Sfamília

dilluns, d’agost 02, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY 31/7-1/8/2018

Benvolguts gns/nes: Cada matí, quan obrim els ulls i ens disposem a encetar un nou dia, ¿què pensem? ¿Que ens ajuda a dir que val la pena viure? Déu ho sap. Però segur que si no estem en pau amb nosaltres, amb les persones que ens envolten i amb Déu mateix, el nostre despertar serà més feixuc, i el pes de la consciència farà que ens costi arrencar, fins que trobarem l'excusa o l'autojustificació a mida per a afrontar una jornada més com si no passés res.

Si això és així i ens adonem que cal fer alguna cosa per canviar-ho, donem-ne gràcies a Déu, i posem en pràctica les paraules que St.Pau adreça als cristians d'Efes: no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida...Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa i santa de veritat.

Necessitem viure en pau i trobar un sentit a tot allò que fem. Sovint oblidem d'on venim i com la mà de Déu s'ha fet present en la nostra història personal i comunitària. Això no és nou, ja li va passar al poble escollit d'Israel. Déu l'alliberà de l'esclavatge d'Egipte de la mà de Moisès i Aharon. Els israelites veieren com els Egipcis perseguidors morien ofegats al Mar Roig mentre a ells se'ls obrien les aigües i podien travessar-lo sense por. Però ja en el desert, de camí cap a la terra promesa, se n'oblidaren i començaren a murmurar. Prefereixen la seguretat d'un plat a taula, encara que hi perdin la dignitat, que la recerca esforçada i incerta de la llibertat, tot i que sigui avalada pel Senyor. Tenen set i gana i aquesta situació, aleshores com ara, desanima. Potser per això, Déu accedeix a donar-los el blat celestial, però en la mida justa de cada dia. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:"Manhu"... "Què és això? Moisès els digué: "Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment". Moisès ha intercedit per ells davant Déu i n'ha obtingut el Mannà del cel. I Déu no se'n desentén, malgrat que continuarà sent un poble desagraït i desmemoriat i la seva aliança culmina amb Jesús. Diumenge passat no vam poder escoltar el començament del capítol 6 de Sant Joan, perquè era Sant Jaume, en què Jesús alimentà a més de 5000 persones amb els cinc pans d'ordi i dos peixos que aquell noi li oferí, perquè els multipliqués i tothom en quedà saciat. I quan aquest diumenge el van a buscar a Cafarnaüm, Jesús els ha de recordar que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. En qualsevol cas, podem concloure que com Jesús, pastoralment, no hem de descuidar mai la caritat material, donar pa i aigua al qui té fam i set, ni tampoc desatendre la seva fam i set més interiors. I Jesús, és qui sacia ambdues, especialment en cada celebració de l'Eucaristia, perquè ha donat la vida vencent la mort , ressuscitant, perquè nosaltres tinguem vida a desdir. Ell mateix ens diu: Jo soc el pa que dona vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.

Benvolguts/des,aprofitem aquest temps d'estiu per a descansar, i també per a revisar la nostra vida: quin valor donem a l'Eucaristia? Jesús és per nosaltres l' aliment que ens omple? Com responem a la seva crida a estimar-nos i a compartir el que som i el que tenim, per a fer present arreu el seu Regne d'amor, de pau i justícia, començant pel nostre entorn més immediat?. Que la força del seu Esperit Sant ens ajudi a fer-ho de la millor manera!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 01/08/21

dimarts, de juliol 27, 2021

MISSA DE LA SOLEMNITAT DE ST. JAUME, APÒSTOL 24- 25/07/2021

Benvolguts germans i germanes!

En el dia de la seva solemnitat i seguint el fil de la Paraula de Déu, us convido a seguir el camí de l’apòstol Sant Jaume el camí personal i espiritual a partir de la trobada amb Jesús.

1ª etapa) Jaume i el seu germà Joan que són pescadors són cridats per Jesús a seguir-lo mentre estan reparant les xarxes amb el seu pare Zebedeu. Immediatament ho deixen tot i el segueixen.

2ªetapa) Jaume amb els altres apòstols i deixebles acompanya a Jesús per tot arreu, escolta els seus ensenyaments: el sermó de la muntanya, les benaurances; i veu amb els seus propis ulls, com fa miracles, cura malalts i reviu morts. Però, encara no comprèn l’abast de la missió que li espera ni el sentit profund de les Paraules i de les accions de Jesús. La mare de Jaume i Joan, moguda pel seu amor maternal, demana a Jesús ni més ni menys que els seus fills seguin a la seva dreta i a la seva esquerra en el seu Regne. És a dir, cerca per ells l’honor i la glòria humana. Jesús, en canvi, els vol fer partícips del seu calze, que no és altre que “donar la vida”.

3ª etapa) Jesús, el messies, el mestre, el Senyor és apressat, jutjat i condemnat, morint a la Creu, com un vulgar lladre. I Jaume i els altres apòstols el deixen sol i fugen covardament. Encara no ha arribat per a Jaume el moment de beure el mateix calze que Jesús.

4ª etapa) El tercer dia, Maria Magdalena comunica a Simó Pere i als altres apòstols que el sepulcre on havien posat Jesús mort, és buit, i que se li ha aparegut ressuscitat. A Pere a Jaume i als altres apòstols també se’ls apareix Jesús ressuscitat , dient-los “la pau sigui amb vosaltres”. Quina alegria, han vist el Senyor, s’han complert les promeses.

5ª etapa) És el dia de Pentecosta, Jaume i els altres apòstols reben l’Esperit Sant que els farà entendre del tot les Paraules de Jesús. Els ha donat poder d’obrar miracles i prodigis entre el poble. Ja no els fa por donar testimoni de la resurrecció de Jesucrist. I quan són portats davant del sanedrí, Pere, Jaume i els altres apòstols els responen: “Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul...i afegeixen nosaltres en som testimonis i n’és també testimoni l’Esperit Sant”.

6ª etapa) Jaume, ple de l’Esperit Sant, és el primer a morir màrtir, a mans d’Herodes, bevent ara sí, el mateix calze de Jesús. Jaume confirma amb la seva vida les paraules de Sant Pau. Va arribar a predicar a la península i el seu cos fou traslladat a Santiago de Compostela, lloc de peregrinació constant. És un màrtir, perquè dona testimoni de la seva fe entregant la seva vida.

Benvolguts germans i germanes, nosaltres, com a pelegrins, en camí per la vida, com a seguidors i apòstols de Crist en aquest segle XXI,¿estem disposats a donar testimoni del Crist en tot lloc i en tot moment? ¿li demanem al Senyor, de tot cor, que ens hi ajudi o pensem que ja ens en sortirem sols?

Ser cristià, avui com en temps de Jesús, no és còmode. Si ens en resultés, seria senyal que ens hem instal·lat en la mediocritat. Que Maria, la mare, i Sant Jaume, intercedeixin per nosaltres.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL SETMANAL

dilluns, de juliol 19, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XVI DURANT L’ANY 17-18/7/2021

Benvolguts/gns/gnes:

Sempre hi ha una primera vegada en tot treball, tasca o missió en que, després d'un temps d'aprenentatge, amb algú que en sap i que vol compartir amb nosaltres els seus coneixements, se'ns diu: endavant, ara et toca a tu!. I després arriba el moment de revisar-ho, de posar-ho en comú amb qui t'ha enviat.. I quin goig poder compartir amb ell totes les vivències. Doncs, això és el que fan els dotze apòstols, després que diumenge passat, Jesús, el Mestre, el Senyor els enviés a la missió, de dos en dos.

Avui Jesús, el Bon Pastor, aplega entorn seu els 12 aprenents de Pastor per escoltar el que han fet i ensenyat. S'hi han empleat a fons, s'han buidat, i ara cal que tornin a omplir-se de Jesús i de la força del seu Esperit. Per això els convida a fer un recés: "Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica". .Han pogut comprovar que amb Jesús no els manca res, i que com diu el salmista, amb ell, poden descansar en prats deliciosos, que no han de tenir por de res, perquè el tenen vora seu; la seva vara de pastor els asserena i els conforta.

I nosaltres? En el nostre caminar necessitem pouar en Jesús, fer recés, omplir-nos d'Ell, per a poder seguir els seus camins i donar-ne testimoni? En som conscients?

N'hi ha molts que reclamen per si la condició de líders, de dirigents, de "Pastors". Cal que fem atenció a les paraules de Jeremies, recriminant als governants del poble d'Israel haver pasturat malament el poble i d'haver-lo dispersat, provocant la caiguda de Jerusalem i la deportació dels jueus a Babilònia. Per això profetitza que Déu una vegada més haurà d'intervenir, reunint el poble dispers, substituint aquells mals pastors amb d'altres que retornaran la pau, i prometent la vinguda d'un rebrot legítim del llinatge de David que serà un rei excel·lent. Que farà regnar en el país la justícia i el bé. És Jesús, el Bon Pastor, que donarà la seva vida per les ovelles, perquè les estima a totes personalment i no pas com una massa amorfa i ignorant. Amb la seva sang i el seu cos, amb la seva mort en la creu propiciarà la unió de tota la humanitat. Sant Pau ens diu que: Crist és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes i amb la força del seu Esperit Sant ens convida a seguir el seu camí i arribar al Pare. Amb Crist tornen la pau i la unitat, la llibertat i l'espontaneïtat de la fe per a tota la humanitat i desapareixen les discriminacions, les distàncies i les separacions. Amb ell neix l'home nou que ha de centrar la seva vida en Crist i la seva Creu.

Els apòstols necessitaven descansar, sols i en un lloc despoblat, i Crist també. Però quan desembarcà veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. Jesús, el Bon Pastor, es compadeix d'aquella gentada que, perduda i desorientada, buscaven un pastor autèntic, que fes olor d’ovella, perquè els seus els havien fallat. I Jesús no els/ens falla, els/ens acull i els/ens instrueix.

Benvolguts gns./nes: que faria avui Jesús?, què espera de nosaltres, apòstols dels segle XXI? També ens diria, veniu, escolteu la meva Paraula, alimenteu-vos en l'Eucaristia, reposeu, i plens de mi, oferiu als altres un testimoni sincer, engrescador i esperançat, de l'Evangeli, compromesos en l'amor, la pau , la justícia social i el bé comú, concret i quotidià.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.