Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans/nes amb Crist: Un any més celebrem la festa de la Mare de Déu de Vallibana, patrona de l’Associació cultural “El Maestrat” de Terrassa. Rebeu també una salutació molt especial tots els qui en formeu part!. Què lluny estan els nostres camins i els nostres pensaments dels de Déu. Ens ho diu per boca d'Isaïes: els meus pensaments i els meus camins estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. Tot i així, Déu sempre és a prop nostre, si l'invoquem amb sinceritat, perquè els seus camins són camins de bondat..., les seves obres són obres d'amor.
Jesús, a l’evangeli d’avui ens presenta, novament amb una altra paràbola, el Regne del cel com un do que Déu ens ofereix generosament, i no pas un guany o dret adquirit nostre. El propietari surt una i altra vegada a buscar treballadors per la seva vinya. N'hi ha que han tingut la sort de treballar des de primera hora del matí, els primers amb que ha pactat un denari, que representava el sou normal d’una jornada. D'altres han començat més tard, fins arribar als que s'hi han incorporat poc abans de abans de pondre's el sol. A l'hora de passar comptes, el propietari comença pels darrers i els paga el jornal sencer: 1 denari. Quan arriben els primers, i cobren el mateix jornal, rondinen. El propietari els ha de recordar que els ha pagat el pactat. Adonem-nos que la vinya era el símbol d'Israel, el poble de Déu, i que els jueus per la seva part es consideraven els primers, mentre que els pagans, si de cas, havien de ser els últims. Déu mostra que no exclou ningú i que tots estem cridats a "treballar a la seva vinya", que som tots nosaltres, la seva església.
Podem preguntar-nos, si nosaltres no patim de vegades del mateix mal que els primers jornalers, quan ens sembla que aquells que acaben d'incorporar-se a les nostres comunitats poden fer canviar "allò que sempre s'ha fet així"?. Jesús ens convida a ser acollidors i a obrir-nos els uns als altres per compartir i gaudir dels carismes que cadascú pugui aportar en bé de la comunitat. Alhora, ens convida a ser humils i generosos, a no deixar-nos portar pels criteris economicistes, moguts sovint per la cobdícia, sinó pels criteris de Déu, de generositat, de compassió i de bondat envers els altres, especialment els més febles i necessitats. Al cap i a la fi, el “denari” de la paràbola, a més de ser el sou just que correspon a la feina d’una jornada, representa l’actitud necessària per a reconèixer la dignitat que Déu ha donat a tota persona.
Benvolguts
gns/nes, agraïm a Déu que puguem participar del seu Regne, i demanem-li, amb la
intercessió de Maria, sota l’advocació de Vallivana que ens ajudi a renunciar als nostres privilegis de primers, en favor dels darrers, portant una vida digna de
l'Evangeli de Crist, com fa i ens
recomana St. Pau.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
