Benvolguts germans i
germanes!
Com a persones, com a
cristians, estem cridats a posar al servei del bé comú, tot el que de Crist hem
rebut. Tenim la responsabilitat de compartir l’esperança i la bona nova de
l’Evangeli, que es concreta en una manera de ser i de fer fonamentada en l’amor
que Déu ens té en Jesucrist.
Déu des dels inicis de la creació, ha
mostrat el seu amor envers la humanitat, fent una aliança amb el món sencer,
còsmica, simbolitzada en l’aliança de Déu amb Noè (arc de sant Martí), tal i
com hem escoltat en la primera lectura. Però és amb Jesús, el seu fill
encarnat, amb qui Déu ens mostra fins a quin punt ens estima. Ho deixa ben palès
la primera carta de Sant Pere: “Crist
morí una vegada per raó dels pecats.
Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu”. Així, l’arca de Noé enmig de l’aigua
prefigurava el baptisme que ara ens salva, que consisteix “a demanar a Déu una consciència bona gràcies
a la resurrecció de Jesucrist que se n’anà al cel... i està a la dreta de Déu”.
Jesús mateix ens diu a l’Evangeli d’avui: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.
Fixem-nos que Jesús ens
crida a CONVERTIR-NOS i CREURE EN L’EVANGELI, després d’haver estat temptat pel
maligne durant quaranta dies i quaranta nits al desert. Coneix la nostra
condició pecadora i limitada i sap que
també nosaltres serem temptats a seguir camins diferents als que Déu ens proposa.
La temptació ens enganya, fent-nos
creure que fer el que ens doni la gana és millor, que no pas complicar-nos la
vida fent cas a Déu, ajudant els altres. I portats per aquest camí egoista,
perdem la sintonia, la cobertura amb Déu i amb els germans.
Jesús ens convida doncs, a
desvetllar-nos, a no adormir-nos ni emmandrir-nos. “Ha
arribat l’hora... Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. És la
mateixa crida que se’ns feia el dimecres passat en imposar-nos la cendra al
cap, com a signe humil del nostre penediment i de la nostra disposició a
connectar amb Déu.
Aprofitem aquesta
quaresma, per créixer en la fe en Déu, per estimar-lo i estimar als germans de
tot cor. No caiguem en la temptació de la indiferència davant els problemes,
els sofriments i les injustícies que
pateixen els altres. No caiguem tampoc en la
temptació del desànim, del “no hi ha res
a fer”. Jesús ens esperona a que
mirem la realitat amb els ulls de Déu, ulls d’amor i de perdó, de fe i
d’esperança, per a descobrir-hi les llavors del seu Regne de Justícia i de Pau.
Trobarem Déu i el seu Regne, no ho dubteu, en el
nostre cor. També en els sagraments, especialment en l’Eucaristia i en el Perdó;
en la Paraula de Déu; en l’Església, santa i pecadora alhora, en tota comunitat
cristiana, en la nostra parròquia; en la pregària personal i comunitària; en
els moments de servei generós i gratuït a l’altre, al pobre, al malalt, al necessitat...
Podríem allargar encara més la llista.
Benvolguts/des, Déu ens
estima i ve al nostre encontre. Deixem que ens parli, trobem estones de desert:
de pregària, de silenci, de reconciliació amb ell i amb els altres; cerquem-lo,
amb els ulls del cor ben oberts per a rebre’l i per a fer camí amb Jesús en
aquesta Quaresma, camí cap a la seva
Pasqua.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
