Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Celebrem el Diumenge V de
Quaresma, apunt d'encetar la Setmana Santa, la setmana gran que començarà
diumenge vinent amb els Rams i que ens portarà a la Festa de Pasqua.
*El profeta Isaïes ens parla de Déu com aquell que renova tota la vida, que
il·lumina el nostre camí present i ens prepara pel futur. No podem enyorar
els temps passats pensant que eren millors que els d’ara. Però ens costa
fer-ho, per això el Senyor ens diu, per boca d’Isaïes: No recordeu més els temps passats, no
penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja
comença a néixer.
*Jesús,
és qui encarna aquesta gran novetat. Ell és el Fill que ens mostra a Déu de la millor manera.
Qui el coneix a Ell, coneix al Pare. Per
això Sant Pau, que ha tingut un encontre amb Crist ressuscitat, que l’ha fet
caure del cavall de les seves seguretats, no dubta a renunciar a tots els
avantatges que tenia per poder conèixer encara més Jesucrist; renunciar a tot a
canvi de guanyar Crist i veure’s incorporat a ell. La vida és com una
cursa, o millor dit, un pelegrinatge, on caminem amb l’esperança d’assolir la
vida eterna. Som pelegrins d’esperança.
*Jesús, aquest diumenge, ens mostra que la seva mirada, la mirada de Déu, va al cor de les persones i està banyada tota ella d’amor, de tendresa i de misericòrdia. Misericòrdia, és el tret fonamental de Jesús bon pastor, a través de la qual expressa l’amor de Déu, la compassió envers el patiment, la pobresa, la misèria moral i espiritual, el pecat de l’altre. Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu.
Aquella dona arreplegada en flagrant adulteri, d’acord amb la Llei de Moisès, mereixia el càstig que proposaven els escribes i els fariseus: morir lapidada. Però el cor d’aquells homes era ple d’odi i no cercaven la justícia veritable, sinó que en el fons, volien fer caure a Jesús. I ell se n’adona i dona una resposta que hem de gravar en el nostre cor: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.
Tothom, des
del més gran al més xic, deixa les pedres, les pedres dels seus pecats i se’n
van. Jesús no accepta el pecat, però estima el
pecador, ens estima.
A ella la salva, la reconcilia i li
demana que no pequi més, als altres, també els salva, fent-los adonar dels seus
pecats. I a nosaltres, quines pedres ens fan caure
en la misèria: l'egoisme, l'orgull, l'enveja, la mentida, la indiferència?; com
deixem que Jesús, amb el seu cor amorós, entri dins el nostre, ens reconciliï i
transformi la nostra misèria en misericòrdia?
Benvolguts/des, com
aquella dona pecadora, com els qui
l’acusaven, com el mateix St Pau, som limitats i pecadors, i necessitem fer l'experiència
del perdó i de la misericòrdia de Déu. El prevere és qui rep de Crist la
missió de testimoniar-ho, en el si de la seva Església, a través del sagrament
de la reconciliació. Apropem-nos-hi sense por i
participem amb goig de l’Eucaristia, l’àpat de l’amor fraternal, centre
de la nostra vida cristiana, en el que fem memòria que la nostra Pasqua és la
Pasqua de Jesús, que dona la vida per la
humanitat, perquè ens estima, ens vol salvar i vol que, reconciliats, amb un
cor renovat i seguint les seves petjades, puguem gaudir amb Ell de la vida
eterna. És magnífic el que el Senyor favor nostre, amb quin goig ho
celebrem?!!!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge