dilluns, de febrer 19, 2024

MISSA DEL DIUMENGE I DE QUARESMA 17-18/02/2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes!

Déu des dels inicis de la creació, ha mostrat el seu amor envers la humanitat, fent una aliança amb el món sencer, simbolitzada en l’aliança de Déu amb Noè, tal i com hem escoltat en la primera lectura. Així, l’arca de Noé enmig de l’aigua prefigurava el baptisme que ara ens salva.

Però és amb Jesús, el seu fill encarnat, amb qui Déu ens mostra fins a quin punt ens estima.

Jesús  ens crida a CONVERTIR-NOS i CREURE EN L’EVANGELI, després d’haver estat temptat pel maligne durant quaranta dies i quaranta nits al desert. Ell ha estat provat en tot. Coneix la nostra condició pecadora i  limitada i sap que també nosaltres serem temptats a seguir camins diferents als que Déu ens proposa.

La temptació ens enganya, fins a fer-nos creure que no ens hem de complicar  la vida fent cas a Déu,  i  ens aboca cap a un camí  de tancament, d’egoisme, de dominació o fins i tot de voler utilitzar Déu en benefici propi. En canvi, Jesús ens proposa el camí de la senzillesa, del despreniment, de la humilitat, de l’entrega total al Pare. Sí, és un camí estret i cal desprendre’s de tot, agafar la creu i seguir-lo sabent que ell fa camí amb nosaltres i la força del seu Esperit Sant, si li deixem, ens fa de guia.

Així doncs, Jesús ens convida a desvetllar-nos, a activar-nos:Ha arribat l’hora... Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. És la mateixa crida que se’ns feia el dimecres passat en imposar-nos la cendra al cap, com a signe humil del nostre penediment i de la nostra disposició a connectar amb Déu.

Aprofitem aquesta quaresma, per créixer en la fe en Déu, per estimar-lo i estimar als germans de tot cor. No caiguem en la temptació de la indiferència davant els problemes, els  sofriments i les injustícies que pateixen els altres. No caiguem tampoc en la temptació del desànim, del “no hi ha res a fer”.   Jesús ens esperona a que mirem la realitat amb els ulls de Déu, ulls d’amor i de perdó, de fe i d’esperança, per a descobrir-hi les llavors del seu Regne de Justícia i de Pau.  A l’informe de síntesi del Sínode celebrat a Roma el 4 i 29 d’octubre passat se’ns recorda que: “Estar al costat dels pobres significa comprometre’s amb ells també en la cura de  la nostra casa comuna: el crit de la terra i el crit dels pobres són el mateix crit. La manca de reaccions fa que la crisi ecològica i, en particular, el canvi climàtic, siguin una amenaça per a la supervivència de la humanitat”.

Finalment, adonem-nos que la Quaresma no és un temps marcat per la tristor, sinó que és un temps de gràcia i de salvació, perquè la nostra conversió és possible.

Benvolguts/des, Déu ens estima. Deixem que ens parli, trobem estones de desert: de pregària, de silenci, de reconciliació amb ell i amb els altres; cerquem-lo, amb els ulls del cor ben oberts per a rebre’l i per a fer camí amb Jesús en aquesta Quaresma, camí  cap a la seva Pasqua.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 18/02/2024

 

dimarts, de febrer 13, 2024

DIUMENGE VI DURANT L’ANY

 


1.    La glòria de Déu.

El fragment d’avui de la primera carta als corintis és molt intens; ens demana fer-ho tot a glòria de Déu, cosa que vol dir fer allò que convé als altres. No hem de buscar el que ens convé egoistament, primer hi ha el bé dels altres. Treballar pel bé dels altres és donar glòria a Déu. Hem de escatir què els convé en concret i posar els nostres talents en joc perquè acullin la salvació i siguin feliços. Això és seguir l’exemple de Pau, que equival a seguir l’exemple de Jesús.

Sabem que el nostre testimoni no és perfecte; som pecadors, però la condició pecadora i el risc de fallar no ens eximeix del deure de donar testimoni. Fins i tot el pecat reconegut és testimoni.

2.    La fe del leprós i la caritat de Jesús.

La lepra era una malaltia física i social greu i de llarga durada. L’aïllament absolut dels leprosos es justificava en el fet que eren impurs i en l’experiència que la malaltia és fàcilment encomanable de manera inseparable. No en sabien més. El leprosos eren uns marginats radicals a causa de la seva impuresa. Si gosaven acostar-se a alguna persona sana podien ser allunyats amb qualsevol mitjà efectiu; per exemple a pedrades.

El leprós de l’evangeli és un home de fe, tan forta que assumeix el risc de ser maltractat quan s’acosta a Jesús. I Jesús assumeix el risc de ser titllat de rebel a la llei pel fet de tocar-lo. Acollir el marginat amb el risc de sortir malparat. L’amor comporta el risc d’acabar a la creu! També en això hem d’imitar Jesús, aquell rabí tan estrambòtic perquè actuava amb la lògica de Déu.

3.    Mans Unides.

La missió de Mans Unides és treure de la marginació els pobles del tercer món. El mètode és basquejar-se per descobrir què convé en concret per aconseguir que les persones marginades per la pobresa construeixin camins de progrés sense paternalismes. Exactament el que demanava la carta de Pau: buscar el bé dels altres, Avui toca fer-los notar la nostra solidaritat.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de febrer 12, 2024

Felicitació per l'Aniversari d'en Josep Esplugas

Vídeo realitzat per felicitar el 75è aniversari del rector emèrit de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa, Josep Esplugas, pels grups que hi col·laboren des de diferents àmbits.

DINAR DE CELEBRACIÓ DEL 75è ANIVERSARI D'EN JOSEP ESPLUGAS

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS