dilluns, d’abril 22, 2024

DIUMENGE IV DE PASQUA 20-21/04/2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes!     Som en temps pasqual, temps en que agraïts i esperançats, recordem el nostre baptisme, a través del qual hem rebut l’Esperit Sant i ens hem incorporat de manera plena a la família de famílies que és l’Església. En aquest IV diumenge i en els dos següents, se’ns diu QUI ÉS JESÚS?

 

I ens podem preguntar: qui és per a mi Jesús?:  El Fill de Déu, el germà gran, el millor amic... 

Jesús, avui mateix, a l’evangeli de Joan,  ens dona una altra resposta: Jo soc el Bon pastor”.  


Jesús és doncs, el pastor “bo”, el de veritat, l’autèntic, que coneix i reconeix  les seves ovelles i que elles el reconeixen a Ell.  I troba el fonament en l’actitud de Déu Pare: Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi”. L’evangelista Joan dona a la paraula “conèixer” un sentit que va més enllà del coneixement merament intel·lectual i especulatiu, sinó des de l’interior, des de dins, des de l’experiència de l’amor de Déu. Quan més estimem algú més el coneixem per dins. És una experiència, una trobada personal, no pas fruit d’una idea preconcebuda.  I nosaltres, reconeixem a Jesús com al nostre Bon Pastor? 

 

Jesús és el pastor bo que dona la vida per les seves ovelles. Ens diu: “ El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare”. Per això s’exposa, s’arrisca per a defensar-les: es compromet. I dona la vida, en la mesura que ell és “la vida”. La fe en Ell, que hem renovat el dia de Pasqua, ens condueix a participar d’aquesta vida.  Per això, també nosaltres, que seguim Jesús, som i hem de ser, pastors i referents per als altres. 


Ser pastor vol dir ser responsable del germà i dels germans. Aquesta també és la missió dels pares i mares, dels catequistes, dels educadors, dels animadors/es i monitors/es, dels professionals, dels religiosos, dels polítics, dels que fan de germà gran, dels que van al davant de tantes iniciatives socials, culturals i pedagògiques.


El pastor autèntic sap valorar els carismes dels altres i els posa al servei de la construcció del bé comú, de la comunitat, vetllant especialment pels més desvalguts.  Aquesta ha de ser, doncs, l'acció pastoral de les nostres comunitats, en nom de Jesús crucificat i ressuscitat, el Bon Pastor.

 

Benvolguts, tots som cridats a viure l'Evangeli, a estar atents als altres, conèixer-los i a donar-nos a ells, a ser bons pastors com a batejats. Per això necessitem participar de l’Eucaristia, rebre l’aliment de la Paraula,  del Cos i la Sang de Crist, i pregar, demanant-li al Pare, com hem fet a l’oració col·lecta: “...feu que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor”  per a contribuir a que tothom se senti estimat, trobi sentit a la seva vida, descobreixi que l'amor de Déu és més fort que la mort i que val la pena compartir-ho.

Joan Làzaro Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 21/04/2024

 

dimarts, d’abril 16, 2024

DIUMENGE III DE PASQUA

 

1.    Jesús dota als deixebles dels instruments necessaris per a la missió.

1.1.   El dona pau: "Jesús es presentà enmig d'ells i els digué: <<La pau sigui amb vosaltres (...) No us alarmeu>>.

1.2.   Els fa entendre les escriptures: Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les escriptures

1.3.   Els encarrega la missió: explicar la seva experiència <<Vosaltres en sou testimonis>>. a tots els pobles <<els digué (...) que calia que es prediqués a tots els pobles>. El contingut de la predicació és: <<la conversió i el perdó dels pecats>>.

1.4.   Només els falta l’Esperit Sant. Hi ha una petita resta que no s’inclou en l’evangeli que hem proclamat i que val la pena tenir present en aquesta reflexió: “I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestit de la força que us vindrà de dalt”

2.    Universalitat de la missió.

Jesús es va fer present aquell diumenge de Pasqua a la comunitat de Jerusalem. Avui es fa present en aquesta comunitat per dur, com llavors, la pau i eliminar tota por. I aquesta comunitat, cada u, en som testimonis. I, com a ells, també a nosaltres ens obre el sentit de les escriptures, perquè puguem comprendre l'acció salvadora de Déu i ser-ne testimonis. Testimonis de la seva resurrecció i la nostra pròpia resurrecció en esperança. La conversió, fruit de la predicació, fa possible el perdó dels pecats i el perdó la comunió plena amb el Crist. Aleshores amb el do de l’Esperit Sant podrem exercir el nostre deure de donar testimoni.

3.    Els apòstols donen testimoni´

En la lectura dels Fets podem veure com Pere duu a terme el mandat de Jesús. “Nosaltres en som testimoni (…) penediu-vos i convertiu-vos i seran esborrades les vostres culpes”.

4.    Malgrat el nostre pecat.

Pel baptisme hem estat perdonats i vivim ja la vida de Jesús, però és cert que nosaltres mateixos la malmetem amb el nostre pecat. És per això que, com Joan recorda als seus deixebles, no hem de pecar, però, si pequem, Jesús ens defensa i ens justifica davant del Pare. Sempre tenim ocasió de començar de nou, de reincorporar-nos a la vida de gràcia de la qual ens apartem pel pecat.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

CONCERT SOLIDARI

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 13/04/2024

 

dimarts, d’abril 09, 2024

DIUMENGE II DE PASQUA

 



1.    La presència de Jesús dona la pau.

“Xalom”,  “Pau a vosaltres”, és la salutació de Jesús en les aparicions. No és casual; és essencial. Hem rebut l’Esperit. Sant i amb ell la capacitat de tenir i donar pau; com els apòstols. Els nostres actes sempre han de buscar la pau, però la pau que dona Ell, no pas la pax romana. No la pau de la guerra freda sinó la de l’amor càlid.

2.    El do de l’Esperit Sant.

Jesús dona l’Esperit Sant als apòstols perquè perdonin els pecats a tothom que es deixi perdonar. El perdó de les ofenses és condició imprescindible per a la construcció de la pau. Com que ningú no està lliure de pecat, sense practicar el perdó no podríem viure harmònicament. Jesús ens ha traspassat la seva potestat de perdonar i estem obligats a exercir-la amb generositat (70 vegades 7).

3.    Jesús dona la pau de Déu.

Donem gràcies a Déu perquè nosaltres hem vist a través dels ulls de Tomàs. Tomàs reconeix, primer que ningú, que Jesús és Déu. “Senyor meu i Déu meu”. Aquell que dona la pau és Déu mateix. El Déu de Jesucrist és Amor, el pare del fill pròdig. L’imperi i altres règims polítics han protegit l’Església per justificar la injustícia d’ells. I ens hem deixat seduir... Mare de Déu! És evident que Papa Francesc no té les divisions que irònicament demanava Stalin, ni ganes. És la força profètica l’únic que pot vèncer el mal

4. Reconèixer Jesús exigeix exercir la solidaritat.

“Tenien un sol cor i una sola ànima”, és a dir vivien en comunió plena. Els béns materials no són per a l’ús i el gaudi exclusivament personal, nosaltres només en som administradors. L’ambició desmesurada d’uns quants i el culte d’adoració al diner de quasi tots fa imprescindible l’exercici de la solidaritat envers el més perjudicats i la pràctica de l’austeritat per part de tots. Davant de la realitat violenta i cruel, hem d'estar convençuts que només l'estil de vida de Jesús és l'alternativa. Assumir-lo, exigeix el compromís de realitzar-lo efectivament.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, d’abril 01, 2024

Diumenge de Pasqua

 


Ahir celebràvem la Vetlla Pasqual, l’Eucaristia de la qual brolla tot l’any litúrgic. Aquesta antiquíssima tradició dels cristians de vetllar, ens fa adonar que vetllar vol dir esperar. Hem d’esperar d’anar al sepulcre i allà trobar-nos amb la pedra retirada. Hem d’anar com Joan, entrar dins i veure el llençol, i com diu l’evangeli “veure i creure”.

Hem estat constituïts heralds de la notícia més important de la història. De fet, millor que heralds, apòstols, enviats a anunciar a tot el món allò que Pere predica a la primera lectura: Jesús va ser ungit per l’Esperit Sant, va passar fent el bé, va ser mort, al tercer dia va ressuscitar i es va aparèixer, no a tot el poble, sinó a uns testimonis. Germans, aquests testimonis som nosaltres.

No tenim cap altra missió tan important que ser testimonis d’aquesta veritat, testimonis del Vivent. La resta de coses, que ens ocupen molt de temps i no només ens ocupen, sinó que ens preocupen, no són tan importants com ser apòstols del Ressuscitat. Pregunta’t, per què existeixes? Quina finalitat té la teva vida? No hi ha cap altra resposta vàlida que no sigui que existeixo perquè Déu m’ha creat per amor, per estar amb ell i l’estimi i el faci estimar.

Però no podem començar l’equació aquesta pel final; hem de començar pel principi. Hem de trobar-nos primer amb el Ressuscitat. Aquests dies de l’Octava  fins el diumenge vinent -sobretot- i tota la cinquantena pasqual és un temps privilegiat per trobar-nos amb ell. Amb ell, que tant ens hem preparat aquesta quaresma. És un temps privilegiat i únic. Que no tornarà. Tornaran altres pasqües però no aquesta i aquesta és una ocasió per trobar-nos de veritat i amb profunditat amb el Senyor.

Ara us faig un repte o una exhortació o com li vulgueu dir. No anem postergant les coses. El temps que disposem és molt curt… Que no visquem més en els nostres sepulcres. Crist ens ha dit a cadascú de nosaltres, com va fer a Llàtzer: surt a fora! Sí, surt a fora i troba’t amb mi. Deixa enrere en el sepulcre els teus criteris, la teva manera de veure les coses, el teu pecat, tot allò que t’obstaculitza venir cap a mi. És ara el moment! Per què esperar? Ves a l’hort on hi ha el sepulcre de Crist, passeja-hi, gaudeix de l’exuberància de la natura, busca, espera, vetlla, que segur que trobes el teu creador, el teu redemptor. I quan el vegis, mira’l als ulls, mira’t reflectit en la seva mirada, deixa’t estimar, obre-li el cor, deixa que ell et guareixi, confia-li la vida.

Aquests dies tornem a la normalitat: la feina, les coses de casa, les compres, tràmits, gestions, metges, amics… però no perdem siusplau el centre. El centre de la nostra vida és Crist, ser apòstols seus perquè ell ens estima i nosaltres l’estimem. Els dies de l’Octava fins diumenge són privilegiats. No ho oblideu! No val la pena deixar de fer alguna cosa aquests dies per poder dedicar-se més a la pregària per anar a l’hort i trobar-se amb el Ressuscitat? No val la pena deixar de fer alguna cosa aquests dies per poder celebrar l’Eucaristia cada dia aquí a la parròquia? No cal parlar en termes mercantils però... el Senyor no defrauda, és una bona inversió. Qui d’aquí vol renunciar a trobar-se amb Crist? Amb el Ressuscitat, que ha fet tot això que hem vist durant el Tridu per tu?

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 31/03/2024

 

dilluns, de març 25, 2024

HORARIS SETMANA SANTA

 

DIUMENGE DE RAMS 24 DE MARÇ DEL 2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes: Ha arribat l’hora de la veritat. En aquest diumenge de Rams o de Passió Jesús entra a Jerusalem, i ho fa tenint molt present allò que anunciaven els profetes: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega”. Així, muntat sobre un ase ve i escolta com la multitud l’aclama, i encatifa amb mantells i rams el camí per on passa, lloant la seva reialesa:

“¡Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel!”. També nosaltres com els habitants de Jerusalem, rebem Crist amb goig i cantem, que és el nostre rei i Senyor, el Fill de Déu, el Salvador. Ell no entra a la nostra història com una idea, com un discurs, com un algoritme fruit de la previsió humana. com un afegit superflu i accidental. No. Ell és Aquell que ens reconeix i ens anomena amics. Aquesta Setmana Santa pot ser una una bona oportunitat per tornar-lo a retrobar com amic. I avui nosaltres volem acompanyar-lo i viure amb ell aquests dies sants, en que acomplirà la missió que el Pare li té encomanada: donar la vida per nosaltres, per salvar-nos, per alliberar-nos del pecat i de la mort. 

Alcem doncs, ben alts els nostres palmons, fem camí amb Jesús, no el deixem sol, visquem ben a prop d’ell, units com a comunitat, aquestes celebracions santes, per fer memoria de fins a quin punt Déu ens estima, en Jesús. Especialment vosaltres infants, que sou els seus preferits, perquè teniu un cor net i transparent. Apropeu-vos a Ell, sense por. Ens espera a tots amb els braços ben oberts.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 24/03/2014

 

dilluns, de març 18, 2024

MISSA DEL DIUMENGE V DE QUARESMA 16-17/03/2024 - DIA DEL SEMINARI

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes!   

Estem acabant el nostre itinerari quaresmal. Diumenge vinent celebrarem Rams: commemorarem l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, en honor de multituds, també és l’entrada a la Setmana Santa.

A la 1ª lectura, Déu per boca de Jeremies, ens diu que fa una aliança nova amb el seu poble, amb la humanitat.  Perquè ja havia fet una aliança amb Israel, alliberant-lo de l’esclavatge d’Egipte, donant-li, la Llei (els manaments), però es van quedar en un mer compliment formal. Per això la renova, dient-li que la Llei ja no l’escriurà sobre pedra sinó dins el seu cor, perquè es faci vida.  

I és Jesucrist, el Fill de Déu, qui la portarà a plenitud, posant com a fonament la llei de l’amor.  Sap que té una missió que ha de passar per la passió, per la mort en creu, per arribar a la resurrecció. I la durà a terme amb una fidelitat madurada en el sofriment i en les llàgrimes humanes, portada fins a l’extrem i que ens obrirà les portes de la salvació i la vida eterna, com hem escoltat a la carta als hebreus.

Per això, avui a l’Evangeli, Jesús, davant d'aquells grecs-jueus que el volen veure, respon decididament que Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificatEls apòstols havien fet plans, que no passaven precisament perquè, el Mestre, el Messies morís en una creu com un criminal. També a nosaltres ens pot passar que ens acostumem a veure la creu arreu, a les esglésies, a les cases, però que encara no siguem prou conscients del seu significat, del sofriment i de l’amor immens que hi ha al darrera d’aquest gest   de donar la vida per la humanitat. Per això, hauríem de desitjar com aquells grecs: veure i conèixer més Crist per estimar-lo més i millor, i alhora per a poder mostrar-lo als altres, a tantes persones que ben segur també voldrien veure’l conèixer-lo.

Jesús, és el gra de blat, que amb la seva mort ens conduirà a una resurrecció fecunda: a un fruit abundant. Jesús ens salva des de l’obediència al Pare, des de l’entrega de la seva vida per amor, culminant en la creu. I aquí rau la victòria de Crist, l’amor venç el mal. Estem disposats a seguir el seu camí? Estem disposats a ser gra de blat que doni fruit, i per tant a morir de tantes actituds que ens allunyen de Déu i dels germans, que provoquen situacions injustes.

Benvolguts germans i germanes, en l’Eucaristia vivim profundament i realment el misteri de la creu i de la salvació de Crist. Demanem-li a Déu Pare  que ens ajudi a aprofundir-hi, per esdevenir-ne ferms testimonis arreu. I avui,   que a les vigílies de Sant Josep celebrem el dia del Seminari,  demanem-li també com diu el lema d’enguany, que ens envií pastors, que siguin més les persones que responguin a la seva crida de deixar-ho tot per seguir-lo com a preveres, servidors, gra de blat pel seu poble. Que així sigui.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

HORARIS SETMANA SANTA

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 17/03/2024

 

dimecres, de març 13, 2024

DIUMENGE IV DE QUARESMA. (B)

 


1.   Pecat i destrucció.

La destrucció de Jerusalem és la conseqüència la idolatria, de l’abandó del camí proposat per Déu; no només per haver adorat ídols sinó per haver practicat la injustícia. No oblidem que el diner és l’ídol més perillós. Déu, però, no es mira la injustícia amb desinterès; al contrari, fa arribar constantment el seu missatge alliberador, però l’ésser humà és tan beneit...  

2.   La iniciativa sempre és de Déu.

La intervenció de Déu en la història és salvadora, perquè Déu és El-que-estima. El perdó és possible; més encara el perdó és l’expressió més sublim de l’amor de Déu. Ell té la iniciativa, en enviar el seu fill al món perquè no es perdi ningú, com la va tenir fent intervenir el rei Cir. 

3.   El perdó és pura gràcia.

No mereixem res, el do de Déu és massa gran perquè el puguem abastar. De fet, si no ens l’hagués revelat no podríem ni sospitar-lo. La gràcia, però, no es limita al perdó, la gràcia ens obre horitzons de servei abnegat en l’amor que ens assegura el creixement personal i la plenitud del sentit. Tot és gràcia. Déu fa tot això perquè "ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”, per gràcia, purament per gràcia, “perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna".

4.    El procés d’acolliment del perdó.

a)   Reconeixement del pecat: Els caldeus van arrasar Jerusalem i els jueus van llegir la gran desfeta del 597-587 com la conseqüència de la injustícia i de la desconfiança en Déu i en els seus profetes. Per a ells era un càstig; avui hem de dir que no és que Déu castigui sinó que el pecat destrueix. La injustícia comporta la dissolució de qualsevol societat, la conversió comporta la reconstrucció. És el missatge de la primera lectura. El mateix passa amb les persones.

b)   Enyorança del bé. En situació de pecat enyorem la joia serena de la situació de perdó i de justícia, gràcies a la nostra capacitat de reflexió. Exiliats de la situació de Regne de Déu no podem estar contents i desitgem el retorn a Jerusalem. Enyorar el bé és el primer pas cap a la conversió.

c)   Consentiment: Només consentint lliurement a l’acció de Déu podrem gaudir del perdó. Demanem al Senyor aquell seny necessari per respondre a la seva iniciativa. Deixem-nos estimar per Déu. La conversió quaresmal consisteix a orientar la voluntat cap a Déu, a reconèixer que Ell ens ha creat perquè visquem practicant la caritat, fins que la mateixa caritat de Déu ens atregui definitivament cap a Ell.

5.   Epíleg.

No és això el procés quaresmal? La inèrcia del pecat ens allunya de Déu, la quaresma és un procés de purificació que ens disposa a la reconstitució que Déu mateix obra en nosaltres.  Donem-li gràcies.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 10/03/2024

 

dilluns, de març 04, 2024

MISSA DEL DIUMENGE III DE QUARESMA 2 i 3/03/2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes!  

Déu, que sempre pren la iniciativa, escull el poble d’Israel, i li proposa un pacte, després d’haver-lo alliberat de l’esclavatge d’Egipte.

Aquest pacte-aliança queda recollit en els 10 manaments, el decàleg. El seu compliment serà la resposta del poble a la iniciativa gratuïta i amorosa de Déu.

I avui, aquests manaments continuen vigents, entre nosaltres, si bé Jesús, el seu Fill encarnat, els ha portat a la plenitud,  afegint-ne un de nou i fonamental: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat. I ens ha estimat,  fins a donar la seva vida a la creu, per vèncer   la mort, ressuscitant. I això és motiu d’escàndol pels jueus, que exigien, signes i proves; i un absurd pels grecs, que cercaven la saviesa. Ara bé, com ens diu Sant Pau,  a Jesucrist, Messies crucificat, només se’l pot entendre acceptant una saviesa i un poder superiors als dels homes, perquè venen de Déu mateix.

Avui el nostre món tècnic demana “eficàcia” i “felicitat” en tot allò que ens envolta, però la “fe” parla de la Creu, és a dir, de l’amor servicial que acull, dialoga, perdona, sempre recomença. Els qui han entès la creu hi troben la veritable força, eficàcia, felicitat i vida.

L’Evangeli de Joan ens diu que s’apropava la Pasqua, motiu pel qual Jesucrist havia pujat a Jerusalem, com molts jueus, per  anar al Temple, a la casa del Pare. I allà s’adonà que l’havien convertit en un mercat. I ple de zel,  expulsà els venedors i els canvistes i tragué fora del temple els moltons, els vedells i els coloms, que se sacrificaven per a commemorar que Déu els havia alliberat. Jesús s’indigna davant l’abús religiós que es feia al voltant del Temple. Tenint present que la Quaresma és un temps de conversió, podem preguntar-nos: Per quins motius ens indignem? Per les víctimes innocents de les guerres? Per les persones que moren de fam? Per l’abús i el maltractament que els més forts fan sobre els més febles? Pel menyspreu als germans i germanes que venen d’altres països i continents a la recerca d’una vida millor (com la nostra)?

Amb el gest d’expulsar els venedors d’animals pel sacrifici i els canvistes, Jesús s’erigeix com la veritable víctima,   amb poder per a ressuscitar: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. El cos de Crist ressuscitat és el nou temple per a un nou culte en esperit i en veritat”.

Benvolguts germans/nes, aprofitem aquest temps de quaresma per a créixer en el seguiment de Jesucrist, fent-lo centre i motor de la nostra vida personal i comunitària,  a través de la pregària, del servei i de la participació en els sagraments: el del perdó per alliberar-nos de les taules dels canvistes, símbol del pecat que portem; i el sagrament més gran que podia donar-nos: l’Eucaristia.  Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 03/03/2024