dimarts, d’agost 11, 2020
DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY 8-9/08/2020
La Paraula que hem escoltat, ens
confirma que Déu fa camí amb nosaltres, i ens fa costat davant les
dificultats, però a la seva manera, no a
la nostra.
Aquesta és l’experiència d’Elies, que fuig de
la reina Jezabel que el vol matar, i en la soledat de la muntanya de l’Horeb,
dins una cova, Déu se li revela, no pas d’una manera espectacular: forta
ventada, terratrèmol o foc; sinó en el so d’un aire suau, que ens recorda la
imatge de l’Esperit, signe de la seva acció benèfica, que es manifesta enmig de
la vida senzilla i quotidiana. També descobrirem
com això també s’ha esdevingut al llarg
de la nostra història personal.
Davant l’obstinació de la humanitat de seguir
altres camins que la porten a l’abisme, Déu ha segellat definitivament la seva aliança amb nosaltres,
a través de Jesús, el seu Fill, a fi
d’alliberar-nos d’una esclavitud molt pitjor a la d’Egipte: la del mal i del
pecat. Jesús, després de mostrar els seus deixebles, que es pot superar
la dificultat de la manca d’aliment per a tantes persones, amb el miracle de la
multiplicació, obliga als seus deixebles a pujar a la barca i travessar cap a
l’altra riba. Ell acomiada a tota la gentada i puja tot sol a la muntanya per a
pregar. Per a trobar-se amb Déu Pare. No es poden superar els entrebancs sense estar bens plens del Senyor, sentir la
seva presència dins nostre, confiant plenament en Ell. Els deixebles,
enviats per Jesús a la barca, davant les
onades i el vent en contra, no
avancen, i quan a altes hores de la matinada veuen venir Jesús, caminant sobre
l’aigua, en comptes
d’alegrar-se,
s’esveren i criden de por. Per què? Els manca fe: No tingueu por, que sóc jo”, els diu Jesús. Amb
ell no hem de tenir por, sinó fe. Ell ens ajuda a superar les dificultats.
Però els deixebles no les tenen totes, tampoc Pere quan li diu: :”Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui
caminant sobre l’aigua”. Jesús el convida a anar-hi. I Pere, fa els
primers passos, però, la força del vent, el fa dubtar, s’oblida que Jesús
vetlla per ell, i s’enfonsa. Aleshores crida:”Senyor, salveu-me”. Quina gran pregària, a la que Jesús
respon a l’instant, donant-li la mà, mentre li diu: Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? I quan hagueren pujat a la barca, el vent
amainà. Nosaltres hem de reconèixer com
Pere, que davant les vicissituds de la
vida, com la pandèmia actual, ens cal
l’ajut de Déu, a través de la Paraula i la vida de Jesús i la força del seu
Esperit Sant. La seva mà sempre està estesa envers nosaltres, ell ens ajuda a
avançar i és l’únic que ens manté a flotació i evita el naufragi.. Per això, com els
deixebles a la barca, imatge de l'Església, hem de dir-li amb fe: Realment ets el Fill de Déu”.No siguem com els
israelites contemporanis de St. Pau, que
malgrat “ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per
damunt de tot” ,el rebutgen, i això
l'entristeix. També nosaltres coneixem situacions
de l'Església, del món, de la societat o de les nostres famílies que ens
provoquen tristesa i dolor, però que com en St. Pau, ens han d'estimular a
continuar el camí, amb Jesús, mantenint sempre manté la mà estesa. Santa Teresa
Beneta de la Creu (Edit Stein), religiosa
i màrtir en els camps d’extermini nazi, de qui avui, si no fos diumenge, en celebraríem
la festa; i Pere Casaldàliga, religiós claretià, nascut a Balsareny, mort ahir,
a l’edat de 92 anys, després de tota una vida entregada al servei i en la
defensa dels drets dels més pobres a St. Felix de l’Araguaia (Brasil); són dos
bons testimonis de vida, fonamentats en la fe en Crist, que, van donar-se, amb
fe i sense por, en favor dels més desvalguts.
Joan Làzaro i Padrós, Prevere i Rector.
dimecres, d’agost 05, 2020
DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY 01-02/08/2020
Benvolguts gns/nes: La persona
humana necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos,
per a mantenir totes les seves funcions; i per l’altra, ha d’alimentar el seu interior,
perquè entomi la vida amb sentit. I no qualsevol aliment és bo. Seguint amb
l’exemple, sabem que pel nostre cos és molt millor la dieta mediterrània que no
pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment,
per alimentar el nostre interior no tot hi val.
Déu que ens coneix del tot, ens mostra la
seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem sentir-nos
representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara vivim. Es val del profeta Isaïes, per a recordar-nos, que podem
acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte,
esdevé l’aliment més nutritiu perquè sacia la nostra fam i set més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens falla mai,
en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com el
salmista, agraïts: vós ens doneu l’aliment. Tan bon
punt obriu la mà, Senyor, sacieu de
bon grat tots els vivents.
I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa. No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang. Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts. Mai no es desentén del patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins, els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material per retornar a les seves llars. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la multiplicació de la generositat, del servei, de la fe. Tots has estat atesos.
Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant
nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment.
Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar
vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per
a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps
i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a
d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem
aquest estiu per a meditar-ho i per a
fer un pas endavant.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de juliol 27, 2020
DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY 25-26/07/2020
Benvolguts gns/gnes:
Si Déu avui ens adrecés la
mateixa pregunta que a Salomó: <> que li demanaríem? Quines serien les nostres prioritats? Salomó
és prou realista i humil per reconèixer les seves mancances davant la missió
que se li encomana: ni més ni menys que succeir al seu pare, el rei David. Davant aquest repte, reconeix que encara
és un jove que no sap conduir la gent. I per això li demana: Feu al
vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui
fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Tant de bo que tots nosaltres
i també els nostres governants en
prenguessin exemple i això fos el primer que demanéssim.
Salomó s’adona de la importància que té
governar amb justícia i saviesa: cal saber escoltar, per discernir el bé del
mal i jutjar rectament. Ha pres la millor opció, ha trobat el tresor amagat, la
perla fina i per això Déu el premia.
Jesús, el Fill de Déu, és el veritable savi,
aquell que es manté fidel a la voluntat de Déu.. Ell
és la Paraula de Déu, que dóna llum i l’entenen els senzills.
I aquest diumenge, ens ho mostra amb tres
noves paràboles sobre el Regne del cel. Ens el compara amb el cas d’un home que troba
un tresor amagat en un camp; i al d’un
comerciant que buscava perles fines, i troba la millor. Ambdós, decidits, venen tot el que tenen i compren el camp i la
perla fina. Prenen, com Salomó, la millor opció. Saben que allò que compren els
farà feliços, donarà sentit a les seves vides Déu
ens ofereix el seu Regne com el
tresor més preuat i noble que el nostre cor pot desitjar, que va
més enllà de satisfer les nostres necessitats materials. Ens ofereix assolir la
felicitat més autèntica, seguint les petjades del seu fill, que dóna la vida
per nosaltres, perquè tinguem vida a desdir, alliberant-nos de l’esclavatge del
mal i de la mort. Ell ens ensenya a demanar-ho en la pregària adreçada al Pare: vingui a nosaltres el vostre Regne.
També compara el Regne del cel amb aquelles grans
xarxes que, tirades
a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan
són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen
i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent... Per tant, el Regne
resta obert a tothom, també als Mestres de la Llei d’aquell temps, que fent-se
deixebles de Jesús, feien com els caps de casa que treien del seu cofre joies
modernes (la novetat del Regne de Déu que anuncia Jesús), i joies antigues(Antic
Testament, la Llei i les tradicions del poble d’Israel). Però depèn de cadascú viure-hi,
prendre l’opció de vendre-ho tot, desprendre’s d’allò que ens allunya de Déu, per
deixar el cor ben disponible a Jesús, perquè la seva Paraula, arreli dins
nostre i doni fruits d’amor, de pau i de justícia. També és un do, perquè, com ens diu St.Pau a
la 2ª lectura: Déu ho
disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que ens coneixia abans que existissim, ens
destinà a ser imatges vives del seu Fill.
Benvolguts germans/nes, donem
gràcies a Déu per voler-nos fer partícips del seu Regne, a través del seu Fill
Jesucrist, que ho dóna tot per nosaltres i per la nostra salvació i de qui rebem
l’Esperit Sant, i demanem-li que aquesta
Eucaristia, ens doni forces perquè en
comunió amb Ell, humilment, estiguem disposats
a vendre-ho tot, perquè creixi el seu Regne d’amor, de pau i de justícia,
arreu i quotidianament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dissabte, de juliol 25, 2020
Peregrinació diocesana de joves 2020
Mons.. Saiz Meneses convida aquest estiu els joves de la diòcesi a fer una peregrinació interior a causa de la situació provocada per la Covid 19.
Els joves aquest any no faran la Peregrinació Diocesana, estarà bé que recullin la proposta de fer una peregrinació interior.
Hi haurà una sortida a la Mola del dia 1 d'agost, amb els joves més grans de 18 anys, per tal d'ajudar-los en la seva recerca interior.
Hi haurà una sortida a la Mola del dia 1 d'agost, amb els joves més grans de 18 anys, per tal d'ajudar-los en la seva recerca interior.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)