jesús se’ls ha aparegut, ressuscitat, diverses vegades. Tot i així,
els apòstols estan desorientats, fins el punt
que Simó Pere, decideix anar a pescar al llac de Galilea, tornant als orígens,
a la mateixa feina i lloc on Jesús els va cridar per deixar-ho tot i seguir-lo,
per esdevenir pescadors d’homes. L’acompanyen els altres deixebles, i durant
tota la nit s’escarrassen per pescar alguna cosa, però res de res. Estan cansats
i desanimats. I, és en aquest estat, de
bon matí, quan Jesús ressuscitat els surt a l’encontre, els crida des de la
riba estant, i els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”.
La barca s’omple de peixos. “És el Senyor!”,
diu el deixeble que Jesús tant estimava. Aleshores, Pere es llança a l’aigua i
quan arriben a port, es troben al Mestre que els té preparat l’esmorzar. I malgrat que porten molts i molts peixos, la
xarxa no es trenca i Ell els convida a menjar.
“És el Senyor!” També nosaltres hem de fer aquest crit de Pasqua, quan a
la barca de la nostra vida hi ha
avorriment i desencís. Jesús Ressuscitat, també ens surt a l’encontre, disposat
a tornar-nos l’esperança i les ganes de viure amb alegria. Cal que estiguem atents,
i amb llibertat tirem les xarxes d’acord amb la seva paraula, que ens llancem a
l’aigua del compromís i de donar-nos, que compartim l’aliment-ajuda que Jesús
ens prepara, perquè siguem prou forts i prou valents per viure amb fidelitat el
nostre dia a dia donant-nos al servei dels germans, de prop i de lluny, no restant
indiferents davant tantes situacions d'injustícia, de conflictes com els
d’Ucraïna i Rússia, Israel i Palestina, Sudan..., o de situacions més properes que
clamen al cel, com la manca d’habitatge, de treball digne i decent...
Jesús ens estima entranyablement, com a
Simó Pere, a qui dona l’oportunitat d’esmenar les seves 3 negacions,
preguntant-li 3 vegades: SIMÓ, FILL DE JOAN, M'ESTIMES? És una pregunta que avui ens adreça a nosaltres:..... m'estimes? Pere
li respon que sí. Aleshores Jesús li confia la missió de pasturar les ovelles,
el ratifica com a pedra sobre la qual edificarà la seva Església i li fa la invitació
més preuada: VINE
AMB MI. També nosaltres, podem haver
negat Jesús de paraula i d’obra, i sempre ens dona l’oportunitat de tornar a
Ell, amb humilitat. Ens pregunta si
l’estimem i tant de bo que com Pere, li responguem: “Sí,
Senyor; ja ho saps que t’estimo” i
ho fem estimant com Jesús ens estima, incondicionalment, desinteressadament i
sense excloure a ningú. Aleshores podrem acomplir la missió que ens té encomanada
i serem veritablement PORTADORS D’ESPERANÇA I DE VIDA.
Benvolguts/des: Seguim-lo
sense por. Així la pau serà amb nosaltres, com en Pere i els apòstols, que
després de rebre l’Esperit Sant de Jesús, no tingueren por de parlar en nom de
Jesús, i fins i tot s’alegraren de ser maltractats pel seu nom per part dels
que van fer-lo matar a la creu. Com ells, confiem en Déu, estimem Jesús i com Jesús i deixem-nos ajudar per Ell, l’anyell que ha
estat degollat a la creu i que ha vençut
la mort amb la seva mort i resurrecció, que ens alimenta amb el seu cos, la
seva sang i la seva Paraula i que ens
guia amb la força del seu Esperit. Que Maria, mare de Jesús i mare nostra, ens
hi ajudi! Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge