dilluns, d’octubre 18, 2021

Moltes Felicitats Joan!!!

Homilia de Mn. Joan Hernàndez 17/10/2021

Diumenge XXIX de durant l’any (B) – 17/10/2021

Primera lectura: Is 53,10-11
Salm: Sl 32
Segona Lectura: He 4, 14-16
Evangeli: Mc 10, 35-45

Durant la Segona Guerra Mundial, en els camps de concentració nazis, hi havia un presoner, Viktor Frankl, psicòleg de família jueva, al qual se li va encarregar la cura dels malalts del camp, amb la misèria de material mèdic i medicines que hi havia. Ell s’adonà que la forma física del presoner era totalment indiferent a l’hora de sobreviure. Allò que mantenia la gent en vida era tenir un motiu per seguir vivint, és a dir, si trobaven quin era el sentit de la seva vida.

La humanitat veu sovint el sofriment com un sense sentit. Un sense sentit que posa davant de la persona la profunda limitació que la portem escrita en el nostre ADN. I és totalment utòpic pensar en què algun dia podrem eliminar tot el sofriment, sigui físic, moral, psicològic, espiritual, aquí en aquest món.

Déu però, ens obre un camí, el camí del sentit que pot adquirir el sofriment. El Pare ha volgut que el sofriment estigués en el cor de la redempció, perquè també el sofriment i la mort havien de ser redimits. Per això, Jesucrist ha assumit també aquestes realitats en ell: si no, no haurien estat redimides. Així, en els nostres sofriments, d’ara o del futur, podem unir-los al valor salvífic que té el sofriment de Crist. No hem de buscar el sofriment pel sofriment sinó que és bo intentar mitigar-lo, però el valor cristià del sofriment es fonamenta en la caritat ―és a dir, l’amor―: com Crist, sofrir estimant, per donar vida al món. El sofriment serà el mateix, però passa de ser un sense sentit, a ser un instrument de salvació.

La figura del Servent Sofrent, que escoltàvem en el profeta Isaïes, a la llum de l’Evangeli, se’ns il·lumina, tot posant-li un rostre: el de Crist. Alhora, el Servent Sofrent posa llum sobre tota la dimensió de sofriment i redempció obrada per Crist durant la seva vida, especialment, durant la Passió.

Aquesta figura, se’ns queda fusionada amb la que la carta als Hebreus ens posa en escena avui: el Gran Sacerdot Jesucrist. La mort sofrent de Crist es converteix en l’ofrena que obre ja per sempre l’entrada a la participació de la vida divina, a la qual estem tots cridats. I el nostre sofriment, unit al de Jesucrist, també porta molts, de manera misteriosa, a participar de la vida divina.

En el dia a dia veiem com estimar és habitualment sinònim de sofrir. Qui no vulgui sofrir, que no estimi. I en aquest camí d’amor al qual ens crida el Senyor, l’Evangeli ens el concreta: el servei lliure és fruit de l’amor. És obvi que el servei esclau no és pas fruit de l’amor, però del que parla aquí el Senyor és el servei d’aquell que per amor es fa últim. Però… l’últim lloc ja està sempre ocupat: sempre hi trobem el Servent Sofrent. I seure a la seva dreta i a la seva esquerra en el Regne vol dir, seure als últims llocs, servint, donant la vida.

El servei, molts cops, és font de sofriment. I possiblement ho experimentarem aquest curs els joves, que comencem una tasca de servei a diferents persones que ho necessiten. Potser hi haurà sofriment, però això no ens ha de desanimar: ens ha de moure l’amor, trobar Crist en l’altre que em necessita i saber que jo també li estic portant a Crist amb la meva presència com a batejat.

I el punt culminant del servei, de l’amor, de la donació ―tots ells sinònims aquí― és donar la vida. Molts cops això de donar la vida queda una mica eteri: si dono la meva vida, o bé em quedo sense o bé la tinc però no em pertany i jo ja no puc fer el que vulgui. Crist, davant d’això, no s’arronsa i en cada Eucaristia podem veure la voluntat que té d’estimar-nos fins a l’extrem, donant la vida.

El Senyor ens serveix, des de l’últim lloc, donant la seva vida, fruit de l’amor que ens té. Per això nosaltres, també hem de donar la vida pels germans. Taula de l’Eucaristia i taula del servei, de la caritat són dues dimensions d’una mateixa taula: no es poden separar. Una ens porta a l’altra. Entremig hi trobarem el sofriment? Molt probable, però tinguem una cosa clara: estem entrant dins de l’obra de salvació que Déu ha fet per a tota la humanitat.

És aquí on hem de trobar el sentit de la nostra vida: en la dinàmica Eucarística: donar-nos als altres, servir-los, units al servei de Crist i donar gràcies en tota ocasió.

Joan Hernàndez Plaza, prevere i vicari.

Avisos Parroquials setmanals 17/10/21

FULL DOMINICAL 17/10/21

 


divendres, d’octubre 15, 2021

ORDENACIONS PRESBITERALS

Ordenació Presbiteral de Mn. Joan Hernàndez, Mn. Pedro Martínez, Mn. Jacob Espin i Mn. Jan Martínez.

dimarts, d’octubre 12, 2021