dilluns, d’agost 02, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY 31/7-1/8/2018

 

Benvolguts gns/nes:  Cada matí, quan obrim els ulls i ens disposem a encetar un nou dia, ¿què pensem? ¿Que ens ajuda a dir que val la pena viure?  Déu ho sap. Però segur que si no estem en pau amb nosaltres, amb les persones que ens envolten i amb Déu mateix, el nostre despertar serà més feixuc, i el pes de la consciència farà que ens costi  arrencar, fins que trobarem l'excusa o l'autojustificació  a mida per a afrontar una jornada més com si no passés res.

Si això és així  i ens adonem que cal fer alguna cosa per canviar-ho, donem-ne gràcies a Déu,  i posem en pràctica  les paraules que St.Pau adreça als cristians d'Efes:  no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida...Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa i santa de veritat.

Necessitem viure en pau i trobar un sentit a tot allò que fem. Sovint oblidem d'on venim i com la mà de Déu s'ha fet present en la nostra història personal i comunitària. Això no és nou, ja li va passar al poble escollit d'Israel. Déu l'alliberà de l'esclavatge d'Egipte de la mà de Moisès i Aharon. Els israelites veieren com els Egipcis perseguidors morien ofegats al Mar Roig mentre a ells se'ls obrien les aigües  i podien travessar-lo sense por. Però ja en el desert, de camí cap a la terra promesa, se n'oblidaren i començaren a murmurar. Prefereixen la seguretat d'un plat a taula, encara que hi perdin la dignitat, que la recerca esforçada i incerta de la llibertat, tot i que sigui avalada pel Senyor.  Tenen set i gana i aquesta situació, aleshores com ara, desanima.                 Potser per això, Déu accedeix  a donar-los el blat celestial, però en la mida justa de cada dia.  Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:"Manhu"... "Què és això? Moisès els digué: "Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment". Moisès ha intercedit per ells davant Déu i n'ha obtingut el Mannà del cel. I Déu no se'n desentén, malgrat que continuarà sent un poble desagraït i desmemoriat i la seva aliança culmina amb Jesús. Diumenge passat no vam poder escoltar el començament del capítol 6 de Sant Joan, perquè era Sant Jaume, en què Jesús alimentà a més de 5000 persones amb els cinc pans d'ordi i dos peixos que aquell noi li oferí, perquè els multipliqués i tothom en quedà saciat.  I quan aquest diumenge el van a buscar a Cafarnaüm, Jesús els ha de recordar que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. En qualsevol cas, podem concloure que com Jesús, pastoralment, no hem de descuidar mai la caritat material, donar pa i aigua al qui té fam i set, ni tampoc desatendre la seva fam i set més interiors. I Jesús, és qui  sacia ambdues, especialment en cada celebració de l'Eucaristia,  perquè ha donat la vida vencent la mort , ressuscitant, perquè nosaltres tinguem vida a desdir.   Ell mateix ens diu: Jo soc el pa que dona vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.

Benvolguts/des,aprofitem aquest temps d'estiu per a descansar, i també per a revisar la nostra vida: quin valor donem a l'Eucaristia? Jesús és per nosaltres  l' aliment que ens omple? Com responem a la seva crida a estimar-nos i a compartir el que som i el que tenim, per a fer present arreu el seu Regne d'amor, de pau i justícia, començant pel nostre entorn més immediat?. Que la força del seu Esperit Sant ens ajudi a fer-ho de la millor manera!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 01/08/21

 

dimarts, de juliol 27, 2021

MISSA DE LA SOLEMNITAT DE ST. JAUME, APÒSTOL 24- 25/07/2021

 

Benvolguts germans i germanes!   

En el dia de la seva solemnitat i seguint el fil de la Paraula de Déu, us convido a seguir el camí de l’apòstol Sant Jaume el camí personal i espiritual  a partir de la trobada amb Jesús.

1ª etapa) Jaume i el seu germà Joan que són pescadors són cridats per Jesús a seguir-lo mentre estan reparant les xarxes amb el seu pare Zebedeu. Immediatament ho deixen tot i el segueixen.  

2ªetapa) Jaume amb els altres apòstols i deixebles acompanya a Jesús per tot arreu, escolta els seus ensenyaments:   el sermó de la muntanya, les benaurances; i veu amb els seus propis ulls, com fa miracles, cura  malalts i reviu  morts. Però, encara no comprèn l’abast de la missió que li espera ni el sentit profund de les Paraules i de les accions de Jesús. La mare de Jaume i Joan, moguda pel seu amor maternal, demana a Jesús  ni més ni menys que els seus fills seguin a la seva dreta i a la seva esquerra en el seu Regne. És a dir, cerca per ells l’honor i la glòria humana. Jesús, en canvi, els vol fer partícips del seu calze, que no és altre que  “donar la vida”.

3ª etapa) Jesús, el messies, el mestre, el Senyor és apressat, jutjat i condemnat, morint a la Creu, com un vulgar lladre. I Jaume i els altres apòstols el deixen sol i fugen  covardament. Encara no ha arribat per a Jaume el moment de beure el mateix calze que Jesús.

4ª etapa) El tercer dia, Maria Magdalena comunica a Simó Pere i als altres apòstols que el sepulcre on havien posat Jesús mort, és buit, i que se li ha aparegut ressuscitat.                                                                                A Pere a Jaume i als altres apòstols també se’ls apareix Jesús ressuscitat , dient-los “la pau sigui amb vosaltres”. Quina alegria, han vist el Senyor, s’han complert les promeses.

5ª etapa) És el dia de Pentecosta, Jaume i els altres apòstols reben  l’Esperit Sant que els farà entendre del tot les Paraules de Jesús.   Els ha donat poder d’obrar miracles i prodigis entre el poble. Ja no els fa por donar testimoni de la resurrecció de Jesucrist. I quan són portats davant del sanedrí, Pere, Jaume i els altres apòstols els responen: “Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort  penjant-lo en un patíbul...i afegeixen nosaltres en som testimonis i n’és també testimoni l’Esperit Sant”.

6ª etapa)  Jaume, ple de l’Esperit Sant, és el primer a morir màrtir, a mans d’Herodes, bevent ara sí, el mateix calze de Jesús.  Jaume confirma amb la seva vida les paraules de Sant Pau. Va arribar a predicar a la península i el seu cos fou traslladat a Santiago de Compostela, lloc de peregrinació constant. És un màrtir, perquè dona testimoni de la seva fe entregant la seva vida.

Benvolguts germans i germanes, nosaltres, com a pelegrins, en camí per la vida, com a seguidors i apòstols de Crist en aquest segle XXI,¿estem disposats a donar testimoni del Crist en tot lloc i en tot moment? ¿li demanem al Senyor, de tot cor, que ens hi ajudi  o pensem que ja ens en sortirem sols?

Ser cristià, avui com en temps de Jesús, no és  còmode. Si ens en resultés, seria senyal que ens hem instal·lat en la mediocritat. Que Maria, la mare, i Sant Jaume, intercedeixin per nosaltres. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL SETMANAL

 

dilluns, de juliol 19, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XVI DURANT L’ANY 17-18/7/2021

Benvolguts/gns/gnes:  

Sempre hi ha una primera vegada en tot treball, tasca o missió en que, després d'un temps d'aprenentatge, amb algú que en sap i que vol compartir amb nosaltres els seus coneixements, se'ns diu: endavant, ara et  toca a tu!. I després arriba el moment de revisar-ho, de posar-ho en comú amb qui t'ha enviat.. I quin goig poder compartir amb ell totes les vivències. Doncs, això és el que fan els dotze apòstols, després que diumenge passat, Jesús, el Mestre, el Senyor els enviés a la missió, de dos en dos.                                              

Avui Jesús, el Bon Pastor, aplega entorn seu els 12 aprenents de Pastor per escoltar el que han fet i ensenyat. S'hi han empleat a fons, s'han buidat, i ara cal que tornin a omplir-se de Jesús i de la força del seu Esperit. Per això els convida a fer un recés: "Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i  reposeu una mica". .Han pogut comprovar que amb Jesús no els manca res, i que com diu el salmista, amb ell, poden descansar en prats deliciosos, que no han de tenir  por de res, perquè  el tenen  vora seu; la seva vara de pastor   els asserena i els conforta.

I nosaltres? En el nostre caminar necessitem pouar en Jesús, fer recés, omplir-nos d'Ell, per a poder seguir els seus camins i donar-ne testimoni? En som conscients?

N'hi ha molts que reclamen per si la condició de líders, de dirigents, de "Pastors". Cal que fem atenció a les paraules de Jeremies,  recriminant als governants del poble d'Israel haver pasturat malament el poble i d'haver-lo dispersat, provocant la caiguda de Jerusalem i la deportació dels jueus a Babilònia. Per això profetitza que Déu una vegada més haurà d'intervenir, reunint el poble dispers, substituint aquells mals pastors amb d'altres que retornaran la pau, i prometent la vinguda d'un rebrot legítim del llinatge de David que serà un rei excel·lent. Que farà regnar en el país la justícia i el bé.                                               És Jesús, el Bon Pastor, que donarà la seva vida per les ovelles, perquè les estima a totes personalment i no pas com una massa amorfa i ignorant. Amb la seva sang i el seu cos, amb la seva mort en la creu propiciarà la unió de tota la humanitat. Sant Pau ens diu que: Crist és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes i amb la força del seu Esperit Sant ens convida a seguir el seu camí i arribar al Pare. Amb Crist tornen la pau i la unitat, la llibertat i l'espontaneïtat de la fe per a tota la humanitat i desapareixen les discriminacions, les distàncies i les separacions. Amb ell neix l'home nou que ha de centrar la seva vida en Crist i la seva Creu.                              

Els apòstols necessitaven descansar, sols i en un lloc despoblat, i Crist també. Però quan desembarcà veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. Jesús, el Bon Pastor,  es compadeix d'aquella gentada que, perduda i desorientada, buscaven un pastor autèntic, que fes olor d’ovella, perquè els seus els havien fallat. I Jesús no els/ens falla, els/ens acull i els/ens instrueix.

Benvolguts gns./nes: que faria avui Jesús?,  què espera de nosaltres, apòstols dels segle XXI? També ens diria, veniu, escolteu la meva Paraula, alimenteu-vos en l'Eucaristia, reposeu, i plens de mi, oferiu als altres un testimoni sincer, engrescador i esperançat, de l'Evangeli,  compromesos en l'amor, la pau , la justícia social i el bé comú, concret i quotidià.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS 18/07/21


 

FULL DOMINICAL 18/07/2021

 

dimarts, de juliol 13, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XV DURANT L’ANY 10-11/07/2021





Benvolguts gns/nes:

Déu sempre té la iniciativa. Ell és qui ens elegeix, qui ens crida, qui ens envia. Ho ha fet fins i tot abans de crear el món.

Amós, a la primera lectura, quan Amasies, el sacerdot, el vol fer marxar, li respon amb tota sinceritat: *Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor, .. però el mateix Senyor m'ha pres de darrera els ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble". Ha rebut una crida i una missió, i això passa per davant fins i tot de la seva seguretat personal. Obeir Déu, que tant ens estima abans que obeir els homes. Perquè com canta el salmista, Déu és amor i bondat, ens estima i ens vol salvar, amb Ell i per Ell.

Aquesta crida que Déu fa al profeta, la renova plenament encarnant-se en Jesús, a través del qual vol el nostre bé i ens ha beneït, com hem escoltat en la carta de Sant Pau  als cristians d'Efes:

-ens elegí en ell  abans de crear el món

-per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist 

-en ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang.      

-les nostres culpes han estat perdonades.   

-Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim

-ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

Davant aquesta generositat nosaltres no podem fer altra cosa que beneir-lo, donar-li gràcies i correspondre a la seva confiança, acollint la seva crida i sentint-nos també nosaltres enviats a continuar la seva missió, a ser llevat dins la massa. Hem escoltat l'anunci de la veritat, de la bona nova de la nostra salvació idesprés d'escoltar-la i de creure-hi, també nosaltres, en el Crist, hem estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora que ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva.

I que espera el Senyor de nosaltres? El mateix que Jesús esperava dels dotze apòstols, quan els cridà i començà d'enviar-los de dos en dos, com Església, amb la missió d'apropar el poble a Déu. Vol que ens sentim units a ell com a poble seu, com Església, que renovem la nostra fe, que ens amarem encara més de la seva Persona i de la seva Paraula i que també ens sentim apòstols, enviats a la missió de donar-ne testimoni, de fer arribar la Bona Notícia,l'Evangeli, arreu: que Déu ens estima i ens ha salvat amb la mort i resurrecció del seu Fill Jesucrist, l'únic que ens pot donar la veritable alegria i felicitat, en qui arrela la nostra esperança que, malgrat la nostra petitesa, hem de fer arribar a tantes persones que ho necessiten.  

Benvolguts germans/nes: Donem gràcies a Déu per haver rebut el do de l'Esperit Sant, gràcies al baptisme; i moguts per Ell   ben disposem-nos per la missió que se'ns encomana, prenguem  el bastó i les sandàlies, i fem camí de manera que les nostres obres parlin; i que  els nostres gestos humils i solidaris al servei dels germans i germanes, especialment els que més pateixen, esdevinguin  mitjans a través dels quals el Senyor dugui a terme el seu pla de Salvació per a tota la humanitat. Així beneirem el Senyor, que ens ha beneït primer!. No deixem de fer-ho mai! Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 11/07/21

 

dissabte, de juliol 10, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XIV DURANT L’ANY 03-04/07/2021

Benvolguts germans/nes:

Certament, hem de fer grans esforços per no caure en el pessimisme ni la desesperació davant les dificultats de tot tipus que ens envolten i que algunes persones pateixen especialment com a conseqüència de la manca de treball, d'habitatge o darrerament de la Pandèmia que ens afecta, però també pel rebuig o la indiferència al missatge d'amor i de misericòrdia de l'Evangeli de Jesucrist.

Si hi ha una cosa que ens costa és afrontar el fracàs, sobreposar-nos a ell, aixecar-nos i amb forces renovades tornar a començar o continuar el camí, aprenent dels errors, perdonant i perdonant-nos. L'actitud ferma i solidària de tantes  persones que esmercen molt del seu temps a ajudar als altres, ja sigui en la seva vessant humana i material, ens poden servir d'estímul.

Vet aquí que les lectures que hem escoltat tenen com a rerefons aquest tema: saber sobreviure al fracàs. Jesús és qui amb més nitidesa ens ensenya a fer-ho i inclús sortir-ne enfortit. Tot i que als ulls humans i dels seus contemporanis, la seva mort en creu semblés un estrepitós fracàs, en canvi esdevé el camí cap a la salvació de la humanitat gràcies a la seva resurrecció. Quin contrast! Ell,  que diumenge passat, acollint els precs de Jaire, el cap de la sinagoga, tornava a la vida la seva filla de dotze anys, que havia mort, avui el veiem afrontant la incomprensió dels habitants del seu poble, Natzaret . Són víctimes dels prejudicis, algú tant proper a nosaltres ens pot salvar, alliberar, donar  nova vida? Ja se sap que de vegades la manera de no acceptar el missatge, que és exigent i suposa conversió personal es justifica desprestigiant al missatger.             No ens passa també avui, ara i aquí fins i tot dins l'Església, situant-nos davant d'ella com si no en forméssim part? Però tot i el fracàs viscut davant dels seus conciutadans, que li impedeix fer cap miracle per la seva manca de fe,  roman fidel a la tasca que té encomanada i continua la seva missió, estimant-nos encara més. Ho fa mogut pel mateix esperit que el profeta Ezequiel, a qui el Senyor envia a parlar  al poble d'Israel, a un poble de rebels... a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït.. perseverant: Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls:..han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.

Benvolguts, adonem-nos que aquest moments que vivim, d'un cert fracàs, de feblesa, de dificultats, són propicis per aflorar el més bo de nosaltres mateixos personalment i comunitàriament, amb humilitat i generositat, potenciant la suma d'energies positives. Com el salmista: tinguem els ulls posats en el Senyor, i fem un compromís amb l'esperança i l’alegria interior, el millor antídot contra el desànim, l'actitud de qui creu fermament en les possibilitats de la persona humana i en les perspectives de millorar les condicions existencials. No hi ha cap condició ni cap situació que fracassi fins el punt que no pugui esdevenir un punt de partida per tornar a començar i fer-ho millor. I els creients aquesta esperança la posem en Jesús, reconeixent com Sant Pau, que gràcies a Crist: "quan som febles, és quan som realment forts".  

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimecres, de juliol 07, 2021

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS


 

FULL DOMINICAL 27/06/21

 

MISSA DEL DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY. 26-27/06/2021

 

Benvolguts germans i germanes! Havent entrat en vigor el dia 25 de juny la llei de regulació de l’eutanàsia, prenen molta més força les paraules que escoltat en el llibre de la Saviesa: ”Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida. El nostre Déu, no és un Déu de morts, sinó de vius. Per tot això, la mort no pot tenir l’última paraula, perquè Déu l’ha vençuda amb l’amor vessat a desdir amb el seu Fill Jesucrist, nostre Senyor.        Sant Pau ens ho recorda en la seva carta als cristians de Corint, quan els explica el sentit de la col·lecta en favor de l’església de Jerusalem: Jesucrist, que era “ric, es va fer pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva pobresa. Amb paraules i fets ens ha ensenyat el significat de la veritable igualtat i de l’amor fratern”: “allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells que supleixi el que us farà falta a vosaltres”.  

Fixem-nos com en l’Evangeli d’avui, se’ns presenta  Jaire, un dels caps de la Sinagoga, imatge de l’antic Israel, que s’apropa amb humilitat a Jesús, amb qui arriba la renovació, la vida nova pel poble de Déu. Se li llença als peus i suplica que imposi les mans a la seva filleta que s’està morint.  Jaire confia que amb aquest gest, signe del do de l’Esperit, d’alè de vida, que a trobem al començament de la història del poble de Déu, la seva filla es curarà. Jesús acompanya a Jaire  fins a casa seva: Déu no abandona mai al seu poble.  Però al mateix temps, hi ha una dona, impura segons la Llei per les hemorràgies que pateix, que no pot apropar-se a ningú, ni a Déu, i que com Jaire, s’adona que la Llei no cura, no dóna vida. Aquesta dona ha sentit parlar de Jesús, d’algú que porta una bona notícia de salvació. Ell sí pot curar-la, donar-li nova vida. I s’apropa a ell, amb fe, reconeixent la seva indigència. La dona toca  a Jesús, però al mateix temps la seva vida és tocada per Jesús, que sent com el mal  desapareix. També la filla de Jaire és tocada per Jesús: li dóna la mà i li diu: “Talita, cum que vol dir: Noia, aixeca’t. I a l’instant s’aixeca i es posa a caminar. La nena havia mort, però Déu té el domini sobre la mort i pot fer que sigui només una situació temporal, com la d’aquell que dorm i després es desperta. Jesús, una vegada més ens mostra que és l’únic que pot aixecar, ressuscitar al poble que està morint, representat en la dona malalta i en la filla de Jaire.  

Benvolguts/des! La conclusió és que per poder rebre la seva salvació ens cal tenir fe: Tingues fe i no tinguis por, li diu Jesús al cap de la Sinagoga. Hi ha moltes persones colpejades per la vida, que no tenen ningú que els faci costat, que pateixen en carn pròpia, o en la d’un familiar o amic proper la duresa d’una malaltia, que provoquen rebuig i solitud. Demanem-li al Senyor, que davant aquestes situacions, obrem amb saviesa de cor, servint el germà malalt, acompanyant-lo, anant al seu encontre, solidàriament i sense jutjar-lo. L’Església defensa la vida, tota vida i enfront l’aplicació deliberada de l’eutanàsia, defensa la promoció de les cures pal·liatives. No siguem com els fariseus de l’evangeli, que fins i tot se n'enriuen, ans al contrari, fem nostres, amb tota humilitat, tant per rebre-les com per compartir-les, les paraules de Jesús, adreçades a la dona malalta: Filla, la teva fe t’ha salvat” a la filla de Jaire: “Noia, aixeca’t”. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.


dimarts, de juny 29, 2021

FORMACIÓ DELS JOVES

Fotografia de la trobada de formació dels joves monitors/es de Llar-Cau que van fer aquest diumenge a la Parròquia de Sant Pau de Terrassa de cara a dur a terme les activitats d'estiu: Casals, Colònies i Ruta (en Salvador Córdoba els va fer una formació, després Mn. Carles Milà va beneir-los i enviar-los a la missió encomanada i tots plegats vam participar de l'Eucaristia).

HORARIS ESTIU 2021


 

MISSES EN CASTELLÀ - ESTIU 2021

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS 27/06/21

 

FULL DIMINICAL SETMANAL 27/06/21

 

dilluns, de juny 21, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY. 19 i 20/06/2021


Benvolguts germans i germanes!     

Una de les imatges que sovint fem servir per descriure l’Església, és la d’una barca. I com en la barca de la humanitat, hi ha moments de tot, de bonança i de tempesta, de pau i joia i de sofriment, de dolcesa i d’amargor.

Jesús, a l’evangeli, dalt la barca, convida als seus deixebles a passar a l’altra riba. Els proposa un canvi d’ubicació i de perspectiva, així podran veure les coses de manera diferent. També nosaltres, a la nostra vida, des de la riba on estem, veiem les coses de manera diversa de com les veu qui està en un altre lloc. I si filem prim, ens adonem que no és el mateix veure les coses a la llum de la fe, que sense ella. 

Amb Jesús, passar a l’altra riba, és una nova oportunitat que se’ns dóna per recomençar, per a tornar-ho a intentar,  per a no rendir-nos i donar-ho tot per perdut o impossible.

Fixem-nos, però, que podem trobar la riba del món segons el pla i el projecte de Déu, però també la riba del món concebut des de l’egoisme i des del  individualisme, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues ribes ha d’anar a desembocar, per entendre’ns, la mar de la humanitat i la mar de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no ens estalvia, que de vegades hàgim de patir, fortes tempestes i contratemps.

Jesús, s’adona que els apòstols tenen por, reaccionen covardament davant la prova de la tempesta: “Per què sou tant porucs?”, els etziba.

La por  és sovint un fre per la fe, i encara més, evidencia  la mateixa manca de fe.

La fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint al mateix Déu, imaginant-lo com un Déu malcarat, inquisidor i gens misericordiós...

En els temps que correm, gens favorables a la fe ni a l’Església, podríem tenir la temptació dels apòstols de recriminar-li a Déu: “No veieu que ens enfonsem?”. Ben segur que la resposta que rebríem seria la mateixa que hem escoltat a l’evangeli d’avui: “¿Encara no teniu fe?”.

Benvolguts/des, la fe mai és seguretat, sinó com deia un pensador, “és la capacitat de superar els dubtes”.

Refermem doncs, la nostra fe en Jesús. Ell que ens ha demostrat com ens estima, morint a la creu i ressuscitant per tots nosaltres, Tal i com ens diu Sant Pau, si vivim en Ell, fent nostre el seu Evangeli, serem una creació nova, portarem esperança i un aire nou al nostre voltant, perquè Crist ha vençut la mort i el mal amb el seu amor, Ell és el que ens permet passar a l’altra riba, i si ens agafem a Ell,  mai no deixarà  que ens enfonsem. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 20/06/2021

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dimecres, de juny 16, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XI DURANT L’ANY 12-13/06/2021

Benvolguts germans i germanes:

Hem escoltat la Paraula de Déu, que avui ens fa veure que malgrat  que les persones de vegades podem pensar que tot depèn de nosaltres, que som imprescindibles, no hi ha ningú imprescindible, si bé tots som necessaris pel Senyor.  Especialment a l'hora de fer créixer el Regne de Déu, a fi  que l'Evangeli, la Bona Noticia arribi i arreli arreu.

Sant Pau ho va poder comprovar en la seva persona. Malalt i pobre, havia predicat sovint l'Evangeli, i se sorprenia de com, malgrat les dificultats i la seva petitesa,  la fe arrelava en aquells que l'escoltaven. 

Ell mateix era perseguit i empresonat per anunciar-lo, i els fidels que el seguien eren mal vistos pels qui manaven, però els qui havien escoltat la Paraula la guardaven al cor com un tresor i n'anaven fent vida, tot i els entrebancs. S'acomplien de les paraules que hem escoltat. Pau havia sembrat en ells la llavor de l'Evangeli, i començava a germinar, a créixer, a donar fruit.

I nosaltres també podem constatar-ho quan amb alegria veiem com la vida de molts dels nostres germans s'obra a l'amor  i al servei seguint l'estela de Jesús, malgrat que l'ambient sigui advers. Un cop la Paraula és sembrada, l'Evangeli, la bona notícia sobre Jesús -el Fill de Déu que ens estima, que ha mort per nosaltres i ens salva- és coneguda per una persona, aquesta comença un procés de creixement en la fe, d'amor a Jesús i de conversió a Ell fins a començar una vida nova.

Els cristians, els qui creiem en Jesús, tenim el repte, la missió d'anunciar-lo, de sembrar la llavor de la seva Paraula, d'oferir l'Evangeli, a qui ens envolta. Hem de dir als homes i dones del nostre temps i entorn, amb humilitat i convicció, que Jesús és el millor regal que Déu Pare ens ha fet per salvar la nostra vida. Per això hauríem de preguntar-nos primer a nosaltres mateixos si veritablement hem crescut en la fe, com la llavor que es llença a terra, o el gra de mostassa que es fa un gran arbust. També ens hauríem de preguntar si estem donant fruits de bones obres, deixant-nos guiar per l'Esperit de Jesús, i si els altres veient-nos com obrem se senten atrets a seguir el mateix camí.

Sigui com sigui li hem de demanar a Jesucrist que ens hi ajudi, que siguem persones acollidores i entregades a fer el bé als altres, a ser mediació  per a què tothom amb qui ens relacionem vulgui apropar-se a Ell, conèixer-lo i estimar-lo més  i viure com ens proposa, pas a pas, conscients  que és el rellotge de Déu i no el nostre, el que marca el ritme.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu Pare que ens ajudi  a escoltar-lo i  parlar d'Ell pacientment, amb el nostre humil testimoni. Que en aquesta  Eucaristia i en cada Eucaristia rebem la seva gràcia,  perquè puguem ser  fidels col·laboradors de la seva obra salvadora enmig del món.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 13/06/21

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS