dimarts, de febrer 28, 2023
I DIUMENGE DE QUARESMA 25-26/02/2023
El passat dimecres vam rebre la cendra, símbol
de mort i de penediment, i vam entrar en la Quaresma, temps de conversió i de
retorn a Déu. Enguany, en el seu habitual missatge quaresmal, el Papa Francesc
ens fa un interessant paral·lelisme entre el camí de Quaresma, que és camí de
conversió, i la pujada a una muntanya. Realment, pujar a un cim no és gens
fàcil, és un fet molt fatigós, però sobre tot és un camí ple d’obstacles. I
l’Evangeli d’avui, del primer diumenge de Quaresma, ens proposa justament una sèrie
d’obstacles que Jesús va haver d’afrontar durant els 40 dies que va passar al
desert, però que per a nosaltres es van estenent al llarg de tota la vida: les
temptacions.
La primera temptació que Jesús rebutja és un
terrible engany: confondre salvació amb benestar, pensar que estem bé quan
tenim coberts tots els nostres desigs materials. Però mirem en el nostre cor:
qui pot afirmar que està bé perquè té el rebost ben ple? Qui es pot sentir
feliç només perquè té moltes coses? Jesús ens recorda que la nostra vida té un
origen diferent: la nostra vida no depèn en primer lloc del pa que mengem, no
depèn de les coses que tenim, sinó de Déu, el Pare, de qui venim! Hi ha molt
més a la vida que quedar saciats: només hi ha un aliment que ens pot realment
alimentar, un aliment de vida eterna: Jesús! Només en la relació amb Ell i amb
la seva Paraula podem estar realment saciats, ja que només Déu sacia el nostre
cor!
En la segona temptació, el diable proposa a
Jesús que es torni en un Messies popular i potent: llençat, els àngels et
recolzaran! Va, enllueix-te, així tothom et creurà: demostra qui ets! Una
temptació, aquesta, que es repetirà sota la creu, quan li diran que baixi del
patíbul si és realment el Fill de Déu. Però Jesús no l’escolta: Ell és humil,
no és cridaner ni teatral. Al darrera
d’aquesta temptació s’amaga una falsa fe que aixafa la verdadera fe, que és
recerca humil, llibertat, capacitat de confiar en l’Evangeli. Fa falta molt de
valor per confiar en el Senyor, per escoltar la seva Paraula i la Església,
sense pretendre plasmar-la segons els nostres desigs.
I finalment, el diable tempta a Jesús amb el
poder, el domini: mira, és tot teu, fes-ne el que vulguis, però agenolla’t
davant meu! Aquest és el preu que s’ha de pagar pel poder i l’èxit:
agenollar-se davant la mentida, deixar de banda la pròpia dignitat. Quants, per
obtenir el poder, empesos pel seu orgull, traeixen els seus amics, cauen a la
corrupció i es disfressen segons l’ocasió?
Doncs, en les seves temptacions es concentren
totes les temptacions a les que està sotmèsa la humanitat: la satisfacció dels
plaers corporals desordenats, el desig de poder fer allò que ens agrada, amb la
pretensió que Déu intervingui per recolzar-nos, i finalment l’ànsia de poder i
de èxit.
I ara, com podem resistir a aquestes
temptacions? Estem en condició de resistir? En realitat, no en som plenament
capaços: és per això que caiguem repetidament. Només podem resistir per la
gràcia d’Aquell que ens proposa seguir el seu camí. I per això tornem a la
muntanya, a les paraules del Papa Francesc: L’ascesi quaresmal és un compromís,
animat sempre per la gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les
nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. Era precisament el
que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre
coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la
salvació divina, realitzada en el do total d’ell mateix per amor, hem de
deixar-nos conduir per Ell.
D’aquesta manera, fent servir els tres
instruments que defineixen el camí quaresmal, que son la pregària, el dejuni i
l’almoina, Jesucrist ens aixeca de la pols i de la cendra, espolsa l’angoixa
que habita en nosaltres i també ens treu la por i la feblesa que ens
paralitzen.
Aquest Fill obedient al Pare i solidari amb
nosaltres, si volem, ens pot treure del fang de les nostres misèries, del qual
no podem fugir sense la seva ajuda; és Ell, només Ell aquell que ens pot regenerar,
que pot donar-nos una nova vida, acompanyant-nos en aquesta ascesi, en aquest
camí de conversió que ens allunya de les coses del món i ens apropa a les coses
del cel.
Paolo Petrolillo, diaca permanent.
dijous, de febrer 23, 2023
DIUMENGE VI DURANT L'ANY. (Homilia pendent)
1. La plenitud de la Revelació.
Déu completa la seva revelació en Jesuscrist: “Ensenyem una saviesa enclosa en el pla que
Déu s’ha proposat, amagada fins ara” Déu s’ha anat fent conèixer de mica en
mica i amb Jesús fa un salt qulitatiu tan important i sorpenent que als éssers
humans el costa molt i molt de comprendre, començant pels deixebles i per la
mateix afamília de Jesús.
2. 2. Jesús és el nou Moisès.
Jesús puja, com Moisès, a la muntanya i des d’allí dona
la nova llei. La revelació de la nova llei, o aliança, enclou la relativització
dels preceptes cultuals o de pràctica religiosa i la sublimació dels preceptes
ètics: ja no es tractarà més de complir la lletra de la llei, sinó d’estimar
els altres. Els pobres deixebles, però, a diferència dels fariseus no
l’entenien, però l’estimaven. No es tracta de no fer gaire mal, sinó de fer el
bé absolut, àdhuc als enemics. Actuar d’acord amb el codi de la nova aliança és
l’única manera de ser sal i llum.
3. 3. La llibertat del deixeble.
“Si tu vols,
guardaràs els manaments; ets tu qui ha de decidir si et mantindàs fidel”. O
triem la saviesa de Déu o seguirem crucificant els petits, els pobres, els
malalts. Acceptar l'oferta de Déu, adherir-s'hi, però, no és res de trivial,
ans al contrari, és quelcom que compromet tota la vida de la persona, perquè
significa assumir que la regla ètica que guia tota l'actuació del creient és
l'Amor, perquè Déu és amor i vol que els seus fills estimem, com a únic camí
per ésser feliços.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dilluns, de febrer 20, 2023
DIUMENGE VII DE DURANT L’ANY 18-19/02/2023
Benvolguda família de famílies, germans/nes: Avui Déu, a través de la seva Paraula ens adreça una invitació, una crida, una vocació fonamental: SER SANTS, BONS DEL TOT. Ho fa des de l’AT, en el llibre del Levític, a la 1ª lectura, quan diu a Moisès: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.(Lv), i des del NT, en boca del seu fill Jesús, a l’Evangeli de Mateu: Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”(Mt).
Com ens pot demanar això, sabent
de la nostra fragilitat i infidelitat?.. Humanament és impossible que igualem la seva
santedat i la seva bondat. Però tant important és la meta, com el camí que hem de fer, el desig d’acollir la
seva Paraula i fer-ne vida, d’acollir Jesús el seu Fill, i seguir les seves
petjades, vivint allò que diu i fa. El llibre del
Levític ja ens dóna pistes molt concretes: No tinguis
malícia als teus germans dins del teu cor.
Reprèn els altres, si cal.. No et vengis ni guardis rancúnia contra
ningú del teu poble. Per tant: Estima els altres com a tu
mateix.
Déu ens considera
temples del seu Esperit, i en el seu fill Jesucrist, trobem la saviesa
veritable, molt diferent a la saviesa dels homes. Per això, Sant Pau ens recorda
que no ens hem de gloriar de ser seguidors de cap home, sinó de Crist, que ha
donat la vida per nosaltres per amor.
Crist no ve a anular la Llei de Déu, sinó a completar-la i a purificar-la. Vol que anem més enllà de la seva lletra. Ens ho ha dit per activa i per passiva aquests diumenges, en el sermó de la muntanya, presentant-nos tot un seguit d’antítesis, entre el “ja sabeu” i “Doncs jo us dic”, o en altres paraules, la contraposició entre la lògica humana, pragmàtica i limitada; i la lògica de Déu, sempre nova i perfecta. Aquest diumenge ens presenta les dues darreres: *Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra...Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell...Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Contraposa la coneguda llei del Talió,
“ull per ull, dent per dent”, que havia suposat un avenç, perquè es basava en
el principi de la proporcionalitat, en el rescabalament conforme al bé lesionat;
amb la proposta de Jesús, que condemna la venjança, sigui quin sigui el seu
grau de violència i la substitueix per la llei del perdó.
Però encara és més exigent la darrera antítesis: Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els
enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del
vostre Pare del cel: que fa ploure sobre bons i dolents, sobre justos i injustos. És la manera més autèntica
d’imitar Déu, la seva santedat i la seva bondat. És el que es troba en el moll
de l’os de les benaurances i que ha d’estar en el cor del deixeble de Crist. Jesús
no nega que els enemics siguin enemics, però a més són germans, fills del
mateix Pare que tu i que jo. I això ha de fer
canviar la nostra posició davant de
l’altre. I així, la pregària pels qui ens persegueixen és la primera resposta
per a crear noves relacions amb qui es mostra hostil amb nosaltres. A la
pregària caldrà afegir-hi gestos que responguin a la nostra relació de fills
amb el Pare.
Benvolguts germans/nes,
donem gràcies a Déu per confiar tant en nosaltres, i demanem-li que ens ajudi a avançar en el
camí de santedat que ens proposa, amb la força del seu Esperit, procurant
estimar i perdonar com Jesús, el seu Fill, responent al mal amb un bé més gran.
Que així sigui!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
-5.jpg)
-6.jpg)
dimecres, de febrer 15, 2023
dilluns, de febrer 06, 2023
DIUMENGE V DE DURANT L’ANY 04-05/02/2023
Benvolguda família de famílies,
germans i germanes:
Diumenge passat, se’ns van
proclamar les Benaurances, a través de les quals Jesús ens mostra com és
i com actua, i alhora ens proposa viure-les com ell, per assolir la felicitat més autèntica, que no passa pel tenir: diners, èxit, prestigi,
honors, poder, influències; sinó pel ser: pobre, humil, just,
compassiu, net de cor, pacificador, ferm i perseverant en els valors de
l’evangeli malgrat que això ens compliqui la vida.
Avui, Jesús, continua el seu sermó dalt
la muntanya, dient-nos que qui viu les
benaurances es converteix en sal i llum, dos elements ben quotidians: *”Vosaltres
sou la sal de la terra.i la llum del món
Vosaltres sou la sal de la terra: La sal té la virtut de donar gust al menjar si es posa en la justa mesura, tot desfent-se amb els altres condiments. Quan no n’hi ha es troba a faltar. Jesús ens diu que som sal, no que podem ser sal. Per tant, som cridats a donar el sabor de Jesús als àpats del món. I això no passa, com ens diu Sant Pau per anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa i imposar el nostre criteri, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamenti en la saviesa dels homes sinó en el poder de Déu, en la saviesa de la creu. Es tracta de viure les benaurances, fent nostre l’estil de vida de Jesús, fonamentat en l’amor, i concretat en la pobresa i la humilitat, el dolor compartit i la compassió, la lluita pel bé i la justícia, la netedat de cor i el treball continu per la pau. Del contrari, “Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada?. No serà bona per a res.
Vosaltres
sou la llum del món
Som cridats a ser la llum del món, per tant, la nostra vida, hauria
d’il·luminar als altres. No ens podem recloure en nosaltres mateixos,
prescindint dels nostres germans. I ho som en tant que reflectim Jesús, l'autèntica LLUM DEL MÓN, obrant el bé.
El profeta Isaïes, molts anys abans de
néixer Jesús, parlant de quin és el veritable dejuni que aprecia Déu, ja ens anticipava de quina manera, serem llum
del món:
”Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus.”
En el temps que correm, amb tantes
persones que passen per tantes dificultats,
com Església, procurem ser sal i llum, revisant personalment i comunitàriament com
és el nostre estil de vida, quina part del nostre temps i dels nostres béns destinem
en favor dels més necessitats, com tractem el planeta on vivim.
Benvolguts gns/gnes, Jesús
ens ha dit que som sal de la terra i llum del món, demanem-li que sapiguem
correspondre el seu amor i la seva confiança, donant el seu sabor i reflectint
la seva llum a les persones que ens envolten, conscients que com diu el
salmista: “L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la
fosca” .
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)