Benvolguda família de famílies,
que és la comunitat, germans i germanes amb Crist: En aquests tres darrers diumenges de Quaresma,
anomenats baptismals o de preparació dels catecúmens per a la recepció dels
sagraments pasquals, Jesús se’ns ha mostrat com la font d’aigua viva per
a la vida eterna, com la llum del món i avui ens diu que és la resurrecció i
la vida. I és la resurrecció el fil central que uneix la Paraula de Déu que
hem escoltat. És el fonament de la nostra esperança, que tenim posada en Crist,
amb la que avui encomanem i donem gràcies per la vida de Mn. Joan Soler i
Soler (ACS), que ens va deixar el passat dia 6 de març, a l’edat de 91
anys, 20 dels quals va ser rector de la nostra Parròquia, deixant una petjada
fonda i perdurable en tots els que vau tenir el goig de ser acompanyats per ell
i acompanyar-lo, amb la seva fe, la seva bonhomia, la seva alegria, el seu respecte i diàleg amb tothom,
procurant no trepitjar a ningú, la seva mirada ampla i el seu compromís amb la llengua i el país.
L’Evangelista Joan
estructura el seu relat en un creixendo, de manera que es passa de la
narració de la malaltia de Llàtzer, a la mort i la sepultura i finalment a la seva resurrecció. Entre mig
ens adonem de la tendra humanitat de Jesús que es commou i que plora davant el
sepulcre de Llàtzer. Quan Jesús li diu a Marta: “Jo sóc la resurrecció i la vida”, ens
està dient a tots que el cristià encara que mori, seguirà
vivint; i que pel creient no existeix la mort pròpiament perquè la mort del cos
ja no té l’última paraula. Per què?
Perquè Crist és vida. És Déu viu. És Crist ressuscitat. El Pare ha comunicat tan perfectament la vida al Fill, que pot també reviure Llàtzer. Perquè Crist dona vida. Crist no és només el “Déu viu”, sinó el Déu que dona vida, l’autèntic vivent. Qui creu en Crist ja ha passat de la mort a la vida. Perquè Crist és la nostra vida a través de l’Esperit. L’Esperit Sant és en l’Església la prova que Jesús ha ressuscitat. Tinguem ben present que si bé la salvació procedeix de Déu Pare i que Jesús la visqué plenament en la seva humanitat; la seva realització actual i futura en el cristià depèn de l’Esperit Sant, que ha rebut en el baptisme. Quan Jesús crida: “Llàtzer, vine a fora” s’encara amb la mort. Allà es revela la glòria de Déu, revivint un mort, de quatre dies. Jesús, revivint l’amic, comunica la màxima expressió de la seva revelació a les portes de la seva pròpia mort i resurrecció.
Mentre nosaltres sovint, davant la malaltia i el sofriment ens sentim impotents i davant la mort ens quedem palplantats, Jesús ens mostra que el nostre Déu és un Déu de vius i no de morts, com a Betània (casa de la gràcia) que de la desesperació passen, gràcies a Jesús, a la nova vida de Llàtzer i a l’enfortiment de la fe de les germanes i dels qui van veure el miracle. Jesús, plora pel seu amic mort, perquè alhora és veritable Déu i veritable home. Comparteix el dolor, l’angoixa i la tristesa del seus semblants, especialment dels qui més sofreixen, com també ho hem de fer nosaltres com Església (GS-CVII). Jesús, respecta la nostra llibertat, però ens convida a que guiats pel seu Esperit, siguem capaços d’estimar com ell ho va fer, de viure els seus manaments des de les benaurances, posant-nos al costat dels més desafavorits, cercant el bé comú, la justícia i la pau, allà on ens ha tocat viure. És el caminet de santedat que ben segur, va procurar seguir el nostre germà Joan, des de la humilitat, inspirant-se en la seva admirada Sta. Teresa de l’Infant Jesús, procurant, com ella, de ser instrument misericordiós de l’amor de Déu.
Benvolguts gns/nes: Donem gràcies a Déu per la vida i el ministeri de Mn. Joan Soler i que la celebració d’aquesta Eucaristia, ens ajudi també a créixer en la fe en Crist ressuscitat, enfortint la nostra vida cristiana, estimant-lo i servint-lo concretament i quotidiana en els germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
