Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans/nes:
Jesús sempre parla sense
embuts, i avui és un d'aquells dies en que les seves paraules ens colpeixen i
ens sorprenen: He vingut a calar foc a la terra. Com
voldria veure-la cremar! A
què ve aquesta duresa i agressivitat? Jesús té pressa per executar una
sentència? O més aviat, ens fa pensar amb la Pentecosta, moment en què
l'Esperit adoptarà la forma de flama i de foc, de manera que "calar foc a
la terra" expressa el desig i la missió de Jesús, que l'Esperit penetri en
el cor de la terra?. Ho diu tot fent camí cap a Jerusalem, lloc on acomplirà la
seva missió, on "he de
passar la prova d'un baptisme", baptisme que
aquí suposa passar per la passió i la mort en creu, i per això expressa
clarament quins són els seus sentiments: Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada.
Sí, aquest és el testimoni creient fonamental
de Jesús, que com el del profeta Jeremies, per ser fidels a Déu, provoquen la
divisió entre els que ja els hi està bé
com van les coses, malgrat que provoquin guerres i conflictes: els
poderosos; i els qui anhelen un món
millor, més just i solidari, pacífic, proper al Regne de Déu: els senzills i
els humils. I com massa sovint passa, els primers, gràcies al poder de la força
i els diners, amb violència i crueltat, desfoguen la seva ràbia contra qui
pretén qualsevol canvia les coses. A Jeremies pretenen deixar-lo morir dins una
cisterna, perquè amb les seves paraules desanima als guerrers; i a Jesús el
condemnen a morir a la creu, perquè és el Fill de Déu, el salvador que ve a
alliberar-nos de la mort i del pecat.
Déu no els abandona ni ens abandona mai,
així ho
expressa el salmista ple de confiança: "Senyor, no tardeu a defensar-me". M'ha tret fora del
fang, del llot on em moria., ha posat els meus peus sobre la roca, i m'hi sento
segur. Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu, Déu meu no trigueu més.
I efectivament, Jesús un cop mort i
sepultat, ressuscita i ens dóna la força del seu Esperit Sant i el do de la fe.
Són ben oportunes les paraules de la carta els hebreus: Germans, envoltat d'un núvol tant
gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de
tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga, i sense
cansar-nos llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada”.
I
com ho podem fer?:
Tinguem la mirada
fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Per arribar a la felicitat que li
era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que
havia de passar.
Efectivament, Jesús no s'oblida
de la felicitat, ni del desig de vida que Déu ha posat en el cor de les
persones. Però no redueix la promesa de Déu a uns moments concrets, ni proposa
camins de drecera que ens despistin. El camí passa per aquest món nostre,
afrontant-ne les fragilitats, els sofriments i les contradiccions, perquè també és un camí de creu.
Ara bé, aquest camí no el fem sols, com
a franctiradors, perquè Jesús el fa amb nosaltres, ajudant-nos a portar la mateixa creu. Com ens diu Sant Pau: En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu
enfrontat fins a vessar la sang.
Benvolguts/des: No caiguem
en la temptació de veure en Jesús, una assegurança per a que les coses ens
vagin més bé, i quedem exempts de dificultats o contratemps; sinó que
reconeguem que la seva misericòrdia es manifesta trobant-nos amb aquell amor de
Déu que té sempre a Jesús a la creu, no
com a signe de l'abandó del Pare, sinó com signe del seu amor més gran i font
de nova vida. Que aquesta Eucaristia, celebrada amb la comunitat cristiana,
família de famílies, i companya de camí, la pregària i un cor ben obert al Senyor i a la
força de l’Esperit Sant , ens hi ajudin!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
