dilluns, d’octubre 19, 2020
DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY 10-11/10/2020
Benvolguts germans i germanes!
Aquesta vegada Jesús, adreçant-se de nou als grans sacerdots i
als notables del poble, compara el Regne
del cel, amb un banquet de noces d'un Rei. Des de temps immemorial
les persones s'han reunit al voltant d'una taula per a dialogar, per a pactar,
per a celebrar esdeveniments significatius de la seva vida. El menjar compartit és signe de comunió i
també d'alegria i felicitat, de solidaritat i aliança. Jesús mateix, sovint
comparteix la taula amb persones molt diferents. Precisament en el marc d'un
sopar pasqual, Jesús instituí l'Eucaristia, de manera que la relació entre Déu
i els homes es donés també al voltant d'una taula. Si hem estat atents, el profeta Isaïes ja ens parlava del banquet que Déu ens ofereix, quan
anuncia una futura intervenció salvadora en favor de tots els pobles. Jesús,
en la seva paràbola del banquet del Rei per les noces del seu fill, és molt més
incisiu. D'entrada, remarca que a aquestes
noces hi ha uns convidats que són cridats pel Rei i que no hi acuden. El Rei
insisteix, i aquells convidats, desagraïts, prefereixen ocupar-se dels seus assumptes,
abans que correspondre a la generosa invitació reial, arribant inclús a
maltractar i matar els seus criats. Finalment, el Rei pren mesures dràstiques i
decideix manar als seus criats a convidar a tot el món.
Tornen a ressonar amb força les paraules
"invitació", "convit". Déu, el Rei, no imposa l'entrada al
seu Regne, participar del seu banquet. Ell convida repetidament al seu poble, a
través dels profetes, que com els criats, són menyspreats i maltractats. El poble
d'Israel, tampoc voldrà escoltar Jesús,
acudir a les noces del fill del Rei. Serà aleshores quan la invitació
s'adreçarà a tota la humanitat. Així
doncs, podem concloure que el banquet de Déu, l'Eucaristia, diumenge rere
diumenge, és una invitació universal a la salvació promesa. Isaïes profetitza que Déu engolirà per sempre la mort, i aquesta profecia es compleix en la Pasqua de Crist, el
seu fill, vencent la mort en la creu, fent-nos partícips del seu triomf. Per aquesta raó el banquet de l'Eucaristia és tot un signe d'aquesta victòria, perquè
en ell actualitzem la seva Pasqua, és a dir, la seva mort i resurrecció.
Però, ¿per què aquells
convidats rebutjaren el banquet de noces? Per què a la gent li costa tant
creure?Per què tantes persones van passar de Jesús? Per què nosaltres no ens
acabem de donar del tot a la causa de l'Evangeli? No hi ha una resposta
clara, perquè ens trobem davant el
misteri mateix del cor humà, el misteri de la gràcia i de la llibertat. Malgrat
tot, Déu no es desdiu del banquet. I encara podem
preguntar-nos que ens vol dir què ja en ple banquet, aquell convidat no portava
el vestit de festa? És un toc d’alerta, perquè no participem a l’Eucaristia
o no formem part de l’Església sense preocupar-nos per viure de manera
autènticament evangèlica i sense que ens importi el sofriment humà.
Benvolguts germans/nes: Avui com ahir, Déu ens convida a deixar-nos
trobar per Crist, acudint al seu banquet, l'Eucaristia, la Missa, evitant que altres
assumptes menys importants, ho impedeixin. I de la Missa en segueix la Missió, de
treballar per la comunió fraternal de tota la humanitat amb Crist.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimecres, d’octubre 07, 2020
DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 03-04/10/2020
Benvolguts germans/nes: La imatge de la vinya és evocada sovint per la Paraula de Déu per a identificar-la amb el poble escollit d’Israel, i també amb la humanitat. Avui ho hem escoltat a la primera lectura d’Isaïes i a l’Evangeli segons Sant Mateu, mostrant-nos una vegada més que l'AT i el NT estan estretament relacionats, no s'entén un sense l'altre.
El profeta Isaïes evoca, inspirant-se en algun cant de la verema, la relació entre l'amo i la vinya, com a imatge de la relació entre Déu/espòs i Israel/esposa infidel. Quantes coses ha fet l'amo per la vinya: cavar-la, netejar-la, plantar-hi els millors ceps, construir-hi al mig una torre de guàrdia, esperant que li donaria bon raïm, i en canvi n'obté raïms agres. Com les que ha fet Déu pel seu poble escollit, per nosaltres, i n'ha obtingut sobretot desaires i infidelitats. Déu esperava justícia i bondat, i no veu més que injustícies i el clam dels oprimits, dels pobres, dels desvalguts. Els homes de judà escollits, han malbaratat la seva confiança i n'hauran de respondre davant Déu. I nosaltres, com estem administrant i responent a la confiança que ens fa amb els seus els dons? Com justifiquem les diferències socials creixents entre nosaltres i amb els països del tercer món, als qui espoliem els seus recursos naturals...?
El salmista, com Isaïes, canta la vinya del Senyor, el poble d'Israel, contemplant-lo devastat per la seva infidelitat, apel·la a la seva misericòrdia.
Jesús, mitjançant una nova paràbola adreçada altre cop als grans sacerdots i als notables del poble, els compara aquesta vegada amb uns vinyaters homicides, que es neguen a donar al propietari de la vinya els fruits, maltractant i matant els seus homes. I quan els envia el seu Fill, en comptes de respectar-lo, el treuen fora de la vinya i el maten per quedar-se l'heretat. És el que viurà Jesús en la seva carn. Però Déu, lluny d'obrar amb violència, farà que Jesús, la pedra que rebutjaven els constructors, ara sigui la pedra principal de l'Església, el nou poble, donant-li la vinya, ara és el Regne de Déu, dient a aquells mals vinyaters: us serà pres el Regne de Déu i serà donat a un poble que el faci fructificar..
L'Església, que som tots nosaltres, té des de sempre el repte d'acomplir la voluntat de Déu donant bon fruit, testimoniant l'Evangeli de l'amor, la justícia i la pau, conscient que el seu origen es troba en la sang del Fill que va ser assassinat fora de la vinya, de Jesucrist, condemnat i crucificat, fora de Jerusalem. Benvolguts germans/nes, nosaltres som la vinya que ha merescut tots els favors de Déu, que ens estima i alimenta amb el cos i la sang del seu Fill, que ens dona la força del seu Esperit Sant, perquè donem bon fruit. . Per això, fem nostres les recomanacions de Sant Pau: No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies, així la pau de Déu, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Només així la vinya donarà bon raïm per a tothom.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
divendres, d’octubre 02, 2020
dijous, d’octubre 01, 2020
PREGÀRIA PEL TEMPS DE LA CREACIÓ
Cada any, de l’1 de setembre (Jornada Mundial de Pregària per la Creació) fins al 4 d’octubre (festa de Sant Francesc d'Assís, autor del Càntic de la Criatures i patró dels ecologistes), té lloc el Temps de la Creació on els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb la Terra, amb tots els nostres germans i amb tota la creació.
El Temps de la Creació és una oportunitat per a reflexionar sobre el nostre estil de vida, a demanar perdó per malmetre la seva creació i no saber compartir‐la com a germans, a renunciar al consum excessiu i als sistemes econòmics basats només en el creixement econòmic constant a costa de la Terra, i a participar en accions que ens ajudin a revertir aquesta situació. En aquest marc del Temps de la Creació d’enguany, la comissió de Justícia i Pau de Terrassa ha organitzat una Pregària.
Serà una pregària pel Temps de la Creació que tindrà lloc el dissabte dia 3 d'octubre a les 18:00 a l’entorn de la Parròquia de la Sagrada Família. La pregària serà a l'aire lliure i ben respectuosa amb les normes vigents sobre el coronavirus.
Us hi esperem. Tothom hi és més que convidat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)