Benvolguda família de famílies,
que és la comunitat, germans/nes: Si
diumenge passat Jesús se’ns presentava com la font d’aigua viva capaç de
donar-nos la vida eterna, avui, aquest diumenge, anomenat “laetare” per la
invitació que se’ns fa: “alegreu-vos, feu festa”, se’ns mostra
com la llum del món. Vet aquí dos elements centrals, l’aigua i la llum, que
configuren el sagrament del baptisme. Anem avançant en el nostre itinerari quaresmal que culminarà en la
Vetlla Pasqual, la nit més santa, en la que encendrem un foc nou i el ciri pasqual, i participarem
de la seva llum nova amb les candeles a les mans. Jesús ens diu que “mentre
sóc en el món sóc la llum del món”. D’aquí
que l’apòstol sant Pau, a la segona lectura ens digui també: “viviu
com els qui són de la llum” i ens interpel.li
personalment i comunitàriament amb aquestes paraules: “Desvetlla’t,
tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il.luminarà”. Tota la litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma ens ajuda a
entendre el sentit de la llum, especialment l’evangeli, en què Jesús, per mitjà
del miracle de la guarició del cec de naixement ens obre a tots el camí de la
llum, el camí de la fe. El cec de
naixement representa la fosca, la tenebra i sobretot significa l’absència de
fe. Aquell home és considerat com a pecador, tal i com es desprèn de la
pregunta que els deixebles li fan a Jesús: “¿Qui va pecar, que naixés cec aquest
home, ell o els seus pares? Jesús respon guarint-lo, portant-lo al camí de la fe,
alhora que referma la fe dels seus deixebles, desfent la idea que la malaltia
fos conseqüència del pecat del malalt o dels seus avantpassats. (Déu l’ha
castigat!!!). Jesús ens coneix a cadascú com ningú altre i sap de les nostres
circumstàncies, no hem de témer res, perquè és un bon pastor que “tinc vora meu; la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta”.
Jesús, guareix el cec, li dona la vista i obre
el pas a la fe al qui fou enviat a rentar-se a la piscina de Siloé, paraula que
vol dir això “enviat”, a imatge dels nascuts que són purificats a les aigües
del baptisme.
L’home guarit de la ceguesa neix a la
fe en Jesús; i ho fa progressivament, com el catecumen que va avançant en la fe
per la catequesi baptismal. Primer parla
d’un home. Després fa un segon pas, quan respon als fariseus que aquell home “és un
profeta”. I el tercer pas
el dóna, quan expulsat de la sinagoga, Jesús li surt a l’encontre i el reconeix
com el Fill de l’home, professa la seva fe: “Hi crec Senyor” i l’adora.
És el camí de la fe que ens cal
recórrer a tots. Al costat del cec, hi ha els pares, que per
por a ser exclosos de la sinagoga no reconeixen Jesús i prefereixen la tradició de la Llei que la novetat de
l’Evangeli. Igualment els fariseus, que
coneixen molt bé les Escriptures revelades per Déu, però no han descobert el
seu sentit profund ni que Déu es revela plenament en Jesús de Natzaret, el seu
Fill, l’estimat del Pare.
