Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans/nes: Déu sempre serà més gran del que
ens puguem imaginar. I amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat en
tenim un bon exemple, perquè celebrem que Déu és un però que es manifesta en
tres persones: Déu Pare; Déu Fill, Jesucrist; i Déu Esperit Sant. Déu és amor,
és comunió d’amor del Pare amb el Fill i per l’Esperit Sant. I nosaltres,
sense que puguem abastar mai del tot aquest misteri, des del moment que hem
començat aquesta celebració de l’Eucaristia l'hem invocat i l'anirem invocant i en molts
altres moments de la mateixa (Glòria, Credo, pregària eucarística, benedicció
final...). Ho hem fet a la salutació inicial, prenent les paraules que Sant Pau
ens adreça a la 2ª carta als corintis: Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de
l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Déu Pare, creador de totes
les coses visibles i invisibles, creador nostre, des d’un principi ha
volgut tenir una relació amorosa amb la humanitat, encetada amb el poble
d’Israel. Per això, valent-se de Moisès va fer una aliança i li donà la Llei, els
10 manaments, perquè el poble fos feliç seguint
els seus camins. Però el poble no es va mantenir fidel, i malgrat tot, Déu li sortí
a l’encontre per a mostrar-li novament el seu amor, renovant la seva aliança. També nosaltres fallem i trenquem la comunió amb Déu amb les nostres contínues infidelitats,
però Ell comprèn la nostra debilitat i
restableix una i altra vegada la relació amb nosaltres, si ens penedim i li
demanem perdó. Per això li hem d’estar agraïts i hem d’acollir amb goig les paraules que ens
adreça Sant Pau: Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el
Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jesús mateix, a
l’Evangeli, ens en dona les raons, fent una preciosa catequesi a Nicodem. Jesús, és el Fill i el rostre de
Déu Pare, que ha volgut fer-se home com nosaltres, compartir la nostra
condició, les nostres alegries i les nostres tristors, tot, a excepció del
pecat i del mal. I justament per vèncer el mal, el pecat i la mort, que ens
esclavitza, Ell, que viurà fent el bé, es deixarà matar a la Creu, donant la
vida per nosaltres per salvar-nos amb la seva resurrecció. Déu, a través del seu Fill Jesús, ens proposa que creguem
en la seva Paraula, en la seva persona, però no ens ho imposa. Cadascú de
nosaltres tenim la llibertat de creure-hi i seguir-lo o bé de rebutjar-lo. Aquesta
és la nostra responsabilitat: Els qui creuen en Ell, no seran
condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en
el nom del Fill únic de Déu.
Precisament perquè som
dèbils i manipulables, Déu Pare després que Jesucrist el seu Fill, pugés al cel
per seure a la seva dreta, ens ha enviat el seu Esperit Sant, perquè puguem
seguir les petjades del seu Fill, camí, veritat i vida. L’hem rebut
en el baptisme, i ens dona la mateixa llibertat d’acollir els seus dons al
nostre cor, perquè esdevinguem testimonis de l’amor i la misericòrdia de Déu u
i tri, i donem bons fruits allà on
siguem, convidats a caminar junts, sinodalment, alçant la mirada i a posar-nos
al servei els uns dels altres, tenint especialment present qui més ho necessiti
Benvolguts/des, amb Maria al
cor de l’Església, en aquest jornada de pregària per la vida contemplativa, tinguem
fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i
alimentats amb el seu cos eucarístic, donem-ne testimoni, amb les nostres obres
de cada dia, contents i agraïts.
Joan Làzaro i Padròs, prevere i rector.
