dimarts, d’octubre 20, 2026
dimarts, d’octubre 13, 2026
DIUMENGE XXVIII DURANT L'ANY.
1.
Context de l’evangeli
d’avui.
Jesús ja ha entrat a Jerusalem i l’enfrontament dels saduceus amb ell va
progressant. Jesús ja està convençut que els dirigents del país no accepten el
seu missatge i li són del tot hostils. Però no pot deixar d'anunciar-lo ni
deixar de denunciar la mala fe i els interessos egocèntrics dels seus oponents.
2.
Les dues paràboles
d’avui.
Avui els engalta dues paràboles complementàries, però diferents: Els
convidats que refusen la invitació i el convidat mal vestit. Avui, com diumenge
passat, partim d’un símil poètic d’Isaïes: el convit escatològic, el banquet de
noces de la humanitat amb Déu. I, com diumenge passat, les paràboles de
l’evangeli parteixen de l’oracle del profeta. Jesús recull aquesta profecia i
manifesta les dificultats i les limitacions dels convidats.
3.
La primera paràbola.
Una primera aproximació a la primera paràbola, molt situada en el context
històric de l’evangeli de Mateu, ens fa veure que el poble elegit no està a
l’alçada, ha refusat la invitació de Déu i Déu ha buscat un nou poble decidit a
participar-hi. El mateix que la paràbola de la vinya del diumenge passat.
Una segona aproximació, més actualitzada, ens permet adonar-nos que el
Senyor ens convida a cada un de nosaltres a participar de la taula del seu
regne, reconeixent el nuvi (el Crist) i acudint a la cita, vencent les
dificultats que la nostra comoditat personal i els interessos de l’ambient
contraris a Déu i a l’home oposen a la resposta. Respondre a la crida exigeix
també convertir-nos de convidats en amfitrions i sortir, com els criats a
convidar tothom qui trobem, arremangar-nos i ficar-nos en el llot del món, fer
camí enmig de les misèries pròpies i alienes per vèncer-les i arribar a la meta
de construir un món més humà en el qual sigui més senzill sentir la invitació i
respondre-hi. Reflexionem si ho fem.
4.
La segona paràbola.
No n’hi ha prou d’acostar-se d’entrar a la sala del convit; cal assumir
les regles del joc, és a dir l’ètica del Regne de Déu. Segurament ningú no pot
lluir un vestit de cerimònia impol·lut, però en tot cas el que hom no pot fer
és callar. El que cal fer és excusar-se i demanar al rei que li doni un vestit
net o, potser, un potent netejador per tornar a fer goig.
5.
L’ajut de l’Esperit
Sant.
La nostra missió, idèntica a la de Jesucrist, és anunciar el Regne del Cel, però sense l’ètica de l’evangeli, o sia sense la lluita concreta en favor de l'oprimit, l'evangelització és vana i una traïció al missatge alliberador de Jesús, una burla a Déu i a l’Home. Sols no podem res, però Ell no ens abandona en l’esforç ni en la lluita, per tant ens hauríem de veure “amb cor per a tot gràcies a aquell que ens dona forces”, com diu Pau, l’apòstol.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
FELICITACIONS DEL CONSELL PASTORAL A MN. ENRIC AMAT
PARRÒQUIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA - 12 d’octubre de 2026
INICI DEL
PRESBITERAT DE MN. ENRIC AMAT BUSQUETS
Mn. Enric,
Quique vist de prop, des del Consell Pastoral de la parròquia de la Sagrada
Família de Terrassa volem dirigir-te aquestes paraules d’encoratjament, plenes
d’alegria per la teva incorporació al presbiterat i d’agraïment per respondre
com ho has fet, com ho estàs fent, a la vocació que et sents cridat.
Com a
comunitat volem compartir el teu camí amb plena corresponsabilitat i tot el
compromís. Sabem que la sinodalitat a la que som tots cridats no és quelcom que
només concerneixi el clergat, sinó que ens implica tots, laics, clergues i
religiosos a posar-hi el que puguem i sabem, cadascú segons el seu carisma, com
ens ensenya sant Pau.
I què
n’esperem, doncs, del prevere? Primordialment un servei a la comunitat, per
davant d’un camí privilegiat de santificació personal, camí, per altra banda,
al que hi som tots cridats.
Com a
testimoni del Crist i servidor de la comunitat et demanem:
·
Que ens acostis la Paraula, la donis a conèixer, la facis
estimar. Que siguis un bon torsimany d’aquest textos tan bonics, però tan
antics. Ens calen bones interpretacions, profundes i interpel·ladores. Demanem
bones predicacions, si pot ser, ben preparades. No abandonis una permanent
formació teològica, bíblica i humanística.
·
Demanem, també, que acompanyis els grups, tant de joves com
de grans, en el seu camí de Fe i aprofundiment. Que infonguis alegria i,
sobretot, esperança. Que estintolis aquells que flaquegin, com Déu, que “no
apaga la flama del ble que vacil·la ni trenca la canya que s’esberla”.
·
Demanem el teu guiatge en el servei als germans, sobretot el
més desvalguts. Que empenyis tota la comunitat en el servei de la caritat, fent
ben tangible la misericòrdia de Déu: “donar menjar a qui té fam, beure a qui té
set, vestir a qui té fred, visitar el malat i el pres, ...”
·
Demanem que ens convidis a la pregària i als sagraments. Que
ens presideixis les celebracions irradiant goig i convocant comunitat. Que ens
transmetis l’espiritualitat pròpia de qui sap que tot allò que fa només serà
eficaç per la gràcia i assistència de l’Esperit Sant.
Esperem,
doncs, que seràs digne col·laborador d’una llarga tradició, mai interrompuda,
de bon guiatge pastoral, espiritual i d’atenció social als barris de l’àmbit d’aquesta
nostra parròquia de la Sagrada Família, que ha mantingut sempre una acció pastoral
de visió àmplia no tancada en les parets del temple parroquial.
Nosaltres,
els parroquians, som conscients que som cridats a ser comunitat viva, llevat
dins la massa per a ser, dins del món, testimonis de Jesucrist, apòstols del
seu Missatge i actuar amb la força de l’Esperit per a estimar tothom i obrir
pas al Regne de Déu.
ORDENACIONS PRESBITERALS
Donem gràcies a Déu pels nous preveres de la nostra diòcesi, recent ordenats Mn. Eduard, Mn. Robert, Mn. Miquel i molt especialment Mn.Quique, que a partir d'ara serà el nou vicari de la nostra Parròquia! Encomanem-los a la pregària, per a que siguins bons pastors, a imatge i semblança de Jesús, el Bon Pastor!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)