Sfamília: de novembre 2022

dimarts, de novembre 29, 2022

MISSA DEL I DIUMENGE D’ADVENT 26-27/11/2022

Benvolguda família de famílies, germans i germanes:

Quan ens conviden a fer un viatge o una ruta llarga neix dins nostre l' alegria, la il·lusió i l'esperança en què puguem arribar al destí i superar les dificultats que se’ns presentin i dediquem temps per a preparar-ho i preparar-nos. També vivim aquestes sensacions quan esperem algú que és molt important per les nostres vides, ens esforcem a tenir la nostra casa a punt per acollir-lo, endrecem, netegem i preparem una habitació per quan arribi.

Doncs aquest I diumenge d’Advent se’ns convida a FER CAMÍ, al fil d'un nou ANY LITÚRGIC, amb l’envagelista Mateu, per a celebrar l’amor salvador de Déu en Jesucrist, i alhora se’ns invita a rebre el convidat més especial que mai podríem esperar, Jesús, el Fill de Déu.

El profeta Isaïes, des de l’Antic Testament ens diu: Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes. Els seus camins i les seves rutes passen per portar la pau i la salvació arreu, vèncer el mal amb un bé més gran.

La invitació del profeta és clara: veniu, caminem a la llum del Senyor. És el moment de confrontar la nostra vida a la llum del Senyor, i esmenar-nos en tot allò que ens separa d’Ell i dels germans.

Per això, ens caldrà seguir el consell de Sant Pau: Siguem conscients dels moments que vivim... Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca i revestim-nos amb l’armadura del combat a plena llum”. No ens podem conformar amb l’anar fent, o en veure-les venir. Bo i reconeixent les nostres limitacions i les nostres debilitats, el nostre pecat, hem d’esforçar-nos a anar-los superant, deixant-nos guiar pel mateix Jesús. Per tant, aprofitem aquest temps d’advent, d’esperança, per a posar-nos mans a l’obra: Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. “COM MARIA, AIXECA’T”. És el lema que hem escollit per aquest any per la pastoral de jove. Se’ns urgeix doncs, seguint l’exemple de Maria, estar ben desperts, vetllar per a acollir a qui és el nostre salvador en el nostre cor i deixar-nos transformar, convertir per ell: *Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada". Potser hem estat molt atents a les ofertes del Black Friday, comparant preus, cercant la millor oferta… Tant de bo que tinguéssim el mateix afany per descobrir les mentides que emmascaren la nostra realitat personal, familiar i social, les nostres incoherències. Des d’aquesta descoberta podriem clamar amb més convicció: Veniu Senyor Jesús!.

Tots nosaltres, ben amarats de la seva paraula, hem d’estar apunt per a rebre’l en el germà necessitat, en la persona que cerca sentit a la seva vida i no el troba, en els pobres, en els malalts, en els que pateixen...Cap persona, ens hauria de passar desapercebuda, si deixem que el nostre cor es mogui amb els batecs del Crist.

Benvolguts/des, aprofitem aquest Temps d'Advent per a revisar com fem el camí de la nostra vida, en les petites o grans coses de cada dia, amb humilitat, amb esperança, amb paciència, amb perseverança, amb alegria, disposats a convertir-nos i a compartir el que som i el que tenim amb els altres per acollir junts a qui és la llum per a la nostra ruta: Jesús, el Senyor.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 27/11/2022

divendres, de novembre 25, 2022

CÀRITAS, CONCERT DE NADAL

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 20/11/2022

dimecres, de novembre 23, 2022

DIUMENGE XXXIV DURANT L'ANY: CRIST REI

Primera Lectura: 2S 5, 1-3
Salm 121

Segona Lectura: Col 1, 12-20

Evangeli: Lc 23, 25-43

1. Els conceptes sobre les “coses” de Déu. .

Regne de Déu és una denominació ambigua. Parlem de Déu amb els nostres conceptes humans, no en tenim d’altres. Apliquem a Déu les nostres categories però ho hem de fer amb cautela: Un regne anàleg però no idèntic als regnes d’aquest món. Un regne regit per un rei executat en una creu, un gran fracassat. Una mort que ensorra els somnis imperialistes dels seus seguidors. Un regne que es regeix per a lògica de Déu, que és la lògica de l’amor; res que assembli a la lògica del poder d’aquest món. No és gens fàcil entrar-hi sense canviar el xip. Només els dons de l’Esperit Sant que hem rebut ho fan possible quan lliurement permetem que fruitin en nosaltres.

2. El perdó, salconduit per a entrar-hi.

El Regne de Déu és allò que Déu vol donar a tots, allò a què ens ha predestinat. Jesús l'ha instaurat amb el preu de la seva sang. El seu servei a la pau i a la llibertat de l'home li van costar la mort en creu, perquè el poder no podia ni pot suportar una crida tan radical a l'amor i un acte d'amor tan radical. L’amor radical de Déu no només ens predestina al seu Regne definitiu sinó que ens hi facilita l’accés pel perdó dels nostres pecats. Qui ho havia de dir, que el “primer” a fruir del Regne fora un delinqüent i no pas un apòstol o algun bon fariseu. Absolutament consolador. Tota la realitat, pel perdó, serà transformada d'arrel fins a esdevenir la nova realitat, compacta i aglutinada en Jesús.

1. Un Regne diferent.

Al llarg de la història els cristians hem manipulat el Regne de Déu. Ja els apòstols, abans de rebre l’Esperit Sant, no havien entès Jesús perquè vivien amarats de la lògica del poder. Ha de ser un delinqüent, ironia i fins i tot sarcasme de Lluc, el primer que va entendre la naturalesa del Regne de Déu: “Recorda’t de mi quan arribis al teu regne”; un delinqüent sonat que connecta amb la lògica d’un Déu també sonat als ulls del món. El Regne de Déu és l’imperi de l’amor respectuós a les persones i tot el que se n’aparti és manipulació interessada o niciesa.

2. L’esperança és la virtut del Regne.

Ja des d'ara en l'Església de Jesús, que és el seu cos, nosaltres vivim en l'esperança aquest Regne de Déu. És un goig enorme. Donem-ne gràcies abandonant-nos a l'amor de Déu, que ens obre aquest enorme horitzó absolutament insospitable i inimaginable i esforcem-nos a actuar en allò que ens correspon. Cal que fem nostra l’actitud del “bon lladre”; contemplar-la pot esdevenir un exercici fructífer i gratificant de pregària.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

dilluns, de novembre 21, 2022

CONCERT DE SARDANES 20/11/2021

Imatge del concert de Sardanes, foto i text de la Magda Segarra.

Aquesta tarda hem gaudit de 12 sardanes, d'entre moltes, que va compondre Josep Freixas al llarg de la seva vida. Interpretades per la Cobla Jovenívola de Sabadell . Ha estat un concert magnífic amb una gran participació de públic. Una bona cloenda del 90è aniversari de la nostra parròquia.

dimecres, de novembre 16, 2022

BENEDICCIÓ DE LA SALA MN. JOSEP MONCAU I FARRÉS

dimarts, de novembre 15, 2022

REVISTA DE LA CELEBRACIÓ DELS 90 ANYS

Inaugurem, amb aquesta entrada, l'espai de publicació d'alguns dels articles de la revista commemorativa dels 90 anys de la creació de la parròquia.

Avui comencem pel nostre antic rector, l'estimat Joan Soler.

dilluns, de novembre 14, 2022

Diumenge XXXIII Temps de Durant l’Any (C)

Si tot l’Evangeli és bastant contracultural, avui encara més. Qui li interessa parlar del què passarà al final de la història? Qui li interessa parlar del final de la seva vida? És una cosa que o bé fa por perquè sabem que ve la mort i que tot això que tenim aquí s’acabarà o bé ni hi penso perquè jo visc el dia i la meva vida no té una direcció, una meta.

Sigui com sigui, avui el Senyor ens convida a la confiança. Sabem que sempre hi ha hagut guerres, moments de persecució dels cristians, desastres naturals… confiem en Ell, perquè ens ha revelat com acaba tot això: regnant Ell sobre tota la creació, eliminant el dolor, la mort, la tristesa i donant-nos vida i alegria per sempre.

Alhora avui també ens avisa d’unes certes derives que sempre hi ha hagut i que sempre hi haurà. «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment"». És a dir, quin és el nom de Jesús? El nom de Déu «Soc jo» o «Jo soc», que és el nom amb què Déu es revela en la bardissa a Moisès. Per tant, alguns es faran passar per salvadors, per déus a la terra, que exigiran només allò que pot exigir Déu: una adhesió total i incondicional.

Sempre hi han estat i sempre hi seran. En moments difícils i que veiem com tot s’esfondra poc a poc, és una sortida natural buscar alguna cosa o algú en qui aferrar-nos per no veure’ns sepultats o engolits pels esdeveniments i quedem nosaltres també devastats. El Senyor ens demana tenir confiança, aquesta confiança que brolla de la fe i l’amor en Déu. Si no, és normal que en la meva vida em construeixi un ídol, un fals déu, d’alguna persona, situació, objecte, teoria. «No hi aneu» perquè us destruirà. Fixeu-vos a què ens han portat totes les ideologies polítiques del segle xx? Fixeu-vos què passa en el món, en el si de les famílies quan posem el diner com un ídol? Fixeu-vos què passa quan idolatrem una persona, per exemple, un jugador de futbol o bé un equip?

Per tant, davant aquestes realitats i davant de tot allò que vindrà, Crist ens convida a dues coses: a no donar-li l’esquena i saber que vindrà tribulació, i a confiar en Ell com sempre hem de fer, perquè Ell no defrauda.

Ara que ja només ens queda un diumenge, el que ve, per acabar l’any litúrgic, el Senyor ens convida a fixar-nos en el final de les coses. A l’inici de l’any litúrgic, d’aquí dues setmanes intensificarem la nostra pregària que fem en cada Eucaristia: «veniu, Senyor Jesús». Però mentrestant la vida continua i sant Pau ens dona també una clau per com viure malgrat saber que tot això és efímer: treballar amb pau per guanyar-nos el pa que mengem. És a dir, no fugir del món o esperar que els altres em mantinguin, sinó mullar-se en la realitat, enfangar-se si cal. En altres paraules, viure intensament la vida.

Però jo no podré viure intensament la vida si no tinc clar quin és el camí. Els alpinistes i els escaladors s’estudien el terreny abans de començar a pujar una muntanya i saben quin és el seu punt d’arribada. En la vida, podem trobar-nos sense mapa, ni gps i estar perduts. Per això és important mirar cap al final, el final de la vida i el final de la història. On anem? Cap a Déu, perquè Déu, al final ho recapitularà tot. I per tant, el nostre obrar en el món què ha de ser? El nostre criteri ha de ser, si allò que faig m’ajuda a la consecució d’allò pel qual estic cridat, que és viure amb Déu.

I la resta? Vindran contrarietats, però sofrint amb constància per obrar el bé, per estar prop de Déu ens assegura assolir la meta del camí. I confiem, perquè el Senyor ens ho ha dit: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».

Joan Hernàndez, vicari i prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 13/11/2022

dimecres, de novembre 09, 2022

ACTES 90è ANIVERSARI

dimarts, de novembre 08, 2022

DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY. 05-06/11/2022

Benvolguda família de famílies, germans/nes:

Les lectures d’aquest diumenge ens situen davant allò que constitueix el fonament de la nostra fe, el kerigma: LA RESURRECCIÓ DELS MORTS, GRÀCIES A LA MORT I RESURRECCIÓ DE JESÚS.

Davant d'aquest fet, hi ha postures contraposades, que Jesús mateix experimenta amb un dels grups més influents d’aquella societat, els saduceus, que negaven la resurrecció dels morts, i que l’Evangelista Lluc, situa al cor de Jerusalem, al costat del Temple, centre de la fe jueva. Els saduceus venen a trobar a Jesús amb la intenció de desacreditar-lo, formulant-li una pregunta amb trampa, "trampa saducea". Li parlen de la Llei de Moisès, del precepte del Levirat i li pregunten: Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt per donar descendència al seu germà. Si es casa successivament amb els 7 germans i tots moren abans que ella i finalment la dona mort l’última, ¿de qui dels set marits serà esposa? Perquè tots set s’hi havien casat. Ells traslladen les categories de la vida terrena a la hipotètica nova vida eterna, que neguen, després de la resurrecció.

També avui dia, en ple segle XXI, moltes persones consideren que amb la mort s’acaba tot. I s’aferren a teories científiques que neguen l’existència d’un Déu que és amor i que es fa un dels nostres encarnant-se en el seu Fill Jesucrist, que dóna la seva vida a la creu, per salvar-nos vencent la mort. Alguns prefereixen creure que tot és fruit de l'atzar. En el fons, tota persona humana, en un moment o altra s’ha formulat de bona fe la pregunta, dels saduceus: ¿Hi ha vida després de la mort? ¿Com serà?.

Jesús, vol recordar-nos una vegada més que Déu és la font de la vida i que el seu amor envers nosaltres perdura per sempre, com la bardissa que no es consumia i davant la qual Moisès sentí com li parlava dient-li que era el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, no un Déu de morts, sinó de vius . Aquesta convicció és la que sosté a tants homes i dones que per fidelitat a Crist han donat i donen la seva vida estimant, per abraçar la vida eterna. Ja a l’Antic Testament, hi trobem homes i dones amb la mateixa disposició, fidels a l’aliança amb Déu i a la seva Llei donada a Moisès, com aquella mare i els set fills, que malgrat les amenaces i les tortures del Rei Antioc IV, no renuncien a la seva fe. I nosaltres? Fins a quin punt la nostra fe en la resurrecció de Jesús fonamenta la nostra vida de cristians? En què es nota? Podem dir com el salmista: Els meus llavis no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes.?

Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Tessalonicencs: “Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant, i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina”. Que aquesta Eucaristia, aliment i penyora de la vida eterna que Jesús ens ha guanyat, ens doni forces per a treballar perquè els valors del Regne de Déu es facin cada vegada més presents arreu, sentint-nos membres compromesos de la seva Església, disposats a col·laborar-hi, i que siguem agraïts per dir, com ens proposa la campanya de Germanor d’aquest any: “Gràcies per tant”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.