Primera Lectura: Ex 22,20-26
Domund 100 anys. Un en Crist. Units en la missió
Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat, gns/nes amb Crist.:
La
pregunta que avui el mestre de la Llei fariseu li fa a Jesús per provar-lo,
també ens la pot fer a nosaltres qualsevol persona, i no pas amb mala intenció,
sinó per copsar on fonamentem la nostra
fe. Mestre, ¿quin és el manament més gran de la LLei. Qui pregunta, teòricament, és un expert
en la Llei. Per tant, bon coneixedor de l'Aliança que Déu havia fet amb el
poble d'Israel, alliberant-lo de l'esclavatge d'Egipte, de la mà de Moisès i
donant-li els deu manaments, per a que visqués amb sentit i feliçment. Però amb
el temps, els mestres de la llei havien afegit més preceptes fins arribar als
613, dels quals 365 eren prohibicions i 248 obligacions. I la resposta de Jesús
és clara i contundent, molt clarificadora, posant les coses en el seu lloc: ESTIMAR
A DÉU amb tot el cor, amb els mateixos sentiments que Crist; amb tota l’anima
(que es faci la seva voluntat dins nostre); i amb tot el pensament (callant,
perquè sigui Déu qui parla); i ESTIMAR ALS ALTRES COM A TU MATEIX.
De manera que
el fonament és l'amor a Déu i als germans, i tota la resta deriva d'aquests
dos. Jesús hi afegirà encara un manament nou que completarà els anteriors: Estimeu-vos els uns als altres tal i
com jo us he estimat. I la mesura del seu
amor serà l'entrega de la seva vida, deixant-se executar a la creu per
salvar-nos de la mort i el pecat, alliberar-nos del mal, amb la seva
resurrecció i l'enviament del seu Esperit Sant.
I
això, veritablement, constitueix el moll de l'os de la nostra fe i per tant del
nostre ser cristià, deixebles del Crist. Déu és qui té la iniciativa, és Ell
qui ens estima primer. En el llibre de l'Èxode podem trobar com el seu amor
s'adreça a nosaltres i d'una manera preferencial, als més dèbils i desvalguts:
els immigrants, les vídues i els orfes. Això ens
hauria de fer reflexionar sobre com és la nostra relació amb els immigrants,
amb les persones d'altres religions, amb les persones que demanen el nostre ajut...
Perquè a Déu l'estimem estimant els altres, i no
només amb els qui estem units per vincles de sang i d'amistat, sinó també amb
tota la humanitat, pel sol fet de compartir la dignitat de criatura de Déu. Per
això, també s'imposa una reflexió sobre quin ús
donem als nostres béns, si tenim present el bé comú, si estem disposats a
compartir els neguits i les preocupacions dels altres, propers i llunyans, especialment
dels qui s'han quedat o estan apunt de quedar-se al marge del camí, potser a
causa del nostre ritme de vida desenfrenat; i a ser solidaris amb ells: diners,
treball, aliments, habitatge, temps...Tot això, és el que dóna un contingut real al manament
de l'amor.
Benvolguts
gns/nes, seguint l'exemple de la comunitat de Tessalònica, que van acollir la
Paraula de Déu enmig de
moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant i abandonaren
els ídols i es
convertiren a Déu, per
adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill
salvador, renovem la nostra
fe en Crist i participem de la missió de l'Església , perquè, tal i com ens diu la campanya del DOMUND d’enguany, som
UN EN CRIST, UNITS EN LA MISSIÓ. Siguem generosos i preguem, especialment pels
missioners!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
