dimecres, d’agost 19, 2026
dimarts, d’agost 18, 2026
DIUMENGE XX DURANT L'ANY.
1.
Universalitat de la
salvació.
La tensió entre el particularisme i l’universalisme ja es donava a
Israel i a tots els altres pobles. Els déus nacionals s’enfrontaven entre ells
en defensa de llurs adoradors. “El nostre Déu és més gran que tots els déus”
(2Cr 2,4). Aquesta tensió és particularment forta durant el període persa,
època de la profecia d’Isaïes que hem escoltat; en un poble situat a la
defensiva. Isaïes va a la contra. Si teniu ocasió llegiu-vos el divertidíssim
llibre de Jonàs.
Els judaïtzants van ser un corcó durant el segle I. Les visions particularistes tradicionals
jueves van ser superades però va costar, i molt!; Sant Pau se’n va sortir.
2.
Tothom vol dir tothom.
Sant Pau n’estava tan convençut que tenia clar que fins i tot els jueus
seran reintegrats a la fi dels temps. De fet, però, no se salva ni el jueu ni
el gentil sinó qui acull la salvació, exercint la caritat. No es pot donar
ningú per perdut, ni jueu ni grec, ni el més pervers dels humans. El judici és
només de Déu, gràcies a Déu.
3.
Capacitat de rectificació per part de Jesús.
Jesús mateix sembla que estava convençut de ser el
messies d’Israel en exclusiva o, almenys, en primera instància. Una dona
cananea, una pagana, el fa rectificar. La qualitat de la fe de la dona, la seva
humilitat i la força de la seva pregària commouen Jesús i el fan reconsiderar
l’abast del seu messianisme. Jesús se’ns manifesta com el menys rigorista i el
menys fonamentalista dels cristians. És capaç de rectificar! I rectificar pels
arguments d’una dona pagana, per més INRI!
Quina angúnia els cristians de bona fe que són incapaços
de revisar les veritats que professen. La professió de la fe ha de ser ferma i
sempre revisable. Quina pena les seguretats dels integristes! Quina pena la fe
del carboner! La fe de la cananea és més gran que la dels estaments oficials
del judaisme i la dels mateixos deixebles de Jesús! Tota una interpel·lació i
un exemple per a nosaltres, deixebles oficials.
4.
Un apèndix. La
qualitat de l’oració de la cananea.
La petició de
la cananea és altruista, humil i convençuda. També la seva oració ha de ser
model de la nostra. Per pregar adequadament cal superar els obstacles de
l'egocentrisme, de l’autosuficiència i de la desconfiança. Aquest evangeli
d’avui és un bon instrument per a repensar el nostre mode de pregar.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dilluns, d’agost 10, 2026
DIUMENGE XIX DURANT L'ANY.
1.
Déu es fa present.
Déu es fa present de moltes maneres i en situacions fins i tot
contradictòries. No s’amaga, d’una manera o altra Déu es va manifestant, la
qüestió és si som receptius, si cerquem la seva presència, si conreem el sentit
de la transcendència. Abans que res cal la voluntat de buscar-lo, estant a
l'aguait dels signes de la seva presència, confiar en el seu amor fidel que el
duu a fer-se trobadís a l'ésser humà.
2.
On podem trobar Déu?
Potser busquem la seva presència en fets ostentosos i espectaculars i no
ens adonem de com Déu es fa present, sobretot, en les coses més senzilles. Això
ho va saber captar Elies: Déu present en l'aire suau, no pas en el foc o en la
tempesta.
En situacions de perill, com els apòstols a la barca o quan Pere
s’enfonsa. En els altres, sobretot en els més necessitats, en situacions
d’alegria o de tristesa, en l’abraçada de les persones que ens estimen, en el
nostre interior: “ell m’és més íntim que la meva intimitat” (Sant Agustí).
3.
Com podem trobar Déu?
La pregària, la recepció de la Paraula, la celebració dels sagraments,
són llocs on descobrir-lo i conèixer-lo. Fixem-nos com Jesús es retirava a
pregar. Amb la interiorització de les experiències anem intuint a cada moment
què vol Déu de cada un de nosaltres, com Jesús ho anava descobrint.
4.
La barca dels
apòstols.
La barca dels apòstols, no només de Pere, és imatge de l'Església.
L'Església, com la barca, sense Jesús no pot fer front als embats del món,
"les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent els era contrari".
En canvi, quan Jesús hi és present, "el vent amaina" i la barca
avança. En moltes ocasions l’església ha volgut fer camí segons el parer del
món i n’ha sortit ben escaldada. Que no torni a passar! Que sapiguem discernir en la caritat. Això
mateix és aplicable a cada un dels fidels: sense Jesús, els embats del món ens
separen de Déu, amb Ell ho podem tot.
5.
Els sentiments de
Pau.
Pau patia perquè els jueus, el seu propi poble, no acceptaven Jesús. No podem quedar indiferents davant dels qui rebutgen Déu i l'amor. Sense condemnes ni rancor, el nostre món necessita i mereix una paraula d'esperança i els cristians la hi hem de donar, encara que no se’ns escolti.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
dilluns, d’agost 03, 2026
DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY 01-02/08/2026
Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans i germanes amb Crist: La persona humana
necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos, per a
mantenir totes les seves funcions; i per
l’altra, ha d’alimentar el seu interior, perquè entomi la vida amb sentit. I no
qualsevol aliment és bo. Seguint amb l’exemple, sabem que pel nostre cos és
molt millor la dieta mediterrània que no pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment, per alimentar el nostre interior no
tot hi val.
Déu que ens coneix del tot, ens mostra
la seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem
sentir-nos representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara
vivim. Es val del profeta Isaïes, per a
recordar-nos, que podem acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que
Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte, esdevé l’aliment més nutritiu perquè
sacia la nostra fam i set més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens
falla mai, en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com
el salmista, agraïts: vós ens doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà,
Senyor, sacieu de bon grat tots els
vivents.
I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa. No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang.
Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts. Em pregunto què hauria fet Jesús a Ceuta i Melilla? Ell mai no es desentén dels patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins, els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dona als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la generositat, del servei, de la fe.
Benvolguts germans/nes, quantes persones al voltant nostre se senten igualment desemparades i malaltes, físicament i espiritualment. Jesús ens torna a dir: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Serem capaços d’oferir els nostres 5 pans i 2 peixos, per a que tothom saciï la seva fam i set del cos i de l’ànima, p.e: dedicant temps i recursos a Càritas, a la catequesi d’infants, adolescents, joves i adults, a les famílies, a d'altres entitats que cerquen el bé i la dignitat de les persones. Aprofitem aquest estiu per a meditar-ho i per a fer un pas endavant, tot demanant la intercessió de Sta.Maria.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)