Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans/nes amb Crist, amics i amigues del Cor Montserrat que ens acompanyeu, compartint amb nosaltres el vostre 60è aniversari: Si diumenge passat Jesús se’ns presentava com la font d’aigua viva capaç de donar-nos la vida eterna, avui, aquest diumenge, anomenat “laetare” per la invitació que se’ns fa: “alegreu-vos, feu festa”, se’ns mostra com la llum del món. Vet aquí dos elements centrals, l’aigua i la llum, que configuren el sagrament del baptisme.
Anem avançant en el nostre itinerari quaresmal que culminarà en la Vetlla Pasqual, la nit més santa, en la que encendrem un foc nou i el ciri pasqual, i participarem de la seva llum nova amb les candeles a les mans. Jesús ens diu que “mentre sóc en el món sóc la llum del món”. D’aquí que l’apòstol sant Pau, a la segona lectura ens digui també: “viviu com els qui són de la llum” i ens interpel.li personalment i comunitàriament amb aquestes paraules: “Desvetlla’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il.luminarà”.
Tota la litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma ens ajuda a entendre el sentit de la llum, especialment l’evangeli, en què Jesús, per mitjà del miracle de la guarició del cec de naixement ens obre a tots el camí de la llum, el camí de la fe.
El cec de
naixement representa la fosca, la tenebra i sobretot significa l’absència de
fe. Aquell home és considerat com a pecador, tal i com es desprèn de la
pregunta que els deixebles li fan a Jesús: “¿Qui va pecar, que naixés cec aquest
home, ell o els seus pares? Jesús respon guarint-lo, portant-lo al camí de la fe,
alhora que referma la fe dels seus deixebles, desfent la idea que la malaltia
fos conseqüència del pecat del malalt o dels seus avantpassats. (Déu l’ha
castigat!!!). Jesús ens coneix a cadascú com ningú altre i sap de les nostres
circumstàncies, no hem de témer res, perquè és un bon pastor que “tinc vora meu; la
vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta”.
Jesús, guareix el cec, li dona la vista i obre
el pas a la fe al qui fou enviat a rentar-se a la piscina de Siloé, paraula que
vol dir això “enviat”, a imatge dels nascuts que són purificats a les aigües
del baptisme. L’home guarit de la ceguesa neix a la fe
en Jesús; i ho fa progressivament, com el catecumen que va avançant en la fe
per la catequesi baptismal. Primer parla d’un home. Després fa un
segon pas, quan respon als fariseus que aquell home “és un profeta”. I el tercer pas el dóna, quan expulsat de la
sinagoga, Jesús li surt a l’encontre i el reconeix com el Fill de l’home,
professa la seva fe: “Hi crec Senyor” i l’adora. És el camí de la fe que ens cal
recórrer a tots. Al costat del cec, hi ha els pares, que per
por a ser exclosos de la sinagoga no reconeixen Jesús i prefereixen la tradició de la Llei que la novetat de
l’Evangeli. Igualment els fariseus, que
coneixen molt bé les Escriptures revelades per Déu, però no han descobert el
seu sentit profund ni que Déu es revela plenament en Jesús, el seu Fill,
l’estimat del Pare.
Benvolguts gns/gnes: Darrera d’uns i altres, hi som també nosaltres. Jesús vol obrir la nostra mirada interior, perquè el reconeguem com el nostre salvador, que ens porta a viure com a fills de la Llum, i que ens envia a donar-ne testimoni amb alegria, l'alegria de l'Evangeli, caminant junts enmig del món.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
