dilluns, d’agost 23, 2021
dimecres, d’agost 18, 2021
MISSA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARIA. DIUMENGE 15/8/2021
Benvolguts germans/es:
Avui, celebrem una de
les festes més arrelades en els nostres pobles i que des del segle VIIIè, tant
a l’Orient com a l’Occident l’Església ha celebrat amb gran solemnitat: la Dormició
o l’Assumpció de Maria, en cos i ànima
al cel, veritat que forma part del dipòsit de la fe, definida com a dogma pel
Beat Pius XII el dia 11 de novembre de l’any 1950.
*Maria, ve avui a fer festa amb nosaltres, com ho feu amb la
seva cosina Elisabet, a la qual visità decididament després de rebre l’anunci
que del seu si, per obra de l’Esperit Sant, naixeria el Fill de Déu. Tant
de bo que acollíssim la Paraula de Déu, amb la mateixa senzillesa i
disponibilitat que Maria i que Elisabeth. Aquestes
actituds misericordioses ens calen també, per descobrir l’acció de Déu en
aquelles persones a qui elles representen: els pobres, els orfes, els
estrangers, les viudes, els malalts, els captius, els pecadors...
*En Maria, s’acompleix l’hora de Déu: Així ho expressa a l’apocalipsi una veu que crida amb tota la
força “Ara és
l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i
el seu Messies ja governa”.
Maria és la Mare de Déu, la que permet que el Fill de Déu s’encarni i neixi,
duent a plenitud l’obra de la redempció. És la nova Eva, que amb la seva
humilitat repara el pecat que Eva cometé en voler ser com Déu, menjant el fruit
prohibit.
*Maria ens va al davant en ser glorificada amb el seu fill, participant
plenament de la seva resurrecció, de la Pasqua de Jesucrist. Com ens diu Sant Pau, Crist
ens obra la porta cap a la vida eterna. Déu Pare el fa rei del seu Regne i li sotmet tots els enemics, fins i tot la
mort. I nosaltres, fills de Déu en el Fill, pel
baptisme, també esperem, ressuscitar un dia i viure per sempre amb Déu, com
Maria, la nostra mare. Per això, tal i com diu el prefaci, Ella ens
és “imatge i primícia de l’Església
gloriosa, model d'esperança certa i consol del poble que camina”.
*Amb Maria, som cridats a viure el nostre particular Magnificat.
Adonar-nos que a través d’Ella, el Fill de Déu ens visita i es queda entre
nosaltres. Com Maria, hem de reconèixer el pla de Déu en la nostra vida i
posar-nos en camí. Ella corre a l’encontre d’Elisabet decididament, no s’atura. Hem
d'aprendre de Maria a unir-nos al projecte del món nou que Déu té previst. I
com Elisabet, hem de reconèixer en Maria la millor deixeble de Jesús, perquè
escolta la paraula de Déu i la guarda en el seu cor per a viure-la. Hi confia totalment
i sap que Déu obra meravelles en Ella. Un Déu que ens estima a tots, que vol fer meravelles amb nosaltres, d’una
manera preferencial amb als més pobres. Un Déu que derroca els poderosos del
soli i exalça els humils i que pot capgirar
els plans humans de la història.
*Benvolguts/des, celebrem aquesta festa amb fe i alegria, i
acompanyats per Maria, Assumpta al cel, sentim-nos família de Déu, guiats per
l’Esperit Sant, disposats a seguir les petjades de Jesús, amb humilitat i esperit
de servei, sense deixar-nos temptar pel drac de la indiferència davant les necessitats dels nostres germans més
desvalguts ni de les injustícies que més a prop o més lluny de nosaltres es
donen. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, d’agost 10, 2021
MISSA DEL DIUMENGE XIX DURANT L’ANY 07-08/08/2021
Benvolguts/des
germans/nes:
La vida és una gran
aventura que podem viure de moltes maneres, segons siguin la nostra actitud i les
circumstàncies que l'envolten. Hi ha moments en que les coses ens van tant
bé que ens menjaríem el món i n'hi ha
d'altres que, al contrari, no en donem una de bona, encadenem un entrebanc rere
l'altra, fins el punt que ens sentim temptats de tirar la tovallola. Tan per
excés com per defecte, pot ser que ens refiem massa de nosaltres mateixos i
de les nostres capacitats, i ens costi
creure que Déu fa camí amb nosaltres i ens vol ajudar a afrontar tant els bons
com els mals moments.
El profeta Elies ho viu en carn pròpia.
Després de reptar i vèncer de la mà de
Déu als profetes de Baal a la muntanya
del Carmel, per demostrar que ell era l'únic profeta del Senyor que havia
quedat; fugí cap a la muntanya de l'Horeb, a causa de l'amenaça de mort que li proferí Jezabel,
l'esposa del rei Acab, i exhaust, després d'un dia de camí al desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i
demanà la mort, pregant així: "Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida;
no he de ser més afortunat que els meus pares". La seva humanitat i la
seva manca de fe en el Senyor, el fan dimitir de la seva missió. Però Déu li
renova les forces amb el seu aliment.
Som fràgils i com Elies hem de reconèixer que també necessitem tastar l'aliment del Senyor, per veure que n'és de bo, alçar la mirada perquè ens ompli de llum i invocar-lo, perquè ens escolta i ens salva del perill.
Déu mateix se'ns dona com aliment amb Jesús, el seu Fill estimat, Déu encarnat, però també fill adoptiu de Josep, el fuster, i de Maria, la filla de Joaquim i Anna. És el pa baixat del cel, l'aliment de vida eterna. Això els jueus no ho poden pair i murmuren.
Avui, en ple segle XXI, continuen les murmuracions, negant
que Jesús sigui el nostre salvador, el pa que dona la vida, el pa que baixa del
cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Molts rebutgen l'aliment de la
seva Paraula, del seu Cos i de la seva Sang, de la seva persona, i en fan mofa
o resten indiferents. Però, en aquests
moments de dificultat a molts nivells on
trobarà la humanitat la font d'esperança i de sentit? Hem rebut l'Esperit Sant, amb el que Déu ens
ha marcat, i com ens diu Sant Pau a la carta als efesis, no podem deixar-nos
arrossegar per la corrent del desencís i el pessimisme. Quin és el secret per
aconseguir-ho? Ens respon el mateix Sant Pau: Sou fills estimats de Déu: imiteu el
vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estima.
Benvolguts
gns/nes: alimentem-nos amb fe de Jesús, el pa viu baixat del cel, de la seva
Paraula, del seu cos i de la seva sang, participant de l'Eucaristia, perquè puguem
estimar com Crist ens estima, i plens d'Ell visquem el seu Evangeli,
compromesos en favor del bé comú i la
justícia, compartint, donant i donant-nos.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, d’agost 02, 2021
MISSA DEL DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY 31/7-1/8/2018
Benvolguts gns/nes: Cada
matí, quan obrim els ulls i ens disposem a encetar un nou dia, ¿què pensem?
¿Que ens ajuda a dir que val la pena viure?
Déu ho sap. Però segur que si no estem en pau amb nosaltres, amb les
persones que ens envolten i amb Déu mateix, el nostre despertar serà més
feixuc, i el pes de la consciència farà que ens costi arrencar, fins que trobarem l'excusa o l'autojustificació a mida per a afrontar una jornada més com si
no passés res.
Si això és així i ens
adonem que cal fer alguna cosa per canviar-ho, donem-ne gràcies a Déu, i posem en pràctica les paraules que
St.Pau adreça als cristians d'Efes: no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per
criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Despulleu-vos
d'aquesta naturalesa envellida...Que es renovi el vostre esperit i tota la
vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha
creat a imatge seva: porteu una vida justa i santa de veritat.
Necessitem viure en pau i trobar un sentit a tot allò que fem.
Sovint oblidem d'on venim i com la mà de Déu s'ha fet present en la nostra
història personal i comunitària. Això
no és nou, ja li va passar al poble escollit d'Israel. Déu l'alliberà de
l'esclavatge d'Egipte de la mà de Moisès i Aharon. Els israelites veieren com
els Egipcis perseguidors morien ofegats al Mar Roig mentre a ells se'ls obrien
les aigües i podien travessar-lo sense
por. Però ja en el desert, de camí cap a la terra promesa, se n'oblidaren i
començaren a murmurar. Prefereixen la seguretat d'un plat a taula, encara que hi
perdin la dignitat, que la recerca esforçada i incerta de la llibertat, tot i
que sigui avalada pel Senyor. Tenen set i gana i aquesta situació, aleshores com ara,
desanima. Potser
per això, Déu accedeix a donar-los el
blat celestial, però en la mida justa de cada dia. Els
israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:"Manhu"... "Què és això? Moisès els
digué: "Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment". Moisès
ha intercedit per ells davant Déu i n'ha obtingut el Mannà del cel. I Déu no
se'n desentén, malgrat que continuarà sent un poble desagraït i desmemoriat i la seva aliança culmina amb Jesús. Diumenge
passat no vam poder escoltar el començament del capítol 6 de Sant Joan, perquè
era Sant Jaume, en què Jesús alimentà a més de 5000 persones amb els cinc pans
d'ordi i dos peixos que aquell noi li oferí, perquè els multipliqués i tothom
en quedà saciat. I quan aquest diumenge
el van a buscar a Cafarnaüm, Jesús els ha de recordar que l'home no viu només
de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. En
qualsevol cas, podem concloure que com Jesús, pastoralment, no hem de descuidar
mai la caritat material, donar pa i aigua al qui té fam i set, ni tampoc
desatendre la seva fam i set més interiors. I Jesús, és qui sacia ambdues, especialment en cada
celebració de l'Eucaristia, perquè ha
donat la vida vencent la mort , ressuscitant, perquè nosaltres tinguem vida a
desdir. Ell mateix ens diu: Jo soc el pa que dona vida: els qui venen a mi no
passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.
Benvolguts/des,aprofitem aquest temps d'estiu per a descansar, i també per a revisar la nostra vida: quin valor donem a l'Eucaristia? Jesús és per nosaltres l' aliment que ens omple? Com responem a la seva crida a estimar-nos i a compartir el que som i el que tenim, per a fer present arreu el seu Regne d'amor, de pau i justícia, començant pel nostre entorn més immediat?. Que la força del seu Esperit Sant ens ajudi a fer-ho de la millor manera!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)