dimecres, de setembre 09, 2026

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 05-06/09/2026

 


Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, gns/gnes amb Crist: Quina és la sintonia que avui trobem darrera la Paraula de Déu que hem escoltat? Que Déu ens estima i vol el millor per la humanitat, i per tant, mai es desentendrà de nosaltres. Sap que no som perfectes, i que ens costa reconèixer els nostres errors.  Per això, des d’un bon principi Déu vetlla pel poble escollit d’Israel, signe de la humanitat, a fi que no s’aparti del bon camí que li traça. 

Es val, entre d’altres, de profetes com Ezequiel: ”Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel...  Si  jo amenaço a un pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Així exerceix el que avui anomenem “la correcció fraterna”,  que cerca amb amor el bé del germà i alliberar-lo, sense humiliar-lo, del mal i del pecat. Jesús a l’Evangeli ens posa davant la mateixa tessitura i ens ofereix uns mitjans per a exercir-la en el si de la comunitat. 

Si un germà peca, no podem quedar indiferents, com si sentíssim ploure. Hem d’intentar fer alguna cosa. Corregir significa “ajudar a regir”, ajudar a governar la pròpia vida. Per això, ens proposa tot un procés que neix de l’amor sincer i que passa pel diàleg personal amb l’altre, amb paciència i discreció. Si en fa cas, ben segur que es refarà el lligam amb la comunitatAquell comprendrà que tot ha estat pel seu propi bé.

Però,  si no en fa cas,  aleshores hauran d’intervenir  dos o tres testimonis,  perquè s’adoni que el seu error és manifest per a més persones; i si, encara, persisteix en el seu pecat, caldrà parlar-ne amb la comunitat reunida, perquè comprengui que la seva actitud afecta a tothom. Si tampoc s’esmena, ell mateix s’haurà exclòs de la comunitat.

En tot cas,  la correcció fraterna s'ha d’exercir cercant la comunió i des del propi testimoni , tenint present el que està malament als ulls de Déu, no als nostres. Jesús ens diu que al costat de la correcció fraterna personal i comunitària, hi ha un altre element fonamental per la vida de la comunitat, la pregària compartida de petició al Pare, feta en el seu nom  Així podrem demanar perquè uns i altres acceptem i exercim adequadament  la correcció fraterna en el si de la comunitat.

I per què  en el si de la comunitat?  Jesús ens respon: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, de manera que farà créixer la nostra comunió amb Déu.  I allò que ho pot lligar millor és l’amor. Sant Pau ens diu que: Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei.

Benvolguts/des: Tot començant un nou curs, alcem la mirada a Crist i als germans, sentim-nos membres actius de la comunitat, família de famílies, i moguts per l’Esperit Sant, treballem per fer-ne un espai de comunió, de perdó i de conversió, fidel a l’Evangeli, esforçant-nos per acollir, exercir i rebre la correcció fraternalment, com un exercici d’amor, per a construir junts un món millor, que comença dins i al voltant nostre.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

ELS JOVES

 

Un grup de joves, acompanyats d'alguns adults de la Parròquia de la Sagrada Família, van participar a La Missa del diumenge 6 de setembre de 2026, de TVE a Sant Cugat, amb els cants i les lectures. Ho van fer molt i molt bé!!!

FULL GROC PARROQUIAL

 

FULL GROC ARXIPRESTAL

 

FULL DOMINICAL 06/09/2026

 

dilluns, d’agost 31, 2026

DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY 29-30/08/2026

 


«No renunciïs a res. No et tanquis portes. Si pots tenir-ho, per què ho has de deixar?» Són missatges que sentim sovint. Sembla que ser lliure consisteixi a poder satisfer tots els nostres desigs.

I avui Jesús ens diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.» Es clar, això ens pot tirar enrere. Ens està demanant que visquem pitjor? Que renunciem a ser feliços? No. Ens està mostrant un camí de llibertat. Però, per entendre’l, ens hem de preguntar quines coses governen la nostra vida.

Pensem en el mòbil. M’ofereix entreteniment, informació, conversa. Però, si no el puc deixar per escoltar qui tinc al davant, soc lliure? Tinc moltes possibilitats, però no disposo de mi mateix. Allò que havia de servir-me acaba governant-me. I el mateix pot passar amb els diners, la comoditat o l’aprovació dels altres. Si no puc renunciar a alguna cosa, potser aquella cosa s’ha convertit en el meu senyor.

Però hi ha una renúncia encara més difícil: deixar de ser jo el centre. Renunciar que els meus desigs, les meves opinions i la meva manera de veure les coses tinguin sempre l’última paraula.

Això li passa a Pere. Jesús anuncia la seva passió, i Pere el pren a part i es posa a renyar-lo: això no et pot passar! L’estima, però pretén indicar-li quin camí ha de seguir. I Jesús li respon: «No penses com Déu, sinó com els homes.»

També nosaltres podem dir que seguim el Senyor i, al mateix temps, voler que sigui ell qui segueixi els nostres criteris. «Això ha de ser així. Jo tinc raó. Això no m’hauria de passar.» Estem disposats a escoltar? A reconèixer que potser ens equivoquem? A deixar que el Senyor ens mostri alguna cosa que no volem veure?

Negar-se un mateix no significa menysprear-se. Déu ens estima i en el baptisme ens ha fet fills seus en Jesucrist. No hem de negar el nostre valor, sinó deixar morir allò que contradiu aquesta filiació: l’egoisme, l’orgull, la necessitat d’imposar-nos. És el que sant Pau anomena l’home vell. Ha de deixar pas a la vida nova que hem rebut de Crist.

Hi ha unes lletanies de la humilitat, atribuïdes al cardenal Merry del Val, que demanen coses que ens poden costar fins i tot de pregar: que els altres siguin més estimats que jo; que siguin lloats i jo passi desapercebut; que siguin preferits a mi.

No estem demanant que ningú no ens estimi ni que ens tractin injustament. Demanem no necessitar ser sempre els primers per saber que la nostra vida té valor.

Perquè, si necessito ser el preferit, què passa quan prefereixen un altre? Si necessito tenir raó, què passa quan em corregeixen? Si necessito reconeixement, què passa quan ningú no veu el que faig? Acabo sent esclau de tot això. Fins i tot el bé de l’altre em pot molestar.

En canvi, quina llibertat poder donar gràcies perquè l’altre és estimat, perquè han reconegut la seva feina, perquè compten amb ell! No només suportar-ho: alegrar-me’n. El seu bé no em pren res. També el puc celebrar. Això és sortir de nosaltres mateixos i començar a estimar amb llibertat.

Per tant, no renunciem per renunciar. Hi ha un sí al darrere: un sí a Jesucrist. Ell diu que no podem servir dos senyors. Doncs bé: deixo de servir el meu orgull, els diners o la necessitat de quedar bé perquè vull que sigui ell qui governi la meva vida.

Fixeu-vos-hi: Jesús comença dient «si algú vol venir amb mi» i acaba dient «que em segueixi». Ens convida a anar amb ell. I ell viu entregant-se per amor. Prendre la creu no és buscar sofriment: és acceptar el cost de seguir-lo, de dir la veritat, de demanar perdó, d’estimar quan costa.

Avui no ens quedem en una idea general. Preguntem-nos: què no estic disposat a deixar enrere per seguir Jesús? Quina conversa evito perquè hauria de reconèixer una culpa? De quin reconeixement visc pendent? Quin criteri meu no permeto que ningú qüestioni?

Presentem-ho al Senyor en aquesta Eucaristia. Aquí rebem aquell que entrega la seva vida per nosaltres. No ens demana que canviem sols: se’ns dona per transformar-nos. Demanem-li: Senyor, ajuda’m a deixar de posar-me sempre al centre. Fes-me lliure per seguir-te i per alegrar-me del bé dels altres. Que mori en mi l’home vell i que creixi la teva vida, el teu amor, en tota la meva existència.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

FULL GROC PARROQUIAL