1. La festa que avui celebrem és la festa de la
gran esperança.
Mirant enrere ens fem cabal del gran nombre de
persones que han viscut l’ideal evangèlic i això ens ensenya que és possible
viure’l i arribar a bon terme. Homes i dones de tota condició, alguns d’ells
grans pecadors que s’han deixat perdonar per Déu com el gran Agustí d’Hipona o
el “bon lladre”... En una paraula, la culminació de la santedat és per a tot
aquell que no la refusi. Aquesta és la gran esperança.
2. Vocació universal a la santedat.
Gràcies a Déu són molts, cristians o no, els qui
responen a la crida i reben la
recompensa. Són els sants de la casa del costat. En Paraules del bisbe de Roma,
Papa Francesc. Joan va veure una multitud diversa i tan gran que ningú no
l'hauria poguda comptar. Amb uns ens sentim més personalment identificats, amb
d’altres menys, amb d’altres poc o gens. Això vol dir que els camins de la
santedat són diferents i que l’Església reconeix diverses formes de santedat.
Cadascú de nosaltres ha de descobrir el seu propi camí, d’acord amb els
carismes de què l’Esperit Sant l’ha dotat i amb les circumstàncies de la pròpia
vida. L’únic que hem de fer és mirar el món amb la mirada de Déu, fer nostra la
bogeria de les benaurances.
3. Som fills de Déu.
“Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som”. Ja ara i aquí per consolidar-ho en l’eternitat. I de franc, sense mèrit nostre. És ell qui ens fa sants com un do preuadíssim, purament pel seu amor infinit. Tothom que lliurement diu sí a l'Amor, encara que no conegui Crist o Déu, viu la salvació que Jesús ens ha guanyat, en el món i en l’eternitat. Estem salvats en l'esperança, esperant que es consolidi, en el moment de la resurrecció, la nostra filiació divina i la nostra felicitat. Som sants ja ara, avui és la nostra festa. És clar que el pecat enterboleix la nostra santedat i necessitem acollir la gràcia del perdó, que ens purifica i que Déu ens dona a ple dret. L'amor de Déu és molt més gran que la nostra maldat. Avui és una gran festa no l’endolem amb la pregària pels difunts. Això toca demà. Donem gràcies a Déu i demanem-li gràcia de viure segons l’evangeli.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
.jpeg)
