En aquest Diumenge V de durant
l’any encara ressona en els nostres cors la festa que celebràvem a principis de
setmana: La Presentació del Senyor al Temple. I ressona perquè se’ns convida a
contemplar el qui és la Llum del món i revisar les nostres vides.... Com anem
de sabor? Com anem de llum? Ben segur que tots tenim marge de millora, i per
això assistim a l’Eucaristia, per què desitgem que el nostre cor s’assembli
cada cop més al Cor de Jesús.
Ara bé, la realitat és que no
podem ser llum si no ens alimentem amb la vida de gràcia que Jesús mateix ens
vol comunicar. En aquest sentit, els sagraments funcionen com la sal que
impedeix que la nostra ànima es corrompi. Estimem molt els sagraments, en
especial aquells que ens mantenen en la llum: L’Eucaristia i la confessió. A
l’Eucaristia rebem Déu mateix i a la confessió experimentem la seva abraçada
d’Amor. Com podem deixar passar la vida sense aprofitar aquest regal? Rebent
amb les degudes disposicions els tresors de salvació que el mateix Jesús ens va
deixar podrem ser llum per aquest món que tant ho necessita. Fixem-nos en el
nostre barri.... quantes ànimes que no coneixen l’Amor de Déu! Cuidem molt el
tresor dels sagraments i la llum que reflectirem serà capaç de canviar els cors
dels nostres germans, perquè ja no serem nosaltres els que actuarem si no serà
Crist en nosaltres.
Fixem-nos en els vitralls de la nostra església, ens acompanyen molts sants: Sant Ignasi de Loiola, Sant Pau, Sant Francesc, la Mare de Déu del Carme, etc. La funció dels vitralls és deixar passar la llum del sol, i per això els sants que es dibuixen ens mostren que la seva vida ha consistit a deixar-se traspassar per la llum de Déu. Aprenguem d’ells! Que el Senyor ens ajudi en l’apassionant aventura de l’evangelització. Molts ànims germans!
Quique Amat, diaca.
