dilluns, d’abril 24, 2023

Diumenge III de Pasqua (A)


Pere, als Fets i el salm fan referència a una cosa importantíssima que avui se’ns posa davant dels ulls, en la cinquantena Pasqual: “M’ensenyareu el camí que duu a la vida. Joia i festa a desdir a la vostra presència”. Ens presenta l’Evangeli avui, dos deixebles que no coneixien el camí que duu a la vida, i de fet, s’allunyaven d’ell.

És el reflex d’una experiència humana fonamental: la falta d’esperança. “Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel” però ja no esperem. Hem perdut l’esperança de trobar el camí que duu a la vida. Quanta gent no té esperança, quanta gent no espera res, quants pensen que res pot canviar ja en ells, quants pensen que el mal del món no pot ser vençut! I en aquest camí, s’allunyen o ens allunyem de la Pasqua, de la Passió, de l’entrega de la vida, sense adonar-nos que ens estem allunyant de la Resurrecció i de la comunitat, dels Dotze, per tant, de l’Església.

Crist és conscient d’aquesta realitat, Ell com a home, també sap de la nostra feblesa, no només en la teoria, sinó que l’ha patit en les seves carns. Sap que sovint fallem i per això es posa a caminar amb nosaltres. Veladament, misteriosament i no ens violenta fent-nos canviar de camí al moment, sinó que abrusa el nostre cor, comença a explicar-nos el sentit de les Escriptures i com tot es refereix a Ell, ens fa veure com cada esdeveniment és una prova del seu amor, perquè en tot, hi és present. Sí, també en el pecat és present, fent-nos costat ajudant a aixecar-nos de la caiguda. Tot esperant la frase que respon a la seva invitació de l’Apocalipsi: “Mira que soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.” Cleofàs i l’altre deixeble responen a la invitació que ha fet Jesús en el seu cor i li demanen: “Queda't amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar”.

Queda’t amb nosaltres, que es fa tard, el dia declina. Així se sent qui no té esperança, per qui sembla que el dia o millor dit, la vida, declini, perquè ja no espero res, no crec que pugui viure res de nou que torni a fer-me viure interiorment, de veritat. I Crist entra en aquesta realitat, entra, i sopa amb ells. I veiem llavors que aquest sopar no és un sopar qualsevol: “prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava”. És aquí! Són els gestos de l’Eucaristia! És en l’Eucaristia on reconeixent-lo, se’ns renova l’esperança. Perquè l’Eucaristia és l’actualització de la Pasqua, sempre nova, cada dia, actualització de la nostra redempció, la redempció del pecat i de la mort, sí, però també redempció d’una vida desesperançada per passar a una vida que, malgrat s’estigui fent fosc, neix una nova llum, una nova esperança que ens fa retornar a Jerusalem, al lloc de la Pasqua, al lloc de la Resurrecció.

I tornant allà, tot queda transfigurat, perquè se’ls ha revifat l’esperança i, oh misteri admirable, ja no tornen a la Jerusalem terrenal, sinó que albiren la Jerusalem celestial, on hi ha l’Anyell degollat però vivent que diu: Jo soc l’Alfa i l’Omega, tot està sota el meu domini, sota el domini de l’amor. L’amor és més fort que el mal, que el pecat, que la mort, que la desesperança, que les teves limitacions… tot està sota el meu domini. I jo faré que tot sigui nou! Tot!

Tornen a la Jerusalem celestial que aquí a la terra és l’Església. Participant de l’Eucaristia, poc a poc se’ns van obrint els ulls a aquesta realitat. Però hi ha aquest condicionant previ: demanar al Senyor que es quedi a casa nostra, que aquest desig tan profund que tenim es faci explícit en la nostra pregària.

I només qui ha pogut fer aquesta experiència i que té la seva residència en aquesta Jerusalem, pot ser-ne testimoni, com ho eren els apòstols i els primers cristians. Només llavors podem oferir allò que el món necessita: saber on hi ha el camí que duu a la vida. O més aviat primer: que hi ha un camí que duu a la vida veritable i que aquest passa per Crist, per la seva Pasqua, per tenir la nostra pàtria a la Jerusalem del cel i anhelar i esperar de viure-hi plenament algun dia.

Aleshores cantarem: “Joia i festa a desdir a la vostra presència”. Joia i festa, perquè tenim la vida veritable, perquè Crist és amb nosaltres, perquè ens ha rescatat, perquè compartim entre nosaltres la ciutadania celestial en aquesta ciutat plena de gràcia, de benediccions, amb Déu i l’Anyell d’on brolla l’aigua del riu de la vida, on podem sadollar-nos, on podem esperar i desitjar cada dia més que el Regne del Pare s’estengui en extensió i profunditat sobre tota la creació. Vida a desdir, a la presència de Déu, aquesta és la Pasqua veritable, la veritable esperança que el món necessita que li comuniquem.

Joan Hernández, vicari i prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 23/04/2023

 

dilluns, d’abril 17, 2023

DIUMENGE II DE PASQUA.


  1. Déu ho fa tot per amor.

Encara ressona el terrabastall de la pasqua que va trasbalsar d’una manera sorprenent  la marxa de la història perquè Déu “Pel gran amor que ens té, Déu ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de NSJC”. Pel baptisme acollim el seu amor amb totes les conseqüències que se’n deriven, naixem de nou per viure ja des d’ara la vida del Senyor ressuscitat i arribar a la plenitud en la vida eterna malgrat les dificultats del viure.

  1. Els apòstols tenen l’experiència de Jesús ressuscitat, després de les dones.

El vespre del mateix dia que Pere i el deixeble estimat havien constatat que el sepulcre era buit, els deixebles, no se sap quants, reben la visita del ressuscitat. És la segona aparició, seguint el relat de Joan; la primera, com en tots quatre evangelis és a dones.. És molt interessant constatar que Jesús no només se’ls apareix sinó que, menys a Lluc, els diu que anunciïn la seva experiència als apòstols. A Lluc són uns àngels que transmeten la petició de Jesús. Papa Francesc ha reconegut al cap de només quasi dos mil anys el paper apostòlic que Jesús atorga a les dones.

  1. L’encàrrec de Jesús.

Jesús els envia amb la mateixa missió que ell tenia i els dona l’Esperit Sant i, amb l’Esperit, el poder de perdonar. Recordem com Jesús perdona de manera explicita o de manera implícita els pecats, cosa que en la religió d’Israel només correspon a Déu. Jesús es pren la llicència i no només se la pren per a ell sinó que la traspassa als deixebles, perquè els encomana la totalitat de la missió que ell tenia.

  1. Dels apòstols a nosaltres.           . 

La nostra fe arrela en el testimoni dels apòstols, nosaltres en som receptors i testimonis en una cadena que arribarà fins a la fi dels temps. El testimoni és l’actuació de l’església en ella mateixa: la catequesi, la caritat, els sagraments i la pregària.. Podem fer-ho més o menys bé, però és el que fem i el que hem de fer. La parròquia, l’església diocesana i l’Església tout court.

Davant de la realitat violenta i insolidària hem d'estar convençuts que només l'estil de vida Jesús és l'alternativa, una alternativa que ens exigeix el compromís real de dur-la a terme efectivament.

La degradació del medi natural, la injustíssima distribució de la riquesa, la violència del terrorisme i del terrorisme legal, que rep el nom de guerra, no ens poden deixar indiferents. La fidelitat a la missió que hem rebut de Jesús exigeix que amb la vida i amb la paraula obrim horitzons d'esperança a una humanitat desencaminada que Déu estima apassionadament.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

CAMPANYA DE L'ASSIGNACIÓ TRIBUTÀRIA

 

FULL DOMINICAL 16/04/2023

 

dilluns, d’abril 10, 2023

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL PASQUA

 

DIUMENGE DE PASQUA.


Salm 117

Segona Lectura: Col 3,1-4 

Evangeli: Jo 20,1-9 

1.      El khrugma.

La lectura dels Fets dels Apòstols reprodueix una bona part del discurs de Pere a casa de Corneli, a Cesarea Marítima. Pere, com en altres ocasions anteriors presenta el nucli de la fe, el khrugma. Aquest era el discurs dels primers evangelitzadors: la bona notícia de la resurrecció que dona ple sentit a la vida i la mort de Jesús i a la nostra vida, creients com som. 

2.      Déu  sempre sorprèn.

Jesús, el delinqüent executat a la creu, el rebutjat pels que es creien dirigents religiosos carregats de raó, és ara, ressuscitat, la clau de volta de l'edifici de la nova humanitat, redimida i salvada pel designi misteriós de Déu. Nosaltres som la nova humanitat nascuda del costat travessat de Jesús, una humanitat alliberada del pecat i de la mort per l'amor del tot insospitable d'un Déu que ha compartit la nostra vida humana per fer-nos partícips de la seva vida divina.

3.      Els dubtes dels deixebles.

Perquè el fet de la resurrecció és absolutament inesperable, no ens ha d'estranyar la incredulitat de Maria Magdalena i dels do deixebles. Com explicar-se la buidor del sepulcre? Pobres! la que els esperava! Quan Jesús se'ls va manifestar, llur vida va sofrir un absolut daltabaix perquè van quedar atrapats per la voràgine de la resurrecció. Quina enormitat!

4.      El dinamisme generat per la resurrecció.

En la mort i en la resurrecció de Jesús el deixeble mor i ressuscita a la vida nova, la VIDA majúscules, la Vida de Déu. Nosaltres, creients, hauríem de deixar-nos dur també per la voràgine de la Vida. Si la resurrecció no ens transforma per dintre, és que encara no l'hem assumida. Però si l’hem assumida ens hem transformat en portadors de Vida i Esperança. Ens hem fet responsables del missatge El món necessita sentir una paraula d’esperança en majúscula, i nosaltres hem rebut la missió de transmetre esperança; l’esperança que el món que Déu vol, amb la nostra anuència, és possible si ens hi impliquem. No podem restar indiferents davant cap mena de violació dels drets humans o nacionals, davant de les agressions al medi. Si ens hi posem, no ens mancarà l’acompanyament i la força de l’Esperit Sant, que habita en el nostre interior, però ens hi hem de posar.

Bona Pasqua!

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, d’abril 03, 2023

Galeria d'imatges de la Benedicció de Rams.

 

Diumenge de Rams 02/04/2023


¡Benvolguda família de famílies, germans i germanes!  Contemplem en silenci Jesús, el nostre rei, plens d’agraïment i veneració. 

El seu regne, el regne de Déu és el regne de l’amor, del perdó, de la humilitat, del servei, de la donació  El profeta Isaïes ja ho anticipava parlant-nos del servent sofrent, que confiant plenament en Déu, ofereix l’esquena als qui l’assoten, les  galtes als qui li arrenquen la barba. 

Crist, es despulla de la seva condició divina, per a fer-se home com nosaltres, ens diu Sant Pau, es fa obedient fins acceptar la mort i una mort en creu. És el nou Adam, que accepta reparar, amb humilitat, la desobediencia del primer home. I per això, Déu l’exalçarà i farà de la creu el seu tro des d’on regnarà.      

Mirem, doncs, Jesús,  el Fill de Déu, que no baixa de la creu per a salvar-se a si mateix, sinó que es queda crucificat per a salvar-nos a tots nosaltres. El seu rostre és el rostre del nostre dolor, de la nostra soledat, de la nostra angoixa, de la nostra mort, i el de tantes persones i pobles que pateixen a causa de les guerres, fam o mancança de drets fonamentals; que ha volgut assumir per a que no restéssim sols i desesperats. 

Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, solidaris amb els qui pateixen;  que ens ajudi a acceptar a participar en el seu misteri de passió i de mort i gaudir amb Ell del goig de la victoria plena i total sobre el pecat i la mort, de la seva resurrecció.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 1-2/04/2023