Sfamília: de desembre 2023

dimecres, de desembre 27, 2023

CONCERT D'ORGUE - CELEBRACIÓ DE LA SAGRADA FAMÍLIA

diumenge, de desembre 24, 2023

A falta d’unes hores per començar a celebrar el Nadal ens trobem aquest any amb el diumenge IV d’Advent i la setmana quarta que durarà només unes horetes. En aquests últims dies de l’Advent des del dia 17, l’Església comença a mirar cap al naixement de Crist. Per això, el personatge principal d’aquests dies és Maria.

Maria ens pren de la mà —si la deixem fer— i, com amb tota l’Església, ens condueix cap al pessebre, a esperar i contemplar aquesta meravella tan gran. Per això, en aquestes dates, l’Església està en expectació, en un «oh» permanent. La litúrgia ens ofereix en la pregària de vespres, les antífones de la «o», antífones antiquíssimes que comencen totes amb un «oh» i un títol messiànic: oh Saviesa, oh Senyor, oh Arrel del tronc de Jesè, oh Clau de David, oh Aurora, oh Rei, oh Emmanuel.

Aquesta meravella és la que ens parla Pau en la carta als romans: «la bona nova que us anuncio […] que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ha sortit ara a la llum». Déu té un pla per la història, per la humanitat i, per extensió, també té un pla per nosaltres, per la nostra vida i des de fa molt de temps.

Això no ens recorda a una parella d’enamorats, que com més s’estimen més plans i a més llarg termini van fent —ni que sigui en la imaginació—? Imaginen, com serà el casament, on viuran, quants fills tindran, com serà la dinàmica familiar, s’imaginen fins i tot ancians vivint un al costat de l’altre.

Déu, sempre té la iniciativa: en la primera lectura es veu molt clar. David vol construir un temple i Déu s’avança i li diu que li constituirà una dinastia, però que a més, nosaltres llegim que li donarà el veritable Temple que és la humanitat de Crist, presència de Déu Fill entre els homes. El que va acabar construint Salomó, el fill de David només era una imatge del veritable santuari, que és el cos de Crist.

Per tant, altra vegada això ens deixa en posició de veure Déu com un profund enamorat de la humanitat i quan dic humanitat vol dir un amor exclusiu per a cadascú de nosaltres.

Crist va prendre carn humana perquè el puguem estimar com a home, i perquè ell ens pugui estimar-nos humanament —al mode diví, això sí— perquè omplís del tot la nostra afectivitat. Només Déu la pot omplir del tot: les persones, som signe, mediació d’aquest amor, però no pensem que una persona pugui omplir-nos del tot, perquè sempre serà un signe imperfecte d’aquest amor primer, el de Déu i que ens obre a esperar-lo, a esperar poder estimar Déu i que Ell ens estimi plenament.

L’Eucaristia és el sagrament que ens porta a aquest misteri de la Verge Mare. De la mateixa manera que l’Esperit Sant davalla sobre Maria i omple tota la seva ànima i el seu cos, incloent la seva afectivitat, el Fill es fa present dins les seves entranyes. En davallar l’Esperit Sant sobre els dons eucarístics i en combregar l’Eucaristia, també el Fill de Déu es fa present dins les nostres entranyes. És la culminació de l’Emmanuel del Déu-amb-nosaltres. Més a prop, ja no pot estar! Podem parlar llavors, de l’Eucaristia com el sagrament nupcial perquè ens uneix tan íntimament a Crist, que ens anem convertint en Ell.

Aquest és el gran misteri amagat en el silenci dels segles, el misteri que celebrarem aquesta nit i demà i que trobarà la seva consumació en la Pasqua de Crist on l’Espòs dona la vida per la seva Esposa a la Creu.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

dimecres, de desembre 20, 2023

DIUMENGE III D'ADVENT

1. L’alegria és un element imprescindible en la vida del creient.

Ho tenim tot a favor per viure contents perquè el Senyor ens fa objecte del seu amor, l’amor que allibera, un amor que esclavitza no és amor, és una presa de pèl. Dificultats, les que vulgueu; ja hem escoltat Isaïes. Precisament l’objectiu de la Bona Notícia és alliberar de totes les esclavitud, inclosa la mort. L’esperança de la realització total del designi de Déu en el cel nou i la terra nova, quan el Senyor tornarà, arrodoneix els motius per estar contents.

2. La missió.

El do de ser feliços comporta el compromís d’encomanar la nostra joia a tothom que la vulgui acollir. La nostra missió, que és la mateixa missió de Joan Baptista, consisteix a facilitar l’accés de les persones a la trobada amb el Crist. No ens prediquem a nosaltres mateixos ni l’Església tampoc no es predica a ella mateixa. No som la llum, només en som testimonis, i encara entacats per les nostres infidelitats, però llum al cap i a la fi.

3. La joia del Nadal.

La proximitat de la celebració del Nadal és un motiu afegit de joia. I un perill: el perill de deixar-nos atrapar per l’alegria buida i per les xaronades poca-soltes del Nadal de consum. No hi ha receptes; cada un ha de rumiar i discernir què cal fer, què es pot fer i què s’ha d’evitar per no convertir l’alegria en poca-soltada.

4. Conclusió.

Ens toca d’agrair la confiança de què Déu ens fa objecte i demanar-li gràcia per poder correspondre dignament al do de Déu, i és que Ell i només Ell és digne de tota confiança.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FELICITACIÓ DE NADAL

HORARIS DE LES FESTES DE NADAL

AVISOS PARROQUIAL SETMANALS

CÀRITAS NADAL

FULL DOMINICAL 17/12/2023

dimarts, de desembre 12, 2023

COMUNICAT DE CARITAS NADAL 2023

DIUMENGE II D'ADVENT 9-10/12/2023

Benvolguda família de famílies, gns./nes:

En aquest segon diumenge d'Advent la Paraula de Déu ens envia un missatge de consol, d’alliberament i conversió i d’esperança.

Fixem-nos que ens diu el Profeta Isaïes: Consoleu, consoleu el meu poble"... Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça't ben fort, no tinguis por! Aquestes paraules d'ànim ens són tan necessàries en aquests temps que vivim com ho foren pel poble d'Israel que també vivia amb moltes dificultats, exiliat a Babilònia, lluny de la terra promesa. Però el Senyor es manté fidel: "Aquí teniu el vostre Déu!. Déu és la font del consol, però compte amb nosaltres per a ser el seus portaveus i missatgers, perquè amb humilitat i convicció anem cap el desert de la nostra societat a obrir-li una ruta,aplanar-li en l'estepa un camí.

Sant Marc vol remarcar avui que: "Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de Déu" i tot seguit cita el text del profeta Isaïes de la primera lectura: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí". per a fer-nos veure que l'evangeli de Jesús, la bona notícia, que és Crist, no comença només amb el seu naixement, sinó que ja hi ha hagut abans un temps de preparació, d'advent, amb tres moments importants: El primer, el trobem en aquells passatges de l'Antic Testament que ens parlen del camí de Déu envers el seu poble i del camí del poble envers Déu. El segon moment, en l'enviament d'un profeta, Joan Baptista, capaç d'indicar a la humanitat el camí del desert, lloc on Déu ens anima a fer una autèntica conversió. El tercer moment es dona en el mateix poble que per la predicació del Joan Baptista, camina penedit cap al desert per a rebre el perdó, fent-se batejar. Així naixerà un poble nou que demana de cadascú, posar-se en camí, sortir i adreçar-se al Baptista, el precursor per acollir el seu missatge de conversió i, sobretot, per a rebre al veritable Messies: Jesucrist.

Si diumenge passat rebíem la invitació a estar atents i vetllar, avui Joan, ens convida a convertir-nos, a creure en Jesús i fer nostre la seva manera de pensar, de parlar, d'actuar i de viure. Hauríem de preguntar-nos: ¿De què hem de convertir-nos? Què ha de canviar de la nostra manera de ser i de fer per a viure l'evangeli de Jesús? De què ens hem d’alliberar? Això es propi de l’advent: alliberar-nos de tot el que impedeixi que el Senyor pugui venir al nostre cor: de les falses excuses, tant per no pregar com per no perdonar, del que no ens permet créixer espiritualment, que ens allunya de Déu o que ens impedeix veure les necessitats, lluites i preocupacions del germà, especialment del més desvalgut.

Finalment, la segona lectura ens anima a tenir i mantenir l’esperança, perquè Déu és pacient, no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se i alliberar-se d’allò que l’impedeix apropar-se a Ell i ser feliç, seguint les seves petjades, estimant i treballant per la pau veritable. I és que esperem un cel i una terra nous. Aquesta és la promesa de Déu i sempre compleix les seves promeses.

Benvolguts germans/nes: Donem gràcies a Déu perquè ens estima tant, encarnant-se en el seu Fill Jesucrist, font de consol i esperança; i com Joan Baptista, obrim-li el nostre cor i aplanem-li el camí, i amb la força del seu Esperit Sant, alliberem-nos de tots els obstacles que ens allunyen d’Ell i dels germans/nes.

Joan Làzaro iPadrós, prevere i rector.

DIUMENGE I D'ADVENT (B)

1. Invitació a l’esperança.

Quasi tots els cristians celebrem el temps d’advent, un període de preparació de les vingudes del Senyor, així, en plural. En el cas de l’Església catòlica de ritu romà és un període de quatre setmanes. Durant tot el període es respira un ambient d’esperança joiosa. Contemplarem en primer lloc la vinguda definitiva, a la fi del temps, primer diumenge. Després la vinguda històrica des del punt de vista del Crist adult, segon i tercer diumenge, i del Crist infant, del 17 al 24 de desembre. I, sempre subjacent, la vinguda o presència contínua en la història: “Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi dels món” (Mt 28,20). Aquest primer diumenge en la litúrgia romana, en l’evangeli, contemplem la vinguda definitiva de Jesús.

2. Necessitem la presència de Déu en les nostres vides.

Necessitem la seva vinguda per ser alliberats del pecat i de les seves conseqüències i per tenir força per a viure en el bé. Sense la gràcia no podem res. Mireu què diu Isaïes: “Malgrat tot (el pecat) nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser, tots som obra de les vostres mans” Un terrisser una mica estrany, no només modela sinó que sempre repara les trencadisses.

3. Hem d’estar atents per captar aquesta vinguda que demanem.

"Estigueu atents, vetlleu, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora en què vindrà el Senyor" El més important, però, no és pas saber quan vindrà, sinó saber com vindrà. Sabem que ha vingut, creiem que ve en el temps present i esperem que vindrà a la fi del temps per a coronar la seva obra: l’establiment definitiu el seu Regne. Mentre vivim, sense perdre de vista el futur definitiu, hem d’estar atents per anar descobrint les presències del Senyor en totes les instàncies de la vida. No podem viure despreocupats del nostre entorn, de les persones que conviuen amb nosaltres, ni tan sols dels llunyans i desconeguts perquè tot el bé, o el mal, que fem al proïsme, el fem a Ell,

4. Acollim el seu missatge.

Ell ens ha enriquit amb el do de la seva paraula i del coneixement del misteri, diu Sant Pau, per tant no ens podem excusar de cap manera de no fer allò que cal que fem: donar testimoni de la seva presència enmig del món, mentre esperem el compliment definitiu de les seves promeses. Ell ens manté ferms, si nosaltres deixem que ens mantingui ferms.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 10/12/2023

dilluns, de desembre 04, 2023

CONFIRMACIONS PARROQUIALS 2023

Aquest diumenge, dia 3 de desembre de 2023, 1r d'Advent, el Sr. Bisbe de Terrassa ha presidit l'Eucaristia a la Parròquia de la Sagrada Família, dins la qual ha conferit el Sagrament de la Confirmació a 8 joves. Ha estat una celebració molt entranyable i reeixida. Encomanem-los en la pregària i donem-ne gràcies a Déu!!!