DIUMENGE XXI DURANT L'ANY

 

• Primera Lectura: Is 66, 18-21
• Salm 116
• Segona Lectura: Hb 12,5-7.11-13
• Evangeli: Lc 13,22-30

1.    La salvació és universal.

Hem escoltat el missatge de profeta Isaïes, el que es coneix com a tercer Isaïes, un escrit del post exili. Les elits exiliades a Babilònia tornen a Judà i lideren la reconstrucció de la muralla i del temple. La consciència que la idolatria va ser el pecat col·lectiu que va motivar el càstig diví de l’exili fa que el poble iniciï un procés de redescobriment de la llei encapçalat pel sacerdot Esdres i el laic Nehemies. Els jueus, doncs, volen evitar recaure en la idolatria i, per això, eviten tota relació amb els no jueus. En canvi Isaïes els provoca dient-los que la salvació és per a tothom i que Déu mateix pren la iniciativa de convidar tots els pobles a la salvació. Una oferta oberta a tothom, perquè tothom és fill de Déu.

En aquests moments en què els imperialismes, la xenofòbia i la guerra estan reviscolant hem de posar el nostre gra de sorra personal i col·lectiu, en tant que església, per fer front a la violència i a l’exclusió. Si Déu no exclou, nosaltres no podem tenir les penques de fer-ho. És més, hem de maldar per fer créixer la fraternitat i la solidaritat.

2.    Jesús també insisteix.

Jesús insisteix que en el banquet escatològic hi haurà gent d’arreu i potser els que es pensen elegits en quedaran fora. Els elegits no ho són per la seva ètnia o per la seva confessió religiosa, sinó els qui obren el bé, els que passen per la porta estreta. I la porta estreta vol dir no el camí de la fanfarroneria humana sinó el camí de la humilitat de Déu. La porta estreta comporta l’opció de l'entrega generosa als altres, en el servei fraternal des de la humilitat; comporta l'acceptació de les contrarietats de la vida, posant la confiança en Déu en tota ocasió. Recordem les benaurances, absolutament escandaloses, o la perplexitat de Pere i els altres quan Jesús els diu que els rics ho tenen magre per entrar al Regne del Cel.

3.    El missatge de la carta als hebreus.

És un missatge molt contextuat, com tota la carta, en un medi cultural i religiós molt jueu i molt llunyà, per tant, de la sensibilitat contemporània; no en va han passat més de 1900 anys des de la redacció de la carta. Quin és el missatge de fons? Doncs que les dificultats i els mals que patim en la vida no esdevenen perquè som refusats per Déu, com pensaven fins i tot els deixebles.

4.      Epíleg.

Donem gràcies a Déu perquè ens ofereix la possibilitat real de compartir el Regne i demanem-li gràcia per superar les dificultats, sobretot les que posem nosaltres mateixos, que ens priven de passar per la porta estreta.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL DOMINICAL 24/08/2025

 

MISSA DEL XX DIUMENGE DURANT L’ANY.16-17/08/2025

 

• Primera Lectura: Jr 38,4-6.8-10
• Salm 39
• Segona Lectura: He 12,1-4
• Evangeli: Lc 12,49-53

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans/nes en Crist:

Jesús sempre parla sense embuts, i avui és un d'aquells dies en que les seves paraules ens colpeixen i ens sorprenen: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria veure-la cremar! A què ve aquesta duresa i agressivitat? Jesús té pressa per executar una sentència? O més aviat, ens fa pensar en la Pentecosta, moment en què l'Esperit adoptarà la forma de flama i de foc, de manera que "calar foc a la terra" expressa el desig i la missió de Jesús, que l'Esperit penetri en el cor de la terra?. Ho diu tot fent camí cap a Jerusalem, lloc on acomplirà la seva missió, on "he de passar la prova d'un baptisme", baptisme que aquí suposa passar per la passió i la mort en creu, i per això expressa clarament quins són els seus sentiments: Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada.

Sí, aquest és el testimoni creient fonamental de Jesús, que com el del profeta Jeremies, per ser fidels a Déu, provoquen la divisió  entre els que ja els hi està bé com van les coses, malgrat que provoquin guerres i conflictes: els poderosos;  i els qui anhelen un món millor, més just i solidari, pacífic, proper al Regne de Déu: els senzills i els humils. I com massa sovint passa, els primers, gràcies al poder de la força i els diners, amb violència i crueltat, desfoguen la seva ràbia contra qui pretén canviar les coses. A Jeremies pretenen deixar-lo morir dins una cisterna, perquè amb les seves paraules desanima als guerrers; i a Jesús el condemnen a morir a la creu, perquè és el Fill de Déu, el salvador que ve a alliberar-nos de la mort i del pecat.

Déu no els abandona ni ens abandona mai.

Efectivament, Jesús un cop mort i sepultat, ressuscita i ens dona la força del seu Esperit Sant i el do de la fe.  

Jesús ens demana que, personalment i comunitàriament,  sortim d’una fe viscuda rutinàriament per a viure-la des de la intensitat de l’Evangeli.  No podem continuar tenint com a objectiu la recerca de la tranquil·litat, defugir els problemes, no defensar el que creiem per si de cas... Si som veritables deixebles del Crist ens hem d’esforçar a seguir les seves petjades i per tant, com ell, hem de recuperar el foc de l’amor de Déu que crema en el nostre interior per a transmetre’l a tothom. Un foc que també dona escalfor, i que fa llum, una llum que il·lumina els camins de molts dels qui ens envolten. Però també és el foc que crema tot allò que no serveix, i per això, molesta. I els que l’envolten el volen apagar, o com van fer amb Jeremies, posar-lo en un pou.  No tinguem por, aquest camí no el fem sols, com a franctiradors, perquè Jesús el fa amb nosaltres, ajudant-nos a portar  la mateixa creu. Com ens diu St. Pau:  En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

Benvolguts/des: No caiguem en la temptació de veure en Jesús, una assegurança per a que les coses ens vagin més bé, que ens estalvia dificultats, contratemps; sinó que reconeguem que la seva misericòrdia es manifesta trobant-nos amb aquell amor de Déu que  té sempre  Jesús a la creu, no com a signe de l'abandó del Pare, sinó com signe del seu amor més gran i font de nova vida. Que aquesta Eucaristia, celebrada amb la comunitat cristiana (família de famílies i companya de camí),  la pregària i un cor ben obert al Senyor i a la força de l’Esperit Sant, ens hi ajudin!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 17/08/2025

 

DIUMENGE XIX DURANT L'ANY

 

• PRIMERA LECTURA: Sv 18,6-9
• SALM 32
• SEGONA LECTURA: Hb 11,1-2.8-19
• EVANGELI: Lc 12,32-48

1.   Déu allibera el poble hebreu, el seu poble.

El poble d'Israel, repassant la seva història, hi veu la mà providencial de Déu, que el va conduint cap a la salvació i la felicitat, malgrat les seves infidelitats. Els israelites, i nosaltres, humans podem tòrcer el pla de Déu sobre el món, però la nostra esperança és que la història acabarà bé; que el Regne de Déu s’instaurarà.

2.   Abraham posa la confiança en Déu.

L'autor de la carta als hebreus ens proposa la figura modèlica d'Abraham: una confiança absoluta en Déu, fora de tota lògica humana. Sacrificar el fill únic, nascut per una intervenció providencial de Déu no tenia cap sentit, però per damunt de tota comprensió humana hi havia una confiança absoluta en Déu.

3.   Novament l’ídol-diner.

L'Evangeli de Lluc avui ens demana la resposta de la nostra actitud activa: No confiar en la riquesa és primordial, perquè, si hom confia en els diners, ja no confia en Déu. La riquesa del creient és Déu i els germans, inseparablement. El diner, les possessions, no poden ser un absolut en la nostra vida. No acumuleu riqueses i les que puguem tenir que serveixin per a fer el bé.

4.   “No tingueu por”.

El creient assenyat no pot tenir por de res perquè posa tota la confiança en Déu, com Abraham, just al contrari del ximplet de la paràbola de l’altre dia. I és que Déu sí que no té por; confia tant en nosaltres que ens fa responsables del seu Regne, juntament amb Ell mateix, això sí, perquè sols no podríem res.

5.   Conclusió.

Potser fora bo, a partir de la Paraula que avui hem escoltat, repensar en la nostra pregària personal com anem de confiança en Déu i quines pors tenim.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL SETMANAL

 

FULL DOMINICAL 10/08/2025

 

DIUMENGE XVIII DURANT L'ANY

 

• Primera Lectura: Qoh 1,2; 2,21-23
• Salm: 89
• Segona Lectura: Col 3,1-5.9-11
• Evangeli: Lc 12,13-21

1.     Riquesa, poder... tot és en va.

Aquest missatge que hem sentit avui, de Qohèlet (membre de la comunitat) és simple i clar; un missatge que encara és més clar i reiteratiu en el missatge del Nou Testament. Tants exemples com vulgueu. Recordem l’episodi de Marta i Maria. “Només hi ha una cosa essencial i Maria ha sabut triar”. “No podeu servir Déu i el diner”; i altres.

2.     L’evangeli d’avui va pel camí de Qohèlet.

 “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè, ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”, Tota possessió material és incerta: “aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida”. Papa Francesc deia: No he vist mai un cotxe fúnebre seguit d’un camió de mudances”. El diner es va en ell mateix, però és bo quan es fa servir per al bé comú. Si es fa servir per a benefici exclusiu del posseïdor és causa d’embrutiment i de pobresa en persona i així va el món.

3.     “Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist”

Hem ressuscitat ja amb el Crist, ens pertoca la vida del ressuscitat perquè hem optat per Ell, altrament, què fem aquí, al temple? Posem la mirada en el futur escatològic ben arrelats en la realitat quotidiana, com féu Jesús. Cerquem allò que és de dalt perquè aquí hi estem de passada: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor”. Quan marxem d’aquest món només ens podrem endur el capital d’amor que hem donat. “Al final del camí em preguntaran: Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms” (Pere Casaldàliga ).

4.     Conclusió.

En la pregària personal pensem quines són les nostres prioritats en la vida i què hem de rectificar. Repensem la nostra adhesió al Crist. Demanem força per fer a cercar allò que és d’allà dalt en allò que és d’aquí baix.

Josep Esplugas Capdet, prevere.