MISSA DEL I DIUMENGE D’ADVENT 28 I 29/11/2020

• 1a. Lectura: Is 63,16B-17.19B;64,2B-7
• Salm 79
• 2A. LECTURA: 1Co 1,3-9
• Evangeli: Mc13,33-37

Benvolguts gns/gnes: Encetem un nou any litúrgic en aquest 1er diumenge d'Advent. I també comencem un nou cicle (cicle B) en que escoltarem sobretot l'Evangeli de Marc. Vivim uns temps difícils, especialment arrel de la pandèmia provocada pel Covid-19, que més aviat ens conviden al pessimisme i al desencís. Moltes famílies   tenen dificultats per arribar a final de mes, i no compten amb les necessitats bàsiques per viure dignament, la qual cosa explica iniciatives encomiables com la que han dut a terme tants milers de voluntaris en la gran recapta pel banc d'aliments.

No podem resignar-nos i pensar que no hi ha res a fer. Ans al contrari. Déu, malgrat que li hem fallat tantes vegades,  ens estima sense mesura i  vol arrencar-nos del mal i del pecat. Com ens diu el profeta Isaïes, enmig de tot, és el nostre pare; nosaltres som l'argila i ell, el terrisser, tots som obra de les seves mans.

Per això la nostra pregària ha de ser com la del salmista, plena de confiança, i li hem de demanar: Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Com ens diu Sant Pau: Déu, és fidel, i és ell qui ens  ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

I precisament el temps d'Advent ens ajuda celebrar que Jesucrist, el seu Fill, el Senyor ha vingut, ve i vindrà sempre per a salvar-nos. Ha vingut històricament, fa  dos mil vint anys, i ho recordem cada Nadal. Jesús de Natzaret, el Fill de Déu fet home, encarnat a la Verge Maria, per obra de l'Esperit Sant, que visqué fent el bé, anunciant la vinguda del Regne de Déu, fent  costat als més desfavorits i denunciant la injustícia i la hipocresia dels dirigents religiosos i polítics del seu temps; mor a la creu, per amor i allà és glorificat amb la seva Resurrecció, obrint-nos les portes del paradís.                                 És el fonament de la nostra fe i ho creiem gràcies al testimoni dels seus deixebles, especialment dels seus apòstols, que ens ha arribat a través de l'Església.

Però Jesús, el Senyor ve, perquè no ens abandona mai, estarà amb nosaltres fins a la fi del món. És en cadascun de nosaltres, en la seva Paraula, en els sagraments de l'Església, en l'amor que ens tenim els uns als altres, especialment envers els més necessitats. I Ell és aquí, en aquesta Eucaristia. En cada Eucaristia ve a nosaltres i ens envia a viure i testimoniar el seu Evangeli, com ho feien els cristians de Corint: El testimoni que doneu de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor.

I Jesús el Senyor, vindrà a nosaltres, perquè és la nostra esperança. Vindrà a la fi dels temps, a la fi de la nostra vida. Serà la seva vinguda definitiva. Per això hem d'escoltar atentament la crida que Jesús ens fa a través de l'evangelista Marc: "Estigueu atents, vetlleu... mireu que no  us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu".  Aquesta és una de les actituds fonamentals que hem de viure en aquest Advent, justament per a preparar-nos per a la vinguda de Jesús el nostre Salvador, que ja ha vingut, però que vindrà i que ve una i altra vegada a la nostra vida.  

Benvolguts gns/nes, en cada Eucaristia diem: "ESPEREM EL VOSTRE RETORN, SENYOR JESÚS!", i ens adrecem a Déu, el nostre pare i terrisser  amb el  PARENOSTRE Participem-hi agraïts i visquem aquest Advent, veritablement com un temps d'esperança, camí de Nadal, de deixar-nos  trobar per Crist, salvador.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 29/11/2020

 

AVISOS SETMANALS

 

DIUMENGE DE CRIST, REI DEL MÓN 21-22/11/2020

 

1a. Lectura: Ez 34,11-12.15-17

Salm 22

2a. Lectura: 1Co 20-26.28

Evangeli: Mt 25,31-46

Benvolguts gns/gnes: Amb la solemnitat d'avui, Crist Rei de Tot el món, acabem l'Any Litúrgic Les lectures que hem proclamat ens conviden a revisar en quina mesura hem deixat, deixem i deixarem trobar-nos per Crist per a que regni en les nostres vides, i si ens sentim veritablement membres del seu Regne.  Ell ens va ensenyar a pregar a Déu com un Pare, i a demanar-li: vingui a nosaltres el vostre Regne!  Però, fins a quin punt ho desitgem i ho fem possible?

Déu Pare, que és amor, des de sempre ens acompanya i vol que siguem feliços seguint els seus camins. Desitja que ningú faci marrada, ningú perdi el pas, ningú s'allunyi del seu ramat, perquè és un Bon Pastor, que per boca del profeta Ezequies ens diu: "Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia".

 I encara ho expressa amb més força el salmista quan ple de fe i agraïment, lloa el Senyor, el nostre pastor, amb qui no ens manca res...que ens guia per camins segurs per l'amor del seu nom. La seva bondat i el seu amor ens acompanyen tota la vida.

És amb Jesucrist, el seu Fill, a qui fa Rei, amb qui es vol revelar de manera plena i vol fer-nos avinent com és el seu Regne. No és com els d'aquest món, perquè Crist, Rei, tindrà com a tron  la creu, i com a corona, unes espines, i com a membres preferits del seu regnat, als pobres, als malalts, als sofrents.  Un Rei clavat en creu, que dóna la vida per nosaltres per amor, per arrancar-nos del pecat i de la mort, amb la seva mort i resurrecció, tal i com ens recorda Sant Pau:.  Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort.

Celebrem doncs, que Jesús és Rei, i en la seva persona es manifesten els valors del Regne, del projecte que Déu té per tots nosaltres. Quins són aquests valors? En què es caracteritza aquest Regne?. La resposta la trobem en el prefaci d'avui, que després proclamarem: És un Regne de veritat i de vida, per tant que no admet la mentida, la corrupció i que defensa la vida; un Regne de santedat i de gràcia, que ens anima a ser sants, a viure les benaurances, comptant amb l'ajut de Déu; un  Regne de justícia, de pau i d'amor. I com es concreta? Jesús, a l'Evangeli de Mateu,  ens ho diu ben clar, presentant-nos l'escena del judici final. Al final de la vida, se'ns avaluarà per l'amor que haurem mostrat en favor dels germans, especialment els més necessitats, en els quals Jesús hi és present:  Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus (famolenc, assedegat, foraster, despullat, malalt, empresonat), per petit que fos, m'ho fèieu a mi. Serà aleshores que rebrem de Jesús, el bon pastor, la invitació més impressionant que mai ens poden fer:  veniu beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món... Així farem possible la vinguda del seu Regne entre nosaltres, i també allò que demanem al Parenostre: facis la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel.

Així doncs, la carta de ciutadania d'aquest Regne és l'amor a Déu Pare, Fill i Esperit Sant concretat en l'amor als germans, especialment els més desfavorits.

Benvolguts gns/nes, deixem-nos trobar per Crist, per a que Regni les nostres vides i obrim-nos a la seva gràcia, i guiats per la força del seu Esperit Sant, sentim-nos-en membres, col·laborem  a fer present el seu Regne enmig nostre, acomplint la seva voluntat: això és estimant-lo en els germans.

Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.

FULL DOMINICAL 22/11/2020

AVISOS SETMANALS

 

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY 14-15/11/2020

1a. Lectura: Pr 31,10-13.19-20.30-31  

Salm 127 

2a. Lectura: 1Te 5,1-6

Evangeli: Mt 25,14-30

Benvolguts germans/es!

Les  lectures d'aquest diumenge, juntament amb les del diumenge vinent, festa de Crist Rei de tot el món, amb la que acabem l'Any Litúrgic, ens conviden a fer una mirada cap el final dels temps, amb una invitació, amb paraules de Sant Pau, "a vetllar i viure sòbriament" per arribar-hi preparats. Una mirada agraïda, a Déu, que malgrat tot, confia en nosaltres per administrar adequadament i generosa els béns/dons que n’hem rebut, i espera que visquem amb fe, esperança i amor fet servei als altres.

En la primera lectura d'avui, del llibre dels proverbis, s'elogia d'una manera sincera la dona, en qui, alhora, personifica el poble d'Israel, que rendeix homenatge a Déu, el seu espòs, amb el seu treball quotidià i la seva renovada fidelitat. En qualsevol cas, hem de reconèixer la vàlua i necessària presència de les dones, igual que la dels homes, en tots els àmbits de la  nostra societat i de la nostra església i agrair-ho.

L’Evangeli ens fa plantejar unes preguntes essencials, molt adequades pel temps que vivim:  ¿soc conscient dels talents que Déu em dóna? ¿els faig fructificar?

L'Evangelista Mateu, quan parla de talents, no només pensa en els diners, ni en els dots i capacitats intel·lectuals que Déu ens regala, sinó també en les ocasions que ofereix la vida, les responsabilitats que som cridats  a assumir, les tasques que se'ns confien.

Tots hem rebut talents, tots tenim qualitats que podem posar al servei dels altres. Hem de descobrir-los i fer-los rendir segons la pròpia capacitat. L'important no és la quantitat ni la qualitat dels talents rebuts, sinó el fruit que siguem capaços de donar amb ells. Per tant, se'ns convida  a actuar com els dos primers administradors:  han negociat els talents, els han treballat i han aconseguit el doble del rebut. Pel contrari, hem d'evitar caure en la temptació del tercer administrador, que no vol córrer riscos, té por i es limita a conservar el talent rebut, sense produir res. Per això, el Senyor l'anomena malvat i gandul. Alerta, quan nosaltres actuem com el tercer administrador ens excloem nosaltres mateixos del goig de participar en la construcció del Regne a través del servei als germans, perquè el deixeble de Jesús ha d'actuar amb una altra lògica, amb la lògica de l'amor i traduir el missatge evangèlic en actes concrets, generosos i atrevits. Aquest diumenge, que precisament celebrem la IV Jornada Mundial dels pobres, se'ns convida a donar la mà als pobres, a implicar-nos, recorda que hem d'estimar de veritat i amb obres, no només amb frases i paraules, perquè  hem rebut molt de l'amo, i ho hem de compartir. Sant Pau ens recorda que “som fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor”. Aleshores, preguntem-nos cadascú: ¿Què puc fer per les persones que pateixen la pobresa, que no tenen ningú que els allargui la mà acompanyi, ni una llar ni el més indispensable per a viure dignament?

Benvolguts/des, demanem al Senyor que ens ajudi a donar el millor de nosaltres mateixos en bé de tots, especialment dels més pobres, estimant-los de veritat i amb petits o grans gestos, quotidians i anònims, que facin avinent  que els donem la mà i ens impliquem.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.