Benvolguts germans i
germanes!
Una de les imatges que
sovint fem servir per descriure l’Església,
és la d’una barca. I com en la barca
de la humanitat, hi ha moments de tot, de bonança i de tempesta, de pau i joia
i de sofriment, de dolcesa i d’amargor.
Jesús, a l’evangeli, dalt la barca, convida
als seus deixebles a passar a l’altra riba. Els proposa un canvi d’ubicació i de perspectiva, així podran veure les
coses de manera diferent. També nosaltres, a la
nostra vida, des de la riba on estem, veiem les coses de manera diversa de com
les veu qui està en un altre lloc. I si filem prim, ens adonem que no és
el mateix veure les coses a la llum de la fe, que sense ella.
Amb Jesús, passar a
l’altra riba, és una nova oportunitat que se’ns dóna per recomençar, per a tornar-ho
a intentar, per a no rendir-nos i
donar-ho tot per perdut o impossible.
Fixem-nos, però, que podem trobar la
riba del món segons el pla i el projecte de Déu, però també la riba del món
concebut des de l’egoisme i des del
individualisme, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues
ribes ha d’anar a desembocar, per entendre’ns, la mar de la humanitat i la mar
de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no ens estalvia,
que de vegades hàgim de patir, fortes tempestes i contratemps.
Jesús, s’adona que els apòstols tenen
por, reaccionen covardament davant la prova de la tempesta: “Per què sou tant porucs?”, els etziba.
La por és sovint un fre per la fe, i encara més,
evidencia la mateixa manca de fe.
La
fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als
canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint
al mateix Déu, imaginant-lo com un Déu malcarat, inquisidor i gens
misericordiós...
En els temps que correm, gens favorables
a la fe ni a l’Església, podríem tenir la temptació dels apòstols de
recriminar-li a Déu: “No
veieu que ens enfonsem?”. Ben segur que la
resposta que rebríem seria la mateixa que
hem escoltat a l’evangeli d’avui: “¿Encara no teniu fe?”.
Benvolguts/des, la fe mai és seguretat, sinó com deia un pensador, “és la capacitat de
superar els dubtes”.
