.docx%20(2).jpg)
dilluns, de març 25, 2024
DIUMENGE DE RAMS 24 DE MARÇ DEL 2024
Benvolguda
família de famílies, germans i germanes: Ha arribat l’hora de la veritat. En aquest
diumenge de Rams o de Passió Jesús entra a Jerusalem, i ho fa tenint molt
present allò que anunciaven els profetes: “Mira,
el teu rei fa humilment
la seva entrada, muntat en una somera,
en un pollí, fill d’un animal
de càrrega”. Així, muntat sobre un ase ve i escolta
com la multitud l’aclama, i encatifa amb mantells i rams el camí per on passa,
lloant la seva reialesa:
“¡Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel!”. També nosaltres com els habitants de Jerusalem, rebem Crist amb goig i cantem, que és el nostre rei i Senyor, el Fill de Déu, el Salvador. Ell no entra a la nostra història com una idea, com un discurs, com un algoritme fruit de la previsió humana. com un afegit superflu i accidental. No. Ell és Aquell que ens reconeix i ens anomena amics. Aquesta Setmana Santa pot ser una una bona oportunitat per tornar-lo a retrobar com amic. I avui nosaltres volem acompanyar-lo i viure amb ell aquests dies sants, en que acomplirà la missió que el Pare li té encomanada: donar la vida per nosaltres, per salvar-nos, per alliberar-nos del pecat i de la mort.
Alcem doncs, ben alts els nostres palmons,
fem camí amb Jesús, no el deixem sol, visquem ben a prop d’ell, units com a comunitat, aquestes
celebracions santes, per fer memoria
de fins a quin punt Déu ens estima,
en Jesús. Especialment
vosaltres infants, que sou els seus preferits, perquè teniu un cor net i
transparent. Apropeu-vos a Ell, sense por. Ens espera a tots amb els
braços ben oberts.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de març 18, 2024
MISSA DEL DIUMENGE V DE QUARESMA 16-17/03/2024 - DIA DEL SEMINARI
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Estem acabant el nostre
itinerari quaresmal. Diumenge vinent celebrarem Rams: commemorarem l’entrada
solemne de Jesús a Jerusalem, en honor de multituds, també és l’entrada a la
Setmana Santa.
A la 1ª lectura, Déu per boca de
Jeremies, ens diu que fa una aliança nova amb el seu poble, amb la humanitat. Perquè ja havia fet una aliança amb Israel,
alliberant-lo de l’esclavatge d’Egipte, donant-li, la Llei (els manaments),
però es van quedar en un mer compliment formal. Per això la renova, dient-li
que la Llei ja no l’escriurà sobre pedra sinó dins el seu cor, perquè es faci
vida.
I és Jesucrist, el Fill de Déu, qui la
portarà a plenitud, posant com a fonament la
llei de l’amor. Sap que té una
missió que ha de passar per la passió, per la mort en creu, per arribar a la
resurrecció. I la durà a terme amb una fidelitat madurada en el sofriment i en
les llàgrimes humanes, portada fins a l’extrem i que ens obrirà les portes de
la salvació i la vida eterna, com hem escoltat a la carta als hebreus.
Per això, avui a l’Evangeli, Jesús, davant
d'aquells grecs-jueus que el volen veure, respon decididament que “Ha arribat l’hora que el Fill de
l’home serà glorificat”. Els apòstols havien fet
plans, que no passaven precisament perquè, el Mestre, el Messies morís en una
creu com un criminal. També a nosaltres ens pot
passar que ens acostumem a veure la creu arreu, a les esglésies, a les cases,
però que encara no siguem prou conscients del seu significat, del sofriment i
de l’amor immens que hi ha al darrera d’aquest gest de
donar la vida per la humanitat. Per això,
hauríem de desitjar com aquells grecs: veure i conèixer més Crist per
estimar-lo més i millor, i alhora per a poder mostrar-lo als altres, a tantes
persones que ben segur també voldrien veure’l conèixer-lo.
Jesús, és el gra de
blat, que amb la seva mort ens conduirà a una resurrecció fecunda: a un fruit
abundant. Jesús ens salva des de l’obediència al Pare, des de l’entrega de
la seva vida per amor, culminant en la creu. I aquí rau la victòria de Crist, l’amor venç el mal. Estem disposats a seguir el seu camí? Estem disposats a ser
gra de blat que doni fruit, i per tant a morir de tantes actituds que ens
allunyen de Déu i dels germans, que provoquen situacions injustes.
Benvolguts germans i
germanes, en l’Eucaristia vivim profundament i realment el misteri de la creu i
de la salvació de Crist. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a aprofundir-hi, per
esdevenir-ne ferms testimonis arreu. I avui, que a
les vigílies de Sant Josep celebrem el dia del Seminari, demanem-li també com diu el lema d’enguany, que
ens envií pastors, que siguin més les persones que responguin a la seva crida
de deixar-ho tot per seguir-lo com a preveres, servidors, gra de blat pel seu poble. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.docx%20(2).jpg)
dimecres, de març 13, 2024
DIUMENGE IV DE QUARESMA. (B)
1. Pecat i destrucció.
La destrucció de Jerusalem és la
conseqüència la idolatria, de l’abandó del camí proposat per Déu; no només per
haver adorat ídols sinó per haver practicat la injustícia. No oblidem que el
diner és l’ídol més perillós. Déu, però, no es mira la injustícia amb
desinterès; al contrari, fa arribar constantment el seu missatge alliberador,
però l’ésser humà és tan beneit...
2. La iniciativa sempre és de Déu.
La intervenció de Déu
en la història és salvadora, perquè Déu és El-que-estima. El perdó és
possible; més encara el perdó és l’expressió més sublim de l’amor de Déu. Ell
té la iniciativa, en enviar el seu fill al món perquè no es perdi ningú, com la
va tenir fent intervenir el rei Cir.
3. El perdó és pura gràcia.
No mereixem res, el
do de Déu és massa gran perquè el puguem abastar. De fet, si no ens l’hagués
revelat no podríem ni sospitar-lo. La gràcia, però, no es limita al perdó, la
gràcia ens obre horitzons de servei abnegat en l’amor que ens assegura el
creixement personal i la plenitud del sentit. Tot és gràcia. Déu fa tot això
perquè "ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”,
per gràcia, purament per gràcia, “perquè no es perdi ningú dels qui creuen en
ell, sinó que tinguin vida eterna".
4.
El procés
d’acolliment del perdó.
a)
Reconeixement del
pecat: Els caldeus van arrasar Jerusalem i els jueus van llegir la gran desfeta
del 597-587 com la conseqüència de la injustícia i de la desconfiança en Déu i
en els seus profetes. Per a ells era un càstig; avui hem de dir que no és que
Déu castigui sinó que el pecat destrueix. La injustícia comporta la dissolució
de qualsevol societat, la conversió comporta la reconstrucció. És el missatge
de la primera lectura. El mateix passa amb les persones.
b)
Enyorança del bé. En
situació de pecat enyorem la joia serena de la situació de perdó i de justícia,
gràcies a la nostra capacitat de reflexió. Exiliats de la situació de Regne de
Déu no podem estar contents i desitgem el retorn a Jerusalem. Enyorar el bé és
el primer pas cap a la conversió.
c)
Consentiment: Només
consentint lliurement a l’acció de Déu podrem gaudir del perdó. Demanem al
Senyor aquell seny necessari per respondre a la seva iniciativa. Deixem-nos
estimar per Déu. La conversió quaresmal consisteix a orientar la voluntat cap a
Déu, a reconèixer que Ell ens ha creat perquè visquem practicant la caritat,
fins que la mateixa caritat de Déu ens atregui definitivament cap a Ell.
5. Epíleg.
No és això el procés quaresmal? La inèrcia del pecat ens allunya de Déu, la quaresma és un procés de purificació que ens disposa a la reconstitució que Déu mateix obra en nosaltres. Donem-li gràcies.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dilluns, de març 04, 2024
MISSA DEL DIUMENGE III DE QUARESMA 2 i 3/03/2024
Benvolguda família de famílies,
germans i germanes!
Déu, que sempre pren la iniciativa,
escull el poble d’Israel, i li proposa un pacte, després d’haver-lo alliberat
de l’esclavatge d’Egipte.
Aquest pacte-aliança queda recollit en els
10 manaments, el decàleg. El seu compliment serà la resposta del poble a la
iniciativa gratuïta i amorosa de Déu.
I avui, aquests manaments continuen
vigents, entre nosaltres, si bé Jesús, el seu Fill encarnat, els ha portat a la
plenitud, afegint-ne un de nou i
fonamental: Estimeu-vos els uns als
altres tal i com jo us he estimat. I ens ha estimat, fins a donar la seva vida a la creu, per
vèncer la mort, ressuscitant. I això és motiu
d’escàndol pels jueus, que exigien, signes i proves; i un absurd pels grecs,
que cercaven la saviesa. Ara bé, com ens diu Sant Pau, a Jesucrist, Messies crucificat, només se’l
pot entendre acceptant una saviesa i un poder superiors als dels homes, perquè
venen de Déu mateix.
Avui el nostre món tècnic
demana “eficàcia” i “felicitat” en tot allò que ens envolta, però la “fe” parla
de la Creu, és a dir, de l’amor servicial que acull, dialoga, perdona, sempre
recomença. Els qui han entès la creu hi troben la veritable força, eficàcia,
felicitat i vida.
L’Evangeli de Joan ens diu que s’apropava
la Pasqua, motiu pel qual Jesucrist havia pujat a Jerusalem, com molts jueus, per anar al Temple, a la casa del Pare. I allà
s’adonà que l’havien convertit en un mercat. I ple de zel, expulsà els venedors i els canvistes i tragué
fora del temple els moltons, els vedells i els coloms, que se sacrificaven per
a commemorar que Déu els havia alliberat. Jesús s’indigna davant l’abús
religiós que es feia al voltant del Temple. Tenint
present que la Quaresma és un temps de conversió, podem preguntar-nos: Per quins motius ens indignem? Per les víctimes innocents
de les guerres? Per les persones que moren de fam? Per l’abús i el maltractament
que els més forts fan sobre els més febles? Pel menyspreu als germans i germanes
que venen d’altres països i continents a la recerca d’una vida millor (com la
nostra)?
Amb el gest d’expulsar els venedors d’animals
pel sacrifici i els canvistes, Jesús s’erigeix com la veritable víctima, amb
poder per a ressuscitar: “Destruïu
aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.” El
cos de Crist ressuscitat és el nou temple per a un nou culte “en esperit i en veritat”.
Benvolguts germans/nes, aprofitem
aquest temps de quaresma per a créixer en el seguiment de Jesucrist, fent-lo centre
i motor de la nostra vida personal i comunitària, a través de la pregària, del servei i de la
participació en els sagraments: el del perdó per alliberar-nos de les taules
dels canvistes, símbol del pecat que portem; i el sagrament més gran que podia
donar-nos: l’Eucaristia. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)