divendres, de desembre 30, 2022
dijous, de desembre 29, 2022
dimarts, de desembre 27, 2022
MISSA DEL DIA DE NADAL
¡Benvolguda
família de famílies, germans i germanes!
Celebrem amb
gran alegria el dia de Nadal . Déu ens estima i ens salva, malgrat les nostres
infidelitats. Ens ho recorda el profeta Isaïes en la primera lectura,
descrivint l'activitat salvífica del nostre Déu amb tres verbs: Consola, rescata i manifesta el seu poder.
I nosaltres
com Església, podem confirmar joiosament la fidelitat i l'amor de Déu envers el
seu poble, envers l'Església, envers tota la humanitat, naixent entre
nosaltres, Jesús de Natzaret, el Messies, el Senyor.
Sant Pau a la carta als hebreus,
afirma que Jesús, el Fill, és la plena i completa revelació del Pare. Ell, com
el Pare, és Déu i creador i per aquesta
raó és superior a totes les institucions religioses antigues, als profetes i
als àngels i hereu de totes les coses.
Així, per la missió que ha rebut del Pare i que ha realitzat entre els homes
amb l'anunci de la Paraula, ha cancel·lat el pecat del món, ha restablert la
comunió entre Déu i la humanitat i amb
la seva mort i resurrecció ha estat
enaltit sobre totes les coses, s'ha assegut a la dreta de Déu a dalt el
cel i ha estat reconegut pel Pare com a Fill Unigènit.
Però és en el pròleg de
l'evangeli segons Sant Joan, on millor se'ns explica el misteri de Nadal que
celebrem. Quan diu: “I la Paraula es
va fer carn":
significa que el Fill de Déu s'ha fet home amb la fragilitat i impotència de
tota criatura. Però alhora, ell és la Llum veritable,
la que en venir al món, il·lumina tots els homes.
I quin és el
nostre repte? Ser-ne un fidel reflex, com un mirall, acollir la seva llum i
reflectir-la, agraïts perquè Déu s'ha
decantat especialment en favor els pobres
amb la
senzillesa, la tendresa, la humilitat i la pobresa del portal de Betlem. I
nosaltres, com a mirall, reflectint la seva llum hauríem d'estar atents els
nous portals de Betlem del nostre temps, esforçant-nos a oferir-los estada i
ajut, en la mesura de les nostres possibilitats.
Així doncs, la
Paraula de Déu en aquest Nadal, ens recorda que el Fill de Déu ha vingut
a nosaltres, un Déu amb nosaltres i per a nosaltres. Déu ha pres un rostre
humà, fent-se visible, concret, assequible. Però a més a més ho ha fet com a
pobre i vençut als ulls del món per a
que poguéssim entreveure el poder de Déu en la seva elecció de la pobresa i la
perifèria, perquè Ell vol ser buscat, reconegut i acollit com un pobre i sofrent, perquè no només s'ha fet home,
sinó que s'ha quedat entre els homes.
Benvolguts/des, demanem-li al Senyor que sapiguem agrair i correspondre
al do del seu Nadal, i plens de la seva llum, la reflectim en favor dels nostres germans,
especialment dels més necessitats. Sant Nadal per a tothom.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimecres, de desembre 21, 2022
DIUMENGE IV D'ADVENT
- Entrem a l’advent fort.
Si fins ara hem estat recordant les vingudes de Jesús,
des d’ahir la litúrgia està enfocada a la vinguda històrica del Nadal. El
primer diumenge contemplàvem la vinguda gloriosa de Jesús a la fi dels temps.
El segon i el tercer diumenges Joan Baptista ens urgia a fer el mateix que va
fer ell: preparar lla vinguda de Jesús. Avui l’evangeli d’avui ens presenta
l’anunciació a Josep i la seva missió.
- La missió de Josep.
L'evangeli d'avui, doncs; ens presenta la missió de Josep
en la vinguda de Jesús al món. Podem parlar pròpiament d'una anunciació a
Josep. Déu proposa i Josep accepta. La delicadesa de Déu i el seu respecte a la
llibertat dels humans fan que, així com segons Lluc ha volgut comptar amb
l'anuència de Maria, també vulgui comptar amb l'anuència de Josep. Déu li
revela tot el seu pla i li demana el gran servei d'adoptar Jesús i ell accedeix
immediatament, com Maria.
- Josep l’home just.
La traducció que hem escoltat diu que era un home “bo”,
l’original diu que era “dikaios”, just. Just segons el concepte que Mateu té
justícia, és a dir la justícia que assumeix la llei i la supera
misericordiosament. No vol causar cap mal ni a Maria o, potser, no es veu amb
cor d’assumir la responsabilitat de “ser” el pare del Fill de Déu.
El Fill de Déu s’encarna en Maria i entronca en la
descendència de David per Josep, el qual en assumir la paternitat de Jesús
davant del món, donant-li el nom, col·loca Jesús en la línia legítima de la
descendència de David.
- Josep i Maria són models de
creient.
Tots dos, acollint Jesús sense reserves, ens ensenyen com
nosaltres hem d'acollir Jesús i presentar-lo al món com a fill de Déu i com a germà
nostre. Josep i Maria porten i presenten Jesús al món en la seva vinguda
històrica i temporal.
- El testimoni.
Aquesta presència en la història no hagués tingut cap
utilitat sense el testimoni esforçat dels apòstols de Jesús i de nosaltres. Ser
cristià exigeix la implicació en la tasca de presentar el missatge de Jesús al
món.
- Campanya de Nadal de
Càritas.
Càritas és una de les maneres més eloqüents de viure el
missatge cristià. Avui se’ns demana la col·laboració econòmica, espiritual i
personal perquè siguin possibles els programes de promoció de les persones que
duem a terme. No podem prescindir de la pregària ni tancar-nos a la sagristia
ni que la nostra aportació econòmica sigui morfina per a la consciència.
Només tenim dret a dir-nos Bon Nadal! des del compromís solidari per la justícia i la promoció de les persones. Que Nadal no sigui una festa de cotó fluix.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
dilluns, de desembre 19, 2022
dilluns, de desembre 12, 2022
MISSA DEL III DIUMENGE D’ADVENT 10-11/12/2022
Benvolguda família de
famílies, germans/nes:
Aquest diumenge la Paraula
de Déu ens encomana alegria i goig, perquè s’apropa el naixement de Jesús, el
Fill de Déu, el Messies, el salvador del món, tal i com havien anunciat els
profetes. Per això, aquest tercer
diumenge d’Advent, l’anomenem tradicionalment “gaudete”,“alegreu-vos”,perquè el Senyor és a prop.
El profeta Isaïes, adreçant-se al poble
d’Israel, que retorna de l’exili, i també a nosaltres, vol que siguem conscients
que Déu no ens abandona mai, que si hi confiem, transformarà el nostre
patiment i desencís, en goig i alegria,
com la terra eixuta i el desert estan de
festa, d’alegria l’estepa floreix. Davant la primera vinguda de qui és el
nostre salvador ens cal recuperar l’ànim, la fermesa i la valentia, perquè és
Déu mateix qui ens ve a salvar. I
quins signes ho demostren? es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran;
llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
Joan Baptista, figura important del
temps d’Advent, que va saltar de goig al ventre de la seva mare Elisabet que es
va trobar amb Maria embarassada, i també va tenir el goig de batejar Jesús en el Jordà, avui el veiem a
la presó, on experimenta la foscor al cor, el dubte. Ell que havia dit “Cal
que Ell, Jesús, creixi i que jo minvi” , en fa
experiència, empresonat, minvat de tot, necessita saber que la seva esperança
no ha estat en va, i per això li envia uns deixebles a preguntar-li a Jesús: *¿Sou
vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? La seva resposta és clara:
Aneu a anunciar Joan el que
veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els
invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts
ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova. És a dir, en
les seves obres s’acompleixen les promeses dels profetes. Sí, la manera de
ser i de fer de Jesús és la millor resposta als nostres dubtes i el fonament de
la nostra esperança: El Senyor es fa present i fa renéixer la VIDA allà on tot semblava mig mort i sense futur. Així, vivim la tensió entre la persona de Jesús i la seva
manera de viure, d’estimar, de morir i ressuscitar. Ens diu, que serem feliços
si confiem plenament en ell i no en quedem decebuts. Jesús, doncs, és el camí,
un camí d’amor, de perdó, de pobresa, de llibertat i de confiança plena en Déu,
que podem seguir si ens convertim de cor.
Un camí que passa per la creu, signe del seu amor més gran, a través del
qual ens salva; i per la resurrecció, vencent la mort, el pecat i el mal.
Sant Jaume ens diu que hem de ser
pacients i constants en la fe, en l’esperança: com el pagès espera els fruits preciosos de la terra... La paciència i la constància,
dues virtuts cristianes que, unides a la pregària confiada, ens ajudaran a viure l'advent reforçant l’esperança,
l’espera de Jesús el Fill de Déu, que neix entre nosaltres per salvar-nos, ple
d’amor, de pau i d’alegria.
Benvolguts gns/nes,
demanem al Senyor que sapiguem compartir joiosament aquesta Bona Notícia, que
ens esforcem per ser com Joan Baptista, precursors, disposats a aplanar el camí de Crist per a que arribi a tots els
cors, amb paraules i fets, sumant-nos sense por a aquelles iniciatives
solidàries que se'ns proposin, especialment la Campanya de Càritas de la
setmana vinent, amb el lema “NOMÉS L’AMOR HO IL·LUMINA TOT”, sense descuidar els petits o grans gestos
d'amor i misericòrdia de cada dia amb els qui tenim més a prop. Que aquesta eucaristia
ens hi ajudi.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de desembre 05, 2022
Diumenge II d’Advent (A) – 04/12/2022
En l’inici de l’Advent, mai contemplem el
misteri de Nadal, sinó que tenim els ulls fixos en el Senyor que ha de venir al
final de la història. I per això, la litúrgia ens posa preferentment els textos
del profeta Isaïes amb una doble lectura: veure com aquests s’han acomplert en
Jesús i alhora, tenir present que no s’han complert del tot i que esperem un
compliment total al final de tot.
Les imatges precioses d’aquests dies són
imatges de pau, la pau messiànica, que amb tot el simbolisme que li posa el
profeta Isaïes és molt fàcil d’imaginar-nos-la. No només això, sinó que el salm
avui també se’n fa ressò: «Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i
anys abundi la pau» Ah! Però això passa per una cosa: per fer justícia, per
obrar el bé. En el fons ens està dient que els estrangers que vindran a
consultar el rebrot de Jesè, —que és Crist— ho faran impulsats per la bellesa
d’aquest bé que difon el seu aroma arreu on passa.
El perfum dels fruits del bé atrau, perquè on
hi ha bé hi ha bellesa i la bellesa traspassa totalment l’ànima i la fa moure’s
a assumir per la seva vida allò que ha contemplat. I la nostra vocació és
produir fruits de bé, perquè aquest Regne del qual Jesús n’és el rei, el
Messies, es fonamenta sobre l’amor que no és més que buscar el bé de l’altre,
fer el bé a l’altre.
Per això aquesta necessitat de donar fruit, i
que l’arbre que no dona fruit és llançat al foc. Hi ha una urgència perquè
donem fruits. D’aquí la necessitat de conversió que predica Joan Baptista… En
definitiva, estem donant voltes sobre una realitat molt important: amb el
nostre bé, accelerem la vinguda definitiva del Messies i del seu Regne, acostem
el final de la història. I això no ens ha de fer por, perquè el sentit de la
història des de la resurrecció del Senyor és apuntar cap al compliment
definitiu.
El compliment definitiu de la història serà en
Déu. No cal intentar construir paradisos a la terra, al marge de Déu. El cel
nou i la terra nova que ens parlen l’apocalipsi, on no hi ha mal, ni dolor, ni
pena, és viure en Déu mateix.
Així, a nosaltres què ens toca? Donar fruit,
fruits de bé, fruits d’amor. Perquè estem caminant cap a la llum del Senyor.
Recordeu la setmana passada? «Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del
Senyor». És la nostra meta, i per tant, el camí ha de ser el camí que hi porta:
el camí del bé, de la justícia. Però és un camí encarnat, aterrat, que toca de
peus a terra.
Sí, hem de fer el bé, hem de promoure la
justícia. Però no en general, sinó en cada situació concreta. Cada dia, quan em
llevo, no tinc altre missió que estimar, fer el bé. I pensar, buscar a veure
estimarem. Als fills, als pares, als veïns, als companys de feina, a tothom…
especialment qui més ens costa. Jesucrist s’ha encarnat, ha assumit una
concreció aquí a la terra: jo no puc viure d’indeterminats, de coses no
aterrades. Concret, concret, concret. El bé és concret, l’amor requereix un
amant i un amat.
Però això no serà possible amb les pròpies
forces; d’aquí que avui se’ns parli del baptisme. Si jo no soc molt, és a dir,
em nego a mi mateix; si jo no soc humitejat per l’Esperit Sant en el baptisme i
no esdevinc pasta; si jo no soc passat pel foc de l’Esperit i esdevingut pa, no
podré ser posat sobre l’altar, no seré transformat en Crist. Si no soc
transformat en Crist, no donaré fruit, no sabré estimar, no podré fer res.
Aquesta és la clau de la conversió per donar
fruit. Moguts per l’amor que l’Esperit Sant encén en els nostres cors per fer
aquest camí, serem pa d’Eucaristia, tindrem una vida bella, que atraurà els
altres perquè obrin el bé i cada dia es pugui accelerar més i més la vinguda d’aquest
Regne i del Messies.
Joan Hernàndez, vicari.
dijous, de desembre 01, 2022
dimarts, de novembre 29, 2022
MISSA DEL I DIUMENGE D’ADVENT 26-27/11/2022
Benvolguda família de famílies,
germans i germanes:
Quan ens conviden a fer un viatge
o una ruta llarga neix dins nostre l' alegria, la il·lusió i
l'esperança en què puguem arribar al destí i superar les dificultats que se’ns
presentin i dediquem temps per a preparar-ho i preparar-nos. També vivim
aquestes sensacions quan esperem algú que és molt important per les nostres
vides, ens esforcem a tenir la nostra casa a punt per acollir-lo, endrecem,
netegem i preparem una habitació per
quan arribi.
Doncs aquest I diumenge
d’Advent se’ns convida a FER CAMÍ, al
fil d'un nou ANY LITÚRGIC, amb l’envagelista Mateu, per a celebrar l’amor salvador de Déu en
Jesucrist, i alhora se’ns invita a rebre el convidat més especial que mai
podríem esperar, Jesús, el Fill de Déu.
El profeta Isaïes, des de l’Antic Testament ens
diu: Veniu, pugem
a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes. Els seus camins i les seves rutes passen per
portar la pau i la salvació arreu, vèncer el mal amb un bé més gran.
La invitació del profeta és clara: veniu, caminem a la llum del Senyor. És el
moment de confrontar la nostra vida a la
llum del Senyor, i esmenar-nos en tot
allò que ens separa d’Ell i dels germans.
Per això, ens caldrà seguir el consell de Sant
Pau: Siguem conscients dels moments que
vivim... Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca i revestim-nos amb
l’armadura del combat a plena llum”. No ens podem
conformar amb l’anar fent, o en veure-les venir. Bo i reconeixent les nostres
limitacions i les nostres debilitats, el nostre pecat, hem d’esforçar-nos a
anar-los superant, deixant-nos guiar pel mateix Jesús. Per tant, aprofitem
aquest temps d’advent, d’esperança, per
a posar-nos mans a l’obra: Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.
“COM MARIA, AIXECA’T”. És el lema
que hem escollit per aquest any per la pastoral de jove. Se’ns urgeix doncs,
seguint l’exemple de Maria, estar ben desperts, vetllar per a acollir a qui és
el nostre salvador en el nostre cor i deixar-nos transformar, convertir per ell: *Estigueu a punt també vosaltres, que el
Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada". Potser hem estat molt atents a
les ofertes del Black Friday,
comparant preus, cercant la millor oferta… Tant de bo que tinguéssim el mateix
afany per descobrir les mentides que emmascaren
la nostra realitat personal, familiar i social, les nostres
incoherències. Des d’aquesta descoberta podriem clamar amb més convicció: Veniu Senyor Jesús!.
Tots nosaltres, ben amarats de la seva paraula,
hem d’estar apunt per a rebre’l en el germà necessitat, en la persona que cerca
sentit a la seva vida i no el troba, en els pobres, en els malalts, en els que
pateixen...Cap persona, ens hauria de passar desapercebuda, si deixem que el
nostre cor es mogui amb els batecs del Crist.
Benvolguts/des, aprofitem aquest
Temps d'Advent per a revisar com fem el
camí de la nostra vida, en les petites o grans coses de cada dia, amb
humilitat, amb esperança, amb paciència, amb perseverança, amb alegria,
disposats a convertir-nos i a compartir el que som i el que tenim amb els
altres per acollir junts a qui és la
llum per a la nostra ruta: Jesús, el
Senyor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)