Sfamília

dimarts, d’agost 25, 2026

DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 22-23/08/2026

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, gns/gnes amb Crist:

Les preguntes que Jesús adreça als seus deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?... I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre temps, tampoc.

Tots els qui pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui s’ha deixat trobar per Jesús, el va coneixent, i en podrà ser apòstol. Per això ens cal amarar-nos d’Ell, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta convincent. I d’aquí en sortirà una altra pregunta, que haurem de respondre des de la fe: què faria Jesús, davant cada circumstància, dificultat, decisió a prendre amb la que ens trobem?

Jesús ha de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida. Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Jesús, està content que Pere respongui la seva pregunta amb tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient que això no li ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.

Com va fer Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies, confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa i pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i tancar la porta; Jesús escull Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li que li donarà les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a través dels sagraments, especialment el perdó dels pecats.

Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Lleó, als bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre, com Pere, la pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des de la pregària, el diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran, conscients que Ell és el nostre amic, que fa camí amb nosaltres fins a les darreres conseqüències, que no ens deixa mai penjats.

Benvolguts/des: Agraïm a Déu, Pare-Mare, que ens estimi tant amb el seu fill Jesucrist, Senyor i amic nostre i, sentint-nos membres de la seva Església, corresponguem a la seva amistat, alçant la mirada i esforçant-nos a seguir les seves petjades en el nostre dia a dia, personalment i comunitàriament, perquè com diu el salmista: “El vostre seu amor perdura sempre”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

INFORMACIÓ CATEQUESI

FULL DOMINICAL 23/08/2026

dimecres, d’agost 19, 2026

FULL DOMINICAL 16/08/2026

dimarts, d’agost 18, 2026

DIUMENGE XX DURANT L'ANY.

1. Universalitat de la salvació.

La tensió entre el particularisme i l’universalisme ja es donava a Israel i a tots els altres pobles. Els déus nacionals s’enfrontaven entre ells en defensa de llurs adoradors. “El nostre Déu és més gran que tots els déus” (2Cr 2,4). Aquesta tensió és particularment forta durant el període persa, època de la profecia d’Isaïes que hem escoltat; en un poble situat a la defensiva. Isaïes va a la contra. Si teniu ocasió llegiu-vos el divertidíssim llibre de Jonàs.

Els judaïtzants van ser un corcó durant el segle I. Les visions particularistes tradicionals jueves van ser superades però va costar, i molt!; Sant Pau se’n va sortir.

2. Tothom vol dir tothom.

Sant Pau n’estava tan convençut que tenia clar que fins i tot els jueus seran reintegrats a la fi dels temps. De fet, però, no se salva ni el jueu ni el gentil sinó qui acull la salvació, exercint la caritat. No es pot donar ningú per perdut, ni jueu ni grec, ni el més pervers dels humans. El judici és només de Déu, gràcies a Déu.

3. Capacitat de rectificació per part de Jesús.

Jesús mateix sembla que estava convençut de ser el messies d’Israel en exclusiva o, almenys, en primera instància. Una dona cananea, una pagana, el fa rectificar. La qualitat de la fe de la dona, la seva humilitat i la força de la seva pregària commouen Jesús i el fan reconsiderar l’abast del seu messianisme. Jesús se’ns manifesta com el menys rigorista i el menys fonamentalista dels cristians. És capaç de rectificar! I rectificar pels arguments d’una dona pagana, per més INRI!

Quina angúnia els cristians de bona fe que són incapaços de revisar les veritats que professen. La professió de la fe ha de ser ferma i sempre revisable. Quina pena les seguretats dels integristes! Quina pena la fe del carboner! La fe de la cananea és més gran que la dels estaments oficials del judaisme i la dels mateixos deixebles de Jesús! Tota una interpel·lació i un exemple per a nosaltres, deixebles oficials.

4. Un apèndix. La qualitat de l’oració de la cananea.

La petició de la cananea és altruista, humil i convençuda. També la seva oració ha de ser model de la nostra. Per pregar adequadament cal superar els obstacles de l'egocentrisme, de l’autosuficiència i de la desconfiança. Aquest evangeli d’avui és un bon instrument per a repensar el nostre mode de pregar.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, d’agost 10, 2026

DIUMENGE XIX DURANT L'ANY.

1. Déu es fa present.

Déu es fa present de moltes maneres i en situacions fins i tot contradictòries. No s’amaga, d’una manera o altra Déu es va manifestant, la qüestió és si som receptius, si cerquem la seva presència, si conreem el sentit de la transcendència. Abans que res cal la voluntat de buscar-lo, estant a l'aguait dels signes de la seva presència, confiar en el seu amor fidel que el duu a fer-se trobadís a l'ésser humà.

2. On podem trobar Déu?

Potser busquem la seva presència en fets ostentosos i espectaculars i no ens adonem de com Déu es fa present, sobretot, en les coses més senzilles. Això ho va saber captar Elies: Déu present en l'aire suau, no pas en el foc o en la tempesta.

En situacions de perill, com els apòstols a la barca o quan Pere s’enfonsa. En els altres, sobretot en els més necessitats, en situacions d’alegria o de tristesa, en l’abraçada de les persones que ens estimen, en el nostre interior: “ell m’és més íntim que la meva intimitat” (Sant Agustí).

3. Com podem trobar Déu?

La pregària, la recepció de la Paraula, la celebració dels sagraments, són llocs on descobrir-lo i conèixer-lo. Fixem-nos com Jesús es retirava a pregar. Amb la interiorització de les experiències anem intuint a cada moment què vol Déu de cada un de nosaltres, com Jesús ho anava descobrint.

4. La barca dels apòstols.

La barca dels apòstols, no només de Pere, és imatge de l'Església. L'Església, com la barca, sense Jesús no pot fer front als embats del món, "les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent els era contrari". En canvi, quan Jesús hi és present, "el vent amaina" i la barca avança. En moltes ocasions l’església ha volgut fer camí segons el parer del món i n’ha sortit ben escaldada. Que no torni a passar! Que sapiguem discernir en la caritat. Això mateix és aplicable a cada un dels fidels: sense Jesús, els embats del món ens separen de Déu, amb Ell ho podem tot.

5. Els sentiments de Pau.

Pau patia perquè els jueus, el seu propi poble, no acceptaven Jesús. No podem quedar indiferents davant dels qui rebutgen Déu i l'amor. Sense condemnes ni rancor, el nostre món necessita i mereix una paraula d'esperança i els cristians la hi hem de donar, encara que no se’ns escolti.