Benvolguts germans i germanes:
En aquest diumenge III de
Pasqua, encara confinats, se’ns convida
a revisar quin valor donem a les Escriptures i al sagrament central de la nostra
vida, l’Eucaristia. L’Evangeli de Lluc, que se’ns ha proclamat avui, vol
fer-nos adonar que en Jesús s’acompleix allò que anunciaven els profetes, a
l’Antic Testament. D’aquí ve la importància
que té per la nostra vida escoltar la Paraula de Déu. Potser aquests
dies hem dedicat una mica més de temps a llegir-la i fins i tot a pregar amb ella. Tant de bo.
El sagrament de
l’Eucaristia esdevé el lloc preferent de la presència de Crist. Si l’Eucaristia és un encontre personal amb Crist, mort i
ressuscitat, tota Eucaristia ha de significar per a nosaltres morir una mica
més a nosaltres mateixos, al pecat, a l’egoisme, en totes les seves formes i manifestacions. Si cada diumenge, en celebrar aquest sagrament, ens
sentim impulsats a revisar la nostra vida per a convertir-nos més al Senyor,
voldrà dir que ens haurem trobat veritablement amb Ell. Aleshores estarem en
condicions d’anunciar-lo als altres. Com els
deixebles d’Emaús, que van reconèixer a Jesús al partir el pa, podrem anar a l’encontre dels nostres germans
i dir-los que hem trobat al Senyor. Perquè és en l’Eucaristia, quan
reunits en comunitat hem presenciat els gestos de Jesús al darrer sopar i se’ns
ha repartit el seu cos i la seva sang i ens hem adonat que Ell ens acompanya en
el camí de la vida. Aquests dies no hem pogut
celebrar-la presencialment, sinó telemàticament, i hem procurat fer una comunió
espiritual. Potser ens hem adonat de amb
quina actitud hi hem participat fins ara, si ho hem fet simplement per complir
un precepte, o ha estat una resposta
agraïda a la invitació de Jesús a
trobar-nos amb Ell i amb els germans, que ha compromès la nostra vida quotidiana envers el servei?
L’escena dels
deixebles d’Emaús se situa el mateix diumenge de Resurrecció. Hi veiem el procés
que pot fer qualsevol persona, que potser hem fet o estem fent fins i tot
nosaltres mateixos, que ens porta a descobrir que el ressuscitat està present
en la nostra vida. És el procés de la fe. És el procés que farà la persona que
no coneix Crist i a la que algú se li apropa pel camí, per caminar junts.
Aquesta és, benvolguts, la nostra missió, als diferents ambients on ens movem:
apropar-nos als qui ens envolten, fer camí amb ells i donar testimoni de la
nostra fe amb les nostres obres.
Però també és el procés de qui havent conegut ja a Crist, necessita redescobrir-lo
contínuament. És el que fem en cada Eucaristia dominical: acompanyats per
altres, escoltem junts la Paraula, actuant i celebrant el sagrament,
reunint-nos com Església.
Benvolguts gns/nes, en aquests
llargs dies de confinament, renovem la nostra fe en Jesús i, com els deixebles d’Emaús, deixem que faci
camí amb nosaltres, ens parli al cor, i en donem testimoni; i demanem-li que també
sapiguem descobrir-lo en els germans i
germanes que fan camí amb nosaltres,
molt especialment en aquells que més han patit i pateixen les conseqüències d’aquesta
pandèmia que ens té confinats, així com dels qui, generosament, estan combatent-ne
els efectes.
Mn. Joan Làzaro, Rector
