Trobada parroquial de Catequistes a Ullastrell per a revisar el curs passat i programar el nou, amb l'acompanyament de Mn. Santi Collell, delegat episcopal de Catequesi.
dimarts, de juny 17, 2025
MISSA DEL DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Benvolguda família de
famílies que és la comunitat, germans i germanes:
Després de la cinquantena
Pasqual, reprenem el temps de durant l’any, però no baixa la intensitat del
nostre compromís cristià. Amb la solemnitat d’avui de la SANTÍSSIMA TRINITAT
esdevé una bona recapitulació dels efectes del misteri pasqual: els misteris de
la mort i resurrecció de Jesús, la seva ascensió a la dreta del Pare i l’efusió
de l’Esperit Sant en la Pentecosta ens han permès entrar a la vida de la gràcia
i en la dinàmica de Déu que és un però que
a la vegada és manifesta a través
de tres persones: PARE, FILL (JESUCRIST) I ESPERIT SANT, que és comunió d’amor
del Pare i el Fill per l’Esperit Sant.
Només començar, us heu adonat que ja
l’hem invocat: EN EL NOM DEL PARE, DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT. Ens haurem trobat que sovint ens preguntin
sobre EN QUIN DÉU CREIEM? Aleshores, caldria que meditèssim atentament la fe
que professem i que expressarem de qui un moment en el Credo. Jesús, ens hi
ajuda a respondre i ens diu que:
*Déu és un pare bo
que ens estima amb bogeria, sense fer distincions, en tot cas, les fa en favor de les persones més desafavorides. Per això,
Jesús, ens diu que podem parlar amb Déu,
com a fills estimats, dient-li PARENOSTRE, no meu ni teu, sinó de tots.
*Un Déu que ESTÀ
EN EL CEL, però que té les portes
obertes, gràcies a que Jesús, el seu Fill i germà nostre, ha anat preparar-nos-hi
una estança. Ell, amb la seva manera de ser i de fer ens ensenya el camí que hi
porta: estimant, curant, perdonant, fent el bé...
*Però a més
a més, Jesús a la Pentecosta, ens envia l’Esperit Sant, el defensor, l’Esperit
de la veritat, que ens ajuda a comprendre les seves paraules, el seu
evangeli, que ens dóna força per estimar com Ell ho fa, que ens convoca i
reuneix com a gran família de famílies, com a l’Església, per a celebrar l’àpat
de l’Eucaristia, fent que el pa i el vi que oferim esdevinguin el cos i la sang
de Jesús, que se’ns dona com aliment, que necessitem per continuar el nostre
camí. Per a celebrar els altres sagraments.
Certament, ens trobem davant el misteri d’un Déu que s’apropa i
camina amb nosaltres, pelegrins d’esperança, perquè ens sabem salvats per Ell.
Un Déu que ens estima com a fills, que respecta la nostra llibertat, i a qui
ens hem d’apropar amb humilitat i confiança, acceptant que Déu és Déu, i que
per tant, no el podem reduir a les nostres idees, a les nostres intuïcions, als
nostres desitjos, perquè llavors ja no seria Déu. Ell, encara que siguem
fràgils, limitats i contradictoris, no vol acorralar-nos sino que li obrim el
cor i que confiem en Ell.
Benvolguts/des, donem gràcies a Déu, que ens estima i acompanya, com a PARE, FILL I ESPERIT SANT, que ens anima a caminar junts, a deixar-nos trobar per Ell, i demanem-li que ens ajudi a conèixer-lo, a confiar-hi i a estimar-lo cada vegada més en els germans, especialment en els més necessitats i així ser també pelegrins-portadors d’esperança i de vida.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
%20(1)-1.jpg)
%20(1)-2.jpg)
dimecres, de juny 11, 2025
DIUMENGE DE PENTECOSTA , 8 de juny de 2025 - JORNADA PARROQUIAL DEL MALALT SAFA
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
La Festa de la Pentecosta
culmina aquest temps de Pasqua. S’acompleix la promesa de Jesús que no ens
deixa sols, que ens envia el Defensor, l’Esperit Sant.
L’Església podem dir
que va néixer en la festa de la Pentecosta. Aquell dia, els
dotze, acompanyats per Maria, plens de l’Esperit Sant, pogueren comunicar-se
amb tots els presents, malgrat la diversitat de procedències i proclamar a tots
les grandeses de Déu, començant així el seu testimoniatge apostòlic. És l’Esperit qui fa possible que l’evangeli sigui
comunicat a tothom i a cadascú en la seva llengua i des de la seva
realitat. Per tant, ningú no ha de
renunciar a la seva identitat per a rebre l’Evangeli.
Tal i com ens diu Sant Pau, a la carta
dels corintis, l’Esperit Sant és també qui ens fa el do de la fe, de poder
confessar que Jesús és el Senyor
L’Esperit Sant és el
mateix dinamisme de Jesús, expressat amb el seu viure i amb el seu actuar. Primer el
reberen els apòstols i nasqué l’Església, cos de Crist. Nosaltres en som
membres perquè també l’hem rebut a través del sagrament del baptisme. L’esperit
de cada persona és com una mena de radiografia on apareixen els seus trets
principals, la seva manera de relacionar-se i de ser. Si és així, els cristians, que hem rebut l’Esperit Sant, hauríem de
deixar que aquest amarés progressivament el nostre esperit, perquè la nostra
manera de ser i de fer s’assemblés cada vegada més a la de Jesús. No podem apagar la seva flama,
hem de deixar treballar en el nostre cor els seus dons per a donar bons fruits
de caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, dolcesa, temprança, en
favor de tota la humanitat, i en concret, de la família, dels veïns ...
Quan envieu el vostre
alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra!
Així va ser en aquell moment, i així ha
de continuar sent ara i aquí entre nosaltres
fins a la fi dels temps. Siguem agraïts i donem glòria al Pare del Cel
que obra meravelles en nosaltres. Ell ho fa tot i ho fa tot nou. Déu s’ha
compromès i s’ha fet proper a tots els pobles, i els ofereix la seva salvació. En
aquest any jubilar, som cridats a portar aquesta esperança al nostre món.
Tal i com ens convida a fer el Papa Francesc (ACS) en la butlla de
convocatòria, tinguem especialment presents
els presos, els migrants, els pobres, els ancians, els joves, i avui, en aquest diumenge de
Pentecosta i jornada parroquial del malalt, els malalts, a favor dels
quals l’Església confereix el sagrament de la unció per a que se sentin
abraçats i enfortits en la fe i en la salut per afrontar amb esperança la
malaltia, sagrament que d’aquí un moment rebreu les persones que ho heu demanat.
Benvolguts/benvolgudes
l’Esperit Sant és amb nosaltres, demanem-li a Déu Pare, al seu Fill Jesús, amb
la intercessió de Maria, la nostra mare, que ens ompli dels seus dons, i com
Església, família de famílies, tots i cadascun de nosaltres, esdevinguem
millors testimonis de l’Evangeli, portadors del seu amor misericordiós,
d’esperança i de vida, cercadors de la veritable comunió fraterna en Crist.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
dilluns, de juny 02, 2025
DIUMENGE DE L'ASCENSIÓ
1. L’Església, sagrament del Regne de
Déu, queda en mans dels deixebles.
Els deixebles han d’assumir la responsabilitat de dur a bon terme el designi
de Jesús. Jesús torna al Pare però no estaran sols, perquè sols no anem enlloc,
ni ells ni nosaltres, deixebles del segle XXI. Hem de contemplar amb agraïment
tot el que Jesús ha fet per la nostra salvació. És Déu en persona que ha donat
sentit al sofriment de tots els que s’han pres seriosament la missió profètica
que, com a Ell, ens ha estat donada. Ell, el profeta assassinat com tants
d’altres, ha aportat la solidaritat de Déu mateix; això és el que realment ens
redimeix. Està bé mirar el cel però no ens podem quedar mirant el cel, com els
tres apòstols no es van poder quedar a la muntanya de la transfiguració.
2. Hebreus fa una interpretació de la mort de
Jesús en clau de teologia jueva.
Una carta dirigida als jueus (carta als hebreus), en la qual Jesús és
presentat com el boc expiatori definitiu; la víctima, que amb la seva sang,
expia els pecats del món i també el sacerdot que entra al santuari del cel, del
qual el temple és només una imatge, i s’hi queda per sempre, perquè no hi haurà
cap més Iom Quippur. Ell esdevé el sacerdot que viu de manera permanent a la
casa de Déu per facilitar-nos-hi l’entrada. Ara aquest missatge nosaltres l’hem
de rebre en el nostre context històric i teològic. Portem tot això a la
pregària personal: Demanem a l’Esperit Sant que ens faci entendre el missatge i
ens empoderi per viure amb alegria i esperança la nostra missió profètica i que
ens ajudi a viure agraïts perquè Déu estima tant el món que ens ha donat el seu
Fill per germà i redemptor.
3. Els apòstols encara no havien entès Jesús.
“És ara que restabliràs la reialesa d’Israel?”. Tornem-hi! Encara
no havien rebut i acollit el do de l’Esperit Sant; encara miraven el món amb
ulls mundans, encara no s’havien convertit. Com mirem nosaltres el món?. Hem
rebut el do de l’Esperit Sant en el baptisme, però l’hem acollit?
4.
Testimonis alegres
del Senyor ressuscitat, pel do de l’Esperit.
L’alegria és imprescindible per fer creïble el testimoni. Si algú té motius per estar content és el
cristià; ningú no en té més que un cristià. “Plens d’una immensa alegria,
eren al temple contínuament donant gràcies a Déu”. Tant de bo que l’alegria
dels apòstols es perpetuï en la nostra església, més aviat tristoia. Som tan
seriosos i tan complidors dels preceptes que a vegades no ens recordem de riure
i d’estar contents.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dimecres, de maig 28, 2025
DIUMENGE VI/VII DE PASQUA.
1. Església sinodal.
Al llarg de la història l’Església no és una bassa d’oli i avui dia
tampoc i potser tampoc no ho pot ser. A l’àmbit universal, al nostre bisbat, a
la parròquia no tothom pensa igual i no és cap desgràcia. Als inicis de
l’Església ja hi ha una discrepància d’una profunditat importantíssima: el
cristianisme és una branca més del judaisme o és quelcom diferent, una realitat
que pot incloure jueus i pagans? El problema a què han de fer front Pau i Bernabé contra els judaïtzants és tan
important que la comunitat d’Antioquia, amb molt bon criteri, decideix que el
tema es resolgui a la comunitat-mare de Jerusalem. És a dir, no és un problema
local, es un problema universal.
És molt important la decisió que es pren: Els
cristians no són només jueus, poden ser també pagans. El cristianisme no és una
religió nacional sinó una religió universal. Malgrat la decisió, el problema es
va allargar molts anys però la decisió ja estava presa i no va ser mai
modificada. Laus Deo!, perquè, amb la decisió contrària, nosaltres potser no
seríem aquí.
Però també és important el procés de la presa
de decisió. No és Pere qui decideix ni Jaume, cap de l’església de Jerusalem,
per ell mateix; és un acord pres de consens. Es tracta d’un discerniment i una
resolució sinodal. Tant ens hem allunyat del principi que ara hem d’anar
redescobrint el sínode i no ens n’acabem de sortir?
2. La glòria de Jesús és la nostra glòria.
L’element final dels discursos de comiat és la pregària sacerdotal de
Jesús. Jesús expressa i exerceix la seva funció sacerdotal. El fragment que
avui contemplem destaca el do i l’exercici de la unitat com a signe de
credibilitat. La
voluntat de Jesús és que compartim la seva glòria, que és la seva filiació
divina. Tots som estimats de Déu ja abans de la creació, no només el Fill. En
el fet que Déu ens estima arrela la dignitat de cada un dels homes i dones,
àdhuc, o potser més, els més petits. .
3.
Responguem a la
invitació de Jesús.
Jesús ha vingut i ve a dir-nos “Que s’acostin els assedegats. Tothom qui vulgui que prengui l’aigua de la vida de franc”. Jesús vol venir, ser present en la història, és present en la història, en cada un de nosaltres, una presència que hem de fer-la efectiva, acollint-la i manifestant-la. ”Maranatha”, “Veniu, Senyor Jesús” perquè nosaltres anem cap a tu.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dilluns, de maig 19, 2025
DIUMENGE V DE PASQUA
Benvolguda
família de famílies, germans i germanes! En aquest cinquè diumenge de Pasqua
contemplem Jesús, sota la llum de la resurrecció, fent el seu discurs de comiat,
amb els apòstols en el darrer sopar (ho celebràrem el dijous sant), després que
Judes marxi amb la intenció de delatar-lo. És com
el seu testament espiritual, que s’expressa en
el caliu d’una relació familiar sincera. És un moment important, ha arribat
l’hora, ara serà glorificat, no pas
com es pensen els deixebles, amb honors, sinó clavat a la creu, i Déu serà glorificat amb Ell. Serà
l’expressió màxima del seu amor envers nosaltres, i el punt de referència
fonamental pel manament nou que ens dona.
Els diu: "Fillets, és por poc temps que encara estic amb vosaltres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat,
estimeu-vos també vosaltres ”.
Aquest és el testimoni millor que podem oferir, a
través del qual les altres persones ens podran reconèixer com a seguidors de
Crist. I això passa per tenir una
relació molt propera i íntima amb Ell, amb Déu Pare, amb el seu Esperit
Sant, a través de la pregària, de la
celebració de la nostra fe, d’amarar-nos de la seva Paraula, per a viure-la i
expressar la nostra fe, amb les obres.
Ara és el moment propici. Déu actua, ara, en el moment de la passió i mort de Jesús, en aquest moment és glorificat. “Ara” no és una situació ideal, lliure de tribulacions. També nosaltres hem de fer un esforç per adonar-nos que és en l’ara de la nostra vida de cada dia, on hem de concretar i posar en pràctica aquest manament nou de l’amor, i evangelitzar, donar testimoni de Crist. Això comença en la manera com ens tractem els uns als altres a casa, a la comunitat, al veïnat, al barri; també en com ens relacionem a la feina, amb els companys de treball, d’estudi; i sobretot amb com tractem i ens relacionem amb les persones més necessitades, d’aquí o vingudes de fora, cercant un futur millor. Així ho entengueren els apòstols, també Pau i Bernabé, que plens de l’Esperit Sant, enviats per la comunitat d’Antioquia, animaven als deixebles i els exhortaven a perseverar en la fe, en les noves comunitats que fundaren, recordant-los “que per entrar en el Regne de Déu hem de passar moltes tribulacions".
Benvolguts/des; Déu compte amb cadascú de nosaltres, per a continuar la missió dels primers deixebles i apòstols i donar testimoni de Crist, animant-nos i exhortant-nos a perseverar en la fe, malgrat les dificultats i les tribulacions que puguem tenir. Tenim un Déu que és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor, que ens anima a treballar perquè el nostre món sigui cada vegada més semblant al cel nou i la terra nova que ens té preparats, després d’aquesta vida terrena, la ciutat santa de la Nova Jerusalem, gràcies a Jesucrist ressuscitat. Ara, doncs, és l'hora d'arremangar-nos amb el Senyor, compartir el que som i el que tenim, recursos i capacitats, per a fer un món més just i solidari, on tothom tingui la possibilitat de treballar i viure dignament, i on l'amor, la solidaritat , la justícia i la pau esdevinguin la moneda de canvi de manera permanent.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpg)
dimecres, de maig 14, 2025
DIUMENGE IV DE PASQUA.
1.
La Paraula arriba més
enllà d’Antioquia.
Avui Fets ens parla
del primer viatge apostòlic de Pau. La Paraula s’adreça als qui no són jueus.
Fins ara els creients eren tots jueus de cultura hebrea o de cultura grega, com
Pau i Bernabé. Els refús de Jesús per part dels jueus fa que els dos apòstols
s’adrecin sense limitacions als pagans i aquí comença una disputa que s’anirà
arrossegant durant decennis: els pagans s’han de fer jueus i circumcidar-se
abans de batejar-se o poden batejar-se directament? És a dir el cristianisme és
una variant més del judaisme (saduceus, fariseus, essenis¡, zelotes i
cristians) o és quelcom nou? La solució final la prenen els jueus a Jàmnia, un
concili de rabins que exclou els cristians de la sinagoga. Definitivament els
cristians no som jueus, encara que en siguem fills.
2.
El fracàs davant del
món esdevé triomf davant de Déu.
La vida dels màrtirs
no es malmet, com la vida de Jesús, sinó que Déu els dona el triomf de la
resurrecció, com a Crist. Res del que fem de bo no es perd, encara que sembli
que és inútil. La vida de Jesús, com la vida dels màrtirs, no acaba en el
fracàs de la mort sinó en la glòria de la resurrecció. “L’Anyell
que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts de l’aigua viva”.
3.
Pastors endins i
enfora.
Som ovelles del ramat
de Jesús i inseparablement pastors, en comunió amb Jesús. Els pastors instituïts tenen el deure d’una
manera més significativa, és tota l’Església, cada un dels membres, que tenim
el deure de conduir-nos els uns als altres per ajudar-se a arribar al destí a
què Déu ens crida. És la tasca dels catequistes
d’infants, joves i adults, dels mestres i dels pares i mares de família. Això
és la tasca missionera de l’Església i és tasca de tots.
Però hi ha més. El
pasturatge també s’ha d’exercir, de manera diferent, és clar, però
inexcusablement, envers aquells que no són de la nostra colla. El dret a
conèixer la salvació és universal perquè tothom hi està cridat. Podrà
acollir-lo o refusar-lo d’acord amb la pròpia consciència però per nosaltres
que no quedi.
4.
Ser u.
Ens sentim units a Déu per la força unitiva de l’Esperit Sant. “El Pare i jo som U” i Jesús vol que “tots siguin u”. Hem de trobar l’equilibri just entre la unitat necessària i la uniformitat del tot abominable. El procés sempre obert a una major comunió demana esforç i tenacitat, renúncies i afirmacions, respecte i diàleg; fins i tot confrontació respectuosa. I una gran dosi d’humilitat. Si l’amor presideix les relacions humanes a l’interior de l’església i a tot arreu, anem bé. Si ens guiem per altres motivacions no anem bé.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dimarts, de maig 13, 2025
dimarts, de maig 06, 2025
DIUMENGE III DE PASQUA ,3 i 4 de maig de 2025 Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes:
Regidors/es, representants
i membres de l’Esbart Terrassa, padrins de la festa: Ester i Jordi. En aquest
diumenge III de Pasqua, celebrem amb goig la festa de la Santa Creu i l’Arbre
de Maig, dins de l’any Jubilar proclamat pel Papa Francesc (ACS), que ens va
deixar fa uns dies, amb el lema “Pelegrins
d’esperança”; hem escoltat com viuen
els apòstols els dies després que s’hagi esdevingut la mort en creu de Jesús, i
que les dones que l’acompanyaven, hagin trobat buit el sepulcre on l’havien
enterrat. Jesús se’ls ha aparegut, ressuscitat, diverses vegades. Tot i així,
els apòstols estan desorientats, fins el punt
que Simó Pere, decideix anar a pescar al llac de Galilea, tornant als orígens,
a la mateixa feina i lloc on Jesús els va cridar per deixar-ho tot i seguir-lo,
per esdevenir pescadors d’homes. L’acompanyen els altres deixebles, i durant
tota la nit s’escarrassen per pescar alguna cosa, però res de res. Estan cansats
i desanimats. I, és en aquest estat, de
bon matí, quan Jesús ressuscitat els surt a l’encontre, els crida des de la
riba estant, i els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”.
La barca s’omple de peixos. “És el Senyor!”,
diu el deixeble que Jesús tant estimava. Aleshores, Pere es llança a l’aigua i
quan arriben a port, es troben al Mestre que els té preparat l’esmorzar. I malgrat que porten molts i molts peixos, la
xarxa no es trenca i Ell els convida a menjar.
“És el Senyor!” També nosaltres hem de fer aquest crit de Pasqua, quan a
la barca de la nostra vida hi ha
avorriment i desencís. Jesús Ressuscitat, també ens surt a l’encontre, disposat
a tornar-nos l’esperança i les ganes de viure amb alegria. Cal que estiguem atents,
i amb llibertat tirem les xarxes d’acord amb la seva paraula, que ens llancem a
l’aigua del compromís i de donar-nos, que compartim l’aliment-ajuda que Jesús
ens prepara, perquè siguem prou forts i prou valents per viure amb fidelitat el
nostre dia a dia donant-nos al servei dels germans, de prop i de lluny, no restant
indiferents davant tantes situacions d'injustícia, de conflictes com els
d’Ucraïna i Rússia, Israel i Palestina, Sudan..., o de situacions més properes que
clamen al cel, com la manca d’habitatge, de treball digne i decent...
Jesús ens estima entranyablement, com a
Simó Pere, a qui dona l’oportunitat d’esmenar les seves 3 negacions,
preguntant-li 3 vegades: SIMÓ, FILL DE JOAN, M'ESTIMES? És una pregunta que avui ens adreça a nosaltres:..... m'estimes? Pere
li respon que sí. Aleshores Jesús li confia la missió de pasturar les ovelles,
el ratifica com a pedra sobre la qual edificarà la seva Església i li fa la invitació
més preuada: VINE
AMB MI. També nosaltres, podem haver
negat Jesús de paraula i d’obra, i sempre ens dona l’oportunitat de tornar a
Ell, amb humilitat. Ens pregunta si
l’estimem i tant de bo que com Pere, li responguem: “Sí,
Senyor; ja ho saps que t’estimo” i
ho fem estimant com Jesús ens estima, incondicionalment, desinteressadament i
sense excloure a ningú. Aleshores podrem acomplir la missió que ens té encomanada
i serem veritablement PORTADORS D’ESPERANÇA I DE VIDA.
Benvolguts/des: Seguim-lo
sense por. Així la pau serà amb nosaltres, com en Pere i els apòstols, que
després de rebre l’Esperit Sant de Jesús, no tingueren por de parlar en nom de
Jesús, i fins i tot s’alegraren de ser maltractats pel seu nom per part dels
que van fer-lo matar a la creu. Com ells, confiem en Déu, estimem Jesús i com Jesús i deixem-nos ajudar per Ell, l’anyell que ha
estat degollat a la creu i que ha vençut
la mort amb la seva mort i resurrecció, que ens alimenta amb el seu cos, la
seva sang i la seva Paraula i que ens
guia amb la força del seu Esperit. Que Maria, mare de Jesús i mare nostra, ens
hi ajudi! Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)