Benvolguda família de
famílies,germans/nes en Crist: És el penúltim diumenge de l'any litúrgic, que
es clourà diumenge vinent amb la festa de Crist Rei.
De vegades podem pensar que davant
les injustícies, la corrupció, davant el nostre pecat i el pecat que ens
envolta, poca cosa podem fer. Però
la Paraula de Déu avui ens convida a no tirar la tovallola, a perseverar i
a mantenir-nos fidels en la fe en Déu, un Déu
que ens estima, que vol salvar el
pecador, respectant la seva llibertat, però que mai justifica el pecat. És el que ens diu el profeta Malaquies. ..
Déu que es revela en el seu Fill
Jesucrist, que esdevé el camí que de veritat podem seguir per viure en
plenitud. Un camí en que hi ha passió, creu i mort, però també hi ha
Resurrecció: és la Pasqua, el pas de la mort a la vida. Jesús carrega a la creu el nostre pecat, el mal i la mort
i ens salva amb la seva mort i resurrecció. I aquest ha de ser el fonament de
la nostra fe, que ens portarà a valorar
el que és essencial: Que Déu que ens estima en Jesucrist, fins a donar la vida
per nosaltres. I la resta és relatiu. Quan ens sembli que tot s'ensorra, hi ha
qui no ens fallarà mai i estarà al nostre costat: Déu, que bo i respectant la
nostra llibertat, ens ofereix els seus braços per aixecar-nos i tirar endavant.
Així els ho deia Jesús als seus
contemporanis quan s'admiraven de la bellesa exterior del temple: això que veieu vindran dies que tot serà destruït: no quedarà
pedra sobre pedra. Els convidava a estar alerta o no deixar-se enganyar pels
profetes de calamitats i els animava a mantenir-se ferms malgrat les guerres i
revoltes, o que els detinguessin, els perseguissin, els empresonessin i els
acusessin per portar el seu nom: Serà
una ocasió de donar testimoni. És
la mateixa invitació que ens fa avui a nosaltres: no tinguem por, encara que
seguir les petjades de Jesús suposi anar
a contracorrent i
sortir-ne escaldat.
Sant Pau ho va viure en les seves
carns i amb el seu exemple va encoratjar a molts Tessanolicencs a seguir Jesús.
No podem restar passius, mirant
des de la barrera els qui treballen per fer un món més just, pacífic i
solidari. Arremanguem-nos i sumem-hi el
nostra gra de sorra. Que el Senyor no
ens trobi desvagats i que no ens hàgim de sentir les mateixes paraules que Sant
Pau adreçà als qui en comptes de
treballar pel Regne de Déu, l’entorpien. Tinguem-ho especialment present, avui que celebrem
la Jornada Mundial dels pobres, que en paraules del Papa Lleó XIV en el seu
missatge, “vol recordar a les nostres comunitats
que els pobres son el centre de tota l’acció pastoral. No només de la seva
dimensió caritativa, sinó també del que l’Església celebra i anuncia. Déu ha
assumit la seva pobresa per enriquir-nos a través de les seves veus, les seves
històries, els seus rostres.Tota forma de pobresa, sense excloure’n cap, és una
crida a viure concretament l’Evangeli i oferir signes eficaços d'esperança”.
Benvolguts/des, que aquesta
Eucaristia ens sigui aliment i força per acollir la invitació de Jesucrist a no
tenir por i a viure el seu Evangeli, sentint-nos pedres vives de la seva
Església, i que cadascú aportem el que
som i el que tenim per a fer créixer enmig del món el Regne de Déu: d'amor, de
pau, de Justícia, d’esperança i de
solidaritat amb els qui més pateixen.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge