Les catequistes, han preparat els ramets per ser repartits a la gent el diumenge de Rams.
dijous, de març 30, 2023
dimarts, de març 28, 2023
DIUMENGE V DE QUARESMA 25-26/03/2023
Al bell mig de l’evangeli d’avui ressona una
frase encara avui molt recurrent, que probablement, més que qualsevol altra
frase, expressa la incredulitat i el rebuig absolut del Senyor. A més, aquestes
paraules surten en un moment de profund dolor per Jesús: el seu amic Llàtzer ha
mort, Jesús és dolgut i commogut, però algú diu “Aquest home que obrí els ulls
al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?”. En aquestes paraules sembla
que sentim l’eco de les paraules de Satanàs en el desert: Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans. O les burles d’aquells que
presenciaven l’agonia de Jesús a la creu: Ell que va salvar-ne d'altres, que se
salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit! Fins i tot davant la
presència de Jesús que surt a l’encontre del nostre dolor, nosaltres no ens el
creiem, dubtem del seu amor per nosaltres i ens atrevim a reprendre’l –
fixeu-vos: Jesús no observa el nostre dolor des de fora sinó que ho compateix,
que es commou, que plora i gemega amb nosaltres. Però nosaltres no veiem allò
que Déu fa per a nosaltres, només ens fixem en allò que no fa, o que creiem que
no fa per a nosaltres. Aquesta frase, aquest despropòsit, ens indica fins a
quin punt està equivocada la nostra concepció de Déu i del amor. És possible
que no entenguem la compassió? És possible que no arribem a entendre què
significa “sofrir junts”, “sofrir amb amor”?.
Aquí comprenem la nostra profunda necessitat
de conversió, aquí descobrim fins a quin punt som presoners dels sepulcres de
la nostra incredulitat, de la nostra duresa de cor, de la nostra incapacitat de
reconèixer el Senyor. Déu ve a obrir els sepulcres de la nostra duresa de cor.
Déu ve envers nosaltres, sense imposar-se amb probes de força i de poder, sense
seduir-nos amb màgies o miracles que el situïn per damunt de nosaltres. Ell, en
Jesús, ve envers nosaltres enfortit només per la seva participació total a la
nostra experiència de mort.
Jesús va voler experimentar tota la realitat
de la mort fins al punt d’acceptar el sofriment de la mort d’un amic, d’una
persona estimada, compartint el dol, les llàgrimes i el turmentat camí envers
l’esperança de Marta i de Maria. Déu es vol exposar a la mala olor de la mort,
a la desintegració: Senyor, no podem treure la llosa, ja es descompon; fa
quatre dies que és mort. Jesús, coratjosament, s’exposa a la mort en totes les
seves dimensions, va a l’encontre de tot el seu horror i al final també
l’abraçarà, també morirà, també quedarà tancat per una llosa a un sepulcre.
Així es compleix la profecia de la primera
lectura: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres. No obstant, el
profeta Ezequiel no podia imaginar que el Senyor no vindria a obrir els
sepulcres des de fora, sinó des de dintre. No vendria a obrir-los amb una
demostració de força, sinó amb un gest de compassió. Ho hem de recordar quan,
en el moment del dolor, del dol, de la prova, diem: “Senyor, on ets?”. El
Senyor és al nostre costat, plora amb nosaltres, pateix amb nosaltres, mor amb
aquells que estimem i sofreix amb nosaltres, no ens deixa sols en el dol. I
gràcies a aquesta compassió, sembra en nosaltres les llavors de la fe i de
l’esperança, que son, justament, resurrecció i vida. Fixeu-vos: la fe i
l’esperança ja son resurrecció i vida.
El sepulcre de Llàtzer s’obre ja en el moment
en que Marta confessa a Jesús “Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el
Fill de Déu que havia de venir al món”.
Aleshores, què és la resurrecció? Què és la
vida? Què és l’obertura dels sepulcres? Jo soc la resurrecció i la vida, diu
Jesús. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran. Aquesta és la nostra
resurrecció, aquest és el moment en el que les tombes s’obren, en el que la
vida, l’Esperit, baixa als nostres cors per habitar en ells. Aquest és
l’instant en el que diem, amb el cor i amb la vida, “Crec en tu, Senyor!”.
Aquest acte de fe resisteix qualsevol prova i no vacil·la ni tan sols davant de
la brutalitat de la mort, ni en el dolor, ni en la confusió i el desordre.
Perquè aquest “Crec en tu, Senyor!” significa que el reconeixem en els nostres
dolors; reconeixem que ens estima no perquè ens estalvia el dolor i la mort,
sinó perquè ve a compartir-los amb nosaltres. Crec realment en Jesús perquè ve
a transformar el nostre dolor, la nostra mort, en un camí de tornada al Pare,
ve a transformar-los en un amor que no mor, un amor molt més fort que la mort.
La nostra resurrecció, doncs, és aquesta: “Crec en tu, Senyor!”.
Paolo Petrolillo, diaca permanent.
.jpg)
dimarts, de març 21, 2023
DIUMENGE IV DE QUARESMA 18-19/03/2023
Benvolguda família de famílies,
que és la comunitat, germans/nes: Si
diumenge passat Jesús se’ns presentava com la font d’aigua viva capaç de
donar-nos la vida eterna, avui, aquest diumenge, anomenat “laetare” per la
invitació que se’ns fa: “alegreu-vos, feu festa”, se’ns mostra
com la llum del món. Vet aquí dos elements centrals, l’aigua i la llum, que
configuren el sagrament del baptisme. Anem avançant en el nostre itinerari quaresmal que culminarà en la
Vetlla Pasqual, la nit més santa, en la que encendrem un foc nou i el ciri pasqual, i participarem
de la seva llum nova amb les candeles a les mans. Jesús ens diu que “mentre
sóc en el món sóc la llum del món”. D’aquí
que l’apòstol sant Pau, a la segona lectura ens digui també: “viviu
com els qui són de la llum” i ens interpel.li
personalment i comunitàriament amb aquestes paraules: “Desvetlla’t,
tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il.luminarà”. Tota la litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma ens ajuda a
entendre el sentit de la llum, especialment l’evangeli, en què Jesús, per mitjà
del miracle de la guarició del cec de naixement ens obre a tots el camí de la
llum, el camí de la fe. El cec de
naixement representa la fosca, la tenebra i sobretot significa l’absència de
fe. Aquell home és considerat com a pecador, tal i com es desprèn de la
pregunta que els deixebles li fan a Jesús: “¿Qui va pecar, que naixés cec aquest
home, ell o els seus pares? Jesús respon guarint-lo, portant-lo al camí de la fe,
alhora que referma la fe dels seus deixebles, desfent la idea que la malaltia
fos conseqüència del pecat del malalt o dels seus avantpassats. (Déu l’ha
castigat!!!). Jesús ens coneix a cadascú com ningú altre i sap de les nostres
circumstàncies, no hem de témer res, perquè és un bon pastor que “tinc vora meu; la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta”.
Jesús, guareix el cec, li dona la vista i obre
el pas a la fe al qui fou enviat a rentar-se a la piscina de Siloé, paraula que
vol dir això “enviat”, a imatge dels nascuts que són purificats a les aigües
del baptisme.
L’home guarit de la ceguesa neix a la
fe en Jesús; i ho fa progressivament, com el catecumen que va avançant en la fe
per la catequesi baptismal. Primer parla
d’un home. Després fa un segon pas, quan respon als fariseus que aquell home “és un
profeta”. I el tercer pas
el dóna, quan expulsat de la sinagoga, Jesús li surt a l’encontre i el reconeix
com el Fill de l’home, professa la seva fe: “Hi crec Senyor” i l’adora.
És el camí de la fe que ens cal
recórrer a tots. Al costat del cec, hi ha els pares, que per
por a ser exclosos de la sinagoga no reconeixen Jesús i prefereixen la tradició de la Llei que la novetat de
l’Evangeli. Igualment els fariseus, que
coneixen molt bé les Escriptures revelades per Déu, però no han descobert el
seu sentit profund ni que Déu es revela plenament en Jesús de Natzaret, el seu
Fill, l’estimat del Pare.
Benvolguts gns/gnes: Darrera d’uns i altres, hi som també nosaltres.
Jesús vol obrir la nostra mirada interior, perquè el reconeguem com el nostre
salvador, que ens porta a viure com a
fills de la Llum, i que ens envia a donar-ne testimoni amb alegria, l'alegria
de l'Evangeli, caminant junta enmig del
món.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de març 14, 2023
DIUMENGE III DE QUARESMA.
Primera Lectura: Èx 17, 3-7
1. Dos nivells de llenguatge.
És una constant
en Joan la dualitat del llenguatge de Jesús i el llenguatge dels altres (Samaritana,
Nicodem, Pilat i el regnat de Jesús). Situar-se en el llenguatge de Jesús
demana la conversió del cor, l’acceptació de la persona de Jesús i
l’aprofundiment en el coneixement del seu missatge i del missatge de tots dos
testaments. L’exercici quaresmal és això. Hem entrat en el llenguatge de Jesús?
Per convertir-nos necessitem parlar el mateix idioma que ell. I, si no el
parlem, l’hem d’aprendre.
2. Jesús és l’aigua de la vida.
Jesús és l’aigua
viva que, instal·lada en el nostre cor, fa que nosaltres esdevinguem aqüeductes
de gràcia per als altres perquè tots tinguin vida eterna. L’aigua d’aquest món
és figura de l’aigua de l’eternitat. La samaritana demana l’aigua encara que no
hagi entès de què va la cosa perquè intueix que Jesús li fa bé.
3. El do de Déu.
Allò que fa
possible la recepció de la novetat fresca de Jesús és l’Esperit Sant. L’Esperit
que ens fa entendre la magnitud de l’amor de Déu, que ens salva no pas perquè
som bons sinó, precisament perquè som pecadors. La samaritana no és un angelet,
reconeix les seves limitacions i acollint Jesús es fa apta per a beure l’aigua
viva de la gràcia.
4. Receptors i portadors de l’aigua viva.
La samaritana,
que s’ha trobat amb l’aigua viva, esdevé aigua viva per als seus compatricis,
però com a mediació de Jesús. El creient, l’església, porta l’aigua (el
baptisme) a la humanitat, però no per a
atreure-la cap a ella, sinó per dur-la a Jesús.
5.
Justos
per pura gràcia.
Jesús dona vida
perquè dona la seva vida per nosaltres que érem i, en cert sentit, encara som
pecadors, però per gràcia, només per gràcia, hem estat fets justos i hem
obtingut la pau amb Déu i esperem la glòria de Déu, com la samaritana. Pensem
si som persones agraïdes per la vida sempre
fresca i renovada que rebem de Déu.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
ESPAI REMODELAT PEL SAGRARI
A la Capella de Sant Antoni, s'han realitzat obres de remodelació de l'espai per tal d'afavorir la pregària i la concentració. S'ha fixat el Sagrari en una una peana amb maó i marbre que a més d'embellir la seva imatge s'evita que pugui ser sostret. Les obres han anat a càrrec del Jordi Olivé i Currius, jove i pare de família de la nostra Parròquia.
dilluns, de març 06, 2023
DIUMENGE II DE QUARESMA 04-05/03/2023
Primera lectura: Gn 12,1-4a
Segona lectura: 2Tm 1,8b-10
Evangeli: Mt 17,1-19
Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, gns./nes: En aquest temps de Quaresma, propici per a revisar la nostra vida a la llum de l’Evangeli, segurament recordarem moments que ens han marcat, que han estat experiència de llum, de trobada íntima amb Jesús, el Senyor, moments de transfiguració. I com a conseqüència, n’han sorgit processos de canvi personal o de consolidació d’opcions preses. És bo que en fem memòria i en donem gràcies.
I avui, diumenge II de Quaresma, hem escoltat
precisament l’Evangeli de la Transfiguració,
un tast de la Pasqua, en que es destaca la llum i el seu sentit més pregon. Jesús
s’endú Pere, Jaume i Joan a la muntanya, sis dies més tard d’haver-los
anunciat que calia anar a Jerusalem, on
havia de ser maltractat pels notables, els grans sacerdots i els mestres de la
Llei, havia de morir i de ressuscitar el tercer dia. Ho fa perquè allà vol
manifestar-los la seva glòria,
transfigurant-se davant d’ells, per a que no vacil·lin en la fe. Jesús ja els
havia dit temps enrere: “vosaltres sou la llum del món”. Avui Jesús es presenta com la llum, i la seva
figura i tot l’ambient es transfigura. Als apòstols Pere, Jaume i Joan, els cobreix “ un núvol lluminós” i les paraules del Pare il·luminen els passos
dels deixebles que segueixen Jesús cap a Jerusalem: “Aquest és el meu Fill, el meu
estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
Aquestes paraules també
van adreçades a nosaltres, i en aquest temps quaresmal, serà bo que ens
preguntem fins a quin punt deixem que Jesús il·lumini la nostra vida, fins a
quin punt l’escoltem. I per tant, com ens diu el Papa Francesc en el seu missatge,
fins a quin punt ens posem en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç,
sacrifici i concentració, com una excursió a la muntanya, però que no fem sols,
perquè caminem amb els qui el Senyor ha posat al nostre costat com a companys
de viatge.
És el que va fer el patriarca Abraham, pare
i model en la fe. Déu el convida a deixar-ho i seguir-lo, prendre un nou camí. Abraham obeeix, confia plenament en la Paraula
de Déu.
Aquesta llum de glòria que veieren els
apòstols segons ens narra l'Evangeli, i que nosaltres contemplem avui amb els
ulls de la fe, és inseparable de la realitat humana de Jesús de Natzaret, del
seu camí d'obediència al Pare, del servei als homes i dones i és inseparable de
la seva vida i la seva mort. No podem separar la muntanya
de la transfiguració de la muntanya de la crucifixió del Senyor, perquè aquest
Jesús a qui veiem avui transfigurat és
el mateix que va de camí a Jerusalem, on serà crucificat, des d’on ressonen amb
força les seves paraules: “aixequeu-vos no tingueu por”, convidant-nos a retornar
a la vall de la vida de cada dia, per procurar donar testimoni del seu amor, sabent-lo
sempre a prop nostre.
Benvoguts Gns/nes: Som cridats a seguir les petjades de Jesús, agraint que, com ens diu Sant Pau, sigui “el nostre salvador que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’Evangeli ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a escoltar-lo, a deixar que la seva llum, el seu amor, guiï els nostres passos, i que es reflecteixi amb la nostra manera de ser i de fer concreta i quotidiana, procurant acollir, perdonar, servir i sobretot, estimar, tal com Ell ho fa.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
TEATRE ALS SALESIANS
Els pròxims 25 i 26 de març a les 18h, el Petit Príncep aterra al Teatre dels Salesians de Terrassa! 💫 Acompanya'l en el seu viatge per l'univers i descobreix totes les sorpreses que t'hem preparat! 🤩
Coneixeràs a personatges ben diferents i aprendràs a estimar l'essencial...🌹 Una història per a petits i grans amb les cançons cantades en directe! 🎶🎭
Subscriure's a:
Missatges (Atom)