El Consell
Interreligiós de Terrassa, amb la col·laboració de l’ajuntament, ha celebrat el
dissabte 7 de febrer, la Setmana de l’Harmonia Interreligiosa, establerta per
les Nacions Unides.
Enguany s’ha fet
la 7a. Ruta Interreligiosa, en què cada confessió en el respectiu centre de
culte ha presentat el propi concepte de família a partir del lema “La família
fortalesa per al benestar”. La Ruta es va acabar a la seu de la Comunitat
Bahà’i amb un senzill refrigeri.
1.
Context de
l’evangeli:
L’activitat profètica de Jesús comença després de la predicació de Joan,
el baptisme i l’experiència del desert (3,1 – 4,11). Jesús comença a proclamar
l’arribada del Regne del Cel. (4, 12-17), la crida als quatre primers
deixebles, evangeli de diumenge passat (4,18-22) i un sumari (4, 23-25) que
enllaça amb l’inici del Sermó de la Muntanya. El primer dels cinc sermons sobre
els quals pivota tota la narració de Mateu; El sermó de la nova llei, el sermó
de la missió, el sermó de les paràboles del Regne, el sermó o sermons
eclesiològics i el sermó escatològic.
Jesús prescriu una llei moral renovada i més exigent, pel que fa a la
conducta moral, que la llei de Moisès. Les Benaurances no són llei, són una
nova teologia en la qual es basarà la nova llei, una mena de clau
d’interpretació.
2.
Un món al revés.
Les benaurances,
ja ho sabem, són el món a l’inrevés. La felicitat no prové del diner, el poder
o el prestigi, la felicitat prové de la lluita àrdua pel triomf de la justícia,
de la lluita àrdua per la implantació del Regne del Cel. No es tracta gens de grans
erudicions ni de dur a terme actituds heroiques. Es tracta de canviar el cor,
reconeixent amb humilitat els nostres límits i la infinitud de Déu. Aquest
reconeixement és l’inici de la saviesa segons Déu, la porta d’entrada
inexcusable per a penetrar en el Misteri de Déu i des d’ell donar resposta al
misteri de l’home.
El que diu Jesús es absolutament escandalós per als dirigents i inaudit
per a la gent senzilla. Els dirigents s’oposaran fermament a Jesús fins al punt
de dur-lo a la mort. La gent senzilla, deixebles inclosos, estimen Jesús però
no l’entenen, perquè pateixen els mateixos prejudicis que els poderosos;
acabaran decebuts per l’aparent fracàs de Jesús (deixebles d’Emmaús).
3.
Qui són els cridats?
Sense la revelació
de Déu a l’ésser humà, no haguéssim estat capaços de descobrir la clau del
sentit i del misteri. Déu ens ha creat capaços de comprendre i ens ha revelat
en la mesura de la nostra comprensió. I ha suscitat aquesta comprensió no pas
als savis o que pensen que ho són, sinó als humils de cor i als senzills que
han optat per posar tota l’esperança en Déu, als pobres en l’esperit, a aquells
que fan l’esforç de compadir-se dels
que passen penes, dels que cerquen la justícia per damunt de la prepotència.
La prepotència, l’orgull, la riquesa, l’erudició sense saviesa
obstaculitzen l’acceptació de Jesús, la comprensió de la revelació. Pau diu que
els que han estat cridats són els ignorants, els pobres, els que el món té per
no-res. I Sofonies diu: “Deixaré en el teu país un poble humil i pobre, que
buscarà refugi en el nom de Déu” i serà feliç, perquè “ fa més feliç
donar que rebre”.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Fotografia amb el Quique i els set diaques ordenats pel Bisbe Salvador.
