1.
El Déu de Jesucrist
és un rei humil.
El rei entra a Jerusalem humilment, muntat en un ase, no pas amb un
cavall. Recordem el diumenge de rams. El seu poder és l’amor i la pau; l’abast
del designi de pau és universal. Qui es podia espera un Déu així? No lliga amb
els nostres prejudicis. Si el rei és humil, els seus deixebles també són la
gent humil o, essent rics o intel·ligents, posen l’amor per davant del diner i
la saviesa. Una perspectiva sempre en desacord amb les perspectives purament
materialistes.
2.
El deu de Jesucrist
només s’entén estimant.
“Heu revelat als senzills tot el
que heu amagat als savis i als entesos”. Així doncs la fe no és qüestió d’erudició. Una altra sorpresa de
Déu. No són pas els saberuts mestres de la llei els que entendran Jesús, sinó
la gent senzilla, aquella bona gent que seguia, encantada, Jesús. Aquells
pescadors de Galilea, aquelles dones que tenien cura d’ell i dels deixebles,
aquell pocavergonya de Mateu, aquell zelota de Simó, fins i tot Bartomeu, un
col·lega fariseu sembla. No l’entenien gaire, però l’estimaven. I és que la fe no
és cosa de poder o d’erudició, sinó cosa d’amor. Primer acollir i estimar
Jesús, després ja estudiarem el seu missatge. No hi ha altre camí.
3.
Savis i entesos?
Els savis i entesos en els temps de Jesús eren els fariseus i els
mestres de la llei, que s’entestaven a acollir la revelació de Déu des dels
seus prejudicis i d’acord amb els seus interessos
El Déu d’uns filòsofs i el no-Déu d’uns altres filòsofs és caricatura o
pura especulació. No tenim més remei que reconèixer que la nostra intel·ligència,
tan preclara i productiva per a tantes coses, s’estavella irremissiblement i fa
el ridícul més sonat quan afronta ella sola el misteri de Déu i de l’home. Déu
i l’ésser humà només són comprensibles des de Jesucrist, només ell és el camí,
la veritat i la vida.
4.
Sí que cal
l’erudició.
El que estima s’interessa per l’estimat, s’esforça per conèixer-lo, per
descobrir amb respecte sagrat el fons del seu cor, ho necessita. D’aquí la
necessitat de descobrir Jesucrist en el propi cor, en la Sagrada Escriptura, en
el cor de l’amic, de l’amiga, en la natura, en els fets socials i polítics.
Primer enamorar-se i després estimar amb un amor fidel i esforçat.
5.
Acollir l’Esperit.
“Vosaltres no viviu segons les mires de la carn”, diu Pau, perquè hem estat afavorits amb el do de l’Esperit Sant, que ens dona la perspectiva de Déu, una perspectiva sempre en desacord amb les perspectives bancàries i mundanes. Sempre en lluita perquè ens tempta la mundanitat. Necessitem reposar en Jesús tranquil·lament, serenament, tot agraint el do del seu Esperit Sant que ens obre el camí del sentit a través del cor per arribar a l’acceptació per part de la raó.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
%20(1).jpg)
