DIUMENGE I D'ADVENT.

 

• Primera Lectura: Jr 33,14-16 
• Salm 24
• Segona Lectura: 1Te 3,12-4,2
• Evangeli: Lc 21,25-28.34-36

1.      Déu present en la història.

El món no està deixat de la mà de Déu, encara que ho sembla. La llibertat humana pot seguir lliurement la voluntat de Déu o pot contradir lliurement la voluntat de Déu; quan la segueix fa present Déu i quan no la segueix situa Déu fora de la història. Nosaltres, els creients, i totes les persones de bona voluntat, tenim la missió de facilitar l’acció provident de Déu en el món, de fer-lo present amb la nostra actuació.

2.      Les vingudes de Déu.

Déu ha vingut, està venint i vindrà. Ha vingut de dues maneres en l’acte de crear i en l’acte d’encarnar-se. Està venint en l’actualització constant del do de l’Esperit Sant, abans de Jesucrist , amb Jesucrist i després de Jesucrist. I vindrà a la fi del temps per instaurar el Regne de Déu en plenitud. Amb la festa de Crist Rei, celebrem anticipadament la consolidació del Regne. Amb l’acabament del cicle anual signifiquem l’acabament de la història.

En començar l’advent no solament contemplem l’encarnació del Fill de Déu, sinó també la vinguda definitiva, que dona sentit i completa la creació i la redempció. Per això les lectures d’avui són també apocalíptiques, com les dels darrers diumenges de l’any. 

3.      La percepció de les vingudes o les presències de Déu en el món.

“Estigueu atents” diu l’evangeli d’avui, atents als esdeveniments del món, als fets de la vida quotidiana per il·luminar-los amb la nostra acció evangèlica. El cristià, àdhuc el monjo de clausura, no pot viure al marge de la realitat per amarga o, potser, incomprensible que sigui. Estiguem atents, vetllem, perquè les presències de Déu no ens passin per alt i per fer Déu present en allò que és inhumà.

La salvació ja és present en la realitat, ja hem estat alliberats, perquè aquell que ha de venir ja ha vingut, aquell que ha de salvar ja ha salvat, aquell que ha de jutjar el món ja l'ha jutjat des de la creu i l'ha deixat convicte, aquell que ens ressuscitarà ja ha ressuscitat. Aquell Regne que posseirem ja l'estem posseint. Jesús, amb la seva vinguda a la història, ha posat en marxa el dinamisme del Regne de Déu. De cadascú de nosaltres depèn, amb l'ajuda de Déu, que sigui aquest dinamisme allò que impulsa les nostres actituds vitals, o no.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 01/12/2024

 

MISSA SOLEMNE:JESUCRIST REI DEL MÓN 23-24/11/2024

 

• Primera Lectura: Dn 7, 13-14
• Salm 92
• Segona Lectura: Ap 1-5-8
• Evangeli: Jn 18,33b-37

Benvolguda família de famílies, germans i germanes!   

*Avui,  en la festa de Jesucrist, Rei de tot el món, últim diumenge de l'Any Litúrgic, se’ns convida a contemplar globalment el misteri de nostre Senyor Jesucrist, Fill de Déu i Salvador nostre. És una mena de resum de tot l’any litúrgic que acabem. 

*Ja el profeta Daniel anuncia la  seva vinguda amb un llenguatge apocalíptic, descrivint-lo com el “Fill de l’home”, algú que s’assembla a un ésser humà en contrast amb la visió de les quatre bèsties que poc abans havia esmentat referint-se als Imperis de Babilònia, Mèdia, Pèrsia i Grècia. Aquest Fill de l’home, que baixa dels núvols del cel, on només hi viu Déu, és algú “qui tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà”.

*Jesús és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels  reis de la terra, ens diu el llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan. És l’Alfa  i l’Omega, és a dir, el començament i la fi de tot. Perquè ens estima entranyablement,  ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang, morint a la creu i ressuscitant. I ens estima tant, que, gràcies al baptisme, fa de nosaltres una casa reial i uns sacerdots dedicats a Déu. En cada Eucaristia entrem en comunió amb Ell i amb els germans i li demanem que vingui a nosaltres el seu Regne! A cada Eucaristia donem gràcies a Déu, perquè ens ha enviat el seu Fill per portar-nos la Pau, per fer-nos participar de la seva filiació divina, per donar-nos el seu Esperit Sant, per poder esdevenir membres del seu regnat.

*Un regnat, que com hem escoltat a l’Evangeli, no és d’aquest món. Hi trobem Jesús, que ha estat condemnat pels jueus i portat davant del governador romà, perquè dicti la sentència de mort, sent interrogat per Pilat: -Ets tu el Rei dels jueus? Li ho pregunta estranyat que  Jesús no oposi resistència, ni que cap exèrcit hagi sortit en defensa seva i que siguin els seus mateixos conciutadans jueus qui l’entreguen per a que el condemni. Quina mena de Rei és aquest Jesús? Certament, la seva reialesa no és d’aquest món, no té res a veure amb els valors que hi dominen: riquesa, poder, honor, aparença, luxe..., per aquest motiu Jesús és un “rei” no reconegut humanament: “era present al món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut”(Jn 1,10).

I quina és la missió de Jesús com a Rei de tot el món, de l’univers? Ell mateix ens respon: SER TESTIMONI DE LA VERITAT; per això he nascut i per això he vingut al món: TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU.

Jesús és testimoni del que ha vist i continua veient, perquè ve del Pare i està sempre amb el Pare. La veritat és Déu mateix que s’ha fet home i que estima totes i cada una de les persones. Així, en llavis de Jesús, la veritat no és una teoria; és pràctica, és acció, és vida, és amor encarnat. 

Benvolguts, Jesús és el nostre Rei. A ell que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir-nos; demanem-li perdó per les nostres fallades; escoltem-lo atentament , perquè com ens diu TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU. No tinguem por, Jesús és al nostre costat per ajudar-nos, DEIXEM QUE REGNI EN ELS NOSTRES CORS, conseqüents amb la petició que fem al Pare nostre: "Vingui a nosaltres el vostre Regne", esforcem-nos per a fer-lo present en cada acció i decisió que prenguem, cercant l’amor, la pau i la justícia. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 24/11/2024

 

Diumenge XXXIII de durant l’any (B) – 17/11/2024

 

• Primera Lectura: Dn 12,1-3
• Salm 15
• Segona Lectura: He 10,11-14.18
• Evangeli: Mc 13,24-32

La humanitat sempre ha tingut la necessitat de buscar punts de referència, punts ferms, incommovibles. Si ara els punts ferms podrien ser constants físiques de l’univers: la durada d’un segon, la velocitat de la llum, la constant de gravitació universal, en l’antiguitat, el sol, la lluna i els estels eren punts ferms, no tenien canvi: cada dia surt el sol i puc preveure la sortida i la posta, puc preveure les fases de la lluna, la posició dels estels i a més, aquests m’ajuden a orientar-me en la nit.

No és només una imatge d’un cataclisme còsmic, la que presenta Jesús, sinó la caiguda de tot punt de referència, de tota cosa segura. Això succeirà a la fi dels temps, però en el dia a dia, podem fer-ne experiència en algunes ocasions: situacions molt, molt difícils que ens fan pensar que el sol no surt a la nostra vida, o que tots els punts de referència han desaparegut, vivim molts cops situacions límit on veiem que res és segur, tot és canviable. I la pregunta és: i on construeixo la vida? Quin és el meu punt de referència? Quina és la meva esperança?

L’esperança serà la promesa del Senyor: el dia que s’enfosqueixi el sol i la lluna de la teva vida, vindrà el Fill de l’Home, el Senyor no et deixarà, vindrà amb poder, amb glòria. Ell és la teva esperança. Ara que estem a punt de començar l’any jubilar 2025, centrat en l’esperança, cal fonamentar-la bé.

Desgràcies, incerteses, guerres n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà sempre. Però el Senyor roman: Crist és ahir, avui i pels segles. La gent viu amb molta por i incertesa el futur, i no els falten motius: podré pagar la hipoteca el mes que ve? Seguiré treballant o em faran fora? La guerra d’Ucraïna s’estendrà cap a nosaltres? Què serà del nostre món d’aquí 50 o 100 anys? Però els falta una cosa: la certesa que passi el que passi, Déu hi és present i el puc trobar en els goigs i en les penes. Res ens pot separar de l’amor que Crist ens té. Res em pot separar perquè l’únic que em podia separar que és el pecat i la mort han estat vençuts un cop per sempre a la Creu.

Quines proves hi ha que l’amor de Déu és incommovible? Mira l’Escriptura, repassa-la, és la seva Paraula que ens ha deixat per estar amb nosaltres, per fer-se conèixer i estimar. Mira l’Eucaristia: és el sacrifici renovat de Crist, cada dia torna a dir que sí a l’entrega total al Pare per nosaltres. Mira la resta dels sagraments: són signe del seu amor. Mira l’Església i els germans: són presència de Crist en el món, al teu voltant. Ell és esperant-te en el seu cor.

Potser estem molt acostumats a viure així, tenint Déu com a la nostra esperança i potser no ens fa por el futur ni vivim en la incertesa o ens deixem portar per ella, però hi ha molta gent que necessita aquest missatge de salvació, aquesta Bona Nova. I aquí és tasca de tots, com a batejats, de ser missioners al nostre voltant: amb paraules si cal, però sobretot amb la vida. Que puguin preguntar-nos quina és la raó de viure amb alegria i esperança en un món en què molts cops tot sembla enfonsar-se.

Alegrem-nos de tenir un Déu que sempre és al nostre costat i que el podem trobar en tota ocasió. Fem nostre el salm: «el meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo. […] joia i festa a desdir a la vostra presència; al vostre costat delícies per sempre». Preguntem-nos cada dia: qui és la meva alegria? Qui és la meva esperança? En què poso la seguretat i on puc edificar la meva vida?

Joan Hernàndez, prevere i vicari.