Hi ha preguntes que revelen allò que portem
dins. Si Déu se’ns aparegués com es va aparèixer a Salomó i ens digués:
«Demana’m què vols que et doni», què li demanaríem?
Potser demanaríem salut, tranquil·litat,
seguretat per a la nostra família o la solució d’allò que ens preocupa. Salomó,
en canvi, demana una cosa més profunda: «Concediu al vostre servent un cor que
sàpiga escoltar per poder fer justícia al vostre poble i destriar el bé del
mal». Demana saviesa per descobrir el camí de Déu enmig d’una realitat
complexa.
I aquesta petició agrada al Senyor. Podem
posseir moltes coses i no saber cap on orientar la nostra vida. Podem
aconseguir allò que desitjàvem i descobrir després que continuem desorientats.
La veritable saviesa consisteix a reconèixer el tresor i comprendre què mereix
realment la nostra entrega.
Jesús diu que el Regne del cel s’assembla a un
tresor amagat en un camp. Un home el troba, el torna a amagar i, ple d’alegria,
ven tot el que té per comprar aquell camp. Cada detall de la paràbola té
importància. El tresor és amagat. Cal sortir, recórrer el camp, cavar i
embrutar-se les mans. Després cal tornar, prendre una decisió, vendre allò que
es posseeix i comprar el terreny.
Això contrasta amb la societat de la
immediatesa en què vivim. Ens hem acostumat a obtenir-ho tot de seguida. Premem
una pantalla i apareix una pel·lícula, arriba el menjar o rebem una resposta.
La societat de consum intenta convèncer-nos que la felicitat consisteix a
acumular possibilitats: posseir més, mantenir oberts tots els camins i evitar
qualsevol renúncia.
Jesús presenta una llibertat diferent. L’home
de la paràbola troba una cosa tan gran que pot vendre-ho tot amb alegria. La renúncia
brolla del descobriment. No ven amargat ni sent que la seva vida s’empobreixi.
Ho ven «ple d’alegria», perquè sap que ha trobat allò que val més que tota la
resta.
De vegades volem afegir Déu a tot el que ja
tenim. Li reservem un espai al costat de la feina, els afectes, les aficions,
els projectes i les seguretats. Però el Regne posseeix una grandesa capaç
d’ordenar i transformar tota l’existència. Quan descobrim el tresor, comprenem
que mereix la vida sencera.
I què és aquest Regne del qual parla Jesús? El
Regne comença allà on deixem que Déu regni. És viure amb Ell, rebre la seva
mirada sobre el món, aprendre a pensar com Ell i estimar com Ell. Sant Pau ho
expressa dient que hem estat destinats a «ser imatges vives del seu Fill». El
Regne creix quan Crist va prenent forma en nosaltres: en la nostra manera de
mirar, d’escollir, de perdonar i d’entregar-nos.
Aquesta és la nostra veritable pàtria. Caminem
cap a ella i, al mateix temps, ja comença a créixer dins nostre. Per això té
preferència sobre tota la resta. Cada realitat de la nostra vida troba el seu
lloc quan s’orienta cap a Déu.
Per recórrer aquest camí necessitem la saviesa
de Salomó. Hi ha moments en què el bé es presenta amb claredat. Però també
travessem situacions molt difícils en què pensem: «Faci el que faci, acabaré
fent mal. Prengui la decisió que prengui, alguna cosa bona quedarà ferida». La
vida presenta conflictes que no es resolen amb una resposta automàtica.
Aleshores necessitem un cor atent, capaç
d’escoltar la Paraula, comprendre les persones, reconèixer les nostres
intencions i distingir la veu de l’Esperit entre tantes veus. La saviesa de Déu
pot fer-nos descobrir un camí que encara no havíem considerat. Pot concedir-nos
paciència per esperar, humilitat per demanar consell, valentia per parlar amb
claredat o llibertat per renunciar a allò que ens reté. I quan humanament
sembla que no existeix cap sortida, podem demanar al Senyor que obri camins
enmig del mal del món.
Però el discerniment veritable condueix a una
decisió. L’home que troba el tresor ha de comprar el camp. El comerciant que
descobreix la perla preciosa ha de vendre tot el que té. Arriba un moment en
què cal actuar.
Podem passar molts anys contemplant el camp
des de fora. Podem parlar del tresor, estudiar on es troba i fins i tot
assenyalar-lo als altres. Però instal·lats en les nostres seguretats no
avançarem cap a ell. El Regne reclama valentia. En alguns moments ens demana
cremar les naus, tancar una porta i abandonar el camí de retorn cap a la nostra
antiga comoditat.
Cadascú pot preguntar-se avui què necessita
vendre per adquirir el camp. Potser és un ressentiment, una forma de vida massa
còmoda, la por de respondre a una crida, la necessitat de tenir-ho tot
controlat o una decisió que fa massa temps que ajornem.
Fem avui nostra la pregària de Salomó:
«Senyor, doneu-me un cor atent». Un cor que reconegui la vostra presència
amagada en el camp de la vida; que descobreixi els vostres camins quan tot
sembla confús; que sigui prou lliure per deixar, decidir i caminar.
Perquè el tresor existeix. És Crist mateix i
el seu Regne. I per aquest tresor val la pena donar-ho tot.
