1.
La novetat de
Jesucrist i les resistències que provoca.
La predicació de Jesucrist suposa una novetat tan radical que va fer que
difícil la comprensió del missatge sobretot pel que fa a les relacions
interpersonals entre els éssers humans i d’aquests amb Déu. L’ésser de Déu és
amor absolut i la seva omnipotència i la seva omnisciència estan al servei de
l’amor. De l’amor a tothom sense cap discriminació: jueus i grecs, esclaus i
lliures, homes i dones .... (Ga 3)
Els primers receptors del missatge, els jueus, inclosos els jueus que havien acceptat la messianitat de Jesús, no van entendre el capgirament total que significava l’Evangeli. L’obertura de la revelació i l’oferiment de la salvació a tots els pobles era massa innovador. La superació de la llei per la fe era massa innovador... La pressió dels judaïtzants va ser forta fins ben a finals dels segle I. Simultàniament i posteriorment l’Església va anar vivint altres controvèrsies i discrepàncies, a vegades fins arribar a les garrotades, o sia l’antievangeli.
2.
La història està
plena de conflictes.
Al llar de la història l’Església no és una bassa d’oli i avui dia tampoc i potser tampoc no ho pot ser. Les batusses del primer mil·lenni i la unitat i els grans cismes del segon mil·lenni en son l’expressió més dura i la sang vessada al llarg dels darrers disset segles per discrepàncies político-religioses la realitat més bèstia i anticristiana. Quanta manipulació política del fet religiós! A l’àmbit universal, al nostre bisbat, a la parròquia no tothom pensa igual i no és cap mal.
3.
Resoldre el
conflicte.
Hem d’assumir el
conflicte amb humilitat, respecte als altres i voluntat de resolució, a tots
els nivells de l’Església. No podem dissimular i passar per alt el malestar que
produeix la discrepància, sinó treballar per anar resolent-la, sabent, però,
que allà on hi hagi homes i dones que pensin lliurement sempre hi haurà
discussió. La clau de volta és fer el que ens mana Jesús: estimar-lo i acollir
l’Esperit Sant; i no es pot estimar Déu si no estimem els germans,
inseparablement. El que cal és conduir la discrepància amb amor i voluntat de
comunió. El moviment ecumènic, per exemple, només tindrà sortida quan ens
estimem com Jesús, com s’estimaven Pere i Pau malgrat els conflictes.
Les lectures d’avui
ens conviden a la serenitat i a l’esperança, ens afermen en el convenciment que
Déu habita en el nostre cor, que som temples de Déu, malgrat el nostre pecat;
ens ensenyen que el do de la pau està al nostre abast malgrat la violència
ambiental, però la pau de Jesucrist, no pas la pax romana i que per l’Esperit
Sant, en la pregària, ens farà entendre el missatge de la revelació.
