Benvolguts gns/nes! La
Paraula de Déu és fonamental per a la nostra vida. Una Paraula que el Senyor ,
al llarg de la història ens fa arribar de diferents maneres, sempre
mostrant-nos el seu amor i la seva fidelitat envers nosaltres. A la primer
lectura, de l’Antic Testament, veiem que la Paraula de Déu, revelada en forma
de Llei, la Tohrà, esdevé l’element aglutinador i central del poble d’Israel,
quan, acabat l’exili, retorna a la seva Terra i ho troba tot destruït i
desballestat. El governador Nehemies i el sacerdot Esdres, s’esforçaran per a retornar l’ànim a aquest poble i per això impulsaran la reconstrucció del temple i de la ciutat de
Jerusalem, la seva repoblació i la renovació de la vida religiosa jueva. La
Llei, la Tohrà, la Paraula de Déu, serà el centre de la vida de la comunitat d’Israel. I per
això, com avui hem escoltat, se’n farà una lectura solemne i pública i una
explicació catequètica. El poble ho
necessita i la rep amb respecte i molt de goig. Aquell és un dia sant, dedicat al Senyor i per això cal fer
festa, celebrar-ho amb alegria i bon ànim. Així ho expressa el salmista: “És perfecta la llei del Senyor i l’ànima i descansa... Els preceptes
del Senyor són planers i omplen el cor de goig”.
Això ens suggereix una primera pregunta. I
nosaltres, com rebem la Paraula de Déu? I com tractem de viure-la?Com fem que
alimenti la nostra fe?
La Paraula de Déu se’ns revela de manera definitiva en Jesús de Natzaret. I per això, si ja a l’Antic Testament, autors inspirats tingueren cura d’escriure allò que Déu anava revelant en cada moment, més encara ho faran amb Jesús, amb qui comença el Nou Testament. Un d'aquests autors és Lluc. Aquest diumenge llegim la introducció del seu Evangeli i l’anirem resseguint durant aquest any litúrgic. Sant Lluc, adreçant-se a un tal Teòfil, “estimat de Déu”, ens explica que després d’informar-se minuciosament de tot el que s’ha escrit, contrastant-ho amb els que hi foren, ha decidit escriure-ho per donar a conèixer la solidesa de l’ensenyament rebut. En altres paraules, per donar raó de la seva fe. També nosaltres som estimats de Déu i ens hem de plantejar, fins a quin punt som capaços de donar raó de la nostra fe? Aquest diumenge, Lluc ens parla de com Jesús, després de ser batejat al Jordà per Joan Baptista, i haver rebut l’Esperit Sant, fa camí per diferents indrets de Galilea, on com a bon jueu, llegeix i ensenya a les sinagogues, també a la del seu poble de Natzaret. Jesús, s’aixeca a llegir, i li donen el volum del profeta Isaïes que diu: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar a Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor” Tothom, està expectant, què dirà?. “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura"
Som conscients del que Jesús, ens diu avui? Ni més ni menys que la seva identitat i la seva missió. Reconeixem amb humilitat, que també nosaltres AVUI som necessitats de la seva Bona nova, que ell, ens pot alliberar de tantes coses que ens tenen empresonats, que ens pot donar llum davant les nostres cegueses i que pot fer la nostra vida més plena i feliç? I que l’opció de Jesús pels pobres i més necessitats no és beneficència ni assistencialisme, sinó fer realitat el projecte de Déu, i que nosaltres, l’Església, som cridats a continuar la seva missió? Ens convé meditar-ho i creure’ns-ho, per donar-ne testimoni. Sant Pau ens convida a fer-ho,sentint-nos units en Crist com un sol cos, gràcies al seu Esperit.
Que la nostra
vida, esdevingui bona noticia, evangeli pels altres, que fem de Crist, carn de
la nostra carn, aliment per a tota persona que cerca sentit a la seva vida.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
