S'han posat a la venda els calendaris commemoratius del 90è aniversari de la creació de la Parròquia, estan il·lustrats amb les imatges dels espais més emblamàtics de nostra església. Es poden adquirir al preu de 5e. a l'acabar les misses o al despatx parroquial.
Si a la Missa del Gall i
el dia de Nadal contemplàvem agraïts el naixement de Jesús, el Fill unigènit de
Déu, fent-se un dels nostres, avui ens
fixem en que Déu ha volgut
encarnar-se en el si d’una família concreta.
A la primera lectura, del llibre de Jesús
fill de Sira se’ns diu que les bones
relacions entre els membres de la família són un camí segur per a estimar Déu. Honorar els
pares implica també honorar a Déu, igualment respectar-los i obeir-los; i fer
el contrari, no compadir-se d’ells i abandonar-los en el moment de la prova comporta rebutjar el
Senyor.
Però és en la carta de Sant Pau als
cristians de Colosses on podem copsar quines són les virtuts que se’ns convida a viure d’una manera especial en el si de la
família: la misericòrdia/compassió, la bondat, la humilitat, la serenor, la
paciència, el diàleg, la comprensió i el perdó. Però en destaca una per sobre
de totes: l’amor, la caritat, que tot ho lliga i perfecciona. Són valors
universals, d’ahir, d’avui i de sempre, que malauradament, es van perdent.
Enmig dels canvis i de les dificultats que experimenten les famílies, hem
d’afirmar que la família no fracassarà si tots els seus membres s’esforcen a
estimar amb totes les forces. El model
on podem emmirallar-nos és la Sagrada Família de Natzaret. Jesús mateix, la Paraula de Déu encarnada vol
fer estada dins nostre i fonamentar el nostre
creixement humà i cristià, personal i familiar, que ens porti a ser agraïts i a
corregir-nos fraternalment, cercant el bé de l’altre, no humiliar-lo ni anul·lar-lo
com a persona. Sant Lluc és
l’únic evangelista que ens presenta un episodi de la vida de família de Jesús
que tanca la seva infància i que és preludi de la seva vida adulta. Jesús a
l’edat de dotze anys, en un dels viatges anuals a Jerusalem per la Pasqua, s’hi
queda en comptes de tornar a Natzaret, desconcertant Maria i Josep. Però
després romandrà obedient als seus pares com ho faria qualsevol altre fill. Amb
aquest fet, Jesús afirma conèixer bé la seva missió i anuncia la futura
separació dels seus pares: la seva emancipació. Quan la seva mare li diu : “El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia?,
Jesús respon: “per què em busqueu? No sabíeu que
només podia ser a casa del meu Pare?. Maria li parla de
Josep, el pare adoptiu, Jesús li parla de Déu. Jesús manifesta la transcendència de la seva vocació, però encara no ha
arribat el moment de marxar. Déu Pare, vol que visqui un temps llarg en el si
de la llar de Natzaret, perquè creixi en
obediència i enteniment. Un temps ocult, però fonamental en la vida de Jesús. L’obediència dels fills als pares és un deure i esdevé un
factor de la seva maduració i creixement personal i espiritual, però bo i
reconeixent la paternitat primera de Déu i la vocació que cada persona rep
d’Ell.
Benvolguts germans/nes, preguem
per totes les famílies, especialment per les que passen per dificultats derivades
de la malaltia (Covid...), les desavinences, els trencaments, la manca de treball o de recursos
per a poder arribar a final de mes (habitatge, lloguer, llum...) Demanem la protecció de la Sagrada Família
(Jesús, Maria i Josep), per a que no els
manqui l’ajut i el suport que necessiten; que en el si de les famílies de sang
i en la gran família dels fills de Déu, l’Església. cadascú descobreixi la seva missió, trobi així el sentit de la seva vida, i tots plegats contribuïm a fer un món millor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector
Un any més, la Missa del Gall ha estat gairebé Missa del Pollet, seguint les mesures de seguretat del Covid19.
Ha estat oficiada pel nostre estrenat vicari, Joan Hernàndez, i animada amb els cants de la coral de la parròquia, que dirigeix l'Àngels Garcia-Cascon. El nostre organista, en Josep Casanovas, ha realitzat dues fantàstiques interpretacions, el 1r Temps de la Pastoral de Bach, a l'ofertori i en la postcomunió, el 3r. Temps. També hem gaudit de l'acompanyament amb la guitarra acústica de l'Esteve Domingo. Moltes gràcies a tots!
A l'acabar, hem cantat nadales tot adorant l'Infant, Recent Nascut!
Tot seguit en teniu algunes fotografies.
Avui és la nit en què brilla una llum, una gran
llum, perquè la humanitat restava a les tenebres, al país tenebrós. Aquesta
llum esclatant ha desfet la tenebra de la nit de la humanitat: la nit del
sense-sentit, de la impotència de veure que el mal sempre venç, la desesperança
que la mort té l’última paraula.
Aquest infant, nascut volgudament en un lloc
humil, en un lloc on res és important, només aquella nova vida, és Emmanuel,
Déu-amb-nosaltres. Aquest amor s’ha manifestat amb l’assumpció per part de Déu
de la naturalesa humana. Jesucrist és la plenitud de la revelació de Déu. La
seva humanitat esdevé lloc de trobada entre Déu i els homes, la seva carn és la
porta que uneix les dues realitats, la comunió de vida i amor de Pare, Fill i
Esperit Sant i aquell ésser creat a la seva imatge. El creador esdevé creatura,
la divinitat s’amaga darrera la humanitat; aquell que és inabastable, ara es fa
petit i indefens. El qui era ric, s’ha fet pobre per enriquir-nos amb la seva
pobresa.
Quin misteri tan gran, el de Nadal: com pot
contenir la humanitat a la divinitat? Per això, «canteu al Senyor, un càntic
nou», perquè Ell ve a fer-ho tot nou, a restaurar allò que havia de ser al
principi: «un poble ben seu, apassionat per fer el bé». Però el mal i el pecat
de l’home va truncar aquesta voluntat de Déu. Allà on Adam va caure i va
desobeir Déu enduent-se amb ell tota la humanitat a les tenebres, Jesús ve a
il·luminar amb la llum de la divinitat tota la humanitat.
Per això, si us fixeu en moltes de les icones
orientals sobre la Nativitat, Jesús surt en una menjadora que sembla més un
sarcòfag i si se li suma que l’infant Jesús està faixat de manera que sembla
gairebé una mòmia, podem veure quina és la missió d’aquest infant que neix, que
porta la insígnia de príncep a l’espatlla, la insígnia de la seva entrega fins
a una mort en Creu. Fins aquí arriba l’amor de Déu. I la seva vida serà
revelació de Déu, d’aquest Déu que encara era molt desconegut per als
israelites, i per tant, caminaves a les tenebres, sense saber que el Déu que
adoraven era una comunió de persones, sense saber que el pla d’aquest Déu era
fer-se un de nosaltres.
Ara bé, com és que al cap de més de dos mil
anys, el món sembla novament sumit en les tenebres? Quan ens en sortirem de la
crisi del Covid? Fins quan pujarà el preu de la llum i els aliments? Quantes
guerres més haurem de viure?
És que de mal, n’hi haurà fins al final dels
temps ―ja ens ho diu el llibre de l’Apocalipsi― però la llum de Crist, és a la
porta de cada cor, trucant; trucant, sí, a la porta del teu cor. Nit i dia com
un captaire en un portal del carrer esperant que li obris la porta. Volem un
canvi a la nostra vida, que tants cops sembla gris, tenebrosa? Obrim la porta
perquè entri. Però prenem-nos-ho seriosament, perquè en això ens hi va la vida.
Ens hi va una vida fosca, sense sentit, o una vida plena, una vida divina,
perquè compartirem la vida de Crist, com la sarment comparteix la saba que li
dona el cep.
Tindrem aquests dies moltes coses a fer, dinars, sopars, trobades, tot això amb mesura i responsabilitat, però no ens podem deixar engolir per la immediatesa i l’activitat. Busquem moments de pregària, moments per obrir el nostre cor al Senyor. Posem-nos davant el pessebre, meravellem-nos d’aquesta obra tan gran que fa el Senyor per nosaltres. Demanem amb força que puguem obrir la porta del nostre cor perquè entri Jesucrist, perquè ho faci tot nou, perquè puguem cantar el càntic nou, el càntic d’aquell que es meravella per tot allò que Déu fa a la seva vida.
Volem
que aquesta gran llum arribi a tothom? Que es compleixi en cadascú de nosaltres
les paraules de st. Pau: que faci de nosaltres «un poble ben seu, apassionat
per fer el bé». Un poble apassionat per fer el bé. I el bé, només el pot fer un
cor on hi habita el Senyor. Serem tan apassionats que deixarem entrar
definitivament Déu al nostre cor i que Ell ho faci, que ens tregui dels nostres
esquemes? Llum esclatant, Déu fet home, cor nou que canta el càntic nou… el món
necessita de tot això. Siguem nosaltres el cor del món, el qui bombeja la
bondat a tot el cos, humils com l’infant Jesús en una establia, però audaços, perquè
portem la vida de Crist a les venes, el foc de l’Esperit que ens empeny.
Joan Hernàndez, prevere.
El divendres 17 de desembre tots els grups de joves van fer una trobada de Nadal, en la que van compartir un divertit i dinàmic "Scape Room" en base a la Paraula de Déu, una pregària molt viscuda i participada per a preparar el nostre cor al naixement de Jesús; i una cloenda en la que hi va haver regals de l'amic invisible per a tothom.
L'endemà, dissabte 18 de desembre, a la tarda, uns quants d'aquest joves, majors d'edat, van fer un voluntariat amb els usuaris de la Fundació Avan (dedicada a l'atenció de les persones que tenen altres capacitats), organitzant un seguit d'activitats molt divertides i ben nadalenques, portant així l'alegria del Nadal, a través del servei, com Maria, a aquelles persones que més ho necessiten. Moltes felicitats!
Benvolguts germans i
germanes:
En aquest quart diumenge d’Advent, a les portes de Nadal, hem escoltat com el profeta Miquees anticipa el que succeirà a
la petita vila de Bet-léhem Efrata: en sortirà el hi ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans,
des dels temps eterns, es
presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom
del Senyor. I viuran en Pau. Ell serà la Pau”. S’està referint
al naixement de Jesús de Natzaret.
*A l’evangeli se’ns narra la visitació,
o millor dit les visitacions. D’una banda, de Maria a la seva cosina Elisabeth/
Isabel, de l’altra Jesús visita Joan. El Fill de
Déu ens visita. I es queda amb nosaltres.
Per això hem d’estar agraïts i contents i més quan veiem que Déu actua
meravellosament en la petitesa
d’aquelles dues dones, darrera la qual
podem veure-hi representats els pobres, els malalts, els empresonats...
en definitiva, les persones que compten poc als ulls de la societat.
Els seus embarassos no són iguals.
Elisabet ens és presentada com una dona d’edat avançada i estèril; Maria, per
la seva banda no coneix home. Però ambdues tenen el
cor obert de bat a bat a l’acció que Déu vol fer en elles. Maria corre de pressa cap a la casa de la seva
parenta Elisabeth/Isabel per compartir amb ella la bona notícia: les dues són
mares i d’una manera meravellosa: Déu ho ha volgut.
Elisabeth, amb la salutació : “ets beneïda...i és beneït el fruit de
les teves entranyes” reconeix Maria com a mare de Jesús el Senyor, i al
mateix temps que serà la seva primera deixebla, perquè és la primera a
escoltar-lo
i
guardar la seva Paraula en el seu cor.
Si ens fixem a l’evangeli, la comunió
del cor de les dues dones és tan gran que quan es troben, l’infant vibra
d’emoció en el si de la mare. És l’Esperit Sant qui ho fa possible. El mateix
Esperit Sant que hem rebut nosaltres i que també ens fa fills de Déu. Elisabeth expressa la seva fe amb una
pregària humil: “Qui sóc jo
perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me”. És tan humil com la del Centurió, que
diem nosaltres a l’Eucaristia, abans de combregar: “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva”.
Maria, la mare de Jesús i
la seva deixebla més fidel ens ensenya a viure l’Advent de Jesús i l’esperit
del primer Nadal.
Elisabet li diu “Feliç tu que has cregut”. La fe
fa feliç. Feliços els convidats a
la seva taula. Maria és feliç creient de tot cor i posant-se en camí obedient
al Pla de Déu. Per a ella, preparar el
camí de Jesús volia dir obrir el cor als altres, en aquest cas, a la seva parenta
Elisabeth que la necessitava i posar-se al seu servei.
Benvolguts germans i germanes: Feliços també nosaltres si reconeixem que amb el Nadal de Jesús, el fill de Maria, Déu se’ns acosta revestit amb la fragilitat de la nostra carn. Feliços nosaltres si aprenem a anar com Maria a l’encontre dels altres, sent portadors de la proximitat i de la presència amorosa i salvadora de Déu, en Jesucrist, sumant-nos per exemple amb les aportacions que puguem i la nostra pregària a la campanya d’aquest de Nadal de Càritas “Aquest Nadal cada portal és important”, conscients que l'Advent no serà camí cap a Nadal, si no és camí d’amor i de solidaritat amb els germans, especialment els més necessitats.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
El dissabte 18, a missa de les 20:15, totes les nenes i nens de la catequesi, han participat en una celebració del Nadal molt bonica i compartida.
