DIUMENGE IV DURANT L'ANY (A).

•  Primera Lectura: So 2,3; 3,12-13
• Salm 145
• Segona Lectura: 1Co 1, 26-31
• Evangeli: Mt 5, 1-12

La pàgina de les benaurances és foc que abranda, perquè ens diu allò que és la felicitat segons Déu. I com obtenir-la.

Perquè descriu i ens revela, més que qualsevol altra pàgina del Evangeli, la autèntica i profunda identitat de Jesús.

Al principi podríem pensar que aquestes paraules exaltin la desgràcia, perquè pot semblar que Jesús amb aquestes paraules vulgui lloar la desgràcia: Jesús li diu feliços a aquells que son pobres, aquells que ploren, aquells que son perseguits.

S’està mofant de nosaltres? Els pobres, els qui ploren, els perseguits... no son feliços! És més, viuen una tristesa ben profunda. Si ho llegim així, ens arriscaríem a que la gent pensi que el cristianisme exalta el dolor i ens convida al patiment i a la resistència. Com si Jesús ens demanés que baixem el cap i que seguim endavant aguantant totes les misèries. En fi, com si a Déu li agradés la resignació.

No, no és així. A Déu no li agrada el dolor i no ens convida a la resignació.

Fixeu-vos: quan Jesús parla de la felicitat, ho fa fent servir el verb al futur, perquè per ser feliços hem de mirar cap al futur. I hem de viure segons una determinada lògica, encara que ens costi dolor, i aquesta lògica és el camí correcte per entrar en la felicitat de Déu. -

Feliços els pobres en l'esperit, perquè el Regne del cel és per a ells.

Feliços aquells que experimenten les seves limitacions sense ignorar-les, minimitzar-les, emfatitzar-les. Feliços aquells que saben que les respostes a les moltes preguntes que sorgeixen del nostre cor no estan dintre de nosaltres, sinó fora, en Déu. Feliços aquells que no viuen d’aparences, pretenent semblar ser millors del que són, sinó que tenen el coratge d’acceptar fins i tot les seves ombres, d’experimentar la pobresa interior, perquè només així es pot deixar espai a Déu.

Feliços els qui estan de dol, perquè vindrà el dia que seran consolats.

Feliços aquells que no passen el temps queixant-se, aquells que no se senten perseguits per Déu o pels altres, aquells que no viuen passivament la tristor. Feliços aquells que es deixen consolar, i no compadir. Aquells que saben relacionar-se amb els altres per no quedar-se sols. Que miren més enllà del patiment que experimenten, perquè el patiment no té l’última paraula.

Feliços els humils, perquè ells posseiran el país.

Feliços aquells que sempre veuen l’aspecte positiu de les coses i fan servir paraules i pensaments de pau, de mansuetud. Sense deixar-se enganyar, sense ser víctimes passives. Feliços aquells que sempre cerquen la unitat i no la divisió, aquells que construeixen ponts en lloc de erigir murs, perquè posseiran la terra, una terra habitada, en lloc d’un cementiri desert.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè vindrà el dia que seran saciats.

Feliços aquells que no cedeixen a les moltes injustícies que sorgeixen de l’ànima humana, inclinada a les tenebres. Feliços aquells que no cometen injustícia i procuren ser rectes davant Déu i davant els homes.

Feliços els compassius, perquè Déu els compadirà.

Feliços aquells que, com Déu, miren la misèria des del cor, aquells que no jutgen sense pietat ni a ells mateixos ni als altres, aquells que exigeixen responsabilitat i coherència, però no fan de la justícia un ídol.

Feliços els nets de cor, perquè són ells els qui veuran Déu.

Feliços aquells que no veuen el mal a tot arreu, aquells que no apliquen la malicia als seus judicis, aquells que no viuen en l’engany, perquè per veure Déu necessitem un cor transparent i pur, com el seu. Una mirada tèrbola no veurà mai la mirada de Déu.

Feliços els qui posen pau, perquè Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços aquells que no cedeixen al odi i a la violència, aquells que construeixen la pau des del seu propi cor, aquells que no es deixen devorar per la ira.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè el Regne del cel és per a ells.

Feliços aquells que assumeixen la seva pròpia responsabilitat i no la carreguen als altres, aquells que tenen el coratge de pagar fins al final per les seves decisions i també per als seus propis errors. Feliços aquells deixebles que no reneguen de la seva fe per la por. –

Aquest és el Jesús que morí perquè visqué aquestes benaurances fins al final.

Y ara, ens toca a nosaltres, si volem. Dia rere dia, de mica en mica, podem acollir aquestes benaurances per convertir els nostres cors, per convertir-nos nosaltres mateixos i per millorar el món en el que vivim.

Paolo Petrolillo, diaca.

CONCERT SOLIDARI CÀRITAS

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 29/01/2023

 

DIUMENGE III DE DURANT L’ANY, 21-22/01/2023

•  Primera Lectura: Is 8, 23b.9,3 
• Salm 26 
• Segona Lectura: 1Co 1,10-13.17
• Evangeli: Mt 4,12-23

Benvolguda família de famílies, germanes i germans: La llum és un element de la nostra vida, que de tant quotidià, no el valorem ni l’apreciem suficientment. Quan quedem a les fosques, ens és difícil moure’ns, avançar: la por, la desorientació, els obstacles... tot plegat   ens paralitza i anhelem que torni la llum.

Com a cristians, també necessitem llum, una llum interior,  per a fer camí. Aquest diumenge III de durant l’any, que el papa ha anomenat el DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU, la Paraula de Déu ens confirma, que  trobem la llum en Jesús, el Fill de Déu, que ens il·lumina i ens salva.  Una llum oferta a tot el món, de manera que Jesús acompleix les promeses de Déu Pare, anticipades pel profeta Isaïes tal i com ens recorda l’evangelista Mateu: ”El poble  que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”.

Hauríem d'estar contents i agraïts, i s’hauria de notar en la nostra manera de viure, justament per correspondre a la crida que Jesús ens fa des de bon començament: ”Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.

Nosaltres com els  primers deixebles, tenim necessitat de conversió, de canviar les actituds contràries a la proposta de vida que ens fa Jesús, per poder acollir i compartir aquest Regne del cel, Regne de Déu, Regne d’amor, de pau, de justícia i també de llibertat. No som titelles, tenim la responsabilitat d’usar bé el gran do de la llibertat. No ens ha de fer por optar per viure l’evangeli, amb alegria, seguint les petjades de Jesús:  ¿qui em pot fer por?*Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!

I en aquesta setmana en que preguem especialment per la unitat dels cristians, convertir-nos i viure l’estil de vida de Crist ha de fer créixer la comunió entre nosaltres, entre tots els cristians: És que Crist està dividit?. Així ens ho demana Sant Pau: Pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Si la nostre fe en Jesucrist i  el nostre testimoni de l’evangeli, ens porta a estimar més als altres i a deixar-nos estimar per ells, i a treballar perquè desapareguin  les divisions i les renyines i creixi la pau i la comunió, aconseguirem que la creu de Crist no perdi el seu valor.

Aquesta és la nostra missió com a cristians, com a batejats. Jesús és la nostra llum i és el nostre mestre. Un mestre, que com ens diu Mateu, predica caminant vora el llac,  i que és qui té la iniciativa i crida en la vida de cada dia als seus deixebles, com ho va fer amb aquells senzills pescadors: Simó i Andreu, i Jaume i Joan: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”, i immediatament abandonaren les barques, és a dir les seves seguretats i zones de confort, i el seguiren.

La mateixa invitació ens fa a nosaltres, ara i aquí, però sovint, ens aferrem a les nostres barques, i ens costa fer-li confiança.  

Benvolguts gns/gnes, deixem que la llum de Crist il·lumini el nostre camí, que la seva Paraula ressoni en els nostres cors i es faci vida, disposats a continuar amb alegria la missió de fer créixer el  Regne de Déu, d’amor, de pau, de justícia i de veritat,  allà on siguem i en el que fem, permeteu-me dir-ho així: que siguem evangelis amb potes.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 22/01/2023

 

DIUMENGE II DURANT L'ANY (A).

•  Lectura primera: Is 49 3.5-6
  
• Salm 39
• Segona lectura: 1Co, 1-3 
  
• Evangeli: Jo 1,14a.12a

1.    Déu s’ha fet conèixer.

Déu s’ha fet conèixer a Isaïes, a Pau, a Joan Baptista a Jesús, a cada un de nosaltres. Isaïes diu: “El Senyor m’ha format des del si de la mare”. Pau: “He estat cridat a ser apòstol”. Joan: He vist que l’Esperit baixava del cel i es posava damunt d’ell”. Jesús és ell mateix Déu encarnat. Cada un de nosaltres hem rebut també la unció de l‘Esperit en el nostre baptisme. No podem al·legar ignorància, potser no hem interpretat del tot bé la revelació de Déu i segur que hem de reconèixer que no som del tot fidels a les exigències del do que hem rebut. Donem gràcies a Déu perquè ens ha fet saber que ens estima.

2.    Testimonis.

Joan dona testimoni. El cristià ha de donar testimoni de la seva experiència de Jesús en el món d’avui. No és fàcil en aquesta situació de retrocés de la fe. No sabem massa què hem de fer, però alguna cosa hem de fer perquè l’anunci del Regne del Cel arribi a la gent del nostre entorn.

3.    La salvació és universal.

“T’he fet llum de tots els pobles”, Diu el Senyor a Isaïes. L’acció redemptora de Jesucrist obrada per Jesús és universal per necessitat; si no fos així nosaltres seríem sectaris. El que defineix les sectes és la pretensió de tenir l’exclusiva de la salvació; hem d’anar amb compte fins i tot amb el llenguatge. Només cal que, en la mesura que coneixem el seu designi, fem nostre el seu perdó i la seva gràcia.

4.    A la recerca del testimoni de la comunió eclesial.

El suplement del Full Dominical d’avui està dedicat a l’ecumenisme i a les relacions interreligioses perquè el dia 18 comença l’Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians.

Som hereus d’una història de desqualificacions i d’enemistat fins a la violència més cruel entre cristians. Hi hem de posar remei amb urgència. És imprescindible incorporar a la nostra activitat pastoral ordinària la pastoral ecumènica. En el curs present el Pla Pastoral Diocesà es proposa l’objectiu d’iniciar i potenciar les relacions ecumèniques (i interreligioses) en la vida de les parròquies i els moviments. Amb la mateixa convicció que celebrem els sagraments, fem activitats de formació i exercim la caritat, hem d’incorporar a la quotidianitat parroquial, arxiprestal i diocesana la pastoral ecumènica. Demanem a l’Esperit Sant que ens inspiri per a emprendre accions que ens condueixin a la relació fraternal no només amb les altres comunitats catòliques sinó també amb les comunitats protestants que s’hi obrin.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

EXTRA FULL DOMINICAL

 

FULL DOMINICAL 1701/2023

 

DIUMENGE I: EL BAPTISME DE JESÚS.

Primera Lectura: Is 42, 1-4.6-7

Salm 28

Segona Lectura: Ac. 10,34-38

Evangeli: Mt 3,13-17

1. La darrera epifania.

El baptisme de Jesús és la darrera epifania preparatòria de la missió de Jesús. Primer els pastors, després els mags, finalment Jesús mateix rep la manifestació del seu Pare del cel en presència de Joan. Jesús ha arribat a la seva maduresa en adquirir consciència de la vocació de què és objecte de part de Déu. La narració dels fets per part dels evangelis no és una crònica sinó l'expressió d'un fet molt elaborat per la teologia de la primitiva comunitat.

2. La condició humana de Jesús.

El bateig és expressió de la condició humana de Jesús. Jesús rep el baptisme de Joan, un baptisme de conversió, a partir del qual emprèn una nova vida: passa a desenvolupar la seva missió profètica. També nosaltres pel bateig i la confirmació rebem la vida nova de Déu i la missió d'ésser corredemptors amb Jesucrist, precisament des de i en la nostra condició humana, dèbil i pecadora.

3. Déu a l’abast.

El cel esquinçat és l’expressió de l’aproximació de Déu a l’ésser humà, la superació de les barreres entre Déu i el món. Jesús és el cel a la terra, Jesús és Déu entre els ésser humans. Déu ja no és més quelcom llunyà i inabastable per a l’ésser humà, en assumir la condició humana ha trencat totes les barreres que podien existir, fent-se un dels nostres ens ha transportat a la seva esfera divina, ens ha divinitzat.

4. Do de l’Esperit.

Déu es manifesta a Jesús, donant-li l'Esperit i revelant-li la seva filiació divina a través de la veu del Pare: "Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". El do de l’Esperit obre l’enteniment a entendre la realitat i la voluntat per procurar transformar-la.

5. Conseqüència per a nosaltres.

És Déu mateix qui ens crida, com cridà Jesús, i ens agafa la mà, com un Pare agafa la mà del seu fill, perquè per Jesús, amb Jesús i en Jesús també nosaltres que, en el baptisme i la confirmació hem rebut l'Esperit Sant i hem assumit la filiació divina, per pur do del Déu-Amor, al qual amb tot el dret ens podem dirigir donant-li el nom de Pare, duguem a terme la missió que Ell a través del Crist ens ha confiat: portar al món pau i llibertat, fent el bé, com feia Jesús. Aquest és el compromís baptismal, que ara us convido a renovar.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 08/01/2023

 

CONCERT D'ORGUE A CÀRREC DE MIKEL ANSOLA

Avui a les 6 de la tarda ha tingut lloc el concert d'orgue com a commemoració de la festa de la Sagrada Família. Ha estat una magnífica interpretació del jove organista Mikel Ansola que ha deleitat al públic assistent. 

HOMILIA: SANTA MARIA, MARE DE DÉU

• Primera Lectura: Nm 6,22-27
• Salm 66
• Segona Lectura: Gal 4, 4-7
• Evangeli: Lc 2,16-21

1. Mare de Déu.

Mare de Déu és la raó de ser de Maria. Aquest servei és el que Déu, en la seva providència, havia previst i que ella va acceptar lliurement i sense reserves.

No va ser fàcil arribar a acceptar la maternitat divina de Maria. Aquesta denominació es consolidà en el marc de les grans controvèrsies cristològiques del segon terç del primer mil·lenni. Gràcies a aquestes disputes es va anar precisant qui i què és el Crist i, és clar, el sentit de la relació materno-filial d’ell amb Maria. Fou en el tercer concili ecumènic, el concili d’Efes (431), on s’afirma que Maria és veritablement “Theotokos”, “Mare de Déu” (literalment “la que ha infantat Déu”). És Mare de Déu, perquè és mare de la persona de Jesucrist, el fill etern del Pare, en el qual es troben harmoniosament la natura divina i la natura humana. Maria és mare de la humanitat de Jesús, certament, però també de la persona de Jesucrist, inseparablement Déu i home, sense confusió, però també sense separació.

2. Mare dels éssers humans.

La maternitat de Maria, però, no es limita a la persona de Jesucrist, perquè Jesús ens ha afillat en Ell al Pare i a la Mare “Dona, aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare”. Som en aquest sentit fills de Maria. Però també en un altre sentit, membres com som de l'Església, la mare del cap és també mare dels membres. Avui se'ns ofereix l'oportunitat d’agrair i d'acollir la maternitat de Maria, amb agraïment i amb alegria. Avui tenim l'ocasió de revisar si la nostra conducta s'adiu amb els sentiments del Crist i de la seva primera deixebla, Maria, la seva mare.

3. La pau , objectiu de Jesús.

El dia d'avui és també la jornada anual de pregària per la pau. Jesús, el príncep de la pau, ens encomana la seva tasca pacificadora. No ens en podem escapolir; amb fermesa i sense ingenuïtats hem de posar el nostre esforç a mantenir la pau i la justícia en els nostres àmbits d'influència perquè la pau és només fruit de la justícia i la justícia l'única mare de la pau. Que el Crist, nascut, mort i ressuscitat per tots, ens empenyi en el nostre compromís per la pau i ens ajudi a mantenir-nos-hi fidels.

4.      Un nou any, una nova oportunitat.

També avui comença un nou any civil. Un nou any és un nova oportunitat per actuar per la  conservació del medi, per augmentar en el respecte als drets humans, per afavorir el creixement del sentiment de fraternitat incondicional. Posem-nos a les mans de Déu, demanem que l’Esperit Sant que doni seny i força  perquè els ésser humans ens pensem que som qui-sap-lo i som dèbils i limitats. Que Déu ens faci bons instruments del seu designi per al món.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 01/01/2023