dimarts, de novembre 03, 2026

TOTS SANTS.

 


1.      La festa que avui celebrem és la festa de la gran esperança.

Mirant enrere ens fem cabal del gran nombre de persones que han viscut l’ideal evangèlic i això ens ensenya que és possible viure’l i arribar a bon terme. Homes i dones de tota condició, alguns d’ells grans pecadors que s’han deixat perdonar per Déu com el gran Agustí d’Hipona o el “bon lladre”... En una paraula, la culminació de la santedat és per a tot aquell que no la refusi. Aquesta és la gran esperança.

2.      Vocació universal a la santedat.

Gràcies a Déu són molts, cristians o no, els qui responen  a la crida i reben la recompensa. Són els sants de la casa del costat. En Paraules del bisbe de Roma, Papa Francesc. Joan va veure una multitud diversa i tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Amb uns ens sentim més personalment identificats, amb d’altres menys, amb d’altres poc o gens. Això vol dir que els camins de la santedat són diferents i que l’Església reconeix diverses formes de santedat. Cadascú de nosaltres ha de descobrir el seu propi camí, d’acord amb els carismes de què l’Esperit Sant l’ha dotat i amb les circumstàncies de la pròpia vida. L’únic que hem de fer és mirar el món amb la mirada de Déu, fer nostra la bogeria de les benaurances.

3.      Som fills de Déu.

“Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som”. Ja ara i aquí per consolidar-ho en l’eternitat. I de franc, sense mèrit nostre. És ell qui ens fa sants com un do preuadíssim, purament pel seu amor infinit. Tothom que lliurement diu sí a l'Amor, encara que no conegui Crist o Déu, viu la salvació que Jesús ens ha guanyat, en el món i en l’eternitat. Estem salvats en l'esperança, esperant que es consolidi, en el moment de la resurrecció, la nostra filiació divina i la nostra felicitat. Som sants ja ara, avui és la nostra festa. És clar que el pecat enterboleix la nostra santedat i necessitem acollir la gràcia del perdó, que ens purifica i que Déu ens dona a ple dret. L'amor de Déu és molt més gran que la nostra maldat. Avui és una gran festa no l’endolem amb la pregària pels difunts. Això toca demà. Donem gràcies a Déu i demanem-li gràcia de viure segons l’evangeli.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

divendres, d’octubre 30, 2026

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY 24-25/10/2026

 


Primera Lectura: Ex 22,20-26

Salm 17

Segona Lectura: 1Te 1,5c-10

Evangeli: Mt 22,34-40

Domund 100 anys. Un en Crist. Units en la missió

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, gns/nes amb Crist.:

La pregunta que avui el mestre de la Llei fariseu li fa a Jesús per provar-lo, també ens la pot fer a nosaltres qualsevol persona, i no pas amb mala intenció, sinó per copsar  on fonamentem la nostra fe.  Mestre, ¿quin és el manament més gran de la LLei.  Qui pregunta, teòricament, és un expert en la Llei. Per tant, bon coneixedor de l'Aliança que Déu havia fet amb el poble d'Israel, alliberant-lo de l'esclavatge d'Egipte, de la mà de Moisès i donant-li els deu manaments, per a que visqués amb sentit i feliçment. Però amb el temps, els mestres de la llei havien afegit més preceptes fins arribar als 613, dels quals 365 eren prohibicions i 248 obligacions. I la resposta de Jesús és clara i contundent, molt clarificadora, posant les coses en el seu lloc: ESTIMAR A DÉU amb tot el cor, amb els mateixos sentiments que Crist; amb tota l’anima (que es faci la seva voluntat dins nostre); i amb tot el pensament (callant, perquè sigui Déu qui parla); i ESTIMAR ALS ALTRES COM A TU MATEIX.

De manera que el fonament és l'amor a Déu i als germans, i tota la resta deriva d'aquests dos. Jesús hi afegirà encara un manament nou que completarà els anteriors: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat. I la mesura del seu amor serà l'entrega de la seva vida, deixant-se executar a la creu per salvar-nos de la mort i el pecat, alliberar-nos del mal, amb la seva resurrecció i l'enviament del seu Esperit Sant.

I això, veritablement, constitueix el moll de l'os de la nostra fe i per tant del nostre ser cristià, deixebles del Crist. Déu és qui té la iniciativa, és Ell qui ens estima primer. En el llibre de l'Èxode podem trobar com el seu amor s'adreça a nosaltres i d'una manera preferencial, als més dèbils i desvalguts: els immigrants, les vídues i els orfes. Això ens hauria de fer reflexionar sobre com és la nostra relació amb els immigrants, amb les persones d'altres religions, amb les persones que demanen el nostre ajut... Perquè a Déu l'estimem estimant els altres, i no només amb els qui estem units per vincles de sang i d'amistat, sinó també amb tota la humanitat, pel sol fet de compartir la dignitat de criatura de Déu. Per això, també s'imposa una reflexió sobre quin ús donem als nostres béns, si tenim present el bé comú, si estem disposats a compartir els neguits i les preocupacions dels altres, propers i llunyans, especialment dels qui s'han quedat o estan apunt de quedar-se al marge del camí, potser a causa del nostre ritme de vida desenfrenat; i a ser solidaris amb ells: diners, treball, aliments, habitatge, temps...Tot això,  és el que dóna un contingut real al manament de l'amor.  

Benvolguts gns/nes, seguint l'exemple de la comunitat de Tessalònica, que van acollir la Paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant  i abandonaren els ídols i es convertiren a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill salvador,  renovem la nostra fe en Crist i participem de la missió de l'Església , perquè, tal i com ens diu la campanya del DOMUND d’enguany, som UN EN CRIST, UNITS EN LA MISSIÓ. Siguem generosos i preguem, especialment pels missioners!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, d’octubre 26, 2026

CENTENARI CASSIÀ MARIA JUST

 

El diumenge 25 d’octubre vam tenir la sort de poder assistir a la commemoració del centenari del naixement de l'Abat Cassià Maria Just a la nostra parròquia.

L'acte va tenir una primera part a la cripta, amb la xerrada del pare Benarbé Dalmau, que va fer un recorregut per la vida i les múltiples activitats de l’abat Cassià, sempre lligades a la música i al compromís amb la cultura i el país.

La segona part, ja a l'església, l'organista Mercè Sanchís ens va oferir magistralment obres de compositors lligats a l'època del pare Cassià. El Cor Montserrat va acabar amb 4 fantàstiques obres, una d'elles va ser la Salve Montserratina del mateix pare Cassià Maria Just. El Virolai va posar el punt final al concert.

Text: Marisa Bayo

Salve Montserratina
Cloenda de l'Acte: Virolai