Benvolguda
família de famílies, germans/nes en Crist!
La
basílica de Laterà és la primera l'Església erigida en el món, per això celebrem
d'una manera especial la seva dedicació. Després que l'emperador Constantí dictés
l'any 313 l'Edicte de Milà, posant fi a les persecucions contra els cristians, va
manar construir un temple en l'antic palau dels Laterà, dedicant-lo al
Santíssim Salvador, Jesucrist.
Les lectures d'aquest
diumenge ens conviden a meditar sobre el sentit de la paraula: "TEMPLE-SANTUARI".
Un primer
sentit el trobem a l'Evangeli: JESÚS s'erigeix com a TEMPLE DE DÉU. L'Evangelista Joan ens descriu la reacció de
Jesús en total desacord amb l'abús dels comerciants i els canvistes instal·lats
a l'atri dels gentils. I recorda el “temple” havia sigut construït per a ser el
lloc de la veritable relació amb Déu i que no pot ser manipulat pels interessos
econòmics de ningú. Per tant el gest de expulsar-los és una acció simbòlica a l'estil
dels profetes, que no li serà perdonada pels que s'havien apoderat del temple per
a convertir-lo en un mercat. És un “signe”
de la novetat que ve de Déu: el vell sistema religiós, que passa pel temple i per sacrificar animals, s'ha acabat.
A partir d'ara sabem que a Déu no ens el tenim que
guanyar, que en la mort i en la resurrecció de Jesucrist ja se'ns ha donat, està
present en la vida, a l'abast de qui vulgui acollir-lo. Però també sabem que es
tracta d' un Déu que no és per a usar
i tirar, ni fet a mida, sinó un Déu compromès amb la vida. I seguir-lo (creure en
Ell) passa pel compromís quotidià.
Jesús diu als jueus:
“Destruïu
aquest santuari-temple, i jo el reconstruiré en tres díes". Els està parlant del temple del seu cos, de la seva mort i resurrecció. Així, el veritable “temple” de Déu és Jesús, la presència de Déu
en el món es dóna en Ell. I l'encontre
amb Déu passa per l'encontre amb aquells amb els que Jesús s'identifica: els
pobres concrets, el proïsme, el seu cos
que és l'Església. Una església ”en
sortida, amb les portes obertes", amb paraules del Papa Francesc (ACS) a EG, i el cor de la qual com diu el papa Lleó a DT, el cor de la qual “és solidari amb aquells que són pobres, exclosos o
marginats, amb aquells que són considerats un “descart” de la societat. Els
pobres són el centre de l’Església, perquè és des de la fe <<en Crist fet
pobre, sempre proper als pobres i els
exclosos, que brota la preocupació pel desenvolupament integral dels més
abandonats” (Papa Lleó DT nº 111). De manera que encara que es destruissin els temples
materials, els creients no es veurien privats de la presència de Déu, si es
poden reunir, per a celebrar l'Eucaristia, perquè el veritable temple és el
santuari del cos de Déu. D'aquest primer sentit es desprèn
aquest segon: NOSALTRES SOM TEMPLES DE DÉU. Ens ho recorda Sant
Pau a la segona lectura. Som les pedres vives del
temple de Déu, l'Església en majúscula, família de famílies, que es va construint
contínuament; que prega i que celebra l'Eucaristia.
Benvolguts/des, avui que escau la diada de Germanor de l’Església diocesana, amb el lema: “TU TAMBÉ POTS SER SANT”, sentim-nos temples de Déu i donem-ne testimoni, conscients que en Jesús, clavat en creu, mort i ressuscitat, trobarem l'aigua viva, capaç, com ens diu el profeta Ezequiel, de sanejar i donar vida onsevulla que arribi el seu corrent.
Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge