dimarts, de gener 14, 2025
Baptisme del Senyor (C)
Avui és un dia per tornar a escoltar en el nostre cor la veu del
Pare que ens diu: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Igual que
el baptisme és l’inici de la vida cristiana, escoltar la veu de Déu Pare
parlant-nos al cor és l’inici de la vida espiritual.
Avui vull parlar-vos una mica de la pregària, que és el que
alimenta i fa créixer la vida espiritual i la relació d’amor amb Déu. Sant Joan
Pau II deia: «S’equivoca qui pensi que els cristians comuns poden conformar-se
amb una pregària superficial, incapaç d’omplir la seva vida. Especialment
davant de tantes maneres en què el món d’avui posa a prova la fe, no només
serien cristians mediocres, sinó “cristians en risc”. De fet, correrien el risc
insidiós que la seva fe s’afeblís progressivament, i potser acabarien cedint a
la seducció dels succedanis, acollint propostes religioses alternatives i
transigint fins i tot amb formes extravagants de superstició».
Per això, l’any passat el papa Francesc ens proposava dedicar-lo
especialment a la pregària, per preparar el Jubileu, però avui encara som a
temps. Sempre és un moment oportú per revisar i incrementar la nostra pregària.
Per tant, necessitem una pregària que sigui profunda, que vagi al
fons del nostre interior, al coneixement i l’amor de Déu, que arribi a les
nostres arrels. I deixeu-me dir-ho: amb 5 o 10 minuts cada dia no n’hi ha prou.
Si estem en aquest rang, som cristians en risc perquè la nostra pregària no és
prou substanciosa per a la nostra vida.
Hem de dedicar, com a mínim, un quart d’hora o 20 minuts cada dia. Si és mitja hora, millor, però que sigui de manera continuada. Perquè hem de preparar la pregària, començar-la, pregar i acabar-la. Tots els passos són importants.
Primer, hem de preparar la pregària: aturar-nos del que estàvem
fent, ser conscients que ens trobarem amb el mateix Déu, que té un desig ardent
de nosaltres. Planificar què anem a resar: fer silenci i gaudir d’estar amb el
Senyor, llegir l’Escriptura i pregar amb ella, resar Laudes o Vespres, resar el
rosari…
Segon: començar la pregària. Com? Sent conscients que estem en
pregària. Ens podem ajudar de la imaginació: estic en un lloc tranquil i bell,
assegut amb el Senyor, amb un cafè, amb un refresc… com em mira, la seva mirada
diu que m’estima. Qui sóc jo? Un pobre, que necessita Déu, de la seva vida per
tenir vida. Per tant, actitud humil, oberta als seus dons, reconèixer-se
necessitat i amb desig d’Ell. També és important invocar l’Esperit Sant perquè
ens ajudi a pregar.
Tercer: pregar. Sigui el que sigui, si ho faig amb aquesta
disposició, l’Esperit Sant pregarà en mi. Em puc distreure, puc no saber què
dir, però estaré en presència de Déu; fins i tot la nostra poca habilitat per
pregar serà motiu per acostar-nos a Ell i dir-li: Senyor, ja veus com de pobre
sóc que ni resar no sé. Et necessito, ajuda’m.
Quart: acabar la pregària. Donar gràcies a Déu pel temps passat.
Després, hi haurà coses que el Senyor m’ha anat il·luminant, veure què he de
fer. També veure quin rastre m’ha deixat aquest moment. Preguntar-se: com ho he
viscut? Quins problemes he trobat en la pregària? Fer una mica d’avaluació. I
acomiadar-se del Senyor, demanant-li que ens acompanyi durant el dia.
Només així podré avançar en la vida espiritual. Pregunteu-vos: la
meva vida espiritual i de pregària és substancialment millor que fa 1 any, que
fa 5 anys, que fa 10 anys? És significativa per a la meva vida? Doncs potser no
estem pregant bé o prou. Si Déu ha de ser el centre de la nostra vida (perquè
és això o fem d’una altra cosa que no és Déu un ídol que ens esclavitzarà),
doncs si Déu ha de ser el centre, hem de dedicar-li un mínim de temps. Feu la
prova, seguiu aquests consells, aquests passos, dediqueu cada dia un temps
substancial a la pregària, i veureu meravelles a la vostra vida. Us ho
asseguro.
El primer fruit que veureu de la pregària és escoltar aquesta
paraula del Pare: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut».
Experimentarem un amor únic de Déu, perquè som únics, i sabrem que podem
estimar Déu d’una manera única. Tindrem la certesa que no som substituïbles per
ningú.
Tot això, gràcies al gran regal que ens van fer els nostres pares el dia del baptisme. El regal més gran de la nostra vida. Donem gràcies a Déu ara uns moments i prenguem el compromís de revisar, renovar i incrementar la nostra vida de pregària, i demanem a Déu que ens guiï en aquest camí. Recorda: Ell té un gran desig de tu.
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
dilluns, de gener 13, 2025
divendres, de gener 10, 2025
DIUMENGE II DE NADAL.
1.
Un misteri desvelat.
Déu era misteri per a
la humanitat, però Ell mateix s’ha fet conèixer expressant en la història, a
poc a poc, el seu logoV, la seva paraula, el
seu ser, el seu designi sobre el món. Els israelites interpretaven els fets de la seva història
com expressions del designi de Déu. però van ser els profetes els que van
afinar més fins arribar a la plenitud que és el Crist. La revelació de Déu és
un procés llarg i prolix, i també ho és la comprensió. Només es pot comprendre
en la mesura que situem Déu i no pas el nostre ego en el centre de la pròpia
vida. I costa.
2.
Jesús revela Déu.
Jesús, el
Déu Fill unigènit, que està en el si del Pare, és el qui l'ha revelat del tot.
Ell és el portador de la gràcia i la veritat de Déu. El misteri de Déu revelat
esdevé llum, això és, sentit que dona raó i coherència a tota la realitat i a
la vida mateixa dels humans.
3.
Conseqüències d’haver acollit la
revelació.
Confrontat amb la Bona
Notícia de Jesús, llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i
conformar la seva vida al do de la revelació. De fet "El món no l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit".
Conformar la vida al do de Déu vol dir aprofundir en el coneixement de la
revelació a través de la pregària i de la meditació de l'Escriptura; conformar
la vida al do de Déu vol dir viure joiosament la donació de si, oberts a
l'esperança de la glòria i de l'heretatge que compartim amb Jesucrist.
Déu, infinitament bo, predestina cada ésser
humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa fills seus per Jesucrist.
Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és el que celebrem per Nadal.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
-1.jpg)
-2.jpg)
-3.jpg)
-4.jpg)
dilluns, de desembre 30, 2024
MISSA DE LA SAGRADA FAMILIA 29/12/2024
Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Avui més que cap altre
dia, pren relleu aquesta salutació que us faig habitualment, considerant
l’Església, la nostra comunitat, com una “família de famílies”.
La família, tractada amb
molt d’interès socialment i des del Magisteri de l’Església, és la cèl·lula
bàsica on ressonen els grans problemes de la societat: la qüestió del gènere,
la sexualitat, la relació intergeneracional, la infància, la joventut, la
vellesa, la malaltia, l’atur...
La Sagrada Família té un paper molt
rellevant, si bé el centre del temps de Nadal i de la nostra fe és Jesús, el
Fill de Déu, Salvador i germà nostre. Aquest
diumenge encetarem diocesanament el Jubileu de l’any 2025, amb el lema “Pelegrins
d’esperança” convocat pel papa Francesc amb la butlla: “l’esperança no
defrauda” (que trobareu a l’entrada de l’Església), paraules preses de la carta
de Sant Pau als Romans, amb el desig que aquest any sant pugui ser per a tothom un moment d’encontre
viu i personal amb Jesús, “porta” de salvació; amb Ell, a qui l’Església
té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com “la nostra
esperança”. Una esperança que hem de trobar en els signes dels temps.
La família és un d’aquests
signes. És el punt de referència del nostre itinerari vital: hi naixem,
creixem i quan en sortim esdevé l’horitzó on sovint es recolza les nostres relacions
socials, i a on es manifesten els goigs i les esperances, les tristeses i
angoixes del nostre dia a dia. En els temps que vivim, en què la família
travessa moltes incomprensions i dificultats, amb canvis vertiginosos en pocs anys com el lloc de la dona i de
l’home, l’actitud dels fills en les diverses edats, el paper dels avis i de la
gent gran, la mobilitat, els trencaments..., la visió cristina de la família
ens convida a viure aquesta complexa realitat segons els valors evangèlics. I
en el centre, l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i
exigència, tenint present el que ens diu Joan a la 2ª lectura, que creguem
en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres. Cal molta
atenció a cada membre familiar per buscar el millor bé possible a cadascun, cal
alimentar un clima d’obertura generosa al bé social, a l’ajuda als més pobres,
a la construcció d’una societat justa i en pau. I tot en un àmbit de pregària,
de lectura de l’Evangeli, de confiança en Déu.
Quan Jesús, assegut al temple entre els
mestres de la Llei, respon els seus pares que el busquen amb ànsia: “Per
què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?” prepara la
resposta cristiana a la pregunta de tots els temps: ¿Qui és aquest?, que
d’alguna manera ja s’intueix en l’escena entranyable de la 1ª lectura de l’infant
Samuel que és ofert a Déu per la seva mare Anna. Però acte seguit l’evangeli
d’avui ens convida a acollir la llum d’esperança que prové de la casa de
Natzaret, on es desenvoluparà la infància de Jesús, on anava creixent en
saviesa, estatura i gràcia davant Déu i davant els homes:“Després baixà
amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells”.
Benvolguda família de famílies, cridades a viure com a germanes, en l’Esperit d’un mateix Pare, demanem a Déu que com la Sagrada Família de Natzaret, esdevinguem lloc de comunió, hospital de campanya, cenacle de pregària, escola d’Evangeli i de Pau, compartint la taula, l’Eucaristia, on Crist es fa present per impulsar-ne l’amor viu i transformador.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)