dilluns, d’octubre 18, 2021

Moltes Felicitats Joan!!!

Homilia de Mn. Joan Hernàndez 17/10/2021

Diumenge XXIX de durant l’any (B) – 17/10/2021

Primera lectura: Is 53,10-11
Salm: Sl 32
Segona Lectura: He 4, 14-16
Evangeli: Mc 10, 35-45

Durant la Segona Guerra Mundial, en els camps de concentració nazis, hi havia un presoner, Viktor Frankl, psicòleg de família jueva, al qual se li va encarregar la cura dels malalts del camp, amb la misèria de material mèdic i medicines que hi havia. Ell s’adonà que la forma física del presoner era totalment indiferent a l’hora de sobreviure. Allò que mantenia la gent en vida era tenir un motiu per seguir vivint, és a dir, si trobaven quin era el sentit de la seva vida.

La humanitat veu sovint el sofriment com un sense sentit. Un sense sentit que posa davant de la persona la profunda limitació que la portem escrita en el nostre ADN. I és totalment utòpic pensar en què algun dia podrem eliminar tot el sofriment, sigui físic, moral, psicològic, espiritual, aquí en aquest món.

Déu però, ens obre un camí, el camí del sentit que pot adquirir el sofriment. El Pare ha volgut que el sofriment estigués en el cor de la redempció, perquè també el sofriment i la mort havien de ser redimits. Per això, Jesucrist ha assumit també aquestes realitats en ell: si no, no haurien estat redimides. Així, en els nostres sofriments, d’ara o del futur, podem unir-los al valor salvífic que té el sofriment de Crist. No hem de buscar el sofriment pel sofriment sinó que és bo intentar mitigar-lo, però el valor cristià del sofriment es fonamenta en la caritat ―és a dir, l’amor―: com Crist, sofrir estimant, per donar vida al món. El sofriment serà el mateix, però passa de ser un sense sentit, a ser un instrument de salvació.

La figura del Servent Sofrent, que escoltàvem en el profeta Isaïes, a la llum de l’Evangeli, se’ns il·lumina, tot posant-li un rostre: el de Crist. Alhora, el Servent Sofrent posa llum sobre tota la dimensió de sofriment i redempció obrada per Crist durant la seva vida, especialment, durant la Passió.

Aquesta figura, se’ns queda fusionada amb la que la carta als Hebreus ens posa en escena avui: el Gran Sacerdot Jesucrist. La mort sofrent de Crist es converteix en l’ofrena que obre ja per sempre l’entrada a la participació de la vida divina, a la qual estem tots cridats. I el nostre sofriment, unit al de Jesucrist, també porta molts, de manera misteriosa, a participar de la vida divina.

En el dia a dia veiem com estimar és habitualment sinònim de sofrir. Qui no vulgui sofrir, que no estimi. I en aquest camí d’amor al qual ens crida el Senyor, l’Evangeli ens el concreta: el servei lliure és fruit de l’amor. És obvi que el servei esclau no és pas fruit de l’amor, però del que parla aquí el Senyor és el servei d’aquell que per amor es fa últim. Però… l’últim lloc ja està sempre ocupat: sempre hi trobem el Servent Sofrent. I seure a la seva dreta i a la seva esquerra en el Regne vol dir, seure als últims llocs, servint, donant la vida.

El servei, molts cops, és font de sofriment. I possiblement ho experimentarem aquest curs els joves, que comencem una tasca de servei a diferents persones que ho necessiten. Potser hi haurà sofriment, però això no ens ha de desanimar: ens ha de moure l’amor, trobar Crist en l’altre que em necessita i saber que jo també li estic portant a Crist amb la meva presència com a batejat.

I el punt culminant del servei, de l’amor, de la donació ―tots ells sinònims aquí― és donar la vida. Molts cops això de donar la vida queda una mica eteri: si dono la meva vida, o bé em quedo sense o bé la tinc però no em pertany i jo ja no puc fer el que vulgui. Crist, davant d’això, no s’arronsa i en cada Eucaristia podem veure la voluntat que té d’estimar-nos fins a l’extrem, donant la vida.

El Senyor ens serveix, des de l’últim lloc, donant la seva vida, fruit de l’amor que ens té. Per això nosaltres, també hem de donar la vida pels germans. Taula de l’Eucaristia i taula del servei, de la caritat són dues dimensions d’una mateixa taula: no es poden separar. Una ens porta a l’altra. Entremig hi trobarem el sofriment? Molt probable, però tinguem una cosa clara: estem entrant dins de l’obra de salvació que Déu ha fet per a tota la humanitat.

És aquí on hem de trobar el sentit de la nostra vida: en la dinàmica Eucarística: donar-nos als altres, servir-los, units al servei de Crist i donar gràcies en tota ocasió.

Joan Hernàndez Plaza, prevere i vicari.

Avisos Parroquials setmanals 17/10/21

FULL DOMINICAL 17/10/21

 


divendres, d’octubre 15, 2021

ORDENACIONS PRESBITERALS

Ordenació Presbiteral de Mn. Joan Hernàndez, Mn. Pedro Martínez, Mn. Jacob Espin i Mn. Jan Martínez.

dimarts, d’octubre 12, 2021

MOLTES FELICITATS, JOAN HERNÀNDEZ!!!!

 

ELS JOVES PREPARANT LA FELICITACIÓ AL NOU PREVERE

DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY 09-10/10/2021


Benvolguts gns./nes:   

Acabem d'escoltar la Paraula de Déu, que segons la carta als hebreus, és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit...esclareix les intencions i els pensaments del cor. Una paraula que s'encarna i es fa rostre humà en Jesucrist,  fonament de la nostra vida. Abans  Déu ens havia parlat a través dels profetes, i sempre ha estat atent a les nostres pregàries i   necessitats: "en tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament". 

En canvi,  la humanitat al llarg de la història, hem oblidat sovint  que Déu ens estima i que desitja  saciar  la nostra set interior més profunda  de pau i de felicitat.  L'autor del llibre de la Saviesa reconeix sense embuts que Déu està amatent a donar-nos l'enteniment i l'Esperit de saviesa capaç d'orientar el nostre camí i donar sentit a la nostra vida, que  va més enllà d'un coneixement purament intel·lectual,  una saviesa que trobem en Jesús. Què impulsa sinó a aquell home de l'Evangeli a córrer cap a Jesús, agenollar-se als seus peus i fer-li una pregunta fonamental: Bon mestre, ¿que haig de fer per posseir la vida eterna?  Tots ens hi podem sentir identificats. La resposta de Jesús ens aclareix que Déu és l'únic bo i que els seus manaments  esdevenen el camí que pot portar-nos a aquesta vida nova. Mestre, tot això ja ho he complert  des de jove. Aquell home endevina que no n'hi ha prou i potser per això, Jesús se'l mira, com ens mira a nosaltres,  amb afecte, i li diu: Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat al cel. Després torna i vine amb mi.

És la novetat de Jesús. A més de complir els manaments de la Llei, hom ha de comprometre-hi la pròpia vida,   donar i donar-se del tot, desprendre's d'allò que  ens allunya de Déu i dels germans, i tornar  a Crist. És la prova de que el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins i tot ell mateix es va fer pobre. És la radicalitat de l'Evangeli, que ens  fa revisar on tenim posat el nostre cor.

Quina reacció provoca en nosaltres la resposta de Jesús? Contrarietat, tristor, abandonament? Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: "Per als qui són rics que n'és de difícil, d'entrar en el Regne de Déu!... Jesús ja no parla de que rebem el do de la vida eterna, sinó d'entrar en el Regne de Déu. I sorprèn als seus deixebles  quan els diu "És més fàcil que un camell passi pel forat d'una àguila, que no pas que un ric entri en el Regne de Déu". També nosaltres ens podem preguntar: I qui es podrà salvar?  La resposta de Jesús és clara:."Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot".  Nosaltres, tots sols, no ens en podem sortir. Necessitem a Déu a qui hem de demanar novament, com el salmista  la saviesa de cor. Pere i els altres deixebles s'han refiat de Jesús, ho han deixat tot i l'han seguit. I ell ens diu:  Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u...i també persecucions, en el món futur, tindrà la vida eterna". 

Benvolguts gns./nes: Demanem al Senyor que la força del seu Esperit ens guiï, escoltant la seva Paraula, anunciant-la i donant testimoni que Crist és qui ens "ensenya l'art de viure, el camí de la veritable felicitat” (Benet XVI).

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL SETMANAL 10/10/21

dissabte, d’octubre 09, 2021

dimecres, d’octubre 06, 2021

dimarts, d’octubre 05, 2021

ROMERIA DE L'ARXIPRESTAT DE TERRASSA A MONTSERRAT

 Aquí publiquem algunes fotografies de la missa de cloenda del dia.

Aquesta ha estat la romeria del nostre arxiprestat post-pandemia. Hi van assistir unes 153 persones en autocar i un grapat més (¿?) en cotxes particulars. Ha estat organitzada per la Parròquia de la Santa Creu de Terrassa.

Tot va anar molt bé, va ser un dia molt bonic i compartit!!!  Al matí es va fer el tradicional rosari al camí dels Degotalls, presidit per Mn. Miquel Planas, arxiprest de Terrassa. Després hi va haver un temps per visitar el Santuari.

El dinar va ser decisió de cadascú. Un proposat pels organitzadors de la romeria al self service, que s'hi va apuntar qui va voler i la resta van anar a diversos indrets pel seu compte.

A les 16;45 ens va rebre a la Basílica el Pare Abad Manel Gasch, que ens va parlar de la joia de la fe als peus de Maria, la Mare de Déu i la nostra Mare, model de fe i d'escolta de la Paraula, que val la pena viure i compartir amb tothom quan tornem a la vall.

Tot seguit, es va celebrar l'Eucaristia, presidida per l'Adminstrador Diocesà del Bisbat de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, concelebrant diversos preveres de l'Arxiprestat de Terrassa.

A les 18:30 de retorn a casa, amb la sensació d'haver compartit un dia ben reeixit.

Atenent les condicions actuals tema covid, podem donar gràcies a Déu d’haver pogut tornar a Montserrat a celebrar la nostra tradicional romeria a la Mare de déu.

L’any 2022 farà 1000 anys que l’Arxiprestat de Terrassa puja en romeria a Montserrat, desitgem que ho puguem celebrar com cal.

Fotos: Jordi Fàbregas
Foto: P.Carmelita F. López Villalba

dilluns, d’octubre 04, 2021

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 2-3/10/2021

Benvolguts gns./nes:   L'ésser humà és un ésser en relació. Si  creiem que Déu ens ha fet a imatge i semblança seva, i  Ell  mateix és comunió d'amor, entre el Pare i el Fill per l'Esperit Sant, podem entendre que també nosaltres necessitem relacionar-nos, estar en comunió amb Déu i amb els altres.   Des d'un principi Déu va voler que l'home i la dona  compartissin la seva vida i formessin  una sola família.  La família esdevé, doncs,  un dels àmbits privilegiats per a viure l'amor que ens té el Senyor. Ell ens beneeix i seguint els seus camins podem assolir la felicitat veritable. Quan l'home i la dona es donen i reben mútuament amb fidelitat, amb el desig de compartir-ho tot per sempre, oberts a la nova vida que neixi del seu amor, i sensibles a les necessitats dels qui els envolten, són feliços i fan feliços als altres. És aquest l'ideal que se'ns proposa i que hem de voler fer realitat sempre, tot treballant per a adquirir aquella fortalesa i paciència que, com a dons de Déu, han d'ajudar-nos a vèncer les dificultats que apareixen en la convivència humana. 

Déu ha volgut que l'amor humà fos digne del seu amor, un amor present en l'home i la dona. En l'origen  i en la realització de l'amor, Déu hi és sempre present i és font constant de l'amor que realitza la nostra felicitat. Precisament, en aquest projecte hi ha el d'una humanitat que necessita ser redimida, renovada en la seva arrel més profunda, ja que  la imatge de Déu i el seu amor mateix poden arribar a ser malmesos i negats. Per a explicar-nos-ho, tot referint-se  a Jesús, la carta als hebreus ens ha dit que "Déu, que ens estima, va voler que morís per a tots"  i que "tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans". Aquesta és la solidaritat de Déu amb el gènere humà. El seu amor infinit l'ha portat a fer realitat en nosaltres la possibilitat de la salvació. 

El Papa Francesc, en l’exhortació apostòlica “L’alegria de l’amor-Amores Laetitia”, amb un sa realisme, es fa ressò del temps que vivim i en concret de les situacions anomenades “irregulars” i ens recorda que Dues lògiques recorren tota la història de l’Església: marginar i reintegrar [...] El camí de l’Església, des del Concili de Jerusalem endavant, és sempre el camí de Jesús, el de la misericòrdia i de la integració [...]. El camí de l’Església és de no condemnar ningú per sempre i difondre la misericòrdia de Déu  a totes les persones que la demanen amb un cor sincer [...] Perquè la caritat veritable sempre és immerescuda, incondicional i gratuïta. Aleshores, cal evitar els judicis que no tenen en compte la complexitat de les diverses situacions, i cal estar atents a la manera en què les persones viuen i sofreixen a causa de la seva condició”. La veritat de Jesús sobre l'amor conjugal i el seu refús del divorci no nega l'altra veritat de Jesús mateix, la seva obertura misericordiosa a tothom, l'acolliment de tots i la crida constant a la conversió i a la vida cristiana.

Benvolguts gns./nes, demanem  a l'Esperit Sant que ens   acompanyi i il.lumini, per a que com Església sapiguem donar resposta als nous reptes que avui es plantegen en les famílies cristianes, encomanem-les a Déu  i que ens ajudi a treballar per a que  el seu amor  fructifiqui en les nostres vides, tenint una especial atenció envers els més petits, els infants, l’actitud dels quals, senzilla, confiada i natural, Jesús ens la posa com a model per a rebre i entrar en el Regne del Cel.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS 03/10/21

 


FULL DOMINICAL SETMANAL 03/10/21