Benvolguts gns./nes: Tots d'una manera o altra ens esforcem a fer camí per la vida. I constatem que són moltes les persones que es van quedant al marge, mancades d'esperança. Jesús també fa el seu camí, surt de Jericó i està apunt de pujar cap a la ciutat santa de Jerusalem per viure-hi la Pasqua definitiva. L'acompanyen els seus deixebles i molta altra gent. Però n'hi ha que no poden. A les afores, a la vora al camí, assegut hi ha un cec, Bar-Timeu, captant. És cec, però no sord, perquè ha sentit parlar de Jesús. Per això, quan sap que passa per allí crida: "Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi". És una autèntica pregària i professió de fe, reconeixent Jesús com el Messies, salvador. Nosaltres hem dit unes paraules molts semblants en començar aquesta Eucaristia: "Senyor, tingueu pietat!". Bar-Timeu necessita la compassió i la misericòrdia del Senyor, com també la necessitem nosaltres. Ell ha tastat la incomprensió dels altres, que el renyen i el fan callar. També estan cecs i sords. És la ceguesa i la sordesa en les que podem caure nosaltres quan no volem veure ni escoltar la veu de qui necessita un cop de mà, a la vora del camí ni la de Crist que ens hi envia. Jesús s'atura davant del crit del necessitat, no passa de llarg. No es desentén i ens diu:"Crideu-lo". Aquesta exhortació provoca un canvi d'actitud entre les persones que el segueixen, que ara si s'apropen al necessitat, en el seu nom. Enviats per Jesús fan aixecar el cec i l'encoratgen: "Anima't i vine, que et crida". Aquesta no hauria de ser la nostra actitud, ser mediació de Jesús, perquè la seva gràcia actuï i retorni al camí aquells que n'han quedat al marge, que retrobin el sentit de la seva vida. No és aquesta la missió evangelitzadora que se'ns encomana?
El cec, escoltant els enviats de Jesús, llança la capa, signe de la seva condició de captaire, a on recollia les almoines, i d'una revolada es posa sense res en mans de Jesús. És l'actitud de qui accepta i escolta la mediació dels altres de la que es val Jesús per obrar. No hauria de ser també la nostra? I ara Jesús li fa la pregunta alliberadora fonamental: :"Què vols que et faci?". Pregunta que també ens adreça a nosaltres i que alhora, hem de tenir present i completar-la a la nostra pastoral, afegint: "Què vols que faci per tu, en nom de Jesús?" Bar-Timeu que abans ja li havia demanat el que més necessitava, que tingués pietat d'ell, que se l'estimés, li respon: "Rabuni, feu que hi vegi". Té fe en Jesús, i és la que el salva. I com els primers deixebles, ho deixa tot i el segueix camí enllà, disposat a viure amb Jesús la seva passió, mort i resurrecció amb l'alegria que ens convida a tenir el profeta Jeremies en anunciar que Déu no abandona el seu poble, i que com canta el salmista, malgrat les dificultats i els contratemps: “”És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!”..
Benvolguts gns/nes, en aquest diumenge que celebrem la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND), amb el lema "Explica el que has vist i sentit", que com el cec Bartimeu, sapiguem deixar les seguretats (capes), anar cap a Jesús i seguir-lo, esdevenint i acceptant la mediació dels altres per caminar junts, com Església sinodal (hem encetat la fase diocesana), en comunió, participació i missió; amb Crist, procurant, amb el seu ajut, no descartar ni deixar a ningú a les vores ni a les perifèries.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
