dijous, d’octubre 29, 2020

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY 24-25/10/2020


1a. Lectura: Ex 22,20-26 

Salm 17 

2a. Lectura: 1Te 1,5c-10 

Evangeli: Mt 22,34-40

Benvolguts gns/nes.:

La pregunta que avui el mestre de la Llei fariseu li fa a Jesús per provar-lo, també ens la pot fer a nosaltres qualsevol persona, i no pas amb mala intenció, per copsar a on fonamentem la nostra fe.  Mestre, ¿quin és el manament més gran de la LLei.  Qui pregunta, teòricament, és un expert en la Llei. Per tant, bon coneixedor de l'Aliança que Déu havia fet amb el poble d'Israel, alliberant-lo de l'esclavatge d'Egipte, de la mà de Moisès i donant-li els deu manaments, per a que visqués amb sentit i feliçment. Però amb el temps, els mestres de la llei havien afegit més preceptes fins arribar als 613, dels quals 365 eren prohibicions i 248 obligacions. I la resposta de Jesús és clara i contundent, molt clarificadora, posant les coses en el seu lloc: "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en el llibre de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos".

De manera que el fonament és l'amor a Déu i als germans, i tota la resta deriva d'aquests dos. Jesús hi afegirà encara un manament nou que completarà els anteriors: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat. I la mesura del seu amor serà l'entrega de la seva vida, deixant-se executar a la creu per salvar-nos de la mort i el pecat, alliberar-nos del mal, amb la seva resurrecció i l'enviament del seu Esperit Sant.

I això, veritablement, constitueix el moll de l'os de la nostra fe i per tant del nostre ser cristià, deixebles del Crist. Déu és qui té la iniciativa, és Ell qui ens estima primer. En el llibre de l'Èxode podem trobar com el seu amor s'adreça a nosaltres i d'una manera preferencial, als més dèbils i desvalguts: els immigrats, les vídues i els orfes. Això ens hauria de fer reflexionar sobre com és la nostra relació amb als immigrants, amb les persones d'altres religions, amb les persones que demanen el nostre ajut... No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d'Egipte. Ni cap viuda ni cap orfe.

Perquè a Déu l'estimem estimant els altres, i no només amb els qui estem units per vincles de sang i d'amistat, sinó també amb tota la humanitat, pel sol fet de compartir la dignitat de criatura de Déu. També s'imposa una reflexió sobre quin ús donem als nostres béns, si tenim present el bé comú, si estem disposats a compartir els neguits i les preocupacions dels altres, propers i llunyans, especialment dels qui s'han quedat o estan apunt de quedar-se al marge del camí, potser a causa del nostre ritme de vida desenfrenat; i a ser solidaris amb ells: diners, treball, aliments, habitatge, temps...Tot això,  és el que dóna un contingut real al manament de l'amor.  Perquè si de nosaltres només surten paraules boniques i bones intencions, però que no es concreten en la nostra manera de fer i de ser, estem fent volar coloms i donem un pèssim testimoni de la nostra fe.  

Benvolguts gns/nes, seguint l'exemple de la comunitat de Tessalònica, que van acollir la Paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant  i abandonaren els ídols i es convertiren a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill salvadorrenovem la nostra fe en Crist i participem,  de la missió de l'Església  donant a conèixer Crist i el seu Evangeli a tothom amb el nostre testimoni, perquè “TOTS SOM GERMANS” (F.T.).

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dijous, d’octubre 22, 2020

PRIMERES COMUNIONS

DISSABTE 10 D'OCTUBRE


DISSABTE 17 D'OCTUBRE


DIUMENGE 18 D'OCTUBRE


dilluns, d’octubre 19, 2020

DOMUND 18/10/2020

 



DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY 10-11/10/2020

 


Benvolguts germans i germanes!

Aquesta vegada Jesús, adreçant-se de nou als grans sacerdots i als notables del poble,  compara el Regne del cel, amb un banquet de noces d'un Rei. Des de temps immemorial les persones s'han reunit al voltant d'una taula per a dialogar, per a pactar, per a celebrar esdeveniments significatius de la seva vida. El menjar compartit és signe de comunió i també d'alegria i felicitat, de solidaritat i aliança. Jesús mateix, sovint comparteix la taula amb persones molt diferents. Precisament en el marc d'un sopar pasqual, Jesús instituí l'Eucaristia, de manera que la relació entre Déu i els homes es donés també al voltant d'una taula.  Si hem estat atents, el profeta Isaïes ja ens parlava del banquet que Déu ens ofereix, quan anuncia una futura intervenció salvadora en favor de tots els pobles. Jesús, en la seva paràbola del banquet del Rei per les noces del seu fill, és molt més incisiu. D'entrada, remarca  que a aquestes noces hi ha uns convidats que són cridats pel Rei i que no hi acuden. El Rei insisteix, i aquells convidats, desagraïts, prefereixen ocupar-se dels seus assumptes, abans que correspondre a la generosa invitació reial, arribant inclús a maltractar i matar els seus criats. Finalment, el Rei pren mesures dràstiques i decideix manar als seus criats a convidar a tot el món.

Tornen a ressonar amb força les paraules "invitació", "convit". Déu, el Rei, no imposa l'entrada al seu Regne, participar del seu banquet. Ell convida repetidament al seu poble, a través dels profetes, que com els criats, són menyspreats i maltractats. El poble d'Israel,  tampoc voldrà escoltar Jesús, acudir a les noces del fill del Rei. Serà aleshores quan la invitació s'adreçarà a tota la humanitat. Així doncs, podem concloure que el banquet de Déu, l'Eucaristia, diumenge rere diumenge, és una invitació universal a la salvació promesa. Isaïes profetitza que Déu  engolirà per sempre la mort, i aquesta profecia es compleix en la Pasqua de Crist, el seu fill, vencent la mort en la creu, fent-nos partícips del seu triomf.  Per aquesta raó el banquet de l'Eucaristia és tot un signe d'aquesta victòria, perquè en ell actualitzem la seva Pasqua, és a dir, la seva mort i resurrecció.  

Però, ¿per què aquells convidats rebutjaren el banquet de noces? Per què a la gent li costa tant creure?Per què tantes persones van passar de Jesús? Per què nosaltres no ens acabem de donar del tot a la causa de l'Evangeli? No hi ha una resposta clara,  perquè ens trobem davant el misteri mateix del cor humà, el misteri de la gràcia i de la llibertat. Malgrat tot, Déu no es desdiu del banquet. I encara podem preguntar-nos que ens vol dir què ja en ple banquet, aquell convidat no portava el vestit de festa? És un toc d’alerta, perquè no participem a l’Eucaristia o no formem part de l’Església sense preocupar-nos per viure de manera autènticament evangèlica i sense que ens importi el sofriment humà.

Benvolguts germans/nes: Avui com ahir, Déu ens convida a deixar-nos trobar per Crist, acudint al seu banquet, l'Eucaristia, la Missa, evitant que altres assumptes menys importants, ho impedeixin. I de la Missa en segueix la Missió, de treballar per la comunió fraternal de tota la humanitat amb Crist.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL - 11 D'OCTUBRE