- Conclusió del temps de Nadal o millor del temps litúrgic de les
epifanies.
En aquest temps
litúrgic l’Església celebra, agraeix i contempla el do de la revelació de
l’ésser i del designi de Déu per al món. El Déu de Jesucrist és inabastable a
la capacitat de comprensió dels humans; si el coneixem és perquè Ell s’ha fet
conèixer purament per amor. No en tenia cap necessitat, però ho fa en
coherència amb el seu més important: “Déu és amor” (1Jo 4,8) i es manifesta
perquè nosaltres puguem tenir ocasió d’estimar-lo com ell vol ser estimat i Ell
vol ser estimat per l’amor als germans, perquè qui diu que estima Déu, “però
no estima el seu germà seria un
mentider, perquè qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que
no veu”
- Epifania i epifanies.
El baptisme de Jesús
és la darrera epifania preparatòria de la missió de Jesús. Primer Josep i
Maria, després Joan en el ventre de sa mare i la mare mateixa, Elisabet, i els
pastors, i els mags. Finalment Jesús mateix rep la manifestació del seu Pare
del cel en presència de Joan. Jesús ha arribat a la seva maduresa en adquirir
consciència de la vocació de què és objecte de part de Déu. A partir d’aquí
tota la vida de Jesús és epifania continuada de Déu. La narració dels fets per
part dels evangelis no és una crònica sinó l'expressió d'un fet molt elaborat
per la teologia de la primitiva comunitat.
- La condició humana de Jesús.
El bateig és
expressió de la condició humana de Jesús. Jesús rep el baptisme de Joan, un
baptisme de conversió, a partir del qual emprèn una nova vida: passa a
desenvolupar la seva missió profètica. L’Església naixent va adoptar el
baptisme, ampliant-ne el sentit; segueix essent una expressió de conversió però
també l’expressió de l’acceptació de la parentalitat de Déu i de la incorporació
a la comunitat cristiana.
- Déu a l’abast.
El cel esquinçat és
l’expressió de l’aproximació de Déu a l’ésser humà, la superació de les
barreres entre Déu i el món. Jesús és el cel a la terra, Jesús és Déu entre els
ésser humans. Déu ja no és més quelcom llunyà i inabastable per a l’ésser humà,
en assumir la condició humana ha trencat totes les barreres que podien existir,
fent-se un dels nostres ens ha transportat a la seva esfera divina, ens ha
divinitzat.
- El do de l’Esperit.
Déu es manifesta a
Jesús, donant-li l'Esperit i revelant-li la seva filiació divina a través de la
veu del Pare: "Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he
complagut". El do de l’Esperit obre l’enteniment a entendre la realitat i
la voluntat per procurar transformar-la.
- Conseqüència per a nosaltres.
També nosaltres pel
bateig i la confirmació rebem la vida nova de Déu i la missió d'ésser
corredemptors amb Jesucrist, precisament des de i en la nostra condició humana,
dèbil i pecadora. Portem al món pau i llibertat, fent el bé, com feia Jesús.
Aquest és el compromís baptismal, que ara us convido a renovar.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge