dimarts, de febrer 28, 2023

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 26/02/2023

 

I DIUMENGE DE QUARESMA 25-26/02/2023

 


El passat dimecres vam rebre la cendra, símbol de mort i de penediment, i vam entrar en la Quaresma, temps de conversió i de retorn a Déu. Enguany, en el seu habitual missatge quaresmal, el Papa Francesc ens fa un interessant paral·lelisme entre el camí de Quaresma, que és camí de conversió, i la pujada a una muntanya. Realment, pujar a un cim no és gens fàcil, és un fet molt fatigós, però sobre tot és un camí ple d’obstacles. I l’Evangeli d’avui, del primer diumenge de Quaresma, ens proposa justament una sèrie d’obstacles que Jesús va haver d’afrontar durant els 40 dies que va passar al desert, però que per a nosaltres es van estenent al llarg de tota la vida: les temptacions.

La primera temptació que Jesús rebutja és un terrible engany: confondre salvació amb benestar, pensar que estem bé quan tenim coberts tots els nostres desigs materials. Però mirem en el nostre cor: qui pot afirmar que està bé perquè té el rebost ben ple? Qui es pot sentir feliç només perquè té moltes coses? Jesús ens recorda que la nostra vida té un origen diferent: la nostra vida no depèn en primer lloc del pa que mengem, no depèn de les coses que tenim, sinó de Déu, el Pare, de qui venim! Hi ha molt més a la vida que quedar saciats: només hi ha un aliment que ens pot realment alimentar, un aliment de vida eterna: Jesús! Només en la relació amb Ell i amb la seva Paraula podem estar realment saciats, ja que només Déu sacia el nostre cor!

En la segona temptació, el diable proposa a Jesús que es torni en un Messies popular i potent: llençat, els àngels et recolzaran! Va, enllueix-te, així tothom et creurà: demostra qui ets! Una temptació, aquesta, que es repetirà sota la creu, quan li diran que baixi del patíbul si és realment el Fill de Déu. Però Jesús no l’escolta: Ell és humil, no és cridaner ni teatral.  Al darrera d’aquesta temptació s’amaga una falsa fe que aixafa la verdadera fe, que és recerca humil, llibertat, capacitat de confiar en l’Evangeli. Fa falta molt de valor per confiar en el Senyor, per escoltar la seva Paraula i la Església, sense pretendre plasmar-la segons els nostres desigs.

I finalment, el diable tempta a Jesús amb el poder, el domini: mira, és tot teu, fes-ne el que vulguis, però agenolla’t davant meu! Aquest és el preu que s’ha de pagar pel poder i l’èxit: agenollar-se davant la mentida, deixar de banda la pròpia dignitat. Quants, per obtenir el poder, empesos pel seu orgull, traeixen els seus amics, cauen a la corrupció i es disfressen segons l’ocasió?

Doncs, en les seves temptacions es concentren totes les temptacions a les que està sotmèsa la humanitat: la satisfacció dels plaers corporals desordenats, el desig de poder fer allò que ens agrada, amb la pretensió que Déu intervingui per recolzar-nos, i finalment l’ànsia de poder i de èxit.

I ara, com podem resistir a aquestes temptacions? Estem en condició de resistir? En realitat, no en som plenament capaços: és per això que caiguem repetidament. Només podem resistir per la gràcia d’Aquell que ens proposa seguir el seu camí. I per això tornem a la muntanya, a les paraules del Papa Francesc: L’ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en el do total d’ell mateix per amor, hem de deixar-nos conduir per Ell.

D’aquesta manera, fent servir els tres instruments que defineixen el camí quaresmal, que son la pregària, el dejuni i l’almoina, Jesucrist ens aixeca de la pols i de la cendra, espolsa l’angoixa que habita en nosaltres i també ens treu la por i la feblesa que ens paralitzen.

Aquest Fill obedient al Pare i solidari amb nosaltres, si volem, ens pot treure del fang de les nostres misèries, del qual no podem fugir sense la seva ajuda; és Ell, només Ell aquell que ens pot regenerar, que pot donar-nos una nova vida, acompanyant-nos en aquesta ascesi, en aquest camí de conversió que ens allunya de les coses del món i ens apropa a les coses del cel.

Paolo Petrolillo, diaca permanent.

dijous, de febrer 23, 2023

DIUMENGE VI DURANT L'ANY. (Homilia pendent)


      1.  La plenitud de la Revelació.

Déu completa la seva revelació en Jesuscrist: “Ensenyem una saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara” Déu s’ha anat fent conèixer de mica en mica i amb Jesús fa un salt qulitatiu tan important i sorpenent que als éssers humans el costa molt i molt de comprendre, començant pels deixebles i per la mateix afamília de Jesús.

2.      2. Jesús és el nou Moisès.

Jesús puja, com Moisès, a la muntanya i des d’allí dona la nova llei. La revelació de la nova llei, o aliança, enclou la relativització dels preceptes cultuals o de pràctica religiosa i la sublimació dels preceptes ètics: ja no es tractarà més de complir la lletra de la llei, sinó d’estimar els altres. Els pobres deixebles, però, a diferència dels fariseus no l’entenien, però l’estimaven. No es tracta de no fer gaire mal, sinó de fer el bé absolut, àdhuc als enemics. Actuar d’acord amb el codi de la nova aliança és l’única manera de ser sal i llum.

3.      3. La llibertat del deixeble.

“Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui ha de decidir si et mantindàs fidel”. O triem la saviesa de Déu o seguirem crucificant els petits, els pobres, els malalts. Acceptar l'oferta de Déu, adherir-s'hi, però, no és res de trivial, ans al contrari, és quelcom que compromet tota la vida de la persona, perquè significa assumir que la regla ètica que guia tota l'actuació del creient és l'Amor, perquè Déu és amor i vol que els seus fills estimem, com a únic camí per ésser feliços.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de febrer 20, 2023

DIUMENGE VII DE DURANT L’ANY 18-19/02/2023


Benvolguda família de famílies, germans/nes: Avui Déu, a través de la seva  Paraula ens adreça una invitació, una crida, una vocació fonamental: SER SANTS, BONS DEL TOT. Ho fa des de l’AT,  en el llibre del Levític, a la 1ª lectura, quan  diu a Moisès: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.(Lv),  i  des del NT, en boca del seu fill Jesús,  a l’Evangeli de Mateu: Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”(Mt). 

Com ens pot demanar això, sabent de la nostra fragilitat i infidelitat?.. Humanament és impossible que igualem la seva santedat i la seva bondat. Però tant  important és la meta, com  el camí que hem de fer, el desig d’acollir la seva Paraula i fer-ne vida, d’acollir Jesús el seu Fill, i seguir les seves petjades, vivint allò que  diu i fa. El llibre del Levític ja ens dóna pistes molt concretes: No tinguis malícia als teus germans dins del teu cor.  Reprèn els altres, si cal.. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Per tant: Estima els altres com a tu mateix.

Déu ens considera temples del seu Esperit, i en el seu fill Jesucrist, trobem la saviesa veritable, molt diferent a la saviesa dels homes. Per això, Sant Pau ens recorda que no ens hem de gloriar de ser seguidors de cap home, sinó de Crist, que ha donat la vida per nosaltres per amor.  

Crist no ve  a anular la Llei de Déu, sinó a completar-la i a purificar-la.  Vol que anem més enllà de la seva lletra. Ens ho ha dit per activa i per passiva aquests diumenges, en el  sermó de la muntanya, presentant-nos tot un seguit d’antítesis, entre el  ja sabeu” i  Doncs jo us dic”, o en altres paraules, la contraposició entre la lògica humana, pragmàtica i limitada; i la lògica de Déu, sempre nova i perfecta. Aquest diumenge ens presenta les dues darreres: *Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et  pega a la galta dreta, para-li també l’altra...Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell...Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Contraposa la coneguda llei del Talió, “ull per ull, dent per dent”, que havia suposat un avenç, perquè es basava en el principi de la proporcionalitat, en el rescabalament conforme al bé lesionat; amb la proposta de Jesús, que condemna la venjança, sigui quin sigui el seu grau de violència i la substitueix per la llei del perdó.  

Però encara és més exigent la darrera antítesis: Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: que fa ploure sobre bons i dolents,  sobre justos i injustosÉs la manera més autèntica d’imitar Déu, la seva santedat i la seva bondat. És el que es troba en el moll de l’os de les benaurances i que ha d’estar en el cor del deixeble de Crist. Jesús no nega que els enemics siguin enemics, però a més són germans, fills del mateix Pare que tu i que jo. I això ha de fer canviar la nostra  posició davant de l’altre. I així, la pregària pels qui ens persegueixen és la primera resposta per a crear noves relacions amb qui es mostra hostil amb nosaltres. A la pregària caldrà afegir-hi gestos que responguin a la nostra relació de fills amb el Pare.

Benvolguts germans/nes, donem gràcies a Déu per confiar tant en nosaltres,  i demanem-li que ens ajudi a avançar en el camí de santedat que ens proposa, amb la força del seu Esperit, procurant estimar i perdonar com Jesús, el seu Fill, responent al mal amb un bé més gran. Que així sigui!.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 19/02/2023

 

dilluns, de febrer 06, 2023

DIUMENGE V DE DURANT L’ANY 04-05/02/2023


Benvolguda família de famílies, germans i germanes:

Diumenge passat, se’ns van proclamar les Benaurances,   a través de les quals Jesús ens mostra com és i com actua, i alhora ens proposa viure-les com ell, per assolir  la felicitat més autèntica, que no passa pel tenir: diners, èxit, prestigi, honors, poder, influències; sinó pel  ser: pobre, humil, just, compassiu, net de cor, pacificador, ferm i perseverant en els valors de l’evangeli malgrat que això ens compliqui la vida.

Avui, Jesús, continua el seu sermó dalt la muntanya,  dient-nos que qui viu les benaurances es converteix en sal i llum, dos elements ben quotidians: *”Vosaltres sou la sal de la terra.i la llum del món

Vosaltres sou la sal de la terra: La sal té la virtut de donar gust al menjar si es posa en la justa mesura, tot desfent-se amb els altres condiments.  Quan no n’hi ha es troba a faltar. Jesús ens diu que som sal, no que podem ser sal. Per tant, som cridats a  donar el sabor  de Jesús als àpats del món. I això no passa, com ens diu Sant Pau per anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa i imposar el nostre criteri, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamenti en la saviesa dels homes sinó en el poder de Déu, en la saviesa de la creu.         Es tracta de viure les benaurances, fent nostre l’estil de vida de Jesús, fonamentat en l’amor, i concretat en la pobresa i la humilitat, el dolor compartit i la compassió, la lluita pel bé i la justícia, la netedat de cor i el treball continu per la pau. Del contrari,  Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada?. No serà bona per a res.

Vosaltres sou la llum del món

Som cridats a ser  la llum del món, per tant, la nostra vida, hauria d’il·luminar als altres. No ens podem recloure en nosaltres mateixos, prescindint dels nostres germans. I ho som en tant que reflectim  Jesús, l'autèntica LLUM DEL MÓN, obrant el bé.

El profeta Isaïes, molts anys abans de néixer Jesús, parlant de quin és el veritable dejuni que aprecia Déu,  ja ens anticipava de quina manera, serem llum del món:

Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus.”                                      

En el temps que correm, amb tantes persones que  passen per tantes dificultats, com Església, procurem ser sal i llum, revisant personalment i comunitàriament com és el nostre estil de vida, quina part del nostre temps i dels nostres béns destinem en favor dels més necessitats, com tractem el planeta on vivim.  

Benvolguts gns/gnes, Jesús ens ha dit que som sal de la terra i llum del món, demanem-li que sapiguem correspondre el seu amor i la seva confiança, donant el seu sabor i reflectint la seva llum a les persones que ens envolten, conscients que com diu el salmista: “L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la fosca” .

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 05/02/2023