dilluns, d’agost 30, 2021

DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 28-29/08/2021

 


Benvolguts gns/nes: En aquest darrer diumenge del mes d’agost, apunt de reprendre el nou curs, potser havent carregat les piles en algun moment de l’estiu, i sense oblidar la difícil situació social que ens envolta, se’ns convida  viure i celebrar amb agraïment el do de la fe que hem rebut, entendre el sentit dels manaments que Déu ens ha donat i de la veritable religiositat. També ressona el que St. Agustí deia: Estima i fes el que vulguis, expressant quin lloc que ha  d’ocupar la llei en la vida humana. Déu va fer una aliança amb el poble d’Israel, amb la humanitat, i li va fer el do de la Llei, els manaments, dient-li: escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir... No afegiu...ni en tragueu res. Guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre...Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats.  El mandat de Déu era clar, però amb el temps els fariseus i els mestres de la Llei van farcir-los amb molts altres preceptes i pràctiques religioses. Jesús vol purificar  la Llei  de tots aquells afegits, a fi que els seus contemporanis abandonin el que es secundari i puguin establir una relació immediata amb Déu Creador i salvador, a través d'unes celebracions del culte vives i autèntiques. Toparà amb els qui s’erigeixen com a valedors d’aquelles pràctiques carregoses. Avui mateix en tenim un exemple: els fariseus i mestres de la Llei, han vingut a Jerusalem per trobar-se amb Jesús, i només es fixen en que els seus deixebles no compleixen la tradició dels antics de rentar-se les mans ritualment abans de prendre aliments. Jesús els respon molt durament: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. I nosaltres? Com és el nostre culte, com són les nostres pràctiques religioses? Ens ajuden a posar llum en la nostra vida i ens porten a comprendre que és el que Déu vol de nosaltres i a actuar en conseqüència? Hem d’esforçar-nos per no caure en la temptació de voler compensar a través de les nostres pregàries i ritus, allò que en la nostra vida és fals, ens fa mal i fa mal als altres. Per tant, ens hem de convertir per ser cada vegada més coherents entre el que creiem, el que celebrem i el que vivim. Això només ho podrem fer a la llum de Jesucrist, Paraula de Déu encarnada, tal i com ens diu Sant Jaume: Acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres que té el poder de salvar-vos...Poseu-la en pràctica i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. I afegeix: La religió pura i sense taca als ulls de Déu consisteix en: ajudar els orfes i les viudes en les seves  necessitats i guardar-se net de la malícia del món.                                                             Benvolguts germans/nes:. Demanem-li al Senyor, que les nostres celebracions ens ajudin a purificar al nostre cor a la llum del seu amor, i a esforçar-nos en posar en pràctica el que la Paraula de Déu ens proposa cada diumenge, avui: estimar i ajudar els més febles i necessitats (orfes i vídues del segle XXI), buscant el bé comú i buidant el nostre interior d’intencions dolentes.

Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.


INSCRIPCIONS A LA CATEQUESI


 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 29/08/2021

 

dilluns, d’agost 23, 2021

DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 21-22/08/2021

Benvolguts Gns./nes: Viure implica sempre optar, i de vegades ho farem per acció i d’altres per omissió, quan ens deixem portar per la corrent. Aleshores, que i/o qui fonamenta les nostres opcions, les nostres decisions? Què passaria amb la nostra vida si prescindíssim de Déu?            Jesús, durant aquests 5 diumenges  ens ha dit: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món. Avui es troba que molts no l’entenen i que fins i tot se n’escandalitzen: ”Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç de comprendre`l”.Per què no el volen creure?  Doncs perquè la fe és un do de Déu, que demana un cor obert i confiat:   Per això us he dit abans que ningú no pot  venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.                                                           La reacció de molts és abandonar-lo, en comptes de demanar aquest do, de confiar en les seves Paraules, avalades amb la seva persona. Davant aquesta reacció Jesús pregunta als deixebles? Vosaltres també em voleu deixar?                    És una bona  pregunta,   ara que el veuen fracassar davant tanta gent que l’abandona. Simó Pere li respongué: Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. És la resposta millor: Reconèixer que Jesús és veritablement qui diu ser, el Sant de Déu, el pa viu baixat del cel i que les seves paraules són paraules de vida eterna.  I nosaltres, que respondríem a la pregunta de Jesús, sobretot quan veiem que moltes comunitats van perdent membres, van minvant i no hi ha relleu, perquè les generacions que venen darrera, no coneixen o no volen conèixer Crist? Tant de bo que la resposta sigui la mateixa i, deixant-nos guiar pel seu Esperit Sant, que renovem la nostra fe, amb humilitat i coherència, sentint-nos membres del cos de Crist, Església, cadascú amb la missió que Déu li encomana; que anunciem la bona notícia de l’Evangeli: Que Déu ens estima, que ens ha salvat amb Jesucrist, que ha mort i ressuscitat per alliberar-nos del mal i de la mort; i que a més vol que siguem lliures i feliços, estimant com ell ens estima, trobant sentit a la vida, i que seguim les seves petjades d’amor, de pau, de justícia, de misericòrdia, en el nostre dia a dia, al costat dels qui més ho necessiten. Així donarem testimoni que Déu des d’un principi ha volgut fer camí amb nosaltres.  Cert, també avui a nosaltres se’ns fa difícil copsar el sentit profund del que diu Sant Pau, a la 2a lectura, si ens quedem només amb el context i la mentalitat d’aquell temps, i no copsem la novetat nuclear del sentit sagrat que dona al matrimoni, a la manera de Crist espòs, tractant la dona com  Església esposa, això és des del servei, des del donar la vida per ella, des de l’amor oblatiu, i no pas des de la imposició. Benvolguts gns./nes:  Crist, és la prova de l’amor de Déu, envers l’Església, que sant Pau compara amb l’amor esponsal. Que sentint-nos-en membres, celebrem  l’Eucaristia, com una veritable experiència d’encontre personal i comunitari amb Crist, viu i ressuscitat, que ens estima, que ens alimenta i que espera que optem per testimoniar l’amor de Déu arreu.

Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.

FULL DOMINICAL 22/08/21

 

dimecres, d’agost 18, 2021

MISSA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARIA. DIUMENGE 15/8/2021



Benvolguts germans/es: 

Avui, celebrem   una de les festes més arrelades en els nostres pobles i que des del segle VIIIè, tant a l’Orient com a l’Occident l’Església ha celebrat amb gran solemnitat: la Dormició o  l’Assumpció de Maria, en cos i ànima al cel, veritat que forma part del dipòsit de la fe, definida com a dogma pel Beat Pius XII el dia 11 de novembre de l’any 1950.

*Maria, ve avui a fer festa amb nosaltres, com ho feu amb la seva cosina Elisabet, a la qual visità decididament després de rebre l’anunci que del seu si, per obra de l’Esperit Sant, naixeria el Fill de Déu. Tant de bo que acollíssim la Paraula de Déu, amb la mateixa senzillesa i disponibilitat que Maria i que Elisabeth. Aquestes actituds misericordioses ens calen també, per descobrir l’acció de Déu en aquelles persones a qui elles representen: els pobres, els orfes, els estrangers, les viudes, els malalts, els captius, els pecadors...   

*En Maria, s’acompleix l’hora de Déu: Així ho expressa  a l’apocalipsi una veu que crida amb tota la força “Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa”. Maria és la Mare de Déu, la que permet que el Fill de Déu s’encarni i neixi, duent a plenitud l’obra de la redempció. És la nova Eva, que amb la seva humilitat repara el pecat que Eva cometé en voler ser com Déu, menjant el fruit prohibit.

*Maria ens va al davant en ser glorificada amb el seu fill, participant plenament de la seva resurrecció, de la  Pasqua de Jesucrist. Com ens diu Sant Pau, Crist ens obra la porta cap a la vida eterna. Déu Pare el fa rei del seu Regne i  li sotmet tots els enemics, fins i tot la mort.  I  nosaltres, fills de Déu en el Fill, pel baptisme, també esperem, ressuscitar un dia i viure per sempre amb Déu, com Maria, la nostra mare. Per això, tal i com diu el prefaci, Ella ens és imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d'esperança certa i consol del poble que camina”.

*Amb Maria, som cridats a viure el nostre particular Magnificat. Adonar-nos que a través d’Ella, el Fill de Déu ens visita i es queda entre nosaltres. Com Maria, hem de reconèixer el pla de Déu en la nostra vida i posar-nos en camí. Ella corre a l’encontre d’Elisabet decididament, no s’atura. Hem d'aprendre de Maria a unir-nos al projecte del món nou que Déu té previst. I com Elisabet, hem de reconèixer en Maria la millor deixeble de Jesús, perquè escolta la paraula de Déu i la guarda en el seu cor per a viure-la. Hi confia totalment i sap que Déu obra meravelles en Ella. Un Déu que ens estima a tots,  que vol fer meravelles amb nosaltres, d’una manera preferencial amb als més pobres. Un Déu que derroca els poderosos del soli i exalça els humils i  que pot capgirar els plans humans de la història.

*Benvolguts/des, celebrem aquesta festa amb fe i alegria, i acompanyats per Maria, Assumpta al cel, sentim-nos família de Déu, guiats per l’Esperit Sant, disposats a seguir les petjades de Jesús, amb humilitat i esperit de servei, sense deixar-nos temptar pel drac de la indiferència davant  les necessitats dels nostres germans més desvalguts ni de les injustícies que més a prop o més lluny de nosaltres es donen. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 15/08/21

 

dimarts, d’agost 10, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XIX DURANT L’ANY 07-08/08/2021

Benvolguts/des germans/nes:

La vida és una gran aventura que podem viure de moltes maneres, segons siguin la nostra actitud i les circumstàncies  que l'envolten.  Hi ha moments en que les coses ens van tant bé que ens menjaríem  el món i n'hi ha d'altres que, al contrari, no en donem una de bona, encadenem un entrebanc rere l'altra, fins el punt que ens sentim temptats de tirar la tovallola. Tan per excés com per defecte, pot ser que ens refiem massa de nosaltres mateixos i de  les nostres capacitats, i ens costi creure que Déu fa camí amb nosaltres i ens vol ajudar a afrontar tant els bons com els mals moments.

El profeta Elies ho viu en carn pròpia. Després de reptar i vèncer de la mà  de Déu  als profetes de Baal a la muntanya del Carmel, per demostrar que ell era l'únic profeta del Senyor que havia quedat; fugí cap a la muntanya de l'Horeb, a causa de  l'amenaça de mort que li proferí Jezabel, l'esposa del rei Acab, i exhaust, després d'un dia de camí al desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i demanà la mort, pregant així: "Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares". La seva humanitat i la seva manca de fe en el Senyor, el fan dimitir de la seva missió. Però Déu li renova les forces amb el seu aliment.

Som fràgils i com Elies hem de reconèixer que també necessitem tastar l'aliment del Senyor, per veure que n'és de bo, alçar la mirada perquè ens ompli de llum i invocar-lo, perquè ens escolta i ens salva del perill. 

Déu mateix se'ns dona com aliment amb Jesús, el seu Fill estimat, Déu encarnat, però també fill adoptiu de Josep, el fuster, i de Maria, la filla de Joaquim i Anna. És el pa baixat del cel, l'aliment de vida eterna.  Això els jueus no ho poden pair i  murmuren. 

Avui, en ple segle XXI, continuen les murmuracions, negant que Jesús sigui el nostre salvador, el pa que dona la vida, el pa que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Molts rebutgen l'aliment de la seva Paraula, del seu Cos i de la seva Sang, de la seva persona, i en fan mofa o resten indiferents.  Però, en aquests moments de dificultat a molts nivells  on trobarà la humanitat la font d'esperança i de sentit?  Hem rebut l'Esperit Sant, amb el que Déu ens ha marcat, i com ens diu Sant Pau a la carta als efesis, no podem deixar-nos arrossegar per la corrent del desencís i el pessimisme. Quin és el secret per aconseguir-ho? Ens respon el mateix Sant Pau: Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estima.   

 Benvolguts gns/nes: alimentem-nos amb fe de Jesús, el pa viu baixat del cel, de la seva Paraula, del seu cos i de la seva sang, participant de l'Eucaristia, perquè puguem estimar com Crist ens estima, i plens d'Ell visquem el seu Evangeli, compromesos en  favor del bé comú i la justícia, compartint, donant i donant-nos.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 08/08/21

dilluns, d’agost 02, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY 31/7-1/8/2018

 

Benvolguts gns/nes:  Cada matí, quan obrim els ulls i ens disposem a encetar un nou dia, ¿què pensem? ¿Que ens ajuda a dir que val la pena viure?  Déu ho sap. Però segur que si no estem en pau amb nosaltres, amb les persones que ens envolten i amb Déu mateix, el nostre despertar serà més feixuc, i el pes de la consciència farà que ens costi  arrencar, fins que trobarem l'excusa o l'autojustificació  a mida per a afrontar una jornada més com si no passés res.

Si això és així  i ens adonem que cal fer alguna cosa per canviar-ho, donem-ne gràcies a Déu,  i posem en pràctica  les paraules que St.Pau adreça als cristians d'Efes:  no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida...Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa i santa de veritat.

Necessitem viure en pau i trobar un sentit a tot allò que fem. Sovint oblidem d'on venim i com la mà de Déu s'ha fet present en la nostra història personal i comunitària. Això no és nou, ja li va passar al poble escollit d'Israel. Déu l'alliberà de l'esclavatge d'Egipte de la mà de Moisès i Aharon. Els israelites veieren com els Egipcis perseguidors morien ofegats al Mar Roig mentre a ells se'ls obrien les aigües  i podien travessar-lo sense por. Però ja en el desert, de camí cap a la terra promesa, se n'oblidaren i començaren a murmurar. Prefereixen la seguretat d'un plat a taula, encara que hi perdin la dignitat, que la recerca esforçada i incerta de la llibertat, tot i que sigui avalada pel Senyor.  Tenen set i gana i aquesta situació, aleshores com ara, desanima.                 Potser per això, Déu accedeix  a donar-los el blat celestial, però en la mida justa de cada dia.  Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:"Manhu"... "Què és això? Moisès els digué: "Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment". Moisès ha intercedit per ells davant Déu i n'ha obtingut el Mannà del cel. I Déu no se'n desentén, malgrat que continuarà sent un poble desagraït i desmemoriat i la seva aliança culmina amb Jesús. Diumenge passat no vam poder escoltar el començament del capítol 6 de Sant Joan, perquè era Sant Jaume, en què Jesús alimentà a més de 5000 persones amb els cinc pans d'ordi i dos peixos que aquell noi li oferí, perquè els multipliqués i tothom en quedà saciat.  I quan aquest diumenge el van a buscar a Cafarnaüm, Jesús els ha de recordar que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. En qualsevol cas, podem concloure que com Jesús, pastoralment, no hem de descuidar mai la caritat material, donar pa i aigua al qui té fam i set, ni tampoc desatendre la seva fam i set més interiors. I Jesús, és qui  sacia ambdues, especialment en cada celebració de l'Eucaristia,  perquè ha donat la vida vencent la mort , ressuscitant, perquè nosaltres tinguem vida a desdir.   Ell mateix ens diu: Jo soc el pa que dona vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.

Benvolguts/des,aprofitem aquest temps d'estiu per a descansar, i també per a revisar la nostra vida: quin valor donem a l'Eucaristia? Jesús és per nosaltres  l' aliment que ens omple? Com responem a la seva crida a estimar-nos i a compartir el que som i el que tenim, per a fer present arreu el seu Regne d'amor, de pau i justícia, començant pel nostre entorn més immediat?. Que la força del seu Esperit Sant ens ajudi a fer-ho de la millor manera!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 01/08/21