Benvolguda família de famílies, germans/nes: Un any més celebrem la festa de la Mare de Déu de Vallibana, patrona de l’Associació cultural “El Maestrat” de Terrassa, però enguany amb la particularitat que també celebrem els 70 anys de l’entronització de la imatge a la Parròquia de la Sagrada Família. Per molts anys! Rebeu també una salutació molt especial tots els qui en formeu part!. A la llum de la Paraula de Déu, permeteu-me que centri les meves paraules en tres punts:
1.Els meus pensaments no son els vostres: Que lluny estan els nostres camins i els nostres pensaments dels de Déu. Només contemplar la nostra lògica en les relacions humanes, basada més en el que en puc treure, que no pas en el bé que hi puc aportar. Ens ho diu per boca d'Isaïes: els meus pensaments i els meus camins estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. Tot i així, Déu sempre és a prop nostre, si l'invoquem amb sinceritat, perquè els seus camins són camins de bondat..., les seves obres són obres d'amor. Es deixa trobar i ens dona a tots l'oportunitat de convertir-nos, d'alliberar-nos del mal i del pecat, de l'egoisme i l'ambició desaforada, per a poder retornar al camí que ens mena cap a la veritable felicitat. Per això el profeta Isaïes ens convida a: Cercar el Senyor, ara que es deixa trobar, a invocar-lo ara que és a prop. Ara és el temps favorable, per a què tots, d'una manera especial els injustos...els homes malèfics...es converteixin, ens convertim al Senyor i Ell s'apiadarà... tan generós a perdonar...Déu ens ofereix generosament el seu Regne d'amor, de pau, de perdó.
2.Som convidats a treballar a la vinya del Senyor: Jesús, avui ens presenta el seu Regne amb una altra paràbola que evidencia una vegada més que és un do que Déu ens ofereix generosament, i no pas un guany o dret adquirit nostre. El propietari surt una i altra vegada a buscar treballadors per a la seva vinya. N'hi ha que han tingut la sort de treballar des de primera hora del matí, els primers amb qui ha pactat el jornal. D'altres han començat més tard, fins arribar als que s'hi han incorporat poc abans de pondre's el sol. A l'hora de passar comptes, el propietari comença pels darrers i els paga el jornal sencer. Quan arriben els primers, i cobren el mateix jornal, rondinen. El propietari els ha de recordar que els ha pagat el pactat:¿Que no puc fer el que vull a casa meva?¿Tens enveja perquè jo sóc generós?. Adonem-nos que la vinya era el símbol d'Israel, el poble de Déu, i que els jueus per la seva part es consideraven els primers, mentre que els pagans, si de cas, havien de ser els últims. Déu mostra que no exclou ningú i que tots estem cridats a "treballar a la seva vinya”.
3. La lògica de Déu és la lògica de l’amor: Déu no sap de matemàtiques, no compta les misses que se li deuen ni els parenostres que se li han dit. Ell premia l’esforç de la mateixa manera a qui treballa en la seva vinya des del començament com a qui acaba d’arribar, perquè aquesta és la lògica de l’amor. Sota aquesta perspectiva preguntem-nos, si nosaltres, les nostres comunitats, no patim de vegades del mateix mal que els primers jornalers, quan ens sembla que aquells que acaben d'incorporar-s’hi poden fer canviar "allò que sempre s'ha fet així"?. Jesús ens convida a ser acollidors i a obrir-nos els uns als altres per compartir i gaudir dels carismes que cadascú pot aportar en bé de la comunitat. Alhora, ens convida a ser humils i generosos, a no deixar-nos portar pels criteris materialistes de l’economia, moguts sovint per la cobdícia, sinó pels criteris de Déu, de compassió i de bondat envers els més febles i necessitats.
Benvolguts
germans/nes, agraïm a Déu que poguem participar del seu Regne, i demanem-li,
amb la intercessió de Maria, sota l’advocació de Vallivana, que ens ajudi a
renunciar als nostres privilegis de
primers, en favor dels darrers, portant una vida digna de l'Evangeli de Crist, com fa i ens recomana St. Pau.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
