DIUMENGE I: EL BAPTISME DE JESÚS.

 

• Primera Lectura: Is 42, 1-4.6-7
• Salm 28
• Segona Lectura: Ac 10,34-38
• Evangeli: Mt3,13-17

1. Conclusió del temps de Nadal o millor del temps litúrgic de les epifanies.

En aquest temps litúrgic l’Església celebra, agraeix i contempla el do de la revelació de l’ésser i del designi de Déu per al món. El Déu de Jesucrist és inabastable a la capacitat de comprensió dels humans; si el coneixem és perquè Ell s’ha fet conèixer purament per amor. No en tenia cap necessitat, però ho fa en coherència amb el seu més important: “Déu és amor” (1Jo 4,8) i es manifesta perquè nosaltres puguem tenir ocasió d’estimar-lo com ell vol ser estimat i Ell vol ser estimat per l’amor als germans, perquè qui diu que estima Déu, “però no estima el seu  germà seria un mentider, perquè qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu”

2. Epifania i epifanies.

El baptisme de Jesús és la darrera epifania preparatòria de la missió de Jesús. Primer Josep i Maria, després Joan en el ventre de sa mare i la mare mateixa, Elisabet, i els pastors, i els mags. Finalment Jesús mateix rep la manifestació del seu Pare del cel en presència de Joan. Jesús ha arribat a la seva maduresa en adquirir consciència de la vocació de què és objecte de part de Déu. A partir d’aquí tota la vida de Jesús és epifania continuada de Déu. La narració dels fets per part dels evangelis no és una crònica sinó l'expressió d'un fet molt elaborat per la teologia de la primitiva comunitat.

3. La condició humana de Jesús.

El bateig és expressió de la condició humana de Jesús. Jesús rep el baptisme de Joan, un baptisme de conversió, a partir del qual emprèn una nova vida: passa a desenvolupar la seva missió profètica. L’Església naixent va adoptar el baptisme, ampliant-ne el sentit; segueix essent una expressió de conversió però també l’expressió de l’acceptació de la parentalitat de Déu i de la incorporació a la comunitat cristiana. 

4. Déu a l’abast.

El cel esquinçat és l’expressió de l’aproximació de Déu a l’ésser humà, la superació de les barreres entre Déu i el món. Jesús és el cel a la terra, Jesús és Déu entre els ésser humans. Déu ja no és més quelcom llunyà i inabastable per a l’ésser humà, en assumir la condició humana ha trencat totes les barreres que podien existir, fent-se un dels nostres ens ha transportat a la seva esfera divina, ens ha divinitzat.

5. El do de l’Esperit.

Déu es manifesta a Jesús, donant-li l'Esperit i revelant-li la seva filiació divina a través de la veu del Pare: "Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". El do de l’Esperit obre l’enteniment a entendre la realitat i la voluntat per procurar transformar-la.

6. Conseqüència per a nosaltres.

També nosaltres pel bateig i la confirmació rebem la vida nova de Déu i la missió d'ésser corredemptors amb Jesucrist, precisament des de i en la nostra condició humana, dèbil i pecadora. Portem al món pau i llibertat, fent el bé, com feia Jesús. Aquest és el compromís baptismal, que ara us convido a renovar.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL - AVISOS PARROQUIALS

 

FULL DOMINICAL 11/01/2026

 

DIUMENGE II DE NADAL.

 

• Primera Lectura: Sir 24, 1-2.8-12
• Salm 147
• Segona Lectura: Ef 1,3-6.15-18
• Evangeli: Jo 1,1-18

1.   Déu és inabastable.

Als humans no ens és possible conèixer el Déu de Jesucrist. Com a molt podem filosofar, és a dir, podem esforçar-nos a comprendre la realitat més enllà d’allò que és evident als sentits, al món físic. Pel camí de la mera raó els filòsofs han reflexionat sobre el fonament de la realitat i l’han trobat més enllà de la matèria, li podem dir Déu, omniscient i omnipotent. Gràcies per l’esforç absolutament necessari dels filòsofs, però no n’hi ha prou.

2.   Déu mateix es dona a conèixer definitivament en Jesucrist.

El Déu de Jesucrist és incomprensible a la raó humana, Ell mateix s’ha fet conèixer, s’ha revelat, donant al món a poc a poc, el seu logoV, la seva paraula, el seu ser, el seu designi sobre el món i, plenament i definitivament en Jesucrist.  La revelació de Déu és un procés llarg i prolix i també ho és la comprensió.

Jesús, el Déu Fill unigènit, que està en el si del Pare, és el qui l'ha revelat del tot. Ell és el portador de la gràcia i la veritat de Déu. El misteri de Déu revelat esdevé llum, això és, sentit que dona raó i coherència a tota la realitat i a la vida mateixa dels humans. Per Jesucrist podem entendre tot el que ens és possible d’entendre de Déu.

3.   Acollir la Revelació.

Confrontat amb la Bona Notícia de Jesús, llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i conformar la seva vida al do rebut. De fet "El món no l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit".

Conformar la vida al do de Déu vol dir aprofundir en el coneixement de la Revelació a través de la pregària i de la meditació de l'Escriptura; conformar la vida al do de Déu exigeix adoptar la lògica de Déu, la lògica de l’amor, i deixant de banda la lògica del món, la lògica del poder.

4.   Adiar la revelació.

Jesús tanca el procés de la Revelació, però els creients hem d’anar reinterpretant allò que hem rebut d’acord amb el progrés dels coneixements de tota mena. Això és llegir el missatge en el context en què es va redactar, descobrir-ne el contingut i aplicar-lo a nostre propi context històric.  

5.   Conclusió.

Conformar la vida al do de Déu vol dir viure joiosament la donació de si, com Jesús, oberts a l'esperança de la glòria i de l'heretatge que compartim amb Jesucrist. Déu, infinitament bo, predestina cada ésser humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa fills seus per Jesucrist. Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és el que celebrem per Nadal. Donar-ne gràcies no és suficient, cal viure d’acord amb el do rebut.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL - AVISOS PARROQUIALS

 

FULL DOMINICAL 04/01/2026

 

MISSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA 28/12/2025

 

• Primera Lectura: Sir 3,2-6.12-14
• Salm 127
• Segona Lectura: Col 3,12-21
• Evangeli: Mt 2,3-15.19-23

Benvolguda família de famílies, germans/gnes amb Crist:

Déu s’encarna en Jesús, en el si d’una família humil, bressolat per Maria, la mare confiada, servicial i disponible; i Josep, l’espòs fidel, just i treballador, home bo, que l'adopta: la Sagrada Família.

Podríem pensar que la seva vida, a partir del moment en que acullen al Fill de Déu, havia de ser més fàcil i confortable. Res més lluny de la realitat. Ho hem pogut constatar el dia de Nadal i a l’evangeli d’avui:  Jesús neix en una cova, en una establia abandonada i no pas en el si d’una llar confortable, i després comparteix el sofriment de moltes famílies de tots els temps: l’exili forçat per l’amenaça de mort, la vida de refugiats lluny de casa seva, la recerca d’un lloc on poder viure en pau i sense por. Això no ha estat obstacle per a construir una família on regni l’estimació, la confiança, el diàleg i respecte mutus. I per descomptat, on es conreï la relació amb Déu tant dins de la família com en la comunitat de fe.  

Sigui com sigui i com a deixebles de Jesús, com a gran família cristiana, família de famílies, no podem restar indiferents davant de les situacions de precarietat que viuen tantes famílies. Hem de fer tot el que estigui a la nostra mà, personalment i comunitàriament, per ajudar-les. És una manera clara de viure el manament de l’amor que Jesús ens ha deixat. 

Fixem-nos també en Josep. Esdevé un fidel espòs de Maria i veritable pare, adoptiu, de Jesús, disposat a renunciar als seus projectes personals per a seguir la voluntat de Déu,  obeint-la, tot i que li costi entendre-la. I ho fa amb humilitat, conscient de les seves limitacions, exercint responsablement la seva paternitat, des de l’exemple quotidià, confiant plenament en Déu.  

Avui en dia portem un ritme de vida molt accelerat. Això fa que pel camí es perdin actituds i valors humans fonamentals. Moltes persones es queden al marge del camí. Davant d’això, hem escoltat el llibre de Jesús, fill de Sira que ens diu: “Fill meu, acull  el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Déu s’identifica precisament amb els més desvalguts i mostra tot el seu amor i la seva tendresa envers ells. Així doncs, som convidats a seguir  les petjades de Jesús, l’home nou, a tenir els seus mateixos sentiments i estil de vida i sentiments  com ens diu Sant Pau a la seva carta als colossencs:“sentiments de compassió , de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho.”.  I com a coronament de tot això, estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona.

Avui, festivitat de la Sagrada Família, dins l’octava de nadal clausurem diocesanament l’any sant jubilar 2025: “Pelegrins d’esperança”, una esperança que no defrauda perquè està fonamentada en Jesús, el nostre germà gran, amic i salvador. Malgrat que s’acabi el jubileu, cal més que mai ser pelegrins, testimonis d’esperança en un món tan convuls com el que vivim actualment i cal que continuem pregant perquè cessin els conflictes, les guerres, les injustícies i perquè regni arreu del món l’amor i la pau que venen de Jesucrist, el príncep de la pau.                                 

Benvolguts gns/nes, demanem a  Déu, per intercessió de Jesús, Maria i Josep, que totes les famílies puguin assemblar-se a la llar de Natzaret,  on l’amor, la fe, l’esperança, l'alegria, l’obediència  i el bon humor, juntament amb el perdó, el diàleg i el respecte mutu,  esdevinguin com el Pa nostre de cada dia. I demanem especialment per aquelles famílies que viuen en situacions precàries per múltiples raons, que no els manqui l’ajut que necessiten per esdevenir fogars d’amor, de pau i de fe.  Que l’Esperit Sant hi bufi ben fort. Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.