Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans i germanes amb Crist: La persona humana
necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos, per a
mantenir totes les seves funcions; i per
l’altra, ha d’alimentar el seu interior, perquè entomi la vida amb sentit. I no
qualsevol aliment és bo. Seguint amb l’exemple, sabem que pel nostre cos és
molt millor la dieta mediterrània que no pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment, per alimentar el nostre interior no
tot hi val.
Déu que ens coneix del tot, ens mostra
la seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem
sentir-nos representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara
vivim. Es val del profeta Isaïes, per a
recordar-nos, que podem acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que
Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte, esdevé l’aliment més nutritiu perquè
sacia la nostra fam i set més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens
falla mai, en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com
el salmista, agraïts: vós ens doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà,
Senyor, sacieu de bon grat tots els
vivents.
I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa. No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang.
Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts. Em pregunto què hauria fet Jesús a Ceuta i Melilla? Ell mai no es desentén dels patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins, els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dona als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la generositat, del servei, de la fe.
Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment. Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a les famílies, a d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem aquest estiu per a meditar-ho i per a fer un pas endavant, tot demanant la intercessió de Sta.Maria.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
