El diumenge de Rams és un dels dies de l’any que s’omple més la nostra església. És un goig de veure tanta gent que ha vingut, sobretot els nens, és un dia per ells amb les palmes i els palmons i fa molt bonic, encara que facin soroll i es moguin, de veure com participen a la celebració. Podem donar gràcies a Déu, que una tradició com aquesta, encara que tingui un cert punt de folklorisme, no es perdi.
dimarts, de març 30, 2010
divendres, de març 26, 2010
La Doctrina Social de l'Església avui
La doctrina social de l'Església proposa un humanisme integral i solidari, que vol fer de l’humanisme cristià una força poderosa al servei del desenvolupament. Amb l'encíclica 'Caritas in veritate' del Papa Benet XVI el conjunt doctrinal tradicional s'ha vist enriquit i actualitzat sobretot pel que fa a les noves situacions morals aparegudes a causa de la globalització, les migracions, les noves tecnologies i la defensa del medi ambient.
Convé. doncs. a totes les persones de bona voluntat, i no sols als cristians catòlics, conèixer el contingut d'aquest document. Amb la finalitat de difondre la nova encíclica, l'Arxiprestat de Terrassa, mitjançant el seu Secretariat de Formació i Estudi, i el Grup Avant de Terrassa de la Federació de Cristians de Catalunya conviden tothom a dues jornades d’estudi i de reflexió sobre l'esmentada encíclica. El programa que proposen el trobareu en l'arxiu adjunt. Us preguem que en feu difusió.
Josep Esplugas i Capdet
Arxiprest
Etiquetes de comentaris:
Missatges
dimecres, de març 24, 2010
Per gaudir-ho...
Avui posem una cosa diferent, és simplement per poder-ho gaudir, escoltant i mirant com toca el piano aquest noi escolà de Montserrat. Una bona preparació per la Setmana Santa.
Etiquetes de comentaris:
Missatges
dissabte, de març 13, 2010
Imatges/mediacions de l’amor de Déu enmig del món.
(Recés per Vida Creixent, Grup de RdV, etc. Quaresma del 2010)
Una estona de pregària enmig del tràfec del món per poder assaborir la dolçor i la dificultat de l’amor a/de Déu. Comencem donant-li gràcies per aquesta oportunitat i aprofitar-la amb deler i responsabilitat.
1.Som imatge de Déu.
Creats a imatge de Déu hem estat cridats a reflectir la seva imatge. Les qualitats intrínseques de l’ésser diví es manifesten en les nostres qualitats humanes en un grau major o menor segons la nostra adhesió a Déu. ”Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: “Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. (...) Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. (Gn 1,26-31).
2. Conseqüències del fet de ser imatges de Déu.
2.1. Déu és saviesa.
La saviesa de Déu, però la saviesa de Déu no és la saviesa de l’home; no és tanmpoc erudició. Va per uns altres camins. “Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu.(...) Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes”. (1Cor 1,18-25).
Déu es revela als pobres i als senzills, precisament a aquells galileus ignorants i no pas a uns mestres de la llei convençudíssims de posseir el monopoli del coneixement de Déu i de la santedat, als pecadors que volen convertir-se, com Zaqueu o Mateu, però també a gent sàvia i important com Josep d’Arimatea o Nicodem, que es deixen sacsejar per aquell profeta estrafolari de Natzaret. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho”. (Lc 10,21).
L’ésser humà que ha assumit la saviesa de Déu, ho manifesta en la seva conducta. ¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. (Jm 3,13-18).
2.2. Déu és poder.
El poder de Déu es dirigeix al major bé de l’home i mai al propi profit. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: “Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem (...) Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra” Jesús els contestà: “No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?” Ells li respongueren: “Sí que podem” Jesús els digué: “Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat”Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre que es faci el vostre servidor i qui vulgui ser el primer que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Mc 10,35-45). El poder que està tocat per la saviesa de Déu és “poder al servei dels altres” mai no pot ser “poder dominant”. La saviesa de Déu ha determinat que la causa de creixement en ésser, de sentit i de felicitat és l’exercici del servei, com diu l’apòstol Pau: “...recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre." (Ac 20,35).
Jesucrist és el dipositari del poder de Déu i el transmet als seus seguidors....
a) perquè sigui de profit per a tothom Jesús s'acostà i els va dir: “He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28,18-20). “El Senyor ens ha donat poder per a edificar-vos i no per a destruir-vos” (2Cor 10,8).
b) per al perdó dels pecats. Jesús perdona: Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític:”Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa” (Mt 9,6). Els deixebles també: Al capvespre d'aquell mateix (...) diumenge, (...) Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres (...) Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jo 20,19-23)
c) per a treure dimonis. Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. (Mt 10,1),
d) per donar la pròpia vida. Jesúis digué:”El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare” (Jn 10,17-18),
e) Com a font de vida eterna per a tothom que la vol rebre “Jesús alçà els ulls al cel i digué: “Pare, ha arribat l'hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat". Jo 17,1-2).
2. 3. Déu és amor
I ha estat el primer a estimar, perquè nosaltres puguem correspondre-li amb l’amor inexcusable als germans. Quan estimem som imatge perfecta de Déu i el transmetem als altres. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres”. (1Jo 4,7-12). Fins a on arriba l’amor de Déu? Fins a donar el seu fill al món perquè els qui creuen en ell tinguin vida eterna. “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. (Jo 3,16-17). I nosaltres que hem estat salvats per amor, esdevenim salvadors per amor per als altres.
3.Reflexió.
a)La meva adhesió a la saviesa de Déu (la meva saviesa)
He fet ús de la meva saviesa per oposar-me al voler de Déu? Fins a quin punt he assumit la saviesa de la creu i la faig evident en la meva vida ordinària de família, de treball, d’amistats?
b)L’ús de les meves capacitats (el meu poder).
He fet ús del meu poder per al meu benefici exclusiu? Per a crear espais d’odi i malvolença? Com exerceixo el meu poder (les meves capacitats) en les relacions familiars, laborals i socials?
c)L’amor és la regla de la nostra vida? (el meu amor)
Jesús actuà únicament per amor gratuït. Ell és la imatge perfecta del Pare. Ser imatge de Déu un a un comporta que la humanitat en conjunt ha de ser imatge de la Trinitat. Què faig, com actuo en la família, entre els amics, en la feina perquè les relacions que estableixo siguin imatge de la relació trinitària? És l’amor la causa essencial de les meves actituds i dels meus actes?
Josep Esplugas
Etiquetes de comentaris:
La veu del pastor
dimarts, de març 09, 2010
Que bonic!!!
diumenge, de març 07, 2010
SANTA MARIA DEL MAR A VESSAR DE SOLIDARITAT
Aquest divendres alguns de nosaltres vam assistir al concert solidari de l’Escolania de Montserrat amb Haití a Santa Maria del Mar. Volem compartir al bloc de la parròquia la meravella que va ser i per això posem dues fotos que ho exemplifiquen i per expressar-ho amb paraules agafem el que ha escrit el Germà Sergi d’Assís, responsable de l’Escolania, al seu bloc:
“...Santa Maria del Mar es va omplir de gom a gom!!!!! Quina cua de gent!! Els bancs de la Basílica no van ser suficients per tota la gent que havia vingut. La solidaritat es va fer present al cor de Barcelona amb el gest de molts que s'hi van fer presents, i també amb la "presència" de molts que no podien venir, però s'hi van unir fent el seu donatiu i donant tot el suport.
Un autèntic do de Déu!!!”
Moltes gràcies Escolania pel regal que ens heu fet a nosaltres i al poble d’Haití!!!!
Etiquetes de comentaris:
Testimonis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)