dilluns, de setembre 20, 2021

DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY 18-19/09/2021


Benvolguts gns./nes: Una salutació molt especial als amics de l’Associació Cultural El Maestrat Terrassa, formada per tants morellans vinguts d’aquelles terres,  cercant nous horitzons en la Terrassa tèxtil de fa cent anys, i ara integrada també pels seus successors; associació vinculada especialment amb la nostra Parròquia, gràcies a que el 23 d’agost de 1953, en una celebració presidida pel Bisbe de Solsona Mons. Enrique Vicente Tarancón, sent rector Mn Joan Fortuny, de qui era bon amic, fou entronitzada en un altar de la Cripta, la imatge de la Verge Maria de Vallivana, patrona de Morella,  imatge que avui podem contemplar a l’altar major. 

Si algú ens preguntés quina és l’actitud bàsica que ha de caracteritzar a un deixeble de Jesús, què respondríem? La resposta la trobem a l’evangeli d’avui: el SERVEI.  Ell que és Déu encarnat, es despulla de la seva condició divina i abraça la nostra naturalesa humana per mostrar-nos el camí, sense que  Déu Pare li estalvií el patiment, el dolor, ni la creu. Jesús, vol instruir als seus deixebles, preparar-nos per aquest anunci, fonament de la nostra fe. És la segona vegada que ho fa a l’evangeli: "El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies".  Però els deixebles no l'entenen, i els preocupen altres coses, mundanes. D'aquí que Jesús els pregunti: Que discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important.  Altra vegada han caigut en la temptació de voler ser els primers, els més importants, els primers a ser servits, honorats i lloats. No passa això també avui entre nosaltres? D'aquí neixen les gelosies i les rivalitats, la pertorbació i les maldats de tota mena, a les que fa referència Sant Jaume. Quelcom que el llibre de la Saviesa ja ens explica que succeïa, quan davant el comportament del just, de l'humil, del servidor, els malvats deien:...Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo..., i condemnem-lo a una mort vergonyosaNo és el que li passa a Jesús, tal com ell mateix anticipa als deixebles, i a tantes persones que s'han mantingut fermes en favor de la justícia, del bé comú, de la solidaritat amb els més desvalguts?                                          

Prenem nota de quines són les lliçons que Jesús ens dona amb l'autoritat del seu exemple: 1ª)Si algú vol ser el primer, ha ser el darrer i el servidor de tots.  Estaria bé que aquest fos el nostre capteniment, i fos especialment el d'aquells que tenen a les seves mans la responsabilitat de governar o dirigir els destins d'una família, d'una comunitat parroquial, d'una empresa, d'un poble, d'un país...?   Som cridats doncs, a viure en actitud de servei, que aquesta esdevingui la nostra senya d'identitat i la mostra d'una saviesa interior que té com a font el mateix Jesús i la força del seu Esperit Sant, saviesa que en paraules de sant Jaume, és plena de bons fruits, imparcial i sincera, entre els quals “la justícia que neix de la llavor que els homes pacificadors  han sembrat en esperit de pau”

Benvolguts gns./gnes: Jesús ens dona una 2ª) lliçó quan abraça aquell infant, el més petit dels éssers humans, símbol de les persones febles, indefenses,  i ens mana acollir-les com a Ell mateix. Demanem, amb la intercessió de Maria, sota l’advocació de Vallivana,   que aquesta sigui la nostra manera d’actuar com Església, com a deixebles de Crist: acollir i servir als altres amb amor. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS SETMANALS PARROQUIALS

 


TESTAMENT VITAL



 

FULL DOMINICAL 19/09/21

 

dilluns, de setembre 13, 2021

DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY 11-12/09/2021

Benvolguts gns/nes: Quan ens trobem per primera vegada amb una persona, normalment necessitem una mica de temps per fer-li confiança, ens fixem en com parla, com actua, com es relaciona, i també si allò que diu i allò que fa concorda, si és coherent, si diu la veritat, si és humil o fatxenda etc...  Quan Jesús va sortir a l'encontre d'aquells pescadors de Galilea, i els va convidar a deixar-ho tot i a ser pescadors d'homes, l'evangeli ens diu que ho deixaren tot i el seguiren. Jesús no vol enganyar a ningú,   vol que els seus deixebles el coneguin a fons i comprenguin quina és la seva missió. Per això, passat un cert temps,  de camí cap a Cesarea de Felip, aprofita per preguntar-los: *¿Qui diuen la gent, que soc?. i la resposta  evidencia que la gent encara no el coneix prou. Però, ara vol saber que hi diuen ells, que han estat a prop seu,  l'han escoltat a cau d'orella i l'han vist obrar:   I vosaltres, ¡qui dieu que soc?   La resposta de Pere és la més encertada: "Vós sou el Messies", però no entén el que això significa veritablement, i se sorprèn quan Jesús comença a instruir-los, amb tota claredat, anunciant-los que: El Fill de l'home ha de patir molt, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà. És el que amb altres paraules, havia anunciat el profeta Isaïes  amb la figura del servent sofrent,  perseguit i menyspreat a causa de la paraula que ha d'escoltar i d'anunciar al poble de Déu desanimat; que  es manté ferm, perquè   el Senyor Déu l'ajuda: per això no es dona per vençut; per això para  com una roca la cara i sap que no quedarà avergonyit...Déu , el Senyor, el defensa: ¿qui el podrà condemnar?Pere, malgrat haver vist com actuava Jesús, pensava que seria un Messies triomfador, capaç d'imposar la seva força als opressors, digne d'honors i glòries humanes. Jesús l'ha de corregir severament: Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes. I nosaltres, que pel baptisme, hem rebut l'Esperit Sant, el do de la fe i ens alimentem de la seva paraula i del seu cos: Qui diem que és Jesús? En quin Messies creiem? Com es nota en la nostra vida?  Estem disposats personalment i comunitàriament, com Església, a seguir el seu camí d'amor, de servei, de donació i també de sofriment i menyspreu humà? Perquè la fe no la podem viure només interiorment i en la intimitat; sense que es noti en la nostra manera de ser i de fer. Ens diu Sant Jaume: si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria?      Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tinguem clar, però, que el cristià no és masoquista que s’acontenta amb perdre la vida per causa de Jesús  i de l’Evangeli; sap que, perdent-la, la salvarà, i aquest objectiu final justifica el sofriment present. 

Benvolguts gns/nes: Agraïm el do de la fe en Jesús que hem rebut, i en conseqüència esforcem-nos per continuar caminant entre els qui viuen a la seva presència, amb obres, carregant  la nostra creu,  units a la de Crist, que ens diu: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


VESPRES ECUMÈNIQUES