Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, gns./nes
amb Crist: En aquest temps de Quaresma, se’ns
convida a fer camí, a la llum de l’Evangeli, a estar atents i agrair els
moments de trobada íntima amb Jesús, el
Senyor, moments de transfiguració que hem tingut durant la nostra vida i que
ens han ajudat a canviar per millorar.
I avui, diumenge II de Quaresma, hem escoltat
l’Evangeli de la Transfiguració segons St. Mateu, un tast de la Pasqua, en que
es destaca la llum i el seu sentit més pregon. Jesús s’endú Pere, Jaume i Joan
a la muntanya, sis dies més tard d’haver-los anunciat que calia anar a Jerusalem, on havia de ser
maltractat pels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, havia
de morir i de ressuscitar el tercer dia. Ho fa perquè allà vol manifestar-los la seva glòria, transfigurant-se davant
d’ells, per a que no vacil·lin en la fe. Jesús ja els havia dit temps
enrere: “vosaltres sou la llum del món”. Avui Jesús es presenta com la llum, i la seva
figura i tot l’ambient es transfigura. Als apòstols Pere, Jaume i Joan, els cobreix “ un núvol lluminós” i les paraules del Pare il·luminen els passos
dels deixebles que segueixen Jesús cap a Jerusalem: “Aquest és el meu Fill, el meu
estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
Aquestes paraules també
van adreçades a nosaltres, i en aquest temps quaresmal, serà bo que ens
preguntem fins a quin punt deixem que Jesús il·lumini la nostra vida, fins a
quin punt l’escoltem. El Papa Lleó en el seu missatge quaresmal ens parla de “l’escolta
de la Paraula en la litúrgia ens educa per a una escolta més vertadera de la
realitat...les Sagrades Escriptures ens fan capaços de reconèixer la veu que clama des del sofriment i la injustícia perquè no quedi sense
resposta. És el que va fer el
patriarca Abraham, pare i model en la fe. Déu el convida a deixar-ho i seguir-lo,
prendre un nou camí. Abraham obeeix,
confia plenament en la Paraula de Déu.
Aquesta llum de glòria que veieren els
apòstols segons ens narra l'Evangeli, i que nosaltres contemplem avui amb els
ulls de la fe, és inseparable de la realitat humana de Jesús de Natzaret, del
seu camí d'obediència al Pare, del servei als homes i dones i és inseparable de
la seva vida i la seva mort. No podem separar la
muntanya de la transfiguració de la muntanya de la crucifixió del Senyor,
perquè aquest Jesús a qui veiem avui
transfigurat és el mateix que va de camí a Jerusalem, on serà crucificat, des
d’on ressonen amb força les seves paraules: “aixequeu-vos no tingueu por”, convidant-nos a retornar a la vall de la vida de cada
dia, per procurar donar testimoni del seu amor, sabent-lo sempre a prop nostre.
Benvoguts/des Gns/nes: Som
cridats a seguir les petjades de Jesús, agraint que, com ens diu Sant Pau, sigui “el
nostre salvador que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona
Nova de l’Evangeli ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a escoltar-lo, a deixar
que la seva llum, el seu amor, guiïn els nostres passos, i que es reflecteixi amb la nostra manera de ser i de fer concreta
i quotidiana, procurant escoltar, perdonar, servir i sobretot, estimar, tal com Ell ho fa,
dejunant, com ens diu el Papa Lleó, també de les paraules feridores per a que creixi l’espai per a la veu dels altres,
contribuint a edificar la civilització de l’amor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
