DIUMENGE II DE PASQUA.

 

• Primera Lectura: Ac 2,42-47
• Salm: 117
• Segona Lectura: 1Pe 1,3-9
• Evangeli: Jo 20,19-31

1. El context de l’evangeli d’avui.

El capítol 20 de Joan comença amb la sorpresa de Maria Magdalena quan troba la tomba buida i la constatació del fet per part de Pere i el deixeble estimat. Després l’aparició de Jesús a Magdalena; ella el busca però només quan ell diu el seu nom, “Maria”, ella el reconeix. Aleshores Jesús li confereix l’encàrrec apostòlic: anunciar Jesús ressuscitat, una dona la primera apòstola!, absolutament increïble, tant que Papa Francesc ha reconegut, al cap de només quasi dos mil anys, el paper apostòlic que Jesús atorga a les dones.

2. L’aparició als deixebles i l’acabament de l’evangeli.

Jesús s’apareix finalment als deixebles, després que a Maria Magdalena. Estant les portes tancades, els saluda dues vegades donant-los la pau; “xalom”, els encarrega de dur a terme la mateixa missió que Ell havia rebut del Pare, els dona l’Esperit Sant perquè ells també perdonin els pecats, cosa absolutament reservada a Déu, i acaba dient que seran feliços els qui creuran sense haver vist, és a dir, nosaltres.

Nosaltres, que no hem vist, hem estat incorporats, com els apòstols, a la pau de Crist i tenim la mateixa missió que els apòstols, la missió de Jesús mateix, cadascú d’acord amb els carismes que ha rebut. Hem estat afavorits amb el do de l’Esperit Sant per ser, com els apòstols, transmissors del perdó de Déu a la humanitat. Podem fer-ho més o menys bé, però és el que fem i el que hem de fer. Cadascú, la parròquia, l’església...

3. La causa de la Pasqua.

Déu ho fa tot per amor. “Pel gran amor que ens té, Déu ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de NSJC”.

4. Conseqüències de la Pasqua.

Pel baptisme acollim l’amor Déu amb totes les conseqüències que se’n deriven, naixem de nou per viure ja des d’ara la vida del Senyor ressuscitat i arribar a la plenitud en la vida eterna malgrat les dificultats del viure. Davant de la realitat violenta i insolidària hem d'estar convençuts que només l'estil de vida Jesús és l'alternativa, una alternativa que ens exigeix el compromís real de dur-la a terme efectivament. La degradació del medi natural, la injustíssima distribució de la riquesa, la violència del terrorisme i del terrorisme legal, que rep el nom de guerra, no ens poden deixar indiferents.

5. Epíleg.

La fidelitat a la missió que hem rebut de Jesús exigeix que amb la vida i amb la paraula obrim horitzons d'esperança a una humanitat desencaminada que Déu estima apassionadament.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL

 

FULL DOMINICAL 12/04/2026

 

DIUMENGE DE PASQUA - LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

 

• Primera Lectura: Ac 10, 34-43
• Salm 117
• Segona Lectura: 1 Co 5,6-8
• Evangeli: Jo 20,1-9

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans i germanes amb Crist! La resurrecció de Jesús ens fa cridar d’alegria: Crist ha ressuscitat, al·leluia! És Pasqua. La vida venç novament la mort. La llum venç les tenebres.

Del relat de la resurrecció de Jesús  que hem proclamat avui, podem copsar molts signes de vida que viuen Maria Magdalena, Pere i Joan quan van al sepulcre: la pedra moguda, els llençols estesos, el sudari enrotllat… Tots tres han gaudit de l’amistat de Jesús, si bé, és el deixeble estimat, Joan evangelista, qui arriba primer a la fe, després de contemplar aquests signes: “Ho veié i cregué”. 

Nosaltres també hem d’estar atents als signes de vida que ens regala el Senyor: persones constructores de pau enmig de situacions de violència, paraules d’ànim i consol en situacions de mort, disponibilitat per servir gratuïtament en un món on prima  l’interès propi, acollida tendra dels pobres enmig de tota indiferència…Per a ser-ne conscients necessitem pouar en l’experiència de l’amor de Jesús en la pregària i adonar-nos que com deia Santa Teresa de Jesús: “a Dios se le encuentra entre los pucheros”.

Jesús ens va dir que: “on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells” , per aquest motiu la millor manera d’accedir al Ressuscitat és en la fraternitat. Avui, hem d’estar alerta davant l’individualisme que envaeix la nostra cultura i ens incapacita per a la vida fraterna. La vida al costat dels altres no és fàcil i té també una dimensió de creu, però estem cridats a viure-la com fills del mateix pare. La fraternitat és pressupòsit i, alhora, regal de l’experiència del misteri pasqual.

Per tant, com van fer els primers deixebles, nosaltres avui també estem cridats a menjar i beure amb Jesús en comunió, després de la resurrecció. L’Eucaristia és el lloc en trobem d’una manera real Jesús ressuscitat. que se’ns dona en el pa i el vi com a aliment perquè puguem estar en el món com a signe de la seva presència amorosa. En l’Eucaristia, Jesús ens va transformant en Ell, ens va convertint en  bon pa per alimentar la vida dels que ens envolten. Qui ha trobat el Ressuscitat en l’Eucarista, fa d’aquest sagrament el centre de la seva vida i desitja participar-hi per gaudir  de l’amor entregat d’aquell a qui estima i l’estima: Crist.

En el sepulcre podem veure-hi metafòricament, les condicions de vida per les quals passen molts germans que desdibuixen o fan desaparèixer la seva dignitat, aquelles situacions de pobresa que descriu el papa Lleó XIV al DT 9. Hi hem d’entrar, i això suposa compartir la vida dels pobres per col·laborar amb ells en el camí de superar les injustícies i alhora ser testimonis del Ressuscitat., que és qui restaura en cadascú la veritable dignitat de Fill de Déu.

Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem l’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Que aquesta celebració ens comprometi a esforçar-nos per a ser  portadors d’esperança i de vida en el nostre món, com a germans. Sí, CRIST HA RESSUSCITAT, AL·LELUIA, AL·LELUIA!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL GROC PARROQUIAL

 

FULL DOMINICAL 05/04/2026

 

HOMILIA DIUMENGE DE RAMS - PASSIÓ DEL SENYOR

 

• Evangeli: Mt 21, 1-11

¡Benvolguda família de famílies, germans i germanes!  Contemplem en silenci Jesús, el nostre rei, plens d’agraïment i veneració.

El seu regne, el regne de Déu és el regne de l’amor, del perdó, de la humilitat, del servei, de la donació  El profeta Isaïes ja ho anticipava parlant-nos del servent sofrent, que confiant plenament en Déu, ofereix l’esquena als qui l’assoten, les  galtes als qui li arrenquen la barba.

Crist, es despulla de la seva condició divina, per a fer-se home com nosaltres, ens diu Sant Pau, es fa obedient fins acceptar la mort i una mort en creu. És el nou Adam, que accepta reparar, amb humilitat, la desobediencia del primer home. I per això, Déu l’exalçarà i farà de la creu el seu tro des d’on regnarà.      

Mirem, doncs, Jesús,  el Fill de Déu, que no baixa de la creu per a salvar-se a si mateix, sinó que es queda crucificat per a salvar-nos a tots nosaltres. El seu rostre és el rostre del nostre dolor, de la nostra soledat, de la nostra angoixa, de la nostra mort, i el de tantes persones i pobles que pateixen a causa de les guerres, fam o mancança de drets fonamentals; que ha volgut assumir per a que no restéssim sols i desesperats.

Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, solidaris amb els qui pateixen;  que ens ajudi a acceptar a participar en el seu misteri de passió i de mort i gaudir amb Ell del goig de la victoria plena i total sobre el pecat i la mort, de la seva resurrecció.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.