1.
Déu present en la
història.
El món no està deixat
de la mà de Déu, encara que ho sembla. La llibertat humana pot seguir
lliurement la voluntat de Déu o pot contradir lliurement la voluntat de Déu;
quan la segueix fa present Déu i quan no la segueix situa Déu fora de la
història. Nosaltres, els creients, i totes les persones de bona voluntat, tenim
la missió de facilitar l’acció provident de Déu en el món, de fer-lo present
amb la nostra actuació.
2.
Les vingudes de Déu.
Déu ha vingut, està
venint i vindrà. Ha vingut de dues maneres en l’acte de crear i en l’acte
d’encarnar-se. Està venint en l’actualització constant del do de l’Esperit
Sant, abans de Jesucrist , amb Jesucrist i després de Jesucrist. I vindrà a la
fi del temps per instaurar el Regne de Déu en plenitud. Amb la festa de Crist
Rei, celebrem anticipadament la consolidació del Regne. Amb l’acabament del
cicle anual signifiquem l’acabament de la història.
En començar l’advent
no solament contemplem l’encarnació del Fill de Déu, sinó també la vinguda
definitiva, que dona sentit i completa la creació i la redempció. Per això les
lectures d’avui són també apocalíptiques, com les dels darrers diumenges de l’any.
3.
La percepció de les
vingudes o les presències de Déu en el món.
“Estigueu atents” diu
l’evangeli d’avui, atents als esdeveniments del món, als fets de la vida
quotidiana per il·luminar-los amb la nostra acció evangèlica. El cristià, àdhuc
el monjo de clausura, no pot viure al marge de la realitat per amarga o, potser,
incomprensible que sigui. Estiguem atents, vetllem, perquè les presències de
Déu no ens passin per alt i per fer Déu present en allò que és inhumà.
La salvació ja és present en la realitat, ja hem estat alliberats, perquè aquell que ha de venir ja ha vingut, aquell que ha de salvar ja ha salvat, aquell que ha de jutjar el món ja l'ha jutjat des de la creu i l'ha deixat convicte, aquell que ens ressuscitarà ja ha ressuscitat. Aquell Regne que posseirem ja l'estem posseint. Jesús, amb la seva vinguda a la història, ha posat en marxa el dinamisme del Regne de Déu. De cadascú de nosaltres depèn, amb l'ajuda de Déu, que sigui aquest dinamisme allò que impulsa les nostres actituds vitals, o no.
Josep Esplugas Capdet, prevere.