El dissabte 13 de febrer els voluntaris que col·laborem
en la Pastoral de la Salut de tots els arxiprestats de la diòcesi ens vam
aplegar a Granollers, a la parròquia de Sant Esteve, per
celebrar-hi la trobada anual. De
l’arxiprestat de Terrassa érem una seixantena de persones.
A la porta de l’església ens esperava el rector i Vicari episcopal del
Vallès Oriental, Mn. Josep Monfort, ben
conegut de tots nosaltres , que ens va donar la benvinguda. En entrar a
l’església ens sorprengué l’acolliment musical: un petit concert d’orgue (quin
encert!) que convidava al silenci i ens ben disposava per a la pregària que va
dirigir el bisbe Salvador.
Després de la benvinguda del rector i de la pregària, vam
traslladar-nos a la sala d’actes que hi ha al costat mateix de l’església on el
Dr. Massegú, Delegat episcopal de la Pastoral de la Salut, ens va animar a fer
la tasca d’acompanyament dels malalts seguint l’exemple de Maria, segons el lema triat per la Jornada: Feu el que Ell us digui.
I després de presentar la ponent, ens va parlar la
germana Victòria Molins, molt coneguda en els àmbits eclesials i socials per la
seva dedicació i compromís amb els més necessitats del barri on viu, el Raval
de Barcelona.
La xerrada es va fer curta: ens va explicar què és viure a prop dels exclosos de la societat, i dels malalts de sida, sense família ni
recursos; com acompanyar en els últims moments de la vida als qui no
se n’han pogut sortir -guarda en una capseta 34 paperets amb el nom de cada
un, i al cor, cada una de les seves històries!-; com hem
a d’acceptar, de vegades dolorosament
, que molts problemes no els poden
solucionar però sí que sempre podem fer companyia, estimar i donar alegria. Ens va
recomanar que no tinguéssim por i que,
en qualsevol circumstància,
confiéssim plenament en Jesús, com va
fer Maria. El Senyor sempre és present en els més necessitats d’ajuda, de companyia i d’afecte. Amb un llarg
aplaudiment vam agrair el seu testimoni.
Després vam ser generosament obsequiats amb un esmorzar
molt bo i abundant.
La jornada es va
cloure amb el testimoni sincer i molt proper de Mn. Juanjo Recasens i N’Assumpció
Cornuelles. Admirable la confiança del
mossèn en la pregària de la seva comunitat: “quan jo no podia ni sabia com posar-m’hi, sabia que els de la meva parròquia pregaven
per mi i hi confiava”! Reconfortant
i estimulant la lluita de l’Assumpció
per vèncer les limitacions de la invalidesa que l’obliga anar a tot
arreu amb cadira de rodes i, això no obstant, ha continuat estudiant i
col·laborant en tasques de voluntariat... Quins dos exemples de senzillesa,
proximitat, força de voluntat, confiança i fe! Una bona lliçó per tots nosaltres!
Van cloure la Jornada les paraules del Bisbe Cristau qui breument va
voler subratllar el missatge dels qui havien parlat, cedint-los,
encertadament, tot el
protagonisme. Moltes gràcies!
Carme Ticó, Pastoral de la salut de la S. Família
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge