Benvolguda
família de famílies, germans/nes en Crist!
L’endemà
de celebrar la Festa de Tots Sants i Santes,
avui commemorem Tots els Fidels Difunts, recordem amorosament i agraïda
totes les persones que han estat en el passat i que són avui amics de Déu. La
mort deixa sempre entre nosaltres sentiments de pèrdua, d’absència i de buidor.
Cadascú portem en el més profund dels nostres cors els rostres de familiars,
amics, membres de la nostra comunitat cristiana que formen ara una multitud de
noms i rostres, cadascú d’ells únics i diferents. Alhora, també volem tenir
presents aquelles persones difuntes per les que ningú ni en tindrà cap record.
La mort és
un misteri que ens fa a tots iguals i
davant del qual Jesús ens convida
a no desesperar. Avui ens convoca
l’esperança que la mort no suposa el final de l’existència humana, sinó l’inici
d’un camí cap a la VIDA. Déu Pare li ha encomanat la missió de mostrar-nos com
ens estima i salvar-nos: donant la vida
per nosaltres, deixant-se condemnar, clavar i matar a la creu per vèncer la
mort, el pecat i el mal d'una manera definitiva amb la seva resurrecció.
Quan ens van batejar ja vam rebre la promesa de la vida eterna; i en el baptisme participem sacramentalment de la mort i resurrecció de Jesús. Sant Pau en la seva carta als cristians de Roma ens ho diu: “Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius”.
Avui també
ens convoca doncs, la pregària pels nostres difunts, per tots els difunts. Demanem-li
que tingui en compte tot allò de bo que han fet; i converteixi en vida eterna
tot l’amor que s’ha manifestat en la seva vida mortal. Preguem-li també que els
abraci amb el seu perdó i la seva misericòrdia, confiant en el seu amor infinit
de Pare-Mare que coneix la nostra feblesa.
Déu, a
través de Jesús ens mostra allò que el salmista lloa: és el nostre bon
pastor amb quin no ens manca res i ens
fa descansar en prats deliciosos.
Jesús
mateix, a l’evangeli, diu als seus deixebles, a nosaltres que el nostre cor
s’assereni, i que hi confiem, perquè amb la seva mort i resurrecció ens ha
preparat una estança a la casa del Pare, hi ha lloc per a tots. Però som
lliures d’acceptar la seva invitació de seguir les seves petjades, perquè és “el camí
la veritat i la vida, ningú no arriba al pare si no hi va per mi”. Hem de prendre consciència
de la realitat de la pròpia mort i de la responsabilitat del que fem amb la
nostra vida. El seu camí ens porta a estimar, a fer el bé, sobretot, als més
petits, als exclosos, als marginats, als pobres amb qui Jesús s’identifica. Com
ens diu el Papa Lleó a la seva exhortació apostòlica “Dilexi Te-T’he estimat”: Una Església que no
posa límits a l’amor, que no coneix enemics a combatre, sinó homes i dones per
estimar, és l’Església que el món necessita avui.
Benvolguts germans/nes: Reconeguem que l’amor que es concreta en actituds de servei i d’entrega als nostres germans, i que és l'únic tresor que podem portar a la presència de Déu; i vetllem perquè aquest tresor tingui un gran valor als ulls del Senyor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge