Sfamília

dilluns, de gener 30, 2023

DIUMENGE IV DURANT L'ANY (A).

La pàgina de les benaurances és foc que abranda, perquè ens diu allò que és la felicitat segons Déu. I com obtenir-la.

Perquè descriu i ens revela, més que qualsevol altra pàgina del Evangeli, la autèntica i profunda identitat de Jesús.

Al principi podríem pensar que aquestes paraules exaltin la desgràcia, perquè pot semblar que Jesús amb aquestes paraules vulgui lloar la desgràcia: Jesús li diu feliços a aquells que son pobres, aquells que ploren, aquells que son perseguits.

S’està mofant de nosaltres? Els pobres, els qui ploren, els perseguits... no son feliços! És més, viuen una tristesa ben profunda. Si ho llegim així, ens arriscaríem a que la gent pensi que el cristianisme exalta el dolor i ens convida al patiment i a la resistència. Com si Jesús ens demanés que baixem el cap i que seguim endavant aguantant totes les misèries. En fi, com si a Déu li agradés la resignació.

No, no és així. A Déu no li agrada el dolor i no ens convida a la resignació.

Fixeu-vos: quan Jesús parla de la felicitat, ho fa fent servir el verb al futur, perquè per ser feliços hem de mirar cap al futur. I hem de viure segons una determinada lògica, encara que ens costi dolor, i aquesta lògica és el camí correcte per entrar en la felicitat de Déu. -

Feliços els pobres en l'esperit, perquè el Regne del cel és per a ells.

Feliços aquells que experimenten les seves limitacions sense ignorar-les, minimitzar-les, emfatitzar-les. Feliços aquells que saben que les respostes a les moltes preguntes que sorgeixen del nostre cor no estan dintre de nosaltres, sinó fora, en Déu. Feliços aquells que no viuen d’aparences, pretenent semblar ser millors del que són, sinó que tenen el coratge d’acceptar fins i tot les seves ombres, d’experimentar la pobresa interior, perquè només així es pot deixar espai a Déu.

Feliços els qui estan de dol, perquè vindrà el dia que seran consolats.

Feliços aquells que no passen el temps queixant-se, aquells que no se senten perseguits per Déu o pels altres, aquells que no viuen passivament la tristor. Feliços aquells que es deixen consolar, i no compadir. Aquells que saben relacionar-se amb els altres per no quedar-se sols. Que miren més enllà del patiment que experimenten, perquè el patiment no té l’última paraula.

Feliços els humils, perquè ells posseiran el país.

Feliços aquells que sempre veuen l’aspecte positiu de les coses i fan servir paraules i pensaments de pau, de mansuetud. Sense deixar-se enganyar, sense ser víctimes passives. Feliços aquells que sempre cerquen la unitat i no la divisió, aquells que construeixen ponts en lloc de erigir murs, perquè posseiran la terra, una terra habitada, en lloc d’un cementiri desert.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè vindrà el dia que seran saciats.

Feliços aquells que no cedeixen a les moltes injustícies que sorgeixen de l’ànima humana, inclinada a les tenebres. Feliços aquells que no cometen injustícia i procuren ser rectes davant Déu i davant els homes.

Feliços els compassius, perquè Déu els compadirà.

Feliços aquells que, com Déu, miren la misèria des del cor, aquells que no jutgen sense pietat ni a ells mateixos ni als altres, aquells que exigeixen responsabilitat i coherència, però no fan de la justícia un ídol.

Feliços els nets de cor, perquè són ells els qui veuran Déu.

Feliços aquells que no veuen el mal a tot arreu, aquells que no apliquen la malicia als seus judicis, aquells que no viuen en l’engany, perquè per veure Déu necessitem un cor transparent i pur, com el seu. Una mirada tèrbola no veurà mai la mirada de Déu.

Feliços els qui posen pau, perquè Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços aquells que no cedeixen al odi i a la violència, aquells que construeixen la pau des del seu propi cor, aquells que no es deixen devorar per la ira.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè el Regne del cel és per a ells.

Feliços aquells que assumeixen la seva pròpia responsabilitat i no la carreguen als altres, aquells que tenen el coratge de pagar fins al final per les seves decisions i també per als seus propis errors. Feliços aquells deixebles que no reneguen de la seva fe per la por. –

Aquest és el Jesús que morí perquè visqué aquestes benaurances fins al final.

Y ara, ens toca a nosaltres, si volem. Dia rere dia, de mica en mica, podem acollir aquestes benaurances per convertir els nostres cors, per convertir-nos nosaltres mateixos i per millorar el món en el que vivim.

Paolo Petrolillo, diaca.

CONCERT SOLIDARI CÀRITAS

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 29/01/2023

dilluns, de gener 23, 2023

DIUMENGE III DE DURANT L’ANY, 21-22/01/2023

Benvolguda família de famílies, germanes i germans: La llum és un element de la nostra vida, que de tant quotidià, no el valorem ni l’apreciem suficientment. Quan quedem a les fosques, ens és difícil moure’ns, avançar: la por, la desorientació, els obstacles... tot plegat ens paralitza i anhelem que torni la llum.

Com a cristians, també necessitem llum, una llum interior, per a fer camí. Aquest diumenge III de durant l’any, que el papa ha anomenat el DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU, la Paraula de Déu ens confirma, que trobem la llum en Jesús, el Fill de Déu, que ens il·lumina i ens salva. Una llum oferta a tot el món, de manera que Jesús acompleix les promeses de Déu Pare, anticipades pel profeta Isaïes tal i com ens recorda l’evangelista Mateu: ”El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”.

Hauríem d'estar contents i agraïts, i s’hauria de notar en la nostra manera de viure, justament per correspondre a la crida que Jesús ens fa des de bon començament: ”Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.

Nosaltres com els primers deixebles, tenim necessitat de conversió, de canviar les actituds contràries a la proposta de vida que ens fa Jesús, per poder acollir i compartir aquest Regne del cel, Regne de Déu, Regne d’amor, de pau, de justícia i també de llibertat. No som titelles, tenim la responsabilitat d’usar bé el gran do de la llibertat. No ens ha de fer por optar per viure l’evangeli, amb alegria, seguint les petjades de Jesús: ¿qui em pot fer por?*Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!

I en aquesta setmana en que preguem especialment per la unitat dels cristians, convertir-nos i viure l’estil de vida de Crist ha de fer créixer la comunió entre nosaltres, entre tots els cristians: És que Crist està dividit?. Així ens ho demana Sant Pau: Pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Si la nostre fe en Jesucrist i el nostre testimoni de l’evangeli, ens porta a estimar més als altres i a deixar-nos estimar per ells, i a treballar perquè desapareguin les divisions i les renyines i creixi la pau i la comunió, aconseguirem que la creu de Crist no perdi el seu valor.

Aquesta és la nostra missió com a cristians, com a batejats. Jesús és la nostra llum i és el nostre mestre. Un mestre, que com ens diu Mateu, predica caminant vora el llac, i que és qui té la iniciativa i crida en la vida de cada dia als seus deixebles, com ho va fer amb aquells senzills pescadors: Simó i Andreu, i Jaume i Joan: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”, i immediatament abandonaren les barques, és a dir les seves seguretats i zones de confort, i el seguiren.

La mateixa invitació ens fa a nosaltres, ara i aquí, però sovint, ens aferrem a les nostres barques, i ens costa fer-li confiança.

Benvolguts gns/gnes, deixem que la llum de Crist il·lumini el nostre camí, que la seva Paraula ressoni en els nostres cors i es faci vida, disposats a continuar amb alegria la missió de fer créixer el Regne de Déu, d’amor, de pau, de justícia i de veritat, allà on siguem i en el que fem, permeteu-me dir-ho així: que siguem evangelis amb potes.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.