dimarts, d’agost 30, 2022

DIUMENGE XXII DURANT L'ANY



Avui també, puntualment, Jesús ens explica dues paràboles que descomponen la forma de pensar i actuar dels fariseus, i també la nostra. Ja, perquè sovint ens passa que el coneixement teòric de Déu i del seu missatge es converteix per a nosaltres en un pedestal sobre el que pugem per sentir-nos millors i jutjar els altres, enganyant d’aquesta manera la nostra pròpia consciència. En canvi, l’ensenyament de Jesús va en direcció contraria: és sempre inclusiva i va instruint el cor del oient per fer si que es pugui obrir a una lògica totalment nova, que pot ser rebutjada per aquells que no volen renunciar a alimentar el seu propi ego, encara que ell sempre ens ha volgut conscienciar que tota la glòria o la recompensa s’ha de buscar en el Pare del cel. El valor no es mesura en el lloc que ocupem en relació amb els altres, sinó en el lloc que ocupem en el cor de Déu.

Aquell dissabte hi havia segurament molta gent important present en aquell àpat, ja que el amfitrió és un del fariseus més destacats. Escollir els primers llocs, com ens explica Jesús, és una costum tan antiga com el món. Ja només això hauria de fer-nos entendre en l’ensenyament del Mestre una clara oportunitat de renovació autèntica; no obstant, un cor envellit per l’ambició i l’enveja no entendrà mai la bretxa que Jesús vol obrir al mig de tanta duresa. La invitació a escollir l’últim lloc no és una astúcia per estalviar-se ser degradat a un lloc més allunyat del centre de poder, sinó es la oportunitat imperdible de apropar-se al sentit de la missió del Fill de Déu, que vingué per servir i per això no demana res per a si mateix i tot ho fa pel bé dels seus germans.

Es per això que ens hauriem de preguntar a nosaltres mateixos: serveixo a Déu o em serveixo de Déu? La resposta ha de ser clara, perquè sabem que Déu sempre ens ha servit: ho va fer donant-nos el seu propi fill, i ho segueix fent encara que no ens ho mereixem. Efectivament, Ell s’inclina envers nosaltres perquè no ens ho mereixem i no ens podríem salvar amb les nostres escasses forces. Es una qüestió de fe: ens ho creiem o no ens ho creiem, hem de decidir si ens alimentem a nostres mateixos o volem alimentar els nostres germans.

I aquí ja entrem a la segona paràbola, en la que ens exhorta a oferir un banquet que sigui un altre acte de valor revolucionari: convidar aquells que no poden tornar-nos la invitació, que no ens poden correspondre. Jesús ens vol oferir una nova perspectiva, que comença amb el sospir del malat o del pobre i acaba amb el seu mateix sospir a la Creu, on la aflicció de la humanitat omple el pit de Crucificat, i des d’aquí en surt l’alè novell de l’Esperit que ho transforma tot. És com si Jesús ens indiques una nova jerarquia, revelant-nos que els estimats de Déu son els pobres, els invàlids, els coixos i els cecs, totes aquelles persones que no ens poden afavorir, que no poden correspondre a la nostra invitació. Aquells que no tenen perspectiva de futur, als ulls del món. I nosaltres, com a deixebles del Crist, tenim la tasca de donar esperança a aquells que se senten apartats del món. Per això entenem que la dedicació als més febles, als més petits, és l’autèntic fonament per la construcció del futur de la humanitat.

Si decidim dedicar la nostra existència a compartir lliurement els dons que hem rebut, obtindrem una vida plena, com ens diu Jesús. Per això, aquells que rebutgen la generositat també rebutgen la felicitat en aquesta terra i, després, en la vida eterna.

Paolo Petrolillo, diaca permanent.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 28/03/2022

 

dimarts, d’agost 23, 2022

DIUMENGE XXI DURANT L'ANY


  1. L’accés a la salvació passa per una porta estreta, en dos sentits.

Primer perquè en el Regne del Cel tot és petit, sense pretensions (un gra de mostassa, un polsim de llevat); tot lliga amb les benaurances. Les portes amples són les del temple o les dels palaus i difícilment poden portar a la salvació.

En segon lloc perquè l’opció pel Regne perquè exigeix la renúncia a la concepció utilitarista, materialista o bancària de la vida. La porta estreta comporta l’opció de l'entrega generosa als altres, en el servei fraternal des de la humilitat; comporta l'acceptació de les contrarietats de la vida, posant la confiança en Déu en tota ocasió, i assumint el dolor com una participació en el dolor redemptor de Jesús. No es tracta de buscar el dolor i les dificultats per ells mateixos, d'una manera masoquista, es tracta d'encarar-s'hi amb la confiança que tot dolor, tot mal, àdhuc la mateixa mort han estat vençuts per Jesucrist.

  1. La salvació és universal,

Una oferta oberta a tothom, perquè tothom és fill de Déu. Si algú es pensa que tal religió o tal ètnia o tal poble tenen l’exclusiva de la salvació va ben errat. Tant Isaïes com Jesús insisteixen que en el banquet escatològic hi haurà gent d’arreu i potser els que es pensen elegits en quedaran fora. Els exclusivismes i els tancaments religiosos o polítics de qualsevol signe sempre comporten violència i odi: palestins i jueus, catòlics i protestants, etc. Quants crims en nom de Déu! Per tant és deure urgent ajudar els germans en la consolidació de l’opció cristiana i esforçar-se en el diàleg intercultural i interreligiós sense renunciar a res.

  1. Acollir la salvació és urgent,

No fos cas que fem salat. Atenció, però, la salvació no és només el cel; és també i en primer lloc la vida a la terra. Només la persona que estima i serveix es pot sentir feliç i viure amb sentit. “Fa més felñiç donar que rebre” (Ac 20,35)

4.      Epíleg.

Donem gràcies a Déu perquè ens ofereix la possibilitat real de compartir el Regne i demanem-li gràcia per superar les dificultats, sobretot les que posem nosaltres mateixos, que ens priven de passar per la porta estreta.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

FULL DOMINICAL 21-08-2022

 

dimarts, d’agost 16, 2022

MISSA DEL XX DIUMENGE DURANT L’ANY.13-14/08/2022


Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans/nes:

Jesús sempre parla sense embuts, i avui és un d'aquells dies en que les seves paraules ens colpeixen i ens sorprenen: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria veure-la cremar!        A què ve aquesta duresa i agressivitat? Jesús té pressa per executar una sentència? O més aviat, ens fa pensar amb la Pentecosta, moment en què l'Esperit adoptarà la forma de flama i de foc, de manera que "calar foc a la terra" expressa el desig i la missió de Jesús, que l'Esperit penetri en el cor de la terra?. Ho diu tot fent camí cap a Jerusalem, lloc on acomplirà la seva missió, on "he de passar la prova d'un baptisme", baptisme que aquí suposa passar per la passió i la mort en creu, i per això expressa clarament quins són els seus sentiments: Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada.

Sí, aquest és el testimoni creient fonamental de Jesús, que com el del profeta Jeremies, per ser fidels a Déu, provoquen la divisió  entre els que ja els hi està bé com van les coses, malgrat que provoquin guerres i conflictes: els poderosos;  i els qui anhelen un món millor, més just i solidari, pacífic, proper al Regne de Déu: els senzills i els humils. I com massa sovint passa, els primers, gràcies al poder de la força i els diners, amb violència i crueltat, desfoguen la seva ràbia contra qui pretén qualsevol canvia les coses. A Jeremies pretenen deixar-lo morir dins una cisterna, perquè amb les seves paraules desanima als guerrers; i a Jesús el condemnen a morir a la creu, perquè és el Fill de Déu, el salvador que ve a alliberar-nos de la mort i del pecat.

Déu no els abandona ni ens abandona mai, així ho

expressa el salmista ple de confiança: "Senyor, no tardeu a defensar-me". M'ha tret fora del fang, del llot on em moria., ha posat els meus peus sobre la roca, i m'hi sento segur. Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu, Déu meu no trigueu més.

I efectivament, Jesús un cop mort i sepultat, ressuscita i ens dóna la força del seu Esperit Sant i el do de la fe. Són ben oportunes les paraules de la carta els hebreus: Germans, envoltat d'un núvol tant gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga, i sense cansar-nos llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada”.

 I com ho podem fer?: Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu  a terme. Per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar.

Efectivament, Jesús no s'oblida de la felicitat, ni del desig de vida que Déu ha posat en el cor de les persones. Però no redueix la promesa de Déu a uns moments concrets, ni proposa camins de drecera que ens despistin. El camí passa per aquest món nostre, afrontant-ne les fragilitats, els sofriments i les contradiccions,  perquè també és un camí de creu.

Ara bé, aquest camí no el fem sols, com a franctiradors, perquè Jesús el fa amb nosaltres, ajudant-nos a portar  la mateixa creu. Com ens diu Sant Pau:  En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

Benvolguts/des: No caiguem en la temptació de veure en Jesús, una assegurança per a que les coses ens vagin més bé, i quedem exempts de dificultats o contratemps; sinó que reconeguem que la seva misericòrdia es manifesta trobant-nos amb aquell amor de Déu que  té sempre a Jesús a la creu, no com a signe de l'abandó del Pare, sinó com signe del seu amor més gran i font de nova vida. Que aquesta Eucaristia, celebrada amb la comunitat cristiana, família de famílies, i companya de camí,  la pregària i un cor ben obert al Senyor i a la força de l’Esperit Sant , ens hi ajudin!!!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 14-08-2022

 

dissabte, d’agost 13, 2022

Diumenge XIX Temps de durant l’any (C) – 07/08/2022


«On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.» On tinc posat el meu cor? És una gran pregunta, si no de les més importants a preguntar-nos. Crist avui ens torna a posar al davant quin és la relació que tenim amb els béns materials.

Tinc el cor en els béns materials? Estic més preocupat per les riqueses que per les persones? I aquí deixeu-me fer un incís: riqueses, no vol dir només diners i béns materials. Riqueses també vol dir, tot allò que les relacions personals em poden aportar. Per tant, formulem de nou la pregunta: on tinc el cor? En allò que m’ofereixen de bo les persones o en les persones en sí?

Tota la dinàmica d’aquest evangeli d’avui transcorre sota el terreny de l’amor, però l’amor veritable. La caritat, que és l’amor de Déu «agapé», en grec, és l’amor sobre el qual ens parla gairebé tota l’Escriptura. És l’amor que està atent a que l’altre se senti bé, no tant al propi benefici d’una relació, sinó a mirar sempre primer el bé de l’altre. És evident que tants cops el nostre amor és condicional, perquè no arriba a la talla, perquè sense Déu, no podem estimar com cal. Em relaciono amb una persona fins que m’aporta alguna cosa. Si estimo així, estic dient que el que més valoro és en benefici que en trec d’una persona, no pas la persona en sí.

Per això, seguit de la pregunta d’on tens el teu cor, el Senyor avui et convida a vetllar. Sí, vigilar, fer guàrdia. De fet, el context en què parla de mitjanit o matinada, l’hem de posar en el segon o tercer torn de guàrdia dels campaments militars. Què ens vol dir? Que no s’hi val vigilar només una estona, només el torn de guàrdia que et toca a tu. Vigilar en tot moment.

Però… vigilar què i qui? Vigilar, vetllar per la relació amb els altres, qualsevol ocasió de fer el bé, de donar-nos als altres, de mostrar-los així el nostre amor. I això, evidentment, entenem que no té horaris, com tenen els negocis. En tot moment! És com els israelites que van vetllar tota la nit, com hem escoltat en la primera lectura, vetllant el pas del Senyor. El cos cenyit i els llums encesos, ens recorda precisament a la primera Pasqua a Egipte, quan Déu va alliberar els israelites. Per tant, esperar el pas del Senyor per la nostra vida és estar atent a qualsevol ocasió per fer el bé, per estimar els altres. És a dir, reconec Déu present en la meva vida, en qualsevol ocasió d’estimar els altres, perquè és la doble cara del mateix precepte, el més important: estima Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces… i els altres, com a tu mateix.

Ja veieu que tot ens condueix a l’amor en aquestes lectures d’avui. I la carta als hebreus no n’és l’excepció. La fe en Déu es basa en la confiança en Ell més que no pas creure la seva existència o creure tot allò que ens ensenya. És a dir, es mou més en l’àmbit de l’amor que de la racionalitat; més del cor que del cap. Gràcies a la fe, és a dir, a la confiança amorosa, es genera vida, un llinatge. És a dir, sempre l’amor dona fruit. Per això, els llums encesos, també són signe de l’Esperit Sant, d’aquest amor que crema en els nostres cors.

Si tornem a la pregunta inicial, veurem com, si jo tinc el cor posat en els béns, més que no pas en les relacions, en usar les persones com un mitjà i no com un fi en elles mateixes, seré estèril. La meva vida no donarà res de fruit. Perquè m’hauré allunyat de la font de la vida que és Déu. En canvi, si jo tinc el cor posat en els altres i en Déu, vigilant en tot moment quan puc fer el bé quan puc  estimar de veritat, seré fecund, donaré un fruit que durarà, que generarà un llinatge, de bé, podríem dir.

On tinc el cor? On vull tenir-lo? Demanem a Déu que ens posi el cor en els béns que perduren i no en les coses de la terra.

El Senyor ens serveix en l’Eucaristia. Hem vetllat i ha vingut, a una hora que aquest cop sí que sabem. Para taula davant nostre, ens serveix l’aliment del seu Cos.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.


FULL DOMINICAL 07-08-2022

 

dimecres, d’agost 10, 2022

PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA

Dia 10: Adéu Jordània i viatge 
Per acabar hem fet turisme.Hem visitat la ciutat excavada i reconstruida de Jerash. Va ser enderrocada totalment dues vegades per dos terratrèmols. La ciutat grega primer i la romana després. Actualment s'estan recuperant les restes trobades i tornant a construir amb els materials recuperats.
Després hem anat a Amman a l'església de Sta. Maria de Natzaret on hi hem celebrat l'última missa del viatge. Ha estat emotiu trobar-hi la imatge de la Moreneta.

A la tarda hem fet la visita de la ciutat d'Amman de 6.000.000 d'habitants. Impressionant.

dimarts, d’agost 09, 2022

PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA

Dia 9: Sagrament de la Unició

Dia menys cansat que els altres.

Al matí hem pujat a Mont Nebo. Diu la tradició que és des d'on Moisès va veure la Terra Promesa i que Déu no el va deixar entrar.

Avui la missa ha estat amb la lectura del dia. Després de l'homilia en Jordi Fabregas ha impartit el Sagrament de l'Unció a les persones que ho han desitjat. Ha estat, una altra vegada, un moment molt emotiu.

 .

A la tarda hem anat al St. Stephen's Complex   on hi ha el mosaic més gran trobat a aquesta zona. És impressionant.

dilluns, d’agost 08, 2022

PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA


Dia 8: Mont Tabor i Jordània 

Avui hem viatjat i canviat de país.

Al matí la missa al Mont Tabor on va tenir lloc la Tansfiguració de Jesús. L'evangeli ha estat aquest mateix. L'homilia del mossèn ha estat fantàstica un altre dia. El tema central era que els cristians no ens hem d'apalancar, com volien fer els deixebles. Ha esmentat la reflexió del papa Francesc als bisbes, dient-los que han de ser amb les seves comunitats.

Moltes gràcies, Jordi.


A les 7 de la tarda hem arribat a l'hotel d'Amman a Jordània. Hem tingut algun etrebanc a la frontera però tot bé ja!!!
Demà continuarem la nostra ruta de visites.

diumenge, d’agost 07, 2022

PELEGRINACIÓ A TERRA SANTA

Dia 7: Galilea 

La baixa Galilea és el lloc on Jesús va desenvolupar la seva tasca missionera. Hem recorregut els llocs més importants en els quals va sentar les bases del cristianisme.

Primer el Sermó de la Muntanya. Hem pujat al lloc on se sap que hi predicava. Avui missa de campanya a l'aire lliure molt propera i viscuda. La lectura de l'Evangeli ha estat les benaurances, com ho feia Jesús amb els deixebles, s'asseien allà, conversaven i compartien el pa i el vi.

Durant tot el dia ens hem anat aturant a llocs que se sap que hi va ser Jesús i hi va predicar. Hi hem anat llegint els evangelis que estan relacionats en cada espai.

El més important és Cafarnaum, el poble de Pere. Jesús hi va viure i ensenyar a la sinagoga. Hem visitat la casa de la sogra de Pere, la sinagoga i la platja del mar de Galilea on va captar els deixebles.

Hem anat també al poble de Maria Magdalena i a casa seva hi hem llegit l'evangeli de quan Maria troba el sepulcre buit.

El final del dia ha estat el passeig amb barca pel llac de Galilea, l'evangeli ha estat quan Jesús camina sobre l'aigua, per acabar s'ha fet un torn de pregàries 

lliures espontànies molt bonic.

dissabte, d’agost 06, 2022

PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA


Dia 6: Canà i Natzaret 

Seguint els passos de Jesús aquest matí hem anat a Canà on els matrimonis han pogut renovar les promeses que van fer en el seu dia. Hem vistat la zona on hi ha la tina de pedra que podia ser la que contenia l'aigua que Jesús va convertir en vi.

Al llarg del dia hem anat visitant diversos indrets de la vida de Jesús, Maria i Josep.

El Mont del Precipici on hi hem llegit l'evangeli de Lc 4, 16-30 que sembla que és el lloc des d'on volien llençar Jesús després de les seves paraules al temple.

La Font de Maria, on suposadament hi anava a buscar aigua.

Els temples de l'Anunciació, l'ortodox al migdia i el Catòlic després de dinar que és on  hem fet la missa de la festa de Maria.

Finalment hem pogut visitar les grutes on sembla que hi podia haver la fusteria de Josep.

divendres, d’agost 05, 2022

PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA

Dia 5: Renovació del Sagrament del Baptisme al Jordà 

El plat fort d'avui ha estat la renovació del Sagrament del Baptisme al riu Jordà al lloc on sembla que hi batejava Joan baptista i on es creu que hi va ser batejat Jesús. S'ha po GTgut fer tal com ha preferit cadascú, uns rebent l'aigua i la benedicció al cap, d'altres a les mans i molts per immersió.


Hem passat anant cap al Jordà per Betània on hi hem visitat la tomba de Llàtzer i hem pregat amb la lectura de la seva resurecció de l'Evangeli de Joan.

Hem dinat a Qmran on hi he visitat les coves on es van trobar els pergamins.

Jericó ha estat el darrer lloc d'avui. He pogut veure l'arbre on es va enfilar Zaqueu.

A les 6 de la tarda hem arribat a Natzaret on hi estarem els propers dies.