¡Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Després
d’escoltar la Paraula de Déu que se’ns ha proclamat, ens convé fer silenci,
perquè les Paraules de Jesús ressonin ben endins nostre, per a contemplar-lo i
adorar-lo, agraïts.
Ell ens revela el regne de Déu, que no és de poder ni d’honors sinó d’amor, de perdó, d’humilitat, de servei. És el servent sofrent del que ens parla el profeta Isaïes, que ple de confiança amb Déu, ofereix el seu cos per a que l’assotin i el maltractin injustament. Crist, el nostre rei, es despulla de la seva condició divina, per a compartir la nostra humanitat, obeint el Pare fins acceptar la mort en creu. Així se’ns mostra com l’home nou, el nou Adam, que repara la desobediencia del primer home. I a la creu, Déu l’exalçarà convertint-la en un signe d’amor i en el seu tro des d’on regnarà.
No fixem els ulls en ningú més que en Crist: lliura la seva vida i no defuig la creu per a salvar-se, sinó que l’abraça per a salvar-nos a tots nosaltres per amor. Donem-li gràcies per haver volgut assumir el nostre dolor, la nostra angoixa, la nostra mort, i el de tantes persones i pobles que pateixen a causa de les guerres, de les injustícies, de la indiferència.
Benvolguts/des, Jesús ens convida a seguir les seves petjades i a ser portadors d’esperança i de vida, allò on siguem; demanem-li que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, solidaris amb els qui pateixen; que ens ajudi a acceptar a participar en el seu misteri de passió i de mort i gaudir amb Ell del goig de la victoria plena i total sobre el pecat i la mort, de la seva resurrecció. Aquesta és la nostra esperança vers i amb la qual peregrinem.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge