dimecres, de maig 20, 2026

DIUMENGE DE L’ASCENSIÓ , 16-17/05/2026

 


Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans i germanes amb Crist!  

Celebrem la Festa de l’Ascensió del Senyor al cel, on seu a la dreta del Pare, tal i com diem en el Credo que diumenge rere diumenge professem. És la confirmació que l’home Jesús, el crucificat-ressuscitat, és u amb el Pare: és Déu mateix que ha compartit la nostra vida,  i la duu a plenitud. És, doncs, una festa que ens anima a ser allò que Déu vol que siguem, amb esperança, seguint les petjades de Jesucrist, en qui s’uneixen la humanitat i la divinitat.

Hem escoltat el fragment final de l’evangeli segons Sant Mateu. Jesús ens diu:Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat".

Així doncs, la missió que Jesús encomana als seus deixebles, és a dir, a nosaltres, és molt clara, i confia plenament en que serem capaços de dur-la a terme. Entre d’altres coses, perquè no ens deixa sols, ell coopera amb nosaltres, i sobretot perquè ens dona el defensor, el seu Esperit Sant. Vol que allò que Ell ha començat ho continuem nosaltres, com a Església. No ens podem guardar per a nosaltres la seva bona notícia. Déu ens estima a tots i ens ha donat el seu Fill Jesucrist, la seva Paraula encarnada, la seva vida  i  l’ha ressuscitat per salvar-nos a tots.  Cal que compartim, comuniquem aquesta Bona Noticia, aquest Evangeli amb els altres, perquè tothom pugui escoltar-lo,  encara millor viure’l i  donar-ne testimoni.

Jesús ens ho mana, l’Evangeli ha d’arribar a tots                   els pobles, a totes les llengües i cultures, perquè no es                            patrimoni exclusiu d’uns pocs, és una proposta universal, adreçada a tots els homes i dones, infants , joves i vells.

Fixem-nos que l’evangeli d’avui ens situa a la regió de Galilea i en una muntanya, allà on Jesús va viure i a on comença l’anunci de l’Evangeli. I no és casual, Galilea és una cruïlla de pobles i ens fa veure que Jesús inicia la seva missió públicament adreçant l’Evangeli a tots els pobles, i a més, és el lloc on convida anar després de la seva resurrecció. Des d’aquella muntanya on Ell havia ensenyat i mostrat la seva relació amb Déu, envia als Onze a continuar la seva missió d’Evangelitzar tots els pobles amb l’autoritat que ha rebut del Pare.

Ell ofereix la seva vida de ressuscitat a tothom, a batejats i a no batejats. Però també ofereix  la possibilitat de viure, ja des d’ara, en aquest món, el sabor de la vida eterna en l’Església, seguint-lo molt de prop juntament amb els altres deixebles, especialment amb els més necessitats i desvalguts.

Benvolguts germans i germanes: La festa de l’Ascensió ens convida a alçar la mirada, actitud que pren actualitat en motiu de la propera visita del Papa Lleó XIV, amb joia, posant el nostre cor en “allò que és de dalt”, i no en “allò que és només de la terra”. Amb Crist Salvador, tota la humanitat puja, ascendeix. Ell ens acompanya i ens diu:  "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Caminem doncs sense por, donant-ne testimoni, amb aquella alegria que mai ningú no ens la prendrà i que s’expressa concretament en l’amor i el servei al proïsme.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL GROC PARROQUIAL

 

FULL DOMINICAL SETMANAL 17/05/2026

 

dimarts, de maig 19, 2026

dilluns, de maig 11, 2026

DIUMENGE VI DE PASQUA.

 


  1. Tota la terra es prosterna davant Déu.

La salvació és una oferta universal. Els camins de Déu són sorprenents; Déu és sorprenent. La persecució dels jueus cristians de cultura grega fa que aquests, en fugir de Jerusalem, portin la bona notícia a Samaria, primer lloc que rep l’evangeli, precisament els samaritans són la gent més odiada pels jueus, potser més que els romans fins i tot. Els romans són pagans, però és que els samaritans són heretges, ergo traïdors. Desgraciadament els cristians hem tingut unes relacions semblants a les de jueus i samaritans: odi, menyspreu i indiferència, considerant-nos mútuament heretges i exercint la violència. Potser ja toca assumir que la relació entre heretges ha passat a ser una relació entre germans, però no hi donem massa importància.

  1. La unció de l’Esperit Sant, complement del bateig amb aigua.

“Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant (i amb foc)”, deia Joan Baptista als seus seguidors. Ell es un altre defensor, l’Esperit de la Veritat, que actua en el món des del seu habitatge en el cor dels qui l’han acollit conscientment, nosaltres, sense excloure que pugui actuar d’altres maneres.

Déu habita en el cor de qui l’acull. Aquesta és la part de l’aliança que pertoca a Déu. Però a nosaltres ens toca complir la nostra part de l’aliança, que consisteix a complir el “manament” del Senyor: estimar els altres com el Crist ens ha estimat, cosa que només és possible per l’impuls de l’Esperit. El manament de l’amor no és una càrrega feixuga o una imposició autoritària de Déu, sinó el mitja de viure feliços.

  1. “Donar raó serenament i amb respecte de la nostra esperança.

Així doncs, tenim la responsabilitat de manifestar aquesta presència de l’Esperit a la gent del nostre entorn amb la nostra paraula i amb les nostres obres. Proposar l’Evangeli, però, tot i ésser essencial, no és suficient: també la nostra acció ha de donar raó del que creiem i esperem. La paraula sense l’acció és buida i, àdhuc, escandalosa. L’acció sense explicació és incomplerta i, potser una estafa, perquè no dona raó de la motivació i els altres tenen el dret de conèixer-la.

Donem raó de la nostra esperança a qui ens en demani explicacions i fem-ho amb respecte, sense sentiments de superioritat ni d’inferioritat, però fem-ho amb fidelitat a la nostra consciència i a l’amor misericordiós de Déu. No és pas la doctrina el que pot convèncer sinó l’empatia, el servei, el bon tracte, la tendresa. Això pot portar els altres a preguntar per la nostra esperança i pel que creiem. Primer trobar-se amb Jesús, enamorar-se’n, després ja farem el nuviatge.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

PREPARACIÓ VISITA DEL SANT PARE

 

PREGÀRIA PER LA JUSTÍCIA