dimecres, de novembre 18, 2026

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY.

 


1.   El context de l’evangeli d’avui.

Els capítols 24 i 25 de Mateu conformen el cinquè i darrer del sermons de Jesús, sobre els quals pivota tot l’evangeli: sermó moral o de la muntanya, sermó de la missió, sermó de les paràboles del Regne, sermó o sermons sobre la comunitat i sermó escatològic o dels novíssims, en dues parts: el capítol 24 és la part pròpiament apocalíptica i el 25 les paràboles de la fi.

El capítol 24 no es proclama en les misses, però en els tres darrers diumenges de l’actual cicle llegim el capítol 25 de l’evangeli de Mateu: Les noies prudents, diumenge passat, els talents, avui, i el judici final, el diumenge que ve.

2.   Vetllem.

Pau demana als de Tessalònica i a nosaltres que tinguem una actitud de vetlla perquè no sabem quan vindrà el Senyor. Com diumenge passat l’evangeli, ara Pau ens diu el mateix. Jesucrist ha vingut en carn i os a la història, està venint a cada dia en les realitats del món, fa estada en el nostre cor i vindrà a la fi en glòria i majestat. Si ens ensopim, no el sabrem reconèixer.

3.   Posar en joc els talents o carismes.

La paràbola dels talents és un toc d'alerta per a cada u de nosaltres. Déu ens ha dotat d’uns talents, diguem-ne carismes, per incidir en la realitat i ens ha dotat de llibertat i responsabilitat per a posar en joc amb esforç els talents en el màxim benefici dels germans. "Es procura la llana i el lli que les seves mans transformen com vol (...) obre les mans als pobres, allarga el braç a l'indigent", sentíem a Proverbis

El que es guarda el talent simplement és covard i conformista. No és dolent, però es fa còmplice de la maquinària despietada dels interessos del diner. Posar en joc els talents i posar-los en joc d’acord amb l’estil del Regne és un deure indefugible per als fills de Déu.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de novembre 09, 2026

DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY 11-12/11/2023

 


GERMANOR: “DÉU COMPTA AMB TU”

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, german./nes amb Crist:

Segurament coneixem persones que sense tenir una formació intel·lectual determinada, ens donen tota una lliçó de vida, perquè són sàvies, en el sentit més genuí, perquè la seva vida traspua valors que els fan per a nosaltres tot un exemple d'honestedat, de fermesa, de prudència, de solidaritat. Persones que són com llànties enceses amb l'oli de la seva manera de ser, de fer i de creure, que ens generen confiança.  

Des de sempre, la persona ha cercat la saviesa, per a poder prosperar en la vida. Però la veritable saviesa ve de Déu que obra a través d’Ella,  com obra a través del seu Esperit, de manera que acollir-la equival a ser dòcils a l'Esperit. Per això esdevé un tresor superior a tot. Això explica que, avui la primera lectura ens parli d'una trobada entre la Saviesa personificada i la persona que l'estima i la desitja. És un do de Déu, que pren la iniciativa, que surt a l'encontre de qui la cerca.

Jesús és per nosaltres mestre de la saviesa, o millor encara,  és la saviesa de Déu, que es manifesta enmig nostre, és el seu rostre humà.  És qui ens mostra l'amor sense mesura d'un Déu a qui hauríem de cercar amb el mateix delit que el salmista: Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua, .

Jesús vol compartir amb nosaltres la seva saviesa, el seu coneixement del Pare. I hem d'estar atents, vetllar i perseverar en la nostra fe i confiar plenament en  Ell.

Això és el que avui ens proposa, a través de la paràbola del Regne del cel i el banquet de l'Espòs, a on s'adrecen deu noies, cinc de prudents i cinc de desassenyades, que no s'han proveït d'oli.  

I nosaltres, quina actitud prenem davant Jesús, el nuvi. Què fem amb  la llàntia de la nostra vida?: l'omplim i ens proveim de l'oli de l'amor, del servei, de la solidaritat, i per tant dona llum, com fan les cinc noies prudents; o bé ens deixem portar per la corrent, deixem que els altres facin la feina, deixant que la nostra llàntia s'apagui per manca d'oli, com els passa a les desassenyades?. Si Jesús és l'espòs,  nosaltres, personalment i com Església podem sentir-nos representats en aquells dos grups de noies, p.e: Quan ens oblidem que Jesús és el fonament sobre el qual hem d'edificar la nostra vida, ens oblidem de l'oli per a les nostres llànties i ens allunyem del convit, fins el punt que podríem arribar tard i trobar les portes tancades. Però, si perseverem en la fe en Ell i vetllem per viure com Ell ens proposa: estimant, servint, cercant la pau i la justícia, aleshores no hi mancarà oli a les nostres llànties i estarem a punt per a rebre el nuvi i entrar a la festa, encara que arribi de nit.

Benvolguts gns./gnes: vetllem, tinguem la llàntia de la nostra vida encesa amb l'oli de les benaurances, deixem que l'Esperit de Jesús ens guiï per a ser fidels testimonis seus. I sentim-nos convidats a col·laborar en la diada de germanor d'aquest diumenge, per ajudar a que com Església, no depenguem econòmicament dels poders d'aquest món sinó de la generositat dels seus fills. Com  diu el lema d’enguany: “DÉU COMPTA AMB TU”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.