dimarts, de març 30, 2021

AVISOS PRROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL- 28 DE MARÇ 2021

 





DIUMENGE DE RAMS - HOMILIA

 

¡Benvolguts germans i germanes! Comencem la Setmana Santa, la més importat de tot l’any i ho fem amb l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.  I l’acabarem amb un esdeveniment molt més sublim, amb un triomf extraordinari de la vida sobre la mort:  la resurrecció. Però es fa camí caminant, i no és precisament de roses. Jesús experimentarà en aquests dies assenyalats de la Pasqua jueva, tota l’animadversió acumulada contra ell pels qui porten les regnes del poble, els escribes i grans sacerdots,   que l’acusaran i condemnaran injustament; juntament amb la traïció d’un dels seus.  Però també celebrarà el Sopar pasqual, on podrà acomiadar-se del deixebles, deixant-nos el manament de l’amor i el memorial de l’Eucaristia.  Viurà l’angoixa i la solitud, la fugida dels apòstols, les negacions de Pere, les burles, les tortures, la mort. I al mateix temps es mantindrà fidel a la voluntat de Déu, abandonant-se confiadament a Ell. I finalment, la resurrecció. El nucli fonamental de la nostra fe. 

A l’evangeli de Marc que hem escoltat, rebem la resposta a la gran pregunta: ¿Qui és Jesús?. La dóna el centurió, després de veure’l expirar a la creu i de  esquinçar-se en dos trossos la cortina que tancava el santuari: “És veritat; aquest home era Fill de Déu ”. ¿I quina és la nostra resposta? Contemplant  Jesús a la Creu, estem disposats a entomar amb i com Ell, el camí de l’amor, carregant la nostra creu, ajudant-nos a portar les creus, sense esperar aplaudiments ni honors, sinó simplement complir la voluntat de Déu Pare? 

Només als peus de la creu podrà renéixer en nosaltres una fe més madura en Jesús, veritable home i veritable Déu, un Déu tan enamorat de la humanitat,  que accepta morir per amor. Visquem aquest dies de Setmana Santa en comunió amb els sentiments de Crist, renovant la nostra fidelitat a Ell a través del servei i l'estimació als germans.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, de març 23, 2021

HORARI DE LA SETMANA SANTA


 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


MISSA DEL DIUMENGE V DE QUARESMA 20-21/03/2021

Benvolguts germans i germanes!   

Estem acabant el nostre itinerari quaresmal. Diumenge vinent celebrarem Rams: commemorarem (d’una forma més discreta, sense benedicció a l’exterior) l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, en honor de multituds, també és l’entrada a la Setmana Santa. Podem preguntar-nos com hem viscut aquest camí quaresmal? Tenim el cor prou obert per a fer memòria i reviure el nucli essencial de la nostra fe en Jesús de Natzaret, el crucificat-ressuscitat?

Hem escoltat en la primera lectura, per boca del profeta Jeremies, com Déu, fa una aliança nova amb el seu poble, amb la humanitat.  Perquè Déu ja havia fet una aliança amb Israel, alliberant-lo de l’esclavatge d’Egipte, que va trencar, perquè la seva Llei (els manaments) va quedar-se en un pur compliment formal.  Però  Déu renova aquesta aliança a través de la qual ens diu: "Posaré la meva llei en el seu interior i l’escriuré en el seu cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el  meu poble”.

I és Jesucrist, el Fill de Déu, qui la portarà a plenitud, posant com a fonament la llei de l’amor. No pren el camí més fàcil, aquell que més li convé, ans al contrari. Sap que té una missió encomanada que ha de passar per la passió, per la mort en creu, per arribar a la resurrecció, aconseguint per a nosaltres la salvació, la vida eterna.

Per això, avui a l’Evangeli, Jesús, davant d'aquells grecs-jueus que el volen veure, respon decididament que Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.  Els apòstols havien fet plans, que no passaven precisament perquè, el Mestre, el Messies morís en una creu com un criminal. I això que Jesús ja els ho havia advertit. També a nosaltres ens pot passar que ens acostumem a veure la creu arreu, a les esglésies, a les cases, però que encara no siguem prou conscients del seu significat, del sofriment i de l’amor immens que hi ha al darrera d’aquest gest   de donar la vida per la humanitat. Per això, hauríem de desitjar com aquells grecs: Veure Crist, conèixer-lo cada vegada més per estimar-lo més i millor, i alhora per a poder mostrar-lo als altres, a tantes persones que ben segur també voldrien coneixe'l. Però a quin Crist seguim? El Crist pobre i crucificat? El Crist, obedient al Pare fins a la mort? El Crist que a la creu atrau a tothom? El Crist que serà glorificat i ressuscitat després de la passió i mort en creu?. Jesús, és el gra de blat, que amb la seva mort ens conduirà a una resurrecció fecunda: a un fruit abundant. Jesús ens salva des de l’obediència al Pare, des de l’entrega de la seva vida per amor, culminant en la creu. I aquí rau la victòria de Crist, l’amor venç el mal. Estem disposats a seguir el seu camí? Estem disposats a ser grans de blat que donin fruit, i per tant a morir de tantes actituds que ens allunyen de Déu i dels germans, que provoquen situacions injustes.

Benvolguts germans i germanes, en l’Eucaristia vivim d’una manera profunda i real el misteri de la creu i de la salvació de Crist. Demanem-li a Déu Pare  que ens ajudi a aprofundir i viure l’amor entregat del seu Fill Jesucrist, per esdevenir-ne ferms testimonis arreu. I avui que celebrem el dia del Seminari, que siguin més les persones que responguin a la seva crida de deixar-ho tot per seguir-lo com a preveres, servidors, gra de blat pel seu poble. Que així sigui.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 21/03/2021

 





dimecres, de març 17, 2021

NOUS VOLUNTARIS RESTAURANT BANCS

 






CONFERÈNCIA QUARESMAL


 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 14/3/2021

 





MISSA DEL DIUMENGE IV DE QUARESMA 13-14/03/2021

 


Benvolguts germans i germanes!  

Som al quart diumenge de quaresma, i s’albira més propera la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist: l’esdeveniment central de la tota la història de salvació.

Avui, com Nicodem, ens apropem a Jesús per escoltar la seva Paraula, viva, penetrant. Hi ha coses que no les entenem, que necessiten que el nostre cor i la nostra ment s’obrin confiadament a Déu Pare.

Un Déu que ens estima amb bogeria. Un Déu que, com hem escoltat a la primera lectura, ha persuadit al seu poble  perquè es mantingui fidel a la aliança i davant el seu mal comportament, ha permès que sigui deportat a Babilònia; però que després, valent-se d’un rei estranger, Cir de Pèrsia, li retorna el temple de Jerusalem i l'allibera.  Que malament ho deuria passar aquest poble mentre visqué lluny de la ciutat Santa, perquè el salmista digui: si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar...que se’m paralitzi la mà dreta.”

Mireu, ens apropem al gran misteri de la Pasqua, la prova de l’amor més gran que Déu té envers la humanitat, envers nosaltres. Déu estima la vida i li dol que les nostres culpes ens portin a la mort. Per això ens ha enviat el seu Fill, Jesucrist, per a rescatar-nos del pecat i  per a que tinguem vida eterna. Així ens ho recorda Sant Pau en la seva carta als cristians d'Efes. El que ens salva no són les nostres obres, sinó la gràcia i la bondat de Déu que ha tingut envers nosaltres en Jesucrist. Davant aquesta Bona Notícia, fonament de la nostra fe, podem preguntar-nos: ¿què ha de canviar en la nostra vida, per a ser fidels al missatge de salvació de Jesucrist? Estem en temps de quaresma, propici per a revisar-nos, per a pregar, per a escoltar la Paraula i fer-ne vida. Com Nicodem, anem  a l’encontre de Jesucrist, dialoguem amb Ell. Jesucrist mateix avui ens diu que morirà a la Creu, per a què tots els qui creguem amb ell assolim la vida eterna.                             Des de dalt la creu, ens salva, com en temps de Moisès al desert la imatge enlairada de la serp d’aram tornava la salut als que havien estat picats per les serps.

Déu vol la nostra salvació, la salvació del món i per això ens envia el seu Fill Jesucrist, no pas per a condemnar-nos. Jesucrist és la llum que il·lumina el nostre camí  vers el Pare. Un camí en el que també nosaltres som convidats a reflectir la seva llum i  donar vida, acollint la crida, la vocació que el Senyor ens fa a ser testimonis seus, dins la família, al barri, a la ciutat, al treball, a l’estudi, al lleure,  ja sigui  com a pares, treballant i dedicant  temps als  fills i als avis; com a catequistes, animadors i monitors, ensenyant qui és Jesús, ensenyant a pregar i a viure en cristià, també en el temps de lleure, com fa l’esplai Llarcau; com a col·laboradors i promotors d’activitats culturals; com a polítics, treballant pel bé comú; com a voluntaris que ajuden als qui no poden avançar en la vida i des del servei desinteressat o amb una aportació material es fan solidaris dels qui més pateixen, com es fa des de Càritas...

Benvolguts germans/nes,  que aquesta Quaresma ens ajudi a donar gràcies a Déu, perquè ens estima sense mesura amb Jesucrist, i demanem-li que sapiguem correspondre el seu amor, esforçant-nos per a que a ningú no li manqui el necessari per a viure i conviure dignament.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.


dilluns, de març 08, 2021

Més sobre la restauració dels bancs.

Sembla que això ja va prenent forma. 

Moltes gràcies a tots els qui hi esteu col·laborant!!!




MISSA DEL DIUMENGE III DE QUARESMA 6 i 7/03/2021


Benvolguts germans i germanes!  

Déu escollí el poble d’Israel, com a nexe d’unió amb tota la humanitat i li proposà un pacte, després d’haver-lo alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Al peu de la muntanya del Sinaí, el poble veu com Moisès puja al cim per trobar-se amb  Déu, de qui rep els 10 manaments, el decàleg. Complir aquests manaments és la manera com Déu espera que els israelites esdevinguin persones de profit, fidels a l’aliança i exemple a seguir pels altres pobles de la terra.  Per això el salmista canta: “És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa...Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig, els manaments del Senyor són transparents...Són més desitjables que l’or fi".

Certament, hi trobem  una manera de viure, que fa més humanes les persones. I avui, aquests manaments de la llei de Déu continuen vigents, entre nosaltres, si bé Jesús, el seu Fill encarnat, els ha portat a la plenitud, afegint-ne un de nou i fonamental: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat. I ens ha estimat,  fins a donar la seva vida a la creu, per vèncer a la mort, ressuscitant. I això és motiu d’escàndol pels jueus, que exigien, signes i proves; i un absurd pels grecs, que cercaven la saviesa. Ara bé, com ens diu Sant Pau, aquells que obren el cor al Senyor, s’adonen que “en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior als dels homes”.  

S’apropa la Pasqua. També l’Evangeli de Joan que hem escoltat ens parla que s’apropava la Pasqua, motiu pel qual Jesucrist havia pujat a Jerusalem, com molts jueus, per  anar al Temple, a la casa del Pare. I allà s’adonà que l’havien convertit en un mercat. I ple de zel,  expulsà els venedors i els canvistes i tragué fora del temple els moltons, els vedells i els coloms, que se sacrificaven per a commemorar que Déu els havia alliberat. Amb aquest gest Jesús s’erigeix com la veritable víctima,   amb poder per a ressuscitar: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. El cos de Crist ressuscitat és el nou temple per a un nou culte en esperit i en veritat”.

Benvolguts germans i germanes, la vida cristiana i el compliment dels manaments estan marcats per l’amor de Déu, vessat en Jesucrist. En la mesura que la nostra vida sigui més fraterna, voldrà dir que la Paraula de Déu ha entrat en el nostre cor. Aquesta Paraula no és anònima, té el rostre de Jesús de Natzaret, el Crucificat ressuscitat. Crist ens demana senzillesa, obediència, pobresa espiritual, tendresa, perdó i sobretot, amor. Que el nostre estil de vida es concreti en el respecte i l’estimació envers els pares i mares, especialment quan es fan grans, en el respecte de la vida; en el donar als altres allò que els correspon, sense enredar-los; en ser capaços de viure en pau, sense voler tenir més del que un pot o voler aparentar allò que no és; en ser solidaris amb els més pobres, els malalts, els que no tenen el necessari per viure dignament...                                              

Per això, aprofitem aquest temps de quaresma per esmenar-nos i posem Jesucrist com a centre i motor de la nostra vida personal i comunitària,  a través de la pregària, de l’escolta atenta de la seva paraula, del servei  i de la participació en els sagraments: el del perdó per alliberar-nos de les taules dels canvistes, símbol del pecat que portem ; i el sagrament més gran que podia donar-nos: l’Eucaristia.  Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.


FULL DOMINICAL 7/3/2021

 





AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dimecres, de març 03, 2021

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 28/02/21

 





MISSA DEL DIUMENGE II DE QUARESMA 27-28/2/2021

 


Benvolguts germans i germanes!

Hi ha uns valors, que hem de reivindicar una i altra vegada: LA CONFIANÇA (que els creients l'assimilem a la FE) i L'AMISTAT. Ens adonem que sense ambdós, la nostra societat, les nostres relacions comunitàries, familiars i personals es deterioren,   entren en CRISI i fins i tot es trenquen.

 Avui la Paraula de Déu ens convida a confiar més que mai en el Senyor, perquè ens ofereix la seva amistat i es manté sempre fidel a la seva aliança. Abraham, Moisès i Elies són amics de Déu. Pere, Jaume i Joan són amics de Jesús. Déu, especialment en Jesús, mostra la seva voluntat de ser amic de la humanitat, de tots i cada un de nosaltres, amic fins i tot d'aquell a qui a nosaltres ens costa o ens veiem impossibilitats d'estimar. Una amistat de Déu envers nosaltres, que no està exempta de dificultats i  que demana ser corresposta.

Així,   en Abram, el primer patriarca, trobem un  model de confiança en Déu i d'amistat. Suporta una prova molt dura. Déu li demana que sacrifiqui en holocaust el seu fill únic, Isaac. Malgrat no entendre-ho, està disposat a fer-ho, perquè, confia plenament en Déu. Dalt de la muntanya, descobreix com és Déu: no vol sacrificis  humans, perquè estima la humanitat. Déu vol el cor de l’home, un cor confiat i obert a la seva Paraula.                                                                        Sant Pau ens fa veure que aquesta AMISTAT I CONFIANÇA en Déu  estan sòlidament fonamentades en el fet que ens entregà al seu propi Fill, Jesucrist, per tots nosaltres i no el va plànyer: ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra?”.

Podem preguntar-nos: M’ho crec prou això? Com es nota en la nostra manera de viure? Ens fa ser més solidaris amb les persones que ho passen malament?.

Jesús  puja sovint a la muntanya per a trobar-se amb el Pare, per a pregar. Aquesta vegada convida a tres deixebles i amics: Pere, Jaume i Joan. Allà  Jesús es transfigura davant d’ells, els seus vestits es tornen brillants. I el veuen conversant amb Elies, el més gran dels profetes, i Moisès, el qui rep la Llei de Déu. Queda palès que en Jesús s’acompleixen totes les profecies i la Llei és portada a la plenitud. Déu mateix, es manifesta en favor de Jesucrist, dient-nos: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo!”  Aquestes paraules en aquest temps de Quaresma han de ressonar ben fort en el nostre interior. Escoltar Jesús que ens parla amb la seva vida. Per això també hem de fer silenci. Ho fem? Jesús i els tres apòstols, baixen altre cop a la plana, tornen a la realitat del món, després d’aquest recés intens a prop del Senyor. No l’han entès, els manca passar per la duresa de la creu, la passió, abans d’arribar a la Pasqua. Ho entendran després, quan rebin l’Esperit Sant.                                                                  Benvolguts, nosaltres també necessitem pujar a la muntanya,  fer una experiència intensa, de recés, escoltar el Senyor; i plens del seu Esperit retornar a la vall de la vida de cada dia, per a ser testimonis del seu amor, solidaris amb els germans per a superar junts les dificultats, els moments de creu i de passió que ens toqui viure, units a la creu de Jesucrist, caminant cap a la seva Pasqua.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.