dilluns, de juny 29, 2020
DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY 27-28/06/2020
Benvolguts germans/nes:
Endinsats ja en aquest estiu després
d’aquest llarg període de confinament i avançant cap a un paulatina nova normalitat, quan d’una manera o
altra la majoria de les activitats, quedaran aturades i se n'encetaran unes
altres, quan tindrem l'oportunitat potser de conèixer noves persones i nous
indrets, la paraula de Déu ens remarca una actitud que hem de mantenir ben viva
allà on siguem i fem el que fem: L'ACOLLIMENT.
Acollir és rebre, algú que es presenta i admetre'l en la nostra companyia. A la primera
lectura podem veure com ho fa la dona benestant sunamita, que no té fills i amb
un marit ancià, amb el profeta Eliseu,
home de Déu. Com en el cas del patriarca Abraham, que acull a tres caminants a
la seva tenda vora Mambré, acollint el Senyor mateix i li és promès un fill,
nascut de Sara, Isaac; el profeta li fa saber
a aquella dona que l'any vinent tindrà un fill. El poble a l'exili,
Abraham, la dona sunamita, es veuen ja morts, sense un futur, sense un fill que
succeeixi i rebi les promeses, però a Déu no se'l guanya en generositat, se'n
compadeix, no vol la mort del poble, i els dona els fills anhelats.
Jesús practica l'acolliment, l'hospitalitat
com una actitud fonamental i continuada. Acull especialment els marginats. En
aquesta acollida hi trobem el sentit veritable de l'acolliment cristià, a
imatge del de Jesús: acollir aquells que ningú no acull. Aquesta és la novetat:
Jesús acull tothom perquè el Déu de Jesús és Pare de tots, sobretot i
especialment d'aquells que "no tenen pare". I
nosaltres? Acollir és atendre una demanda, una opinió, una doctrina, un
consell. Pels cristians es tracta d'acollir el que Jesús ens proposa. I avui,
adreçant-se als apòstols i també a nosaltres, ens parla de com podem seguir les
seves petjades:
1r)Posant-lo a Ell com a centre
de tota la nostra vida, conscients que la missió que ens encomana ho abasta tot. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no
és bo per venir amb mi
2n)Prenent la pròpia creu,
personal i la que vingui fruit del nostre compromís amb Ell, disposats a
ajudar-nos els uns als altres, sabent que Jesús ha carregat la creu més gran,
donant la vida per nosaltres i ens ajuda a portar amb dignitat la de cadascú. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és
bo per venir amb mi.
3r) Bandejant l'esclavitud del
nostre Jo, per a trobar-nos generosament en el Nosaltres, especialment amb qui
està al marge del camí i necessita ser acollit, escoltat, estimat. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,
la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran.
Som cridats com a deixebles del
Crist a continuar la seva missió. Pel baptisme participem de la seva mort i també
de la seva resurrecció i hem rebut el
seu Esperit Sant que ens impulsa a obrar com Ell ho feu, sobretot, estimant. De
vegades podrem notar la solitud i la incomprensió,
però també trobarem qui ens acull i podrà
experimentar el que ens diu Jesús: -Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull
el qui m'ha enviat.
Benvolguts/des no tinguem por, sentim-nos enviats a donar
testimoni del Crist, sobretot amb les obres, per a que tota persona, sigui quina sigui la
seva condició o procedència, se senti acollida, estimada i convidada a formar part d'aquesta gran
família de famílies que és l'Església.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
divendres, de juny 26, 2020
DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY 20-21/06/2020
1a. Lectura: Jr 20,10-13
Salm Sl 68
2a. Lectura: Rm 5,12.15
Evangeli: Mt 10,26-33
Benvolguts germans/nes: Reprenem el temps de durant l'any, després d'haver celebrat la Festa de la Santíssima Trinitat i de Corpus, amb les paraules de l'Evangeli de Sant Mateu corresponents a l'anomenat Sermó de la Missió.
Salm Sl 68
2a. Lectura: Rm 5,12.15
Evangeli: Mt 10,26-33
Benvolguts germans/nes: Reprenem el temps de durant l'any, després d'haver celebrat la Festa de la Santíssima Trinitat i de Corpus, amb les paraules de l'Evangeli de Sant Mateu corresponents a l'anomenat Sermó de la Missió.
I el primer que avui hem escoltat que els diu
i ens diu, tres vegades, és : No tingueu por!!! No tinguem por! precisament perquè hem de tenir posada tota la nostra
confiança en Déu.
La primera vegada que ens convida a no
tenir por, ho fa assenyalant l'hora del Regne i la necessitat de predicar-lo
públicament i obertament. Ningú no ha de quedar
indiferent, començant per nosaltres mateixos. L'Evangeli
del Regne no deixa lloc a dubtes perquè ens mostra clarament el camí de Déu. No
hem de tenir por a sortir i compartir-lo, a ser, com ens diu el Papa Francesc:
"Església en sortida".
Per això ens cal tenir coratge missioner,
donar testimoni fins a donar la vida, si fes falta, perquè Jesús ens
assegura que si fan callar la nostra veu corporal, l'ànima de la predicació
continuarà viva en altres veus i amb més força. Aquesta segona invitació a
no tenir por, no té res a veure amb la provocació i el fanatisme religiós
que menysprea les creences i els pensaments dels altres, sinó que Jesús ens
parla de la humil confiança en el Pare que fa sortir el sol sobre bons i
dolents.
I la tercera invitació a que no
tinguem por, la podem aplicar a les resistències que trobem actualment a
l'anunci de l'Evangeli per part dels nostres contemporanis. La indiferència
ens crea molt malestar i ens fa sentir molt propers a Jeremies en la primera
lectura. Ell, que estava predisposat a suportar la persecució dels enemics de
Déu convertits, s'escandalitza profundament davant la reacció contrària dels
teòricament seus amics més propers, en qui hauria tingut de trobar suport. Nosaltres, també com Jeremies, reaccionem desanimant-nos
o culpabilitzant-nos els uns als altres, i notem que allò que més ens desgasta
com Església és la indiferència de la gent. D'aquí que hàgim de renovar la
nostra confiança en el Pare provident, sentint-nos a les seves mans i enviats
per ell a la missió pastoral quina iniciativa sempre serà seva i que mai no ens
deixarà penjats.
Per tant, no tinguem por!!! de
ser fidels a Jesús i al seu Evangeli, encara que el seu missatge sigui rebutjat
del tot o en part. Visquem-ho amb seny i discerniment (astuts com les serps i
transparents com els coloms) i no ens deixem arrossegar pel corrent que
porta a adorar el diner i el guany per
damunt de tot,
el que porta al consumisme irracional que ens fa
oblidar els problemes dels altres que provoca la pobresa de tanta gent i el
deteriorament de la naturalesa, creada per Déu...
Benvolguts/des, Sant Pau ens ha
dit que "el do no té comparació
amb la caiguda" . Ell va ser perseguit per uns i altres, però mai va perdre la fe
en la missió rebuda, fidel i confiant del tot en l'acció redemptora de Crist en
la creu, que renovem en cada Eucaristia. Apliquem-nos-ho i no tinguem por, especialment
davant de la pandèmia que ens afecta, però siguem prudents i responsables. Fem-nos
aquest regal mutu!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dijous, de juny 18, 2020
FESTA DEL 69 ANIVERSARI DE LA DEDICACIÓ DEL TEMPLE
Homilia de la missa de la celebració.
DIMECRES 17/06/2020
DIMECRES 17/06/2020
Benvolguts gns/nes: Avui tinc
el goig de presidir i predicar per primera vegada la Missa commemorativa de l’aniversari
de la dedicació d’aquest temple al culte diví, a la celebració dels sagraments
que nodreixen la vida dels cristians, esdevenint un espai sagrat de trobada de la
família de famílies, Església, convocats
per Crist i sota el patronatge de la Sagrada Família.
Va ser
un esplèndid dijous 17 de juny de 1951, avui fa 69 anys, festivitat del Cos i de la Sang de Crist, que el
Bisbe Dr. Gregorio Modrego, , rebut pel prior Arxipreste Dr. Castelltort , les
autoritats municipals i una gran multitud que l’esperava entusiasmada, acompanyat per
Mn. Joan Fortuny, va presidir el solemne ofici de la dedicació del temple,
després d’haver aspergit a dreta i esquerra, els fonaments, les parets
exteriors i interiors. La feligresia de la Sagrada Família amb un esforç
titànic havia aconseguit tenir-lo apunt per aquest dia. Hi ha una imatge que m’ha cridat molt l’atenció: la d’en Jaume Vidal,
l’últim rellevista que entrà a l’Església amb la torxa encesa a Montserrat. En aquesta imatge hi veig reflectida les
generacions i generacions de cristians que han anat passant-se els uns als
altres la torxa de la fe..
Els deixaré entrar a
la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració:
Són paraules que el
Senyor posa en boca del profeta Isaïes per a fer-nos saber que ningú no serà
exclòs del temple. Que Déu ens hi convida a entrar, a participar del seu espai
sagrat, per parlar-hi, per a fer oració, per a celebrar la vida que ens regala
i per oferir-li el millor de nosaltres mateixos, perquè, com diu el salmista, aquest
és el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes.
Vosaltres sou un
edifici construït per Déu, ens ha dit Sant Pau a la primera carta als cristians
de Corint. Perquè allò que dona força i vitalitat a l’espai sagrat és la
presència del Senyor en el seu interior, Jesucrist com la pedra que rebutjaven
els constructors i que ara corona l’edifici, del qual n’és alhora el fonament.
D’un edifici de pedres vives, que som tots i cadascú de nosaltres, els homes i
dones batejats o amb desig de ser-ho, que hem rebut la torxa de la fe, que som cridats a celebrar-la, a viure-la i a testimoniar-la,
dins i fora d’aquest espai dedicat, com a Hospital de campanya, a on
tota persona pugui trobar consol, ajut i cura i com a Església en sortida,
“cridada a ser sempre la casa oberta del Pare, no pas malalta pel tancament
i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” segons paraules del
papa Francesc a EG 49.
Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També
jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. Jo i el Pare
som u. Així respon Jesús als
jueus, a Jerusalem, en la festa de la Dedicació, en el temple, sota el pòrtic
de Salomó, quan li diuen: “Si ets el Messies,
digueu-ho clar”. Jesús parla clar, no només de Paraula, sinó també
amb les obres. Si ell no hagués mort i ressuscitat per amor envers nosaltres, i
si això no ens ho creguéssim, res del que avui celebrem tindria sentit, i
seríem els que faríem més llàstima de tots. Jesús és el Messies, el nostre
salvador, que pujant al cel per a seure a la dreta del Pare, ens fa arribar l’Esperit
Sant, que hem rebut en el baptisme i que ens engendra dins l’Església com a fills
i filles de Déu, pedres vives, constituint-la en sagrament de la salvació de la
humanitat i del món, en paraules del CVII.
Benvolguts/des, celebrem agraïts, aquest aniversari, en
ple desconfinament, més units que mai entre nosaltres i amb el Senyor, compartint
aquest temple, que cap pantalla mai podrà substituir, i disposats a fer-ne
sempre un espai d’acollida, de celebració, de comunió i de missió cap enfora.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Foto: Josep Casanovas
Foto: Josep Casanovas
Coral de Josep Freixas Vivó
Coral d'en Josep Freixas Vivó
interpretat a l'orgue per en Jordi Figueras durant l'ofertori
de la missa de la celebració del 69 aniversari
de la dedicació del temple de la Sagrada Família de Terrassa.
Vídeo: Josep Casanovas
dimecres, de juny 17, 2020
DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 13-14/06/2020
Benvolguts gns/nes:
Avui, que celebrem la
solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat més
excels i que millor sacia aquella fam i
set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és
l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la
Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi convida a tots, l'únic que ens demana és que tinguem fe en que Ell és veritablement
el pa
viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva mort i resurrecció, i en fem memòria en cada
Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho,
com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat
que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la
pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics s’exhibien
davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de
béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans, el calze de la benedicció que
nosaltres beneïm, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que
nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això
nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del
mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança amb
el poble d’Israel, a través de Moisés ha de recordar als israelites tot el que ha fet per ells, per salvar-los,
per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa. Les
proves que han tingut de passar, han servit perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca
de Déu. Jesús és aquesta
paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del seu temps,
lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que caminar
cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells que li
són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de comunió i d’amor, i plens del seu Esperit
Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui ens
hem de tornar a preguntar quina
importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i acollir
amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal compartir-hi el que som i el que tenim, per
ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat, fent
creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i
l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat
fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens
convida a trobar-nos amb Ell a seure i
menjar a la seva taula i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de
fe, forjadors d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de
solidaritat.
Benvolguts germans/nes, en aquesta
solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa
amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida
eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia,
i demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen, i que
sovint estan a “Només a dos metres de nosaltres”.
dilluns, de juny 08, 2020
DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Benvolguts gns/nes: Déu sempre
serà més gran del que ens puguem imaginar. I amb la solemnitat de la Santíssima
Trinitat en tenim un bon exemple, perquè celebrem que Déu és un però que
es manifesta en tres persones: Déu Pare; Déu Fill,Jesucrist; i Déu Esperit
Sant. Déu és amor, és comunió d’amor del Pare amb el Fill i per l’Esperit Sant.
I nosaltres, sense que puguem abastar mai del tot aquest misteri, des que hem
començat aquesta celebració de l’Eucaristia l'hem invocat i l'anirem invocant i en molts
altres moments de la mateixa (Glòria, Credo, pregària eucarística, benedicció
final...). Ho hem fet a la salutació inicial, prenent les paraules que Sant Pau
ens adreça a la 2ª carta als corintis: Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de
l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Déu Pare, creador de totes les coses visibles
i invisibles,
creador nostre, des d’un principi ha volgut tenir una relació amorosa
amb la humanitat, encetada amb el poble d’Israel. Per això, valent-se de Moisès
va fer una aliança i li donà la Llei, els 10 manaments, perquè el poble fos feliç seguint els seus camins. Però el poble no es va
mantenir fidel, i malgrat tot, Déu li sortí a l’encontre per a mostrar-li
novament el seu amor, renovant la seva
aliança. També nosaltres fallem i trenquem la
comunió amb Déu amb les nostres
contínues infidelitats, però Ell comprèn
la nostra debilitat i restableix una i altra vegada la relació amb nosaltres,
si ens penedim i li demanem perdó. Per això li hem d’estar agraïts
i hem d’acollir amb goig les paraules
que ens adreça Sant Pau: Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el
Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jesús mateix, a l’Evangeli, ens en dona les raons,
fent una preciosa catequesi a Nicodem. Jesús,
és el Fill i el rostre de Déu Pare, que ha volgut fer-se home com
nosaltres, compartir la nostra condició, les nostres alegries i les nostres
tristors, tot, a excepció del pecat i del mal. I justament per vèncer el mal,
el pecat i la mort, que ens esclavitza, Ell, que viurà fent el bé, es deixarà
matar a la Creu, donant la vida per nosaltres per salvar-nos amb la seva resurrecció.
Déu, a través del seu Fill Jesús, ens proposa que
creguem en la seva Paraula, en la seva persona, però no ens ho imposa. Cadascú
de nosaltres tenim la llibertat de creure-hi i seguir-lo o bé de rebutjar-lo. Aquesta
és la nostra responsabilitat: Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els
qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill
únic de Déu.
Precisament perquè som dèbils i
manipulables,
Déu Pare després que Jesucrist el seu Fill, pugés al cel per seure a la seva dreta,
ens ha enviat el seu Esperit Sant, perquè puguem seguir les petjades del
seu Fill, camí, veritat i vida. L’hem rebut en el baptisme, i ens dóna la mateixa
llibertat d’acollir els seus dons al nostre cor, perquè esdevinguem testimonis
de l’amor i la misericòrdia de Déu u i tri, i donem bons fruits allà on siguem, especialment ara que anirem
retornant prudentment a la nova normalitat després del confinament pandèmic que
hem patit.
Benvolguts/des, amb Maria al cor de l’Església, en aquest
jornada de pregària per la vida contemplativa, tinguem fe en Déu Pare, Fill i
Esperit Sant, i alimentats amb el seu
cos eucarístic, donem-ne testimoni, amb les nostres obres de cada dia, contents
i agraïts.
dimarts, de juny 02, 2020
DIUMENGE DE PENTECOSTA 31/05/2020
Benvolguts gns/nes: Amb la festa de la Pentecosta, celebrem l’aniversari del nostre naixement
com Església, perquè amb l’efusió de l’Esperit Sant sobre els primers deixebles, aquests perdran
la por a donar testimoni de Jesús ressuscitat i constituiran la primera
comunitat cristiana, el Nou Poble de Déu. Hem escoltat com la Paraula
de Déu, narra aquest esdeveniment en dos moments diferents de la vida dels
apòstols. D’una banda, l’Evangeli de St.
Joan ens diu que Jesús Ressuscitat envià el seu Esperit el mateix dia de Pasqua.
De l’altra, el Llibre dels Fets dels Apòstols, ho associa a la festa jueva de
les Setmanes o Pentecosta, dels cinquanta dies després de Pasqua.
Sigui
com sigui, ambdós textos presenten un
únic esdeveniment, amb dos moments i accents distints però complementaris: A la
Pasqua s’assenyala el triomf de Jesús sobre la mort, és la seva “hora”; mentre
que en la Pentecosta es remarca que Jesús mateix infon la seva força sobre els
deixebles. Conclusió: L’Esperit Sant està present,
animant la vida constantment. I avui com ahir, ens hem de preguntar si deixem
que l’Esperit Sant fecundi amb els seus dons
el nostre cor i el cor de les
nostres comunitats cristianes, per a que el seu alè renovi la nostra vida.
Més que mai necessitem la saviesa per conèixer i apreciar la
bondat i l’amor de Déu; l’enteniment,
per a copsar les veritats de la fe, com a font de la nostra vida; el consell,
per a dialogar i animar-nos mútuament a seguir Jesús; la fortalesa,
per mantenir-nos ferms en aquest seguiment, malgrat que anem contra corrent; la ciència,
per discernir allò que és de Deú i el
seu projecte salvador; la pietat, per
a redescobrir l’amor i la misericòrdia de Déu; i el temor de Déu, per a reconèixer amb humilitat que Déu sempre és més
gran del que podem imaginar-nos i que ens estima i que espera que l’estimem com
un Pare-Mare. D’aquesta manera,
serem capaços d’obrir més les portes i les finestres del nostre cor, airejar-lo,
per acollir aquests dons de l’Esperit. I tal vegada, podrem trencar la rutina, l’ensopiment, la
desesperança, i ens posarem mans a l’obra, personalment i comunitàriament, per
a continuar construint entre tots un món millor, aquesta és la veritable acció
catòlica, fonamentats en Jesucrist,
enfront la injustícia, l’egoisme i la insolidaritat.
Com diu St. Pau: “les manifestacions de
l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”
Benvolguts gns/nes, en aquesta festa de Pentecosta, que és també
el dia de l’Apostolat Seglar, amb el que se’ns recorda que tots som apòstols i
missioners allà on siguem, amb qui i com ens relacionem; donem gràcies a Déu
pel regal del seu Esperit Sant, i demanem-li que ens guïi, amb els seus dons, donem bons fruits, testimonis de Jesús ressuscitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)