- Tota la terra es prosterna davant Déu.
La salvació és una oferta universal. Els camins de Déu són sorprenents;
Déu és sorprenent. La persecució dels jueus cristians de cultura grega fa que
aquests, en fugir de Jerusalem, portin la bona notícia a Samaria, primer lloc
que rep l’evangeli, precisament els samaritans són la gent més odiada pels
jueus, potser més que els romans fins i tot. Els romans són pagans, però és que
els samaritans són heretges, ergo traïdors. Desgraciadament els cristians hem
tingut unes relacions semblants a les de jueus i samaritans: odi, menyspreu i
indiferència, considerant-nos mútuament heretges i exercint la violència.
Potser ja toca assumir que la relació entre heretges ha passat a ser una
relació entre germans, però no hi donem massa importància.
- La unció de l’Esperit Sant, complement del bateig amb aigua.
“Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant (i amb
foc)”, deia Joan Baptista als seus seguidors. Ell es un altre defensor,
l’Esperit de la Veritat, que actua en el món des del seu habitatge en el cor
dels qui l’han acollit conscientment, nosaltres, sense excloure que pugui
actuar d’altres maneres.
Déu habita en el cor de qui l’acull. Aquesta és la part de l’aliança que
pertoca a Déu. Però a nosaltres ens toca complir la nostra part de l’aliança,
que consisteix a complir el “manament” del Senyor: estimar els altres com el
Crist ens ha estimat, cosa que només és possible per l’impuls de l’Esperit. El
manament de l’amor no és una càrrega feixuga o una imposició autoritària de
Déu, sinó el mitja de viure feliços.
- “Donar raó serenament i amb respecte de la nostra esperança.
Així doncs, tenim la responsabilitat de manifestar aquesta presència de
l’Esperit a la gent del nostre entorn amb la nostra paraula i amb les nostres
obres. Proposar l’Evangeli, però, tot i ésser essencial, no és suficient: també
la nostra acció ha de donar raó del que creiem i esperem. La paraula sense
l’acció és buida i, àdhuc, escandalosa. L’acció sense explicació és incomplerta
i, potser una estafa, perquè no dona raó de la motivació i els altres tenen el
dret de conèixer-la.
Donem raó de la nostra esperança a qui ens en demani explicacions i fem-ho amb respecte, sense sentiments de superioritat ni d’inferioritat, però fem-ho amb fidelitat a la nostra consciència i a l’amor misericordiós de Déu. No és pas la doctrina el que pot convèncer sinó l’empatia, el servei, el bon tracte, la tendresa. Això pot portar els altres a preguntar per la nostra esperança i pel que creiem. Primer trobar-se amb Jesús, enamorar-se’n, després ja farem el nuviatge.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
.jpeg)
