Sfamília: 2025

dilluns, d’abril 14, 2025

DIUMENGE DE RAMS / PASSIÓ DEL SENYOR / CICLE C

¡Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Després d’escoltar la Paraula de Déu que se’ns ha proclamat, ens convé fer silenci, perquè les Paraules de Jesús ressonin ben endins nostre, per a contemplar-lo i adorar-lo, agraïts.

Ell ens revela el regne de Déu, que no és de poder ni d’honors sinó d’amor, de perdó, d’humilitat, de servei. És el servent sofrent del que ens parla el profeta Isaïes, que ple de confiança amb Déu, ofereix el seu cos per a que l’assotin i el maltractin injustament. Crist, el nostre rei, es despulla de la seva condició divina, per a compartir la nostra humanitat, obeint el Pare fins acceptar la mort en creu. Així se’ns mostra com l’home nou, el nou Adam, que repara la desobediencia del primer home. I a la creu, Déu l’exalçarà convertint-la en un signe d’amor i en el seu tro des d’on regnarà.

No fixem els ulls en ningú més que en Crist: lliura la seva vida i no defuig la creu per a salvar-se, sinó que l’abraça per a salvar-nos a tots nosaltres per amor. Donem-li gràcies per haver volgut assumir el nostre dolor, la nostra angoixa, la nostra mort, i el de tantes persones i pobles que pateixen a causa de les guerres, de les injustícies, de la indiferència.

Benvolguts/des, Jesús ens convida a seguir les seves petjades i a ser portadors d’esperança i de vida, allò on siguem; demanem-li que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, solidaris amb els qui pateixen; que ens ajudi a acceptar a participar en el seu misteri de passió i de mort i gaudir amb Ell del goig de la victoria plena i total sobre el pecat i la mort, de la seva resurrecció. Aquesta és la nostra esperança vers i amb la qual peregrinem.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 13/04/2025

dimarts, d’abril 08, 2025

HORARIS SETMANA SANTA

MISSA DEL DIUMENGE V QUARESMA 02-06/04/2025

Benvolguda família de famílies, germans i germanes!

Celebrem el Diumenge V de Quaresma, apunt d'encetar la Setmana Santa, la setmana gran que començarà diumenge vinent amb els Rams i que ens portarà a la Festa de Pasqua.

*El profeta Isaïes ens parla de Déu com aquell que renova tota la vida, que il·lumina el nostre camí present i ens prepara pel futur. No podem enyorar els temps passats pensant que eren millors que els d’ara. Però ens costa fer-ho, per això el Senyor ens diu, per boca d’Isaïes: No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer.

*Jesús, és qui encarna aquesta gran novetat. Ell és el Fill que ens mostra a Déu de la millor manera. Qui el coneix a Ell, coneix al Pare. Per això Sant Pau, que ha tingut un encontre amb Crist ressuscitat, que l’ha fet caure del cavall de les seves seguretats, no dubta a renunciar a tots els avantatges que tenia per poder conèixer encara més Jesucrist; renunciar a tot a canvi de guanyar Crist i veure’s incorporat a ell. La vida és com una cursa, o millor dit, un pelegrinatge, on caminem amb l’esperança d’assolir la vida eterna. Som pelegrins d’esperança.

*Jesús, aquest diumenge, ens mostra que la seva mirada, la mirada de Déu, va al cor de les persones i està banyada tota ella d’amor, de tendresa i de misericòrdia. Misericòrdia, és el tret fonamental de Jesús bon pastor, a través de la qual expressa l’amor de Déu, la compassió envers el patiment, la pobresa, la misèria moral i espiritual, el pecat de l’altre. Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu.

Aquella dona arreplegada en flagrant adulteri, d’acord amb la Llei de Moisès, mereixia el càstig que proposaven els escribes i els fariseus: morir lapidada. Però el cor d’aquells homes era ple d’odi i no cercaven la justícia veritable, sinó que en el fons, volien fer caure a Jesús. I ell se n’adona i dona una resposta que hem de gravar en el nostre cor: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.

Tothom, des del més gran al més xic, deixa les pedres, les pedres dels seus pecats i se’n van. Jesús no accepta el pecat, però estima el pecador, ens estima. A ella la salva, la reconcilia i li demana que no pequi més, als altres, també els salva, fent-los adonar dels seus pecats. I a nosaltres, quines pedres ens fan caure en la misèria: l'egoisme, l'orgull, l'enveja, la mentida, la indiferència?; com deixem que Jesús, amb el seu cor amorós, entri dins el nostre, ens reconciliï i transformi la nostra misèria en misericòrdia?

Benvolguts/des, com aquella dona pecadora, com els qui l’acusaven, com el mateix St Pau, som limitats i pecadors, i necessitem fer l'experiència del perdó i de la misericòrdia de Déu. El prevere és qui rep de Crist la missió de testimoniar-ho, en el si de la seva Església, a través del sagrament de la reconciliació. Apropem-nos-hi sense por i participem amb goig de l’Eucaristia, l’àpat de l’amor fraternal, centre de la nostra vida cristiana, en el que fem memòria que la nostra Pasqua és la Pasqua de Jesús, que dona la vida per la humanitat, perquè ens estima, ens vol salvar i vol que, reconciliats, amb un cor renovat i seguint les seves petjades, puguem gaudir amb Ell de la vida eterna. És magnífic el que el Senyor favor nostre, amb quin goig ho celebrem?!!!.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 06704/2025

dimarts, d’abril 01, 2025

MISSA DEL DIUMENGE IV DE QUARESMA 29 i 30/03/2025

Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Som a mig camí de la Quaresma. Un bon moment per aturar-nos i fer balanç. Des del dimecres de Cendra, com els Israelites en marxar d’Egipte alliberats de l’Esclavatge, guiats per Moisès, també hem emprès aquest camí cap a la Pasqua, amb un compromís: arribar a canviar -convertir-nos- alguns aspectes de la nostra vida que ens allunyen de l’Evangeli, de Déu i dels germans. Convertir-nos de les nostres mandres, egocentrismes i individualismes, de la nostra indiferència davant els problemes de les persones que ens envolten, del nostre egoisme i orgull. Jesús, que sempre ve al nostre encontre, no fa diferències. Acull i s’adreça a tothom, inclosos publicans i pecadors que s’apropen a escoltar-lo i comparteix la taula amb ells. Els fariseus o els escribes, els que es consideren purs, no se’n saben avenir i el que fan es murmurar. Es creuen millors que els altres, actitud que també se’ns pot encomanar. Precisament per això, ens explica una de les paràboles més entranyables, la DEL PARE QUE TENIA DOS FILLS. EL FILL PETIT: Li demana l’herència. EL PARE: la reparteix.

-EL FILL PETIT: Pren el camí d’allunyar-se de la casa del Pare, s’ho malgasta tot, i acaba fent-se llogar per a sobreviure, amb la pitjor feina per a un jueu: guardar porcs (animal impur). Toca fons. Fa un EXAMEN DE CONSCIÈNCIA, mogut potser més per la fam que el penediment: Reconeix el seu pecat, allò que ha fet malament, li sap greu i es posa en camí de retorn disposat a confessar el seu pecat, i acceptar la penitència que li correspongui per reparar el dany.

-EL PARE: ha respectat la llibertat dels fills. Sempre ha estat a l’aguait per si el seu fill petit tornava, i quan el veu de lluny estant, es commou i corre al seu encontre, se li tira el coll i el besa. I davant la confessió del FILL PETIT Que fa?: El fa vestir, li posa l’anell i el fa calçar: li retorna la dignitat de fill que ell mateix s’havia tret. Fa matar el vedell gras i fa una gran festa. La festa del perdó. El fa entrar a casa.

-EL FILL GRAN: En comptes d’alegrar-se, s’indigna i no vol entrar. EL PARE també surt al seu encontre i el convida a entrar. Tot i ser a casa “amb el Pare”, vivia la vida “sense el Pare”: el seu cor transitava per altres camins ben distants de la casa, tot i ser-hi físicament present: no ens pot passar també a nosaltres?.

EL PARE li fa adonar que fins aleshores no havia viscut com a FILL, sinó com a servent, com a empleat, i li recorda que el Fill petit és el seu germà. Déu és aquest PARE BO DE LA PARÁBOLA, l’autèntic protagonista, ple d'amor i de misericòrdia, que estima als dos fills, que ens estima a tots i a qui ens hem d’assemblar.

Benvolguts/des: Nosaltres podem obrar com qualsevol dels dos fills, el petit, malgastador i infidel al Pare o el gran, que es pensa ser millor que els altres. Aprofitem aquesta Quaresma per a reflexionar, reconèixer el nostre pecat i confessar-lo a Déu, que, com diu St.Pau, ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist, i ens confia la missió de ser-ne ambaixadors. Visquem l’Eucaristia, com la nostra Pasqua dominical, i també com la festa de la reconciliació, en la que rebem com aliment al mateix Crist salvador. I donem-ne gràcies a Déu!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

EXTRA FULL DOMINICAL

FULL DOMINICAL 30/03/2025

divendres, de març 28, 2025

DIUMENGE III DE QUARESMA. C

0. Déu i nosaltres, en el procés de la conversió.

Les lectures que avui se'ns han proclamat expressen la voluntat alliberadora de Déu; Ell pren la iniciativa, però la nostra llibertat ha d’acollir-la, i acollir-la ja.

1. No som indiferents a Déu.

La vocació a Moisès revela l'actitud inequívoca de Déu: Déu es preocupa pels seus fills, Déu pateix per l'oprimit, per l'explotat, pel pobre: " He sentit el clam del meu poble .... (i) ... baixaré a alliberar-lo”. Déu està atent a la història i en la història realitza la seva acció salvadora. L’encarnació del Fill és la màxima expressió del designi de Déu.

2. L’esforç humà.

Hom no pot trobar la salvació, si no és conscient que la necessita i no s’esforça per mantenir-s’hi. No hi ha res màgic: El pas del Mar Roig no va ser cap vacuna per als israelites, així tampoc com el baptisme, ni cap sagrament, no és cap vacuna. Si la nostra actuació desdiu del do rebut, i en la mesura que en desdiu, el malmet i el deixa en no-res.

3. La persistència en el mal malmet la vida.

Els galileus massacrats per Pilat o els que van morir en l’enfonsament de la torre de Siloè no eren ni més bons ni més dolents que els altres éssers humans; no van ser castigats per Déu. Ara bé, si no ens convertim acabarem malament com ells, cosa que no té res a veure ni amb malalties ni amb desgràcies.. Una cosa és l’ordre moral i una altra l’ordre natural.

4. Urgència de la conversió i paciència de Déu.

La figuera fa tres anys que no dona fruit, però encara hi haurà una altra oportunitat. L’any que ve, o potser l’altre. Decidim-nos a donar fruit d’una vegada i, si ja en donem, a donar-ne més i més bo. Podar, femar, cavar la terra, regar... és l’activitat de la quaresma.

5. Déu ajuda.

No estem sols. Déu ens acompanya, si ens deixem acompanyar. Ningú no es pot salvar, però Déu hi pot tot. La providència no és un acompanyament paternalista, sinó un acompanyament parenteral carregat d’amor i de respecte a la llibertat del fill. Nosaltres entossudits en el pecat i Déu entossudit a oferir-li avui i demà i sempre una nova oportunitat de ser lliure i feliç.

6. Conclusió.

Agraïm la tenacitat de Déu aprofitant la quaresma per afinar en el procés sempre inacabat de la conversió. Si ajornem la conversió personal estem ajornant l’ocasió de ser feliços.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dimarts, de març 25, 2025

ESTAT DE COMPTES 2024

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 23/03/2025

dilluns, de març 17, 2025

MISSA DEL DIUMENGE II DE QUARESMA 15-16/03/2025

Benvolguda família de famílies, gns./nes: Si diumenge passat contemplàvem com Jesús, conduït per l’Esperit sant al desert, era temptat pel maligne, com a home que era, i experimentava i vencia les temptacions universals del tenir, del poder i del prestigi, aquest diumenge es subratlla la seva condició divina, Fill de Déu. En tots dos casos, Jesús els afronta ben unit al Pare, pregant.

Per Jesús la pregària és fonamental. També ho hauria de ser per nosaltres. Per pregar, Jesús acostuma a retirar-se i pujar a la muntanya, lloc de la presència del Pare. I és en aquest diàleg amb Déu, “mentre pregava” que es transfigura “es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant”. Els deixebles, que com a Getsemaní, s’havien adormit, en desvetllar-se, contemplen la glòria de Jesús, és a dir, experimenten la “presència de Déu”. Certament, només des del desvetllament i la vigilància podem ser capaços de copsar a Déu present en les nostres vides i en el nostre camí. La seva glòria és refermada per Moisès, aquell que rep la Llei del Senyor; i d’Elies, el profeta per excel·lència de l’antiga aliança. Ambdós parlen amb Jesús, del seu traspàs, que havia de succeir a Jerusalem. Pere, desconcertat exclama: ”Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per Elies”. Són paraules que expressen l’anhel de plenitud, de sentit i felicitat que cerca tot ésser humà.

Però encara no ha arribat la Pasqua. De la muntanya del Tabor a la del Calvari, Jesús ja havia anunciat als seus deixebles que havia de pujar a Jerusalem, on patiria l’escarni i la tortura i on moriria a la Creu, També els havia dit que havien de prendre cadascú la seva creu i seguir-lo. Segurament no l’havien entès, però ells, i ara nosaltres, hem de fer amb Jesús aquest camí quaresmal, des de la nostra realitat, potser també ferida, que arribarà, sí, a la Pasqua, però passant per la Creu. El núvol que els cobreix amb la seva ombra manifesta que en Jesús s'acompleixen totes les promeses: ara és ell la tenda de la trobada de Déu amb l’home. La veu de Déu el proclama fill escollit i ens mana que l’escoltem: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo”. Quan la visió desapareix, Jesús queda sol amb els seus. Tornem al camí de la fe, que neix de l’escolta, de la pregària, que convida a fer un seguiment fidel, com a pelegrins-portadors d’esperança i de vida al nostre entorn, perquè Jesús és l’àncora, la font de la nostra esperança que no defrauda.

Avui escau el dia del Seminari, el cor de la nostra diòcesi, que precisament porta per lema “Sembradors d’esperança” on persones joves discerneixen si la seva vocació és donar la seva vida del tot al Senyor i a la seva Església. Preguem per ells i ajudem en allò que puguem.

Benvolguts/des: Com ens diu St. Pau, som pelegrins d’esperança, que abraçats a la creu, hem de caminar amb Crist cap a Jerusalem, escoltar-lo, deixar la nostra terra amb les seves seguretats, com Abraham, ser església en sortida, i obrir-nos a una vida arrelada en l'amor, la fe i l'esperança, que transcendeix els sentits, que ens fa més humans, perquè cerca el bé, la pau, la justícia, la veritat i obra amb misericòrdia. I és que som “ciutadans del cel, que caminem cap al Pare, amb la llum de Crist i guiats pel seu 'Esperit”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

CONCERT D'ORGUE

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 16/03/2025

MISSA DEL DIUMENGE I DE QUARESMA 08-09/03/2025

Benvolguda família de famílies, gns./nes: Hem començat la Quaresma amb la invitació que se'ns feia el dimecres de cendra: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". És un temps privilegiat per a fer-ho.

El camí no és fàcil i sovint hi trobem falses dreceres i temptacions que ens allunyen dels germans i de Déu. A l’Evangeli hem escoltat com Jesús n’experimenta tres de molt significatives: la del TENIR, béns materials; la del PODER i la del PRESTIGI I ELS HONORS fent servir Déu a benefici propi.. Les tres temptacions van precedides d’unes paraules afalagadores: “SI ETS EL FILL DE DÉU...” i usen la mateixa Escriptura per a temptar-lo i fer-lo caure. En canvi, és precisament des de l’Escriptura que Jesús es manté ferm en el que és: FILL DE DÉU: “diu l’Escriptura”: “l’home no viu només de pa”, “adora el Senyor el teu Déu”, “no temptis el Senyor el teu Déu”.

Al final es tracta de la mateixa temptació que també nosaltres podem experimentar: la de deixar de ser la persona humana que Déu ha creat amb tot l’amor a la seva imatge i semblança. Per això Jesús ens fa demanar a la pregària del parenostre: “No permeteu que caiguem a la temptació”, perquè hem estat creats lliures; per estimar, per assemblar-nos al nostre creador; i lliures també per escollir voluntàriament el contrari. La vida ens porta a escollir contínuament, cosa que vol dir que la temptació se’ns presenta permanentment en forma de les petites temptacions de cada dia que ens poden conduir a ser el que no volem ser. Per això, en aquest primer diumenge de Quaresma la Paraula de Déu ens parla amb tanta claredat i posa a Jesús com a referent. Només ell ens ajuda a sortir de l'embús que ens manté tancats, només ell venç la temptació per fer-nos veure que és possible alliberar-nos-en. Perquè, no ho oblidem, sucumbir a la temptació del tenir, del poder i del prestigi ens duu a la injustícia i a la corrupció.

Com hem vist, cada una de les temptacions és vençuda per Jesús amb un text de la Paraula de Déu. La Paraula és una arma poderosa per a enfrontar-se al mal, la Paraula que St. Pau ens recorda que tenim molt a prop nostre, “als llavis i al cor. Aquesta <<paraula>> és la fe que proclamem”. Gràcies a l'acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia més gran que és la de l'amor i que des de la fe, pren un caire diferent i nou. És la font de la nostra esperança: “cap dels qui creuen en ell no quedaran defraudats”, l’esperança no defrauda. Així els cristians, pelegrins i portadors d’esperança i de vida, caminant junts i no pas com a franctiradors, ens veiem impulsats a treballar per construir una societat més justa, on tothom rebi el necessari per a viure segons la seva pròpia dignitat humana, on la justícia sigui vivificada per l'amor.

Benvolguts/des gns/nes: Sentim-nos estimats i alliberats pel Senyor, i agraïts, amb fe i humilitat, demanem-li que aquesta Eucaristia ens ajudi a conèixer més el seu misteri i ens doni la força per a optar i dur a la pràctica el que Déu vol.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.