1.
Un sol Déu i pare de
tots.
Cosa que fa
que tots siguem germans sense exclusions, Per descomptat els batejats, però
també tots els altres perquè Déu és essencialment amor infinit. Com podria
excloure ningú. En aquests moments en què sorgeixen veus, al meu parer
imprudents, sobre els immigrants, els cristians més que mai hem de treballar
per l’acollida i la integració respectuosa de qualsevol raça o cultura o
religió. No es tracta den diluir la nostra identitat nacional, sinó
d’integrar-hi els nouvinguts. No és fàcil però és possible. Si Déu és pare de
tothom, tothom som germans.
2.
La fraternitat
exigeix la preocupació pel bé dels altres.
Eliseu distribueix generosament els pans que li han
regalat a tota la comunitat amb un resultat espectacular: s’atipen i en sobra.
Jesús fa exactament el mateix i passa exactament el mateix. La catequesi de la
multiplicació dels pans i els peixos té una lectura immediata: Jesús se sent
responsable del bé dels que el segueixen i fa que els deixebles s’hi impliquin.
Els deixebles d’avui estan implicats personalment i col·lectivament com
Església en l’exercici de la caritat, que és una forma de justícia. No podem
acceptar la llei de la selva o darwinisme social.
3. Una segona lectura. Una lectura eucarística.
L’episodi d’avui serveix d’introducció al posterior
discurs del pa de vida, ell mateix és el pa que dona vida. Serà el tema dels
diumenges següents.
4. L’episodi posterior al fet.
La gent, agraïda, el vol fer rei, però Jesús
s’escapoleix. Potser és el messies però un messies que no correspon al projecte
de Déu, que és el projecte de Jesús. L’agraïment pels dons rebuts no consisteix
a retornar el favor a Déu; l’única manera d’agrair els dons de Déu és afavorir
els germans.
5. Conclusió.
Som una sola família humana. Hem de posar en joc tots els
mecanismes morals que permeten una bona convivència, una coexistència en
l’amor, que és molt més que una simple coexistència pacífica.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
.jpg)
