1.
La salvació és universal.
Hem escoltat el
missatge de profeta Isaïes, el que es coneix com a tercer Isaïes, un escrit del
post exili. Les elits exiliades a Babilònia tornen a Judà i lideren la
reconstrucció de la muralla i del temple. La consciència que la idolatria va
ser el pecat col·lectiu que va motivar el càstig diví de l’exili fa que el
poble iniciï un procés de redescobriment de la llei encapçalat pel sacerdot
Esdres i el laic Nehemies. Els jueus, doncs, volen evitar recaure en la
idolatria i, per això, eviten tota relació amb els no jueus. En canvi Isaïes
els provoca dient-los que la salvació és per a tothom i que Déu mateix pren la
iniciativa de convidar tots els pobles a la salvació. Una oferta oberta a
tothom, perquè tothom és fill de Déu.
En aquests moments en
què els imperialismes, la xenofòbia i la guerra estan reviscolant hem de posar
el nostre gra de sorra personal i col·lectiu, en tant que església, per fer
front a la violència i a l’exclusió. Si Déu no exclou, nosaltres no podem tenir
les penques de fer-ho. És més, hem de maldar per fer créixer la fraternitat i
la solidaritat.
2.
Jesús també insisteix.
Jesús insisteix que
en el banquet escatològic hi haurà gent d’arreu i potser els que es pensen
elegits en quedaran fora. Els elegits no ho són per la seva ètnia o per la seva
confessió religiosa, sinó els qui obren el bé, els que passen per la porta
estreta. I la porta estreta vol dir no el camí de la fanfarroneria humana sinó
el camí de la humilitat de Déu. La porta estreta comporta l’opció de l'entrega
generosa als altres, en el servei fraternal des de la humilitat; comporta
l'acceptació de les contrarietats de la vida, posant la confiança en Déu en
tota ocasió. Recordem les benaurances, absolutament escandaloses, o la
perplexitat de Pere i els altres quan Jesús els diu que els rics ho tenen magre
per entrar al Regne del Cel.
3.
El missatge de la carta als hebreus.
És un missatge molt
contextuat, com tota la carta, en un medi cultural i religiós molt jueu i molt
llunyà, per tant, de la sensibilitat contemporània; no en va han passat més de
1900 anys des de la redacció de la carta. Quin és el missatge de fons? Doncs
que les dificultats i els mals que patim en la vida no esdevenen perquè som
refusats per Déu, com pensaven fins i tot els deixebles.
4.
Epíleg.
Donem gràcies a Déu perquè ens ofereix la possibilitat real de compartir el Regne i demanem-li gràcia per superar les dificultats, sobretot les que posem nosaltres mateixos, que ens priven de passar per la porta estreta.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge