dimarts, d’abril 16, 2024

DIUMENGE III DE PASQUA

 

1.    Jesús dota als deixebles dels instruments necessaris per a la missió.

1.1.   El dona pau: "Jesús es presentà enmig d'ells i els digué: <<La pau sigui amb vosaltres (...) No us alarmeu>>.

1.2.   Els fa entendre les escriptures: Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les escriptures

1.3.   Els encarrega la missió: explicar la seva experiència <<Vosaltres en sou testimonis>>. a tots els pobles <<els digué (...) que calia que es prediqués a tots els pobles>. El contingut de la predicació és: <<la conversió i el perdó dels pecats>>.

1.4.   Només els falta l’Esperit Sant. Hi ha una petita resta que no s’inclou en l’evangeli que hem proclamat i que val la pena tenir present en aquesta reflexió: “I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestit de la força que us vindrà de dalt”

2.    Universalitat de la missió.

Jesús es va fer present aquell diumenge de Pasqua a la comunitat de Jerusalem. Avui es fa present en aquesta comunitat per dur, com llavors, la pau i eliminar tota por. I aquesta comunitat, cada u, en som testimonis. I, com a ells, també a nosaltres ens obre el sentit de les escriptures, perquè puguem comprendre l'acció salvadora de Déu i ser-ne testimonis. Testimonis de la seva resurrecció i la nostra pròpia resurrecció en esperança. La conversió, fruit de la predicació, fa possible el perdó dels pecats i el perdó la comunió plena amb el Crist. Aleshores amb el do de l’Esperit Sant podrem exercir el nostre deure de donar testimoni.

3.    Els apòstols donen testimoni´

En la lectura dels Fets podem veure com Pere duu a terme el mandat de Jesús. “Nosaltres en som testimoni (…) penediu-vos i convertiu-vos i seran esborrades les vostres culpes”.

4.    Malgrat el nostre pecat.

Pel baptisme hem estat perdonats i vivim ja la vida de Jesús, però és cert que nosaltres mateixos la malmetem amb el nostre pecat. És per això que, com Joan recorda als seus deixebles, no hem de pecar, però, si pequem, Jesús ens defensa i ens justifica davant del Pare. Sempre tenim ocasió de començar de nou, de reincorporar-nos a la vida de gràcia de la qual ens apartem pel pecat.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

CONCERT SOLIDARI

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 13/04/2024

 

dimarts, d’abril 09, 2024

DIUMENGE II DE PASQUA

 



1.    La presència de Jesús dona la pau.

“Xalom”,  “Pau a vosaltres”, és la salutació de Jesús en les aparicions. No és casual; és essencial. Hem rebut l’Esperit. Sant i amb ell la capacitat de tenir i donar pau; com els apòstols. Els nostres actes sempre han de buscar la pau, però la pau que dona Ell, no pas la pax romana. No la pau de la guerra freda sinó la de l’amor càlid.

2.    El do de l’Esperit Sant.

Jesús dona l’Esperit Sant als apòstols perquè perdonin els pecats a tothom que es deixi perdonar. El perdó de les ofenses és condició imprescindible per a la construcció de la pau. Com que ningú no està lliure de pecat, sense practicar el perdó no podríem viure harmònicament. Jesús ens ha traspassat la seva potestat de perdonar i estem obligats a exercir-la amb generositat (70 vegades 7).

3.    Jesús dona la pau de Déu.

Donem gràcies a Déu perquè nosaltres hem vist a través dels ulls de Tomàs. Tomàs reconeix, primer que ningú, que Jesús és Déu. “Senyor meu i Déu meu”. Aquell que dona la pau és Déu mateix. El Déu de Jesucrist és Amor, el pare del fill pròdig. L’imperi i altres règims polítics han protegit l’Església per justificar la injustícia d’ells. I ens hem deixat seduir... Mare de Déu! És evident que Papa Francesc no té les divisions que irònicament demanava Stalin, ni ganes. És la força profètica l’únic que pot vèncer el mal

4. Reconèixer Jesús exigeix exercir la solidaritat.

“Tenien un sol cor i una sola ànima”, és a dir vivien en comunió plena. Els béns materials no són per a l’ús i el gaudi exclusivament personal, nosaltres només en som administradors. L’ambició desmesurada d’uns quants i el culte d’adoració al diner de quasi tots fa imprescindible l’exercici de la solidaritat envers el més perjudicats i la pràctica de l’austeritat per part de tots. Davant de la realitat violenta i cruel, hem d'estar convençuts que només l'estil de vida de Jesús és l'alternativa. Assumir-lo, exigeix el compromís de realitzar-lo efectivament.

Josep Esplugas Capdet, prevere.