- 1a. Lectura: Ac 4, 32-3
- Sl 117
- 2a. Lectura: 1Jn 5:1-6
- Evangeli: Jn 20:19-31
Benvolguts germans i germanes!
Celebrem el Diumenge II de Pasqua i també de la Divina misericòrdia de Déu.
Jesús ressuscitat vol fer-se present en la nostra vida, com ho feu amb la dels seus deixebles. Aquell mateix diumenge, Jesús els va a l’encontre, quan eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. El necessiten, el necessitem com a centre de les nostres vides, com a bon pastor que ens guia pel camí cap al Pare. Sense Ell, som com ovelles sense pastor. Per això es posà al mig d’ells i els digué: “Pau a vosaltres”. Ho repeteix tres vegades. No una pau com el món la dóna, fràgil, canviant i a voltes, interessada; sinó la pau autèntica, la pau interior, la pau que apaivaga el cor, la pau que dóna repòs a l’ànima.
Jesús encarna l’amor i la misericòrdia de Déu. No és queda res per a ell. Ens ho dóna tot. El seu cos i la seva sang a l’Eucaristia i la seva vida terrena a la creu, i sobretot la seva resurrecció, per salvar-nos de la mort, carregant damunt seu el mal i el nostre pecat. Però més encara, ens dóna el seu Esperit Sant, per a que puguem fer nostre el seu Evangeli, viure'l i donar-ne testimoni, perquè també nosaltres portem el seu amor, la seva pau i la seva misericòrdia als germans. Així ho feu amb els apòstols, “alenà damunt d’ells i els digué:<<Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats...> Vuit dies més tard els deixebles tornen a trobar-se amb Jesús ressuscitat, com nosaltres, cada diumenge, ens retrobem amb ell en el gran àpat de l’Eucaristia, i escoltem la seva Paraula i ens alimentem del seu cos i de la seva sang. Cada diumenge és Pasqua, celebrem que Jesús ha vençut la mort amb l’amor.
Tomàs, havia dubtat dient: “si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”. És la mateixa reacció que de vegades nosaltres i molts germans nostres, expressem quan diem: “si no ho veig no m’ho crec”. Necessitem proves que demostrin que Jesús ha ressuscitat. Tomàs podrà fer-ho i professarà la seva fe amb poques però intenses paraules: “Senyor meu i Déu meu!” a les que Jesús respondrà:”Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. És la nova benaurança, que ens adreça avui a nosaltres, i que tenim la sort de viure gràcies al do de la fe i de l’Esperit Sant. Per això hem d’estar joiosos i contents. I aquesta alegria, Déu ens la dóna amb Jesús, alhora ens demana que la compartim. El nostre humil, però sincer testimoni, pot fer que altres puguin apropar-se a Déu, conèixer Jesús, rebre el seu amor, la seva pau, la seva misericòrdia. La manera de fer-ho passarà per posar en pràctica els manaments del Senyor, englobats en el més gran de tots: estimar a Déu sobre totes les coses i estimar-nos els uns als altres, tal i com Jesús ens ha estimat. També passarà per esforçar-nos en què les comunitats cristianes siguin cada vegada més obertes, acollidores i solidàries, com ja intentem fer des dels diferents àmbits: càritas, salut, infants, adolescents, joves, adults i grans... Benvolguts gns. i gnes., és Pasqua, “avui és el día en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho". I que es noti en les nostres vides!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dijous, d’abril 15, 2021
DIUMENGE II DE PASQUA o de la DIVINA MISERICÒRDIA
dilluns, d’abril 12, 2021
diumenge, d’abril 11, 2021
CERIMONIA DE CLOENDA DE LA SETMANA DE L'HARMONIA INTERCONFESSIONAL (petit fragment)
dijous, d’abril 08, 2021
dilluns, d’abril 05, 2021
MISSA DEL DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR 04/04/202
Benvolguts germans i germanes!
Permeteu-me que comenci aquestes paraules com ahir a la nit ho vaig fer,
compartint amb vosaltres la millor notícia de tots els temps: CRIST HA
RESSUSCITAT! AL.LELUIA!
Fixem-nos com a l’Evangeli que hem
proclamat avui, diumenge de Pasqua, se’ns presenta un fort contrast entre
el sentiment d’angoixa dels més propers a Jesús i la gran joia que viuen
després en rebre aquella gran notícia.
Era un dia com avui, diumenge, el
primer dia de la setmana. Maria Magdalena veié que havia estat treta la
pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i se’n va a trobar
a Simó Pere i a l’altre deixeble. Està angoixada, els diu: “S’han
endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
María vol trobar el Senyor. Simó Pere i l’altre deixeble, moguts per l’avís de
Maria, sortiren corrents per “veure” el que havia passat. Ells havien
estat amb Jesús en la seva missió en tot i per tot, havien esperat l’èxit i el
reconeixement, però ara vivien el fracàs: la mort en creu del seu amic. I en
arribar al sepulcre “veieren” els mateixos senyals de la resurrecció de
Llàtzer, però allà Llàtzer sortí lligat, és a dir, tornava a la vida per a
morir, en canvi aquí “el sudari” estava “enrotllat”, i és que Jesús s’havia
deslligat dels vincles de la mort. Ni María ni Simó Pere ni l’altre deixeble
veieren Jesús. Només es trobaren el sepulcre buit. Però un d’ells, “l’altre
deixeble” “veié i cregué”. Efectivament, són els ulls de la fe i la llum de la
Paraula de Déu els que permeten “veure” la resurrecció de Jesús en el sepulcre
buit. I això els fa adonar que la Resurrecció és més forta que la mort. El
sentiment de fracàs, de dolor, dona pas a una gran joia: “Fins
aquell moment no havien entès que, segons les escriptures, Jesús havia de
ressuscitar d’entre els morts”.
Avui, benvolguts, se’ns convida
a tenir ben oberts els ulls de la fe, reconèixer amb alegria que Jesucrist ha
ressuscitat, perquè ens estima i vol la nostra salvació. La fe no és mai
fàcil. Ni pels deixebles ni per a la gent d’avui. Cal un procés, cal un
acompanyament, cal una comunitat, una Església per fer camí junts. És el
testimoni que rebem de Maria Magdalena, que té a la vora els deixebles, dels
apòstols i dels altres amics i seguidors de Jesús. Sentiran la força de la
unió, i amb la força de l’Esperit Sant, seran capaços de donar testimoni del
Crist sense por.
Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem el triomf de la vida sobre la mort. L’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Compartim aquesta joia, amb humilitat, però amb convicció. És Pasqua: per aquella persona que després de la malaltia ha trobat la salut; en la joia dels que s’han reconciliat; per qui s’ha compromès a favor dels altres, per qui ha trobat la solució al problema que l’amoïnava... Que la joia de Pasqua il.lumini els nostres camins. Que la llum del Crist Ressuscitat il.lumini els nostres dies!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
diumenge, d’abril 04, 2021
BONA PASQUA A TOTHOM
divendres, d’abril 02, 2021
TRÍDUUM PASQUAL - DIVENDRES SANT
Via Crucis
Aquest migdia hem pogut gaudir de la pregària del Via Crucis fantàsticament organitzada pel grup de joves de la parròquia. No han escatimat cap detall per tal que fos una estona de pregària molt reeixida, acompanyada pels textos bíblics del martiri de Jesús i les reflexions referides als temps que estem vivint. S'ha acabat muntant un preciós altar que es pot veure a les fotos.
Moltes gràcies, nois per la vostra feina i la delicadesa amb la que ho heu treballat, tot aconseguint deleitar-nos als fidels que érem a l'església!!!
dijous, d’abril 01, 2021
TRÍDUUM PASQUAL - DIJOUS SANT
Tot a punt per a la celebració d'aquesta tarda.
Missa a les 19:00 h.
Hora Santa a partir de les 20:00 h.
dimarts, de març 30, 2021
DIUMENGE DE RAMS - HOMILIA
¡Benvolguts germans i germanes!
Comencem la Setmana Santa, la més importat de tot l’any i ho fem amb l’entrada
triomfal de Jesús a Jerusalem. I l’acabarem amb un esdeveniment molt més
sublim, amb un triomf extraordinari de la vida sobre la mort: la
resurrecció. Però es fa camí caminant, i no és precisament de roses. Jesús
experimentarà en aquests dies assenyalats de la Pasqua jueva, tota
l’animadversió acumulada contra ell pels qui porten les regnes del poble, els
escribes i grans sacerdots, que l’acusaran i condemnaran injustament;
juntament amb la traïció d’un dels seus. Però també celebrarà el Sopar
pasqual, on podrà acomiadar-se del deixebles, deixant-nos el manament de l’amor
i el memorial de l’Eucaristia. Viurà l’angoixa i la solitud, la fugida
dels apòstols, les negacions de Pere, les burles, les tortures, la mort. I al
mateix temps es mantindrà fidel a la voluntat de Déu, abandonant-se
confiadament a Ell. I finalment, la resurrecció. El nucli fonamental de la
nostra fe.
A l’evangeli de Marc que hem escoltat,
rebem la resposta a la gran pregunta: ¿Qui és Jesús?. La dóna el centurió,
després de veure’l expirar a la creu i de esquinçar-se en dos trossos la
cortina que tancava el santuari: “És veritat; aquest home era Fill de Déu ”.
¿I quina és la nostra resposta? Contemplant Jesús a la Creu,
estem disposats a entomar amb i com Ell, el camí de l’amor, carregant la nostra
creu, ajudant-nos a portar les creus, sense esperar aplaudiments ni honors,
sinó simplement complir la voluntat de Déu Pare?
Només als peus de la creu podrà renéixer en nosaltres una fe més madura en Jesús, veritable home i veritable Déu, un Déu tan enamorat de la humanitat, que accepta morir per amor. Visquem aquest dies de Setmana Santa en comunió amb els sentiments de Crist, renovant la nostra fidelitat a Ell a través del servei i l'estimació als germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de març 23, 2021
MISSA DEL DIUMENGE V DE QUARESMA 20-21/03/2021
Benvolguts germans i
germanes!
Estem acabant el nostre
itinerari quaresmal. Diumenge vinent celebrarem Rams: commemorarem (d’una
forma més discreta, sense benedicció a l’exterior) l’entrada
solemne de Jesús a Jerusalem, en honor de multituds, també és l’entrada a la
Setmana Santa. Podem preguntar-nos com hem viscut aquest camí quaresmal? Tenim
el cor prou obert per a fer memòria i reviure el nucli essencial de la nostra
fe en Jesús de Natzaret, el crucificat-ressuscitat?
Hem escoltat en la primera lectura, per
boca del profeta Jeremies, com Déu, fa una aliança nova amb el seu poble, amb
la humanitat. Perquè Déu ja havia fet
una aliança amb Israel, alliberant-lo de l’esclavatge d’Egipte, que va trencar,
perquè la seva Llei (els manaments) va quedar-se en un pur compliment
formal. Però Déu renova aquesta aliança a través de la qual
ens diu: "Posaré la
meva llei en el seu interior i l’escriuré en el seu cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble”.
I és Jesucrist, el Fill de Déu, qui la
portarà a plenitud, posant com a fonament la
llei de l’amor. No pren el camí més fàcil, aquell que més li convé, ans al
contrari. Sap que té una missió encomanada que ha de passar per la passió, per
la mort en creu, per arribar a la resurrecció, aconseguint per a nosaltres la
salvació, la vida eterna.
Per això, avui a l’Evangeli, Jesús, davant
d'aquells grecs-jueus que el volen veure, respon decididament que “Ha arribat l’hora que el Fill de
l’home serà glorificat”. Els apòstols havien fet plans, que no passaven
precisament perquè, el Mestre, el Messies morís en una creu com un criminal. I
això que Jesús ja els ho havia advertit. També a
nosaltres ens pot passar que ens acostumem a veure la creu arreu, a les
esglésies, a les cases, però que encara no siguem prou conscients del seu
significat, del sofriment i de l’amor immens que hi ha al darrera d’aquest gest
de
donar la vida per la humanitat. Per això,
hauríem de desitjar com aquells grecs: Veure Crist, conèixer-lo cada vegada més
per estimar-lo més i millor, i alhora per a poder mostrar-lo als altres, a
tantes persones que ben segur també voldrien coneixe'l. Però a quin Crist
seguim? El Crist pobre i crucificat? El Crist, obedient al Pare fins a la mort?
El Crist que a la creu atrau a tothom? El Crist que serà glorificat i
ressuscitat després de la passió i mort en creu?. Jesús, és el gra de
blat, que amb la seva mort ens conduirà a una resurrecció fecunda: a un fruit
abundant. Jesús ens salva des de l’obediència al Pare, des de l’entrega de la
seva vida per amor, culminant en la creu. I aquí rau la victòria de Crist, l’amor venç el mal. Estem disposats a seguir el seu camí? Estem disposats a
ser grans de blat que donin fruit, i per tant a morir de tantes actituds que
ens allunyen de Déu i dels germans, que provoquen situacions injustes.
Benvolguts germans i germanes, en l’Eucaristia vivim d’una manera profunda i real el misteri de la creu i de la salvació de Crist. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a aprofundir i viure l’amor entregat del seu Fill Jesucrist, per esdevenir-ne ferms testimonis arreu. I avui que celebrem el dia del Seminari, que siguin més les persones que responguin a la seva crida de deixar-ho tot per seguir-lo com a preveres, servidors, gra de blat pel seu poble. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimecres, de març 17, 2021
MISSA DEL DIUMENGE IV DE QUARESMA 13-14/03/2021
Benvolguts germans i
germanes!
Som al quart diumenge de
quaresma, i s’albira més propera la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist:
l’esdeveniment central de la tota la història de salvació.
Avui, com Nicodem, ens
apropem a Jesús per escoltar la seva Paraula, viva, penetrant. Hi ha coses que
no les entenem, que necessiten que el nostre cor i la nostra ment s’obrin confiadament
a Déu Pare.
Un Déu que ens estima amb bogeria. Un
Déu que, com hem escoltat a la primera lectura, ha persuadit al seu poble perquè es mantingui fidel a la aliança i
davant el seu mal comportament, ha permès que sigui deportat a Babilònia; però
que després, valent-se d’un rei estranger, Cir de Pèrsia, li retorna el temple
de Jerusalem i l'allibera. Que malament
ho deuria passar aquest poble mentre visqué lluny de la ciutat Santa, perquè el
salmista digui: “si mai t’oblidava,
Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar...que se’m paralitzi la mà
dreta.”
Mireu, ens apropem al gran misteri de la
Pasqua, la prova de l’amor més gran que Déu té envers la humanitat, envers
nosaltres. Déu estima la vida i li dol que les nostres culpes ens portin a la
mort. Per això ens ha enviat el seu Fill, Jesucrist, per a rescatar-nos del
pecat i per a que tinguem vida eterna.
Així ens ho recorda Sant Pau en la seva carta als cristians d'Efes. El que ens
salva no són les nostres obres, sinó la gràcia i la bondat de Déu que ha tingut
envers nosaltres en Jesucrist. Davant aquesta Bona Notícia, fonament de la
nostra fe, podem preguntar-nos: ¿què ha de canviar
en la nostra vida, per a ser fidels al missatge de salvació de Jesucrist? Estem
en temps de quaresma, propici per a revisar-nos, per a pregar, per a escoltar
la Paraula i fer-ne vida. Com Nicodem, anem a l’encontre de Jesucrist, dialoguem amb Ell. Jesucrist
mateix avui ens diu que morirà a la Creu, per a què tots els qui creguem amb
ell assolim la vida eterna. Des de dalt la creu,
ens salva, com en temps de Moisès al desert la imatge enlairada de la serp
d’aram tornava la salut als que havien estat picats per les serps.
Déu vol la nostra salvació, la salvació
del món i per això ens envia el seu Fill Jesucrist, no pas per a condemnar-nos.
Jesucrist és la llum que il·lumina el nostre camí vers el Pare. Un
camí en el que també nosaltres som convidats a reflectir la seva llum i donar vida, acollint la crida, la vocació que
el Senyor ens fa a ser testimonis seus, dins la família, al barri, a la ciutat,
al treball, a l’estudi, al lleure, ja
sigui com a pares, treballant i
dedicant temps als fills i als avis; com a catequistes,
animadors i monitors, ensenyant qui és Jesús, ensenyant a pregar i a viure en
cristià, també en el temps de lleure, com fa l’esplai Llarcau; com a col·laboradors
i promotors d’activitats culturals; com a polítics, treballant pel bé comú; com
a voluntaris que ajuden als qui no poden avançar en la vida i des del servei desinteressat
o amb una aportació material es fan solidaris dels qui més pateixen, com es fa
des de Càritas...
Benvolguts germans/nes, que aquesta Quaresma ens ajudi a donar gràcies
a Déu, perquè ens estima sense mesura amb Jesucrist, i demanem-li que sapiguem
correspondre el seu amor, esforçant-nos per a que a ningú no li manqui el
necessari per a viure i conviure dignament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.