dilluns, d’octubre 07, 2024

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 5-6/10/2024

 


Benvolguda família de famílies, gns./nes:   L'ésser humà és un ésser en relació. Si  creiem que Déu ens ha fet a imatge i semblança seva,   quan més estimem més ens hi assemblarem,

La família fruit de la unió matrimonial esdevé un dels àmbits privilegiats per a viure l'amor que ens té el Senyor. Ell ens beneeix i seguint els seus camins podem assolir la felicitat veritable. Quan l'home i la dona es donen i reben mútuament amb fidelitat, amb el desig de compartir-ho tot per sempre, oberts a la nova vida que neixi del seu amor, i sensibles a les necessitats dels qui els envolten, són feliços i fan feliços als altres. És aquest l'ideal que se'ns proposa i que hem de voler fer realitat sempre, tot treballant per a adquirir aquella fortalesa i paciència que, com a dons de Déu, han d'ajudar-nos a vèncer les dificultats que apareixen en la convivència humana.     

Déu ha volgut que l'amor humà fos digne del seu amor, un amor present en l'home i la dona. En l'origen  i en la realització de l'amor, Déu hi és sempre present i és font constant de l'amor que realitza la nostra felicitat. Precisament, en aquest projecte hi ha el d'una humanitat que necessita ser redimida, renovada en la seva arrel més profunda, ja que  la imatge de Déu i el seu amor mateix poden arribar a ser malmesos i negats. Per a explicar-nos-ho, tot referint-se  a Jesús, la carta als hebreus ens ha dit que "Déu, que ens estima, va voler que morís per a tots"  i que "tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans".

Demà, dia 7 d’octubre, escau la Jornada Mundial  pel Treball Decent, amb el lema: “PER TU, PER MI, TREBALL DECENT”. La fraternitat de la que ens parla la carta els hebreus també es manifesta en aconseguir que tothom pugui accedir a un treball digne i que s’acabin els abusos, les corrupcions i l’aprofitar-se d’aquelles persones que perquè no disposen de tots els permisos legals, se’ls dona un treball en unes condicions precàries, amb horaris desorbitats i remuneracions de misèria. 

Déu és solidari amb el gènere humà. El seu amor infinit l'ha portat a fer realitat en nosaltres la possibilitat de la salvació, per a tothom i especialment pels més vulnerables.

Així mateix, la veritat de Jesús sobre l'amor conjugal i el seu refús del divorci no nega l'altra veritat de Jesús mateix, la seva obertura misericordiosa a tothom, l'acolliment de tots i la crida constant a la conversió i a la vida cristiana.

Benvolguts gns./nes, demanem  a l'Esperit Sant que ens   acompanyi i il·lumini, per a que com Església sapiguem donar resposta als nous reptes que avui es plantegen en les famílies cristianes, que sapiguem acompanyar-les i que l’amor de Crist envers l’Església, el seu exemple de donació total ens ajudi a estimar com Ell ho fa, tenint una especial atenció envers els més petits, els infants, l’actitud dels quals, senzilla, confiada i natural, Jesús ens la posa com a model per a rebre i entrar en el Regne del Cel.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 06/10/2024

 

dimarts, d’octubre 01, 2024

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY

 


1.   L’Esperit Sant és lliure.

L’Esperit no es deixa dominar. És lliure. Josuè pretén condicionar-lo, però Moisès, que té molt més seny, respecta que actuï com vulgui. Una altra cosa és que els qui el coneixem permetem que actuï en el nostre interior i que reconeguem i respectem la seva acció en els altres, encara que aquest altre no el reconegui. Demanem-li que ens doni el seny i la humilitat de Moisès i que ens allunyi dels criteri. s de domini de Josuè. Que sapiguem la bondat i la saviesa vinguin de qui vinguin.

Les actituds de Josuè i Moisès es reprodueixen en l’episodi de l’evangeli d’avui. Joan i Jesús són com Josuè i Moisès. El problema que es planteja avui és que molts es pensen posseir el monopoli de la veritat o que l’Església el posseeix i vinga croades i persecucions i exclusions. Tots som germans, encara que no tothom vegi la realitat com la veu Jesucrist.

2.   La vivència de la fraternitat.

La fe ens obliga a estar per les persones i, com més dèbils, amb més dedicació. L’acció redemptora de Jesucrist per l’acció de l’Esperit en el cor de cada ésser humà abasta tothom qui es deixa captivar per ell. Qui fa les obres de la fe, encara que sense fe, és amb nosaltres i tot aquell que no és amb nosaltres per la seva injustícia, encara que digui que té fe, se situa contra nosaltres. En quina banda ens situem?

3.   El perill de la riquesa.

Jaume commina a la justícia social. Un advertiment als poders d’aquest món que estan espoliant les zones més pobres del planeta, causant violència a les persones que hi habiten i al medi ambient. Déu no és indiferent a la injustícia. Què hem de fer amb les persones que fugen de la pobresa, la fam o el subdesenvolupament? Què hem de fer amb els que fugen de la violència pura i dura? Ens hem de conformar amb el silenci, tot esdevenint còmplices de la barbàrie dels diners? Portem el neguit per la justícia a la nostra pregària personal i deixem-nos inspirar per l’Esperit Sant per actuar amb justícia.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 29/09/2024

 

dimarts, de setembre 24, 2024

DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY 21-22/09/2024 Festa Mare de Déu Vallivana.

 


Benvolguda família de famílies, gns./nes: Un any més celebrem la festa de la Mare de Déu de Vallibana, patrona de l’Associació cultural “El Maestrat” de Terrassa. Rebeu també una salutació molt especial  tots els qui en formeu part! A la llum de la Paraula de Déu podem trobar resposta a tres preguntes que ens podem fer:      

1.Quina hauria de ser l’actitud bàsica d’un deixeble de Jesús?:La resposta la trobem a l’evangeli d’avui: el SERVEI.  És un dels trets fonamentals de JESÚS, que no ha vingut a ser servit sinó a servir, i així ens mostra fins a quin punt ens estima.  Ell que és Déu encarnat, es despulla de la seva condició divina i abraça la nostra naturalesa humana per mostrar-nos el camí, sense que  Déu Pare li estalvií el patiment, el dolor, ni la creu.                                       

2.Quin és l’anunci fonamental de Jesús, el kerigma? Jesús vol instruir als seus deixebles, preparar-nos per aquest anunci, pel Kerigma, el fonament de la nostra fe, i és la segona vegada que ho fa a l’evangeli: "El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies".                                                                                

3. Els deixebles de Jesús ho entenen i ho practiquen?: Però els deixebles no l'entenen, i els preocupen altres coses, mundanes.  Altra vegada han caigut en la temptació de la vanitat, de voler ser els primers, els més important, els primers a ser servits, honorats i lloats. No passa això també avui entre nosaltres? D'aquí neixen les gelosies i les rivalitats, la pertorbació i les maldats de tota mena, a les que fa referència Sant Jaume. Quelcom que el llibre de la Saviesa ja ens explica que succeïa, davant el comportament del just, de l'humil, del servidor. No és el que li passa a Jesús, tal com ell mateix anticipa als deixebles, i el que els hi ha passat a tantes persones que s'han mantingut fermes en favor de la justícia, del bé comú, de la solidaritat amb els més desvalguts i han estat martiritzades? 

Conclusió: Prenem nota de quines és la 1ª lliçó fonamental que Jesús ens dona amb l'autoritat del seu exemple: Si algú vol ser el primer, ha ser el darrer i el servidor de tots.  O dit d'una altra manera, qui vulgui ser el primer, sigui el primer a servir, a donar-se, a treballar pels altres. Estaria bé que aquest fos el nostre capteniment personalment i com Església, i fos especialment el d'aquells que tenen a les seves mans la responsabilitat de governar o dirigir els destins d'una família, d'una comunitat, d'una empresa, d'un poble, d'un país...?                                                                         

 Som cridats doncs, a viure en actitud de servei, que aquesta esdevingui el nostre senyal d'identitat i la mostra d'una saviesa interior que té com a font el mateix Jesús i la força del seu Esperit Sant, saviesa que en paraules de sant Jaume: ve de dalt i  que abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera  i que un d'aquests bons fruits és el de la justícia, que neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.                                                                       

Benvolguts gns./gnes: Jesús ens dona una 2ª) lliçó quan abraça aquell noi, símbol de les persones vulnerables, i ens mana acollir-les com a Ell mateix. Demanem, amb la intercesssió de Maria, sota l’advocació de Vallivana que aquesta sigui la nostra manera d’actuar com Església: acollir i servir als altres amb amor, caminant junts, sense vanitat i amb humilitat. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.