dilluns, de maig 10, 2021

DIUMENGE VI DE PASQUA 08-09/05/2021

 


Benvolguts germans i germanes!     

Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Pere diu aquestes significatives paraules adreçant-se a Corneli, un gentil, per tant no jueu, temorós de Déu i als seus convidats. Enceta així la missió adreçada als que no són jueus, als gentils. Ens confirma que Déu per sobre de l’observança mecànica  de la Llei de Moisès, demana creure en Ell i fer el bé.  

Pere, el primer apòstol,  ha sigut testimoni de primera mà de la vida pública de Jesús, el mestre, el messies, el Fill de Déu. Ha vist com acollia a tothom, com s’apropava a tota persona necessitada, amb paràlisis físiques i espirituals, com curava el cos i l’ànima de qui, amb fe li obria el cor demanant-li ajut. En Jesús paraula i obra quedaven estretament unides.

Per tant, benvolguts, ja tenim un primer punt de meditació per avui: fins a quin punt la nostra fe en Déu i les nostres obres es corresponen?

Jesús ens estima a tots i a cadascú de nosaltres, personalment. I ens ho diu en present: ens estima ara i aquí, allà on som i en allò que fem. No es cansa mai d’estimar-nos. Però el més significatiu és que ens estima fins a donar la seva vida per nosaltres: “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. I què ens mana? “que us estimeu els uns als altres, abans ha dit “com jo us he estimat. Així romandrem al seu costat, ens mantindrem en l’amor que ens té. Podem pensar de quina manera ho podem portar a la pràctica perquè no quedi només en boniques paraules o amb intencions molt sanes però que no passen de ser això boniques paraules i sanes intencions. Estimar passa sovint pels  gestos senzills i concrets de cada dia: aquella trucada que  has de fer, però que trobes mil excuses per no fer-la; el diàleg franc i sincer amb persones properes que aprecies; el temps regalat en l’escolta de qui et demana que estiguis per ell; la paraula amable i el somriure apunt en tota circumstància, a qui et resulta simpàtic i encara més a qui et cau fatal...

Així doncs, hem d’estimar-nos els uns als altres perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor”

Jesús, sempre té la iniciativa, ens estima primer i ens escull com a amics, no com a servents, per a donar-nos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit , per estimar com ell ens estima, a tothom, sense distincions, fins i tot aquells que ens amarguen la vida! Viure els manaments formarà part de la nostra identitat cristiana i serà la manera de mantenir-nos en el seu amor, amb una alegria plena, perquè estimar ens fa alegres i oberts, mentre que odiar ens tanca a Déu i als altres.

Benvolguts, com ens diu el papa Francesc  a FT,  l’amor ens posa finalment en tensió vers la comunió universal. Ningú no madura ni assoleix la seva plenitud aïllant-se. Per la seva pròpia dinàmica, l’amor reclama una creixent obertura, major capacitat d’acollir els altres, en una aventura mai acabada que integra totes les perifèries cap a un sentit de pertinença mútua. Jesús ens diu: “Tots vosaltres sou germans” (Mt 23,8). FRATELLI TUTTI. Tota una invitació envers l’AMISTAT SOCIAL que no exclou ningú I LA FRATERNITAT UNIVERSAL, oberta a tothom.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i  rector.


divendres, de maig 07, 2021

A Jesús li agrada agafar imatges de la vida quotidiana per presentar el seu missatge i la seva missió. Diumenge passat ens deia: “Jo sóc el Bon Pastor”, que coneix, que estima la seves ovelles, nosaltres, i que dóna la vida per elles, guiant-les per camins segurs. Avui, diumenge V de Pasqua, ens diu: “Jo sóc el cep veritable”. Fixem-nos: el cep és fort, ben arrelat a terra, d’on creix el tronc, arrugat i aspre, però alhora ple de bellesa...

Jesús és el cep de la nostra existència, l’eix i el tronc del nostre viure, on trobem l’encaix i la vida, com les sarments. Units a ell, trobem sentit a allò que vivim. Units a ell som capaços de donar fruit abundant. Separats d’Ell, com les sarments, ens assequem, defallim. La Paraula que rebem de Jesús i el seu Esperit són la saba que penetra en el nostre interior que fa sortir de nosaltres mateixos bons fruits, capaços de fer el bé als qui els reben, però això és així nomes si estem ben empeltats al Senyor: “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.”. Perquè els fruits dels quals ens parla Jesús es manifesten en actituds de servei, d’estima i encoratjament, d’acompanyament pacient i compromís solidari  amb els altres

Ens cal ser humils i adonar-nos que no ens podem refiar només de les nostres forces i capacitats, dels nostres coneixements i voluntats. Ens necessitem els uns als altres, ens és bo sentir-nos membres de la gran família dels deixebles de Crist, l’Església i sobretot, units a Jesús Ressuscitat, l’únic que, amb la força del seu Esperit, fa plenament rendible el fruit que puguem donar. Per a ser bons sarments, donadors de fruit bo, hem de reconèixer al Pare com el vinyater, que amb paciència vetlla per a que el procés de creixement de la vinya sigui correcte. Per això, si fa falta l’esporga i la neteja. És un vinyater excel·lent, que es desviu per la seva vinya, que ple d’amor fa tot el que calgui perquè les sarments fruitin abundantment.  

Déu ho dóna tot per la vinya, ho fa tot per nosaltres i alhora n’espera molt. Ben units al cep, Jesucrist, que no ens sàpiga greu deixar-nos esporgar  tot allò que ens separa d’Ell i dels germans, que ens fa mal i fa mal: el pecat. Això permetrà que donem fruit abundant, especialment el fruit de l'amor, que com ens diu Sant Joan a la seva primera carta, "no ha de ser només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat". També el papa Francesc a FT ens diu: Tots els creients necessitem reconèixer, la primera cosa és l’amor, allò que mai ha d’estar en risc és l’amor. El perill més gran és no estimar...l’amor implica llavors alguna cosa més que una sèrie d’accions benèfiques. Les accions brollen d’una unió que inclina més i més cap a l’altre considerant-lo valuós, digne, grat i bell, més enllà de les aparences físiques i morals. L’amor a l’altre per ser qui és ens mou a buscar el millor per a la seva vida. Només en el conrei d’àquesta manera de relacionar-nos farem possible l’amistat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom” (nº 92 i 94).

Benvolguts germans i germanes, que la nostra pregària i el nostre obrar personal i comunitari estigui ben empeltat en Crist, el cep; i ben treballats pel Pare vinyater, per a donar bon fruit, de manera que l’amor que ens dóna a vessar en Crist el sapiguem anunciar i compartir abastament, plens del seu Esperit, amb llibertat i valentia, com va fer Sant Pau,  amb els germans i germanes de tot arreu.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

CASALS D'ESTIU 2021

 


dijous, de maig 06, 2021

dimarts, d’abril 27, 2021

FOTOS DE L'ORDENACIÓ DIACONAL DEL JOAN HERNÀNDEZ

                                                    
                           
                              

DIUMENGE IV DE PASQUA 24-24/04/2021


Benvolguts germans i germanes!    

En aquest temps pasqual se'ns convida a estar contents i esperançats, gràcies a la  resurrecció de Jesús.   A través d’Ell Déu  ens ha mostrat la vocació principal a la que ens crida: ser fills seus. Però, qui és per nosaltres Jesucrist?

Joan, l’evangelista, posa sovint en boca de Jesús l’expressió “Jo soc, que ens evoca l’experiència de l’èxode, quan Déu es dóna a conèixer al seu poble alliberant-lo de l’esclavatge, anomenant-se: “Jo sóc el que sóc”.  Jesús  avui ens diu: Jo soc el Bon pastor”. Podem dir que l’evangelista identifica Jesús amb el Déu de l’alliberament, de manera que la imatge de “pastor” d’aquest passatge, precedida del “jo soc”, ens convida a entendre-la des de la perspectiva d’un “pastor que allibera, que salva”. 

Jesús és doncs, un pastor, és el pastor “bo”, el de veritat, l’autèntic, que coneix les seves ovelles. Malgrat l’aparent anonimat del gran ramat, les mira i les reconeix pel seu nom. Les tracta segons  convé a cadascuna,  perquè sap de les seves mancances i limitacions i dels talents que han rebut. Sap també  a qui ha d’exigir més, a qui ha de renyar més severament i amb qui ha de ser més pacient. I nosaltres, reconeixem a Jesús com al nostre Bon Pastor? Ens considerem ovelles del seu ramat?

Jesús, és un bon pastor que no abandona les seves ovelles. Va al davant, afrontant els perills, entomant les dificultats, donant la cara. La vida té moltes sorpreses, i de vegades podem viure moments feixucs, de perill, de crisi. I és en aquests moments quan Jesús  vol estar més a prop nostre. Ell mateix, afronta la passió a Jerusalem, sense  acovardir-se, amb valentia i fortalesa d’ànim, i ressuscitat, ve a nosaltres per portar-nos la pau, per alliberar-nos del maligne, per fer-nos feliços.

Jesús és un pastor bo que dóna la vida per les seves ovelles. S’exposa, s’arrisca per a defensar-les.  S’apropa als que estan marginats, als malalts, als pobres... menja amb els pecadors i els incorpora al seu grup, en definitiva: es compromet. I dóna la vida, en la mesura que ell és “la vida”. La fe en ell, que hem renovat el dia de Pasqua, ens condueix a participar d’aquesta vida.  Per això, també nosaltres, que seguim Jesús, som i hem de ser, pastors i referents per als altres. Ser pastor vol dir ser responsable del germà i dels germans. Els pares i mares, els catequistes, els educadors, els professionals, els religiosos, els polítics, els que fan de germà gran, els que van al davant de tantes iniciatives socials, culturals i pedagògiques.

Tots, doncs som, també pastors i ho hem de ser de la manera que ens ensenya Jesús. El pastor autèntic sap valorar els carismes dels altres i els posa al servei de la construcció del bé comú, de la comunitat, vetllant especialment pels més desvalguts. Aquesta ha de ser,doncs, l'acció pastoral de les nostres comunitats, en nom de Jesús crucificat i ressuscitat, el Bon Pastor

Benvolguts, tots som cridats a viure l'Evangeli i a contribuir a que les persones se sentin estimades, trobin sentit a la seva vida  i a que descobreixin que l'amor de Déu és més fort que la mort. Que l’Eucaristia d’aquest diumenge Iv de Pasqua, anomenat també del Bon Pastor, en la que fem memòria  que Jesús va passar per aquesta vida estimant,  rentant els peus dels seus deixebles, donant la vida, per a guanyar-nos la vida eterna, amb la seva mort i resurrecció,  ens ajudi a obrar com Ell, allà on ens toqui viure.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS