Benvolguts germans i
germanes!
“Ara
veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull
tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”. Pere
diu aquestes significatives paraules adreçant-se a Corneli, un
gentil, per tant no jueu, temorós de Déu i als seus convidats. Enceta així la
missió adreçada als que no són jueus, als gentils. Ens confirma que Déu per
sobre de l’observança mecànica de la
Llei de Moisès, demana creure en Ell i fer el bé.
Pere, el primer apòstol, ha sigut testimoni de primera mà de la vida
pública de Jesús, el mestre, el messies, el Fill de Déu. Ha vist com acollia a
tothom, com s’apropava a tota persona necessitada, amb paràlisis físiques i
espirituals, com curava el cos i l’ànima de qui, amb fe li obria el cor
demanant-li ajut. En Jesús paraula i obra quedaven estretament unides.
Per tant, benvolguts, ja tenim un primer
punt de meditació per avui: fins a quin punt la
nostra fe en Déu i les nostres obres es corresponen?
Jesús ens estima a tots i a cadascú de
nosaltres, personalment. I ens ho diu en present: ens estima ara i aquí, allà
on som i en allò que fem. No es cansa mai d’estimar-nos. Però el més
significatiu és que ens estima fins a donar la seva vida per nosaltres: “ningú no té un amor més gran que el
qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo
us mano”. I què ens
mana? “que us
estimeu els uns als altres”, abans ha dit
“com jo us he estimat”. Així romandrem al seu costat, ens
mantindrem en l’amor que ens té. Podem pensar de
quina manera ho podem portar a la pràctica perquè no quedi només en boniques
paraules o amb intencions molt sanes però que no passen de ser això boniques
paraules i sanes intencions. Estimar passa
sovint pels gestos senzills i concrets
de cada dia: aquella trucada que has de
fer, però que trobes mil excuses per no fer-la; el diàleg franc i sincer amb
persones properes que aprecies; el temps regalat en l’escolta de qui et demana que
estiguis per ell; la paraula amable i el somriure apunt en tota circumstància,
a qui et resulta simpàtic i encara més a qui et cau fatal...
Així
doncs, “hem d’estimar-nos
els uns als altres perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu:
ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu
és amor”
Jesús, sempre té la iniciativa, ens
estima primer i ens escull com a amics, no com a servents, per a donar-nos la
missió d’anar per tot arreu i donar fruit , per estimar com ell ens estima, a
tothom, sense distincions, fins i tot aquells que ens amarguen la vida! Viure
els manaments formarà part de la nostra identitat cristiana i serà la manera de
mantenir-nos en el seu amor, amb una alegria plena, perquè estimar ens fa
alegres i oberts, mentre que odiar ens tanca a Déu i als altres.
Benvolguts, com ens diu el
papa Francesc a FT, l’amor ens posa finalment en tensió vers la
comunió universal. Ningú no madura ni assoleix la seva plenitud aïllant-se. Per
la seva pròpia dinàmica, l’amor reclama una creixent obertura, major capacitat
d’acollir els altres, en una aventura mai acabada que integra totes les
perifèries cap a un sentit de pertinença mútua. Jesús ens diu: “Tots vosaltres
sou germans” (Mt 23,8). FRATELLI TUTTI. Tota una invitació
envers l’AMISTAT SOCIAL que no exclou ningú I LA FRATERNITAT UNIVERSAL, oberta
a tothom.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
