Benvolguda família de famílies, germans
i germanes!
Crist ha ressuscitat, al·leluia! És
Pasqua. La vida venç novament la mort. La llum venç les tenebres.
Del relat de la resurrecció de Jesús segons St. Joan,
que hem proclamat avui, hi ha un detall
bonic i molt simbòlic: Maria Magdalena (en
l’evangeli de Lluc que ahir al vespres es va proclamar, parla de les dones,
Maria Magdalena, Joana i Maria, Mare de Jaume) va el diumenge, de bon matí, a
la sortida del sol, al sepulcre per
anar a ungir el cos de Jesús. Ens recorda la creació de la
llum en el primer dia, segons el llibre del Gènesi, de manera que quan Jesús
ressuscita és “el primer dia”, dia de la creació de la llum, i per tant Maria
Magdalena i les altres dones, fan experiència d’una nova creació amb les
primeres clarors del diumenge inaugurada amb la resurrecció del Crist.
Era un dia com avui, diumenge, el primer dia de la
setmana. Maria Magdalena veié que havia
estat treta la pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i
se’n va a trobar a Simó Pere i a l’altre deixeble. María vol trobar el Senyor. Simó Pere i
l’altre deixeble, moguts per l’avís de Maria, sortiren corrents per “veure” el
que havia passat. Tots corren, aquesta notícia no deixa a ningú indiferent.
Podem copsar a través de tots tres, un
itinerari simbòlic de fe en la resurrecció. Els tres descobreixen la tomba buida, però la
reacció és diferent en cadascú.
La primera en arribar, Maria Magdalena, constata que la llosa s’ha mogut i dedueix que el
cos ha estat robat.
Per a ella només es pot explicar així. Simó Pere, fent un pas més s’adona que
el llençol d’amortallar estava aplanar curosament, i per això, es descarta el
robatori, però no és capaç d’anar més enllà. Finalment, el deixeble estimat, qui, presenciant el mateix, veu i creu. Dels tres, Maria Magdalena representa una fe
incipient. La seva resposta s’ajusta als criteris del món i les seves
evidències. Simó és únicament testimoni:
constata, però no es mulla. Només la
manera de veure del deixeble estimat, a la llum de les escriptures, condueix a
la fe. Efectivament, són els ulls de la fe i la
llum de la Paraula de Déu els que permeten “veure” la resurrecció de Jesús en
el sepulcre buit.
El sentiment de fracàs, de dolor, dona pas a una gran
joia: “Fins
aquell moment no havien entès que, segons les escriptures, Jesús havia de
ressuscitar d’entre els morts”.
Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem l’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Creure en la resurrecció de Jesucrist ens hauria de convertir en homes i dones pelegrins i missioners d’esperança, en un món en que, com diu el Papa Francesc en la convocatòria del Jubileu d’enguany:“tothom espera. Al cor de tota persona hi ha l’esperança com a desig i espera del bé, fins i tot ignorant el que el demà portarà. Tot i això la imprevisibilitat del futur fa sorgir sentiments sovint contraposats: de la confiança al temor, de la serenitat al desànim, de le certesa al dubte” . Que la celebració de la resurrecció de Jesucrits ens comprometi a ser sempre portadors d’esperança i de vida en el nostre món. Sí, CRIST HA RESSUSCITAT, AL·LELUIA, AL·LELUIA!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge