Acte de lliurament de la Medalla al Mèrit Ecumènic 2021 atorgada pel Consell Intereligiós
de Terrassa a Josep Esplugas i Capdet.
dimarts, de novembre 30, 2021
MISSA DEL I DIUMENGE D’ADVENT 27-28/11/2021
Benvolguts germans i
germanes:
Avui és el primer diumenge
d’Advent, amb el que comencem un nou Any Litúrgic en que, com hem dit en començar, diumenge rere diumenge
llegirem l’evangeli segons Sant Lluc (cicle C) motiu pel qual hem entronitzat a
l’ambó solemnement el leccionari que conté aquesta Paraula.
En aquest tempos d’Advent se’ns convida
a FER CAMÍ amb
FE i ESPERANÇA, perquè és també el camí de Déu amb l’home, és HISTÒRIA de la salvació de l’home per Déu. Així doncs, celebrem l’acompliment de la
promesa que Déu ens fa: que serà amb nosaltres. Ell va venir en el primer NADAL
DE LA HISTÒRIA, A BETLEM, en el si de la verge Maria i amb la companyia de Sant
Josep i els pastors. És el moment en que Déu mateix es fa home.
Les quatre setmanes d’Advent ens serveixen
per a preparar-nos, per a ESTAR ALERTA,
per a rebre el qui és la llum del món, Jesucrist. Cada setmana encendrem un ciri d’aquesta corona d’Advent per adonar-nos que ens
apropem al dia en que Crist, la llum del món, neix entre nosaltres, que arriba
el Nadal de nostre Senyor. Jeremies ens diu: “faré néixer a David un plançó
bo, l’anomenaran el senyor és el nostre bé”.
Jesús ens anuncia que ell tornarà d'una
manera definitiva i per això no hem de tenir por. Que la seva presència és
constant. Ens cal tenir Fe i Esperança. La
FE,
que ens ajuda a veure i reviure esdeveniments que ja han passat, però
que són importants per la nostra vida.
L’ESPERANÇA, que ens permet veure les coses llunyanes que
ja són a l’horitzó i contemplar-les, encara que no en veiem tots els detalls. Només podrem fruir-ne
en plenitud quan hi arribem. Enfortits
per les vivències del passat, la primera vinguda de Jesús; vivim el present,
tot caminant sense parar amb il·lusió cap a la trobada definitiva amb Jesús
Ressuscitat. Ell ve a trobar-nos des de la Casa del Pare. Ve pel mateix camí pel qual
nosaltres caminem, passi el que passi no ens abandonarà mai.
Així doncs, estem entremig de dues
vingudes, la històrica, fa 2021 anys; i la definitiva, quan ens trobem amb
Jesús en la vida eterna amb el Pare.
Per això, Jesús ens diu que “estiguem atents”, que no ens enganxem en les
coses supèrflues d'aquest món, que no ens emmandrim, pensant que demà ja
canviaré, ja pregaré, ja estimaré, ja
ajudaré a qui ho necessita. Hem d’estar
alerta, pregar en tota ocasió,
no només quan tenim
problemes; i revisar la nostra vida per a confrontar-la amb
l’Evangeli de Jesucrist. Així podrem obrir-li del tot el nostre cor, perquè neixi de
nou, creixi dins nostre, i amb la força del seu Esperit, contribuirem a fer un
món millor, fent
Benvolguts/des, fem
nostres les paraules de Sant Pau als Tessanolicencs demanant a Déu que “
refermi els nostres cors, per al dia que vingui Jesús, el
nostre Senyor”, el Senyor de la Història a qui “veurem
venir... sobre un núvol, amb poder i amb
gran majestat i gràcies al qual podrem alçar el cap ben
alt, per veure com ens allibera de tot allò que ens empresona per conduir-nos a
una vida plena de sentit, arrelada en l'amor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de novembre 23, 2021
CONFIRMACIONS PARROQUIALS
El diumenge 21 de novembre, un grup de 9 joves de la Parròquia de la Sagrada Família i 1 adult de la Parròquia de Sant Pau van rebre el sagrament de la Confirmació dins la celebració de l'Eucarista que va presidir el Bisbe Salvador Cristau, Administrador Diocesà del Bisbat de Terrassa. Va ser una celebració molt entranyable i reeixida.
Felicitem de tot cor a tot el grup, desitjant que amb la força de l'Esperit Sant que han rebut de manera plena continuïn el seu camí d'amistat, de fe i de servei, com a testimonis creïbles de Jesús, membres actius de la seva Església.
Donem les gràcies al Bisbe Salvador; als animadors d'aquest grup, Toni i Christyan; a totes les persones que van col·laborar d'una o altra manera, en aquesta celebració, d'una manera especial a tot el grup de joves,que va funcionar com un gran equip, i sobretot a Déu, per tot el que hem viscut i compartit, i que per molts anys puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres i molts més!!!
MISSA SOLEMNE:JESUCRIST REI DEL MÓN 20-21/11/2021
Benvolguts germans i
germanes!
*Avui, en la festa de Jesucrist, Rei de tot el món,
últim diumenge de l'Any Litúrgic, se’ns convida a contemplar globalment el
misteri de nostre Senyor Jesucrist, Fill de Déu i Salvador nostre. És una mena
de resum de tot l’any litúrgic que acabem.
*Ja el profeta Daniel anuncia la seva vinguda amb un llenguatge apocalíptic,
descrivint-lo com el “Fill de l’home”, algú que s’assembla a un ésser humà en
contrast amb la visió de les quatre bèsties que poc abans havia esmentat
referint-se als Imperis de Babilònia, Mèdia, Pèrsia i Grècia. Aquest Fill de
l’home, que baixa dels núvols del cel, on només hi viu Déu, és algú “qui tots els pobles, tribus i
llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la
seva reialesa no decaurà”.
*Jesús és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els
morts, el sobirà dels reis de la terra, ens diu el
llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan. És l’Alfa
i l’Omega, és a dir, el començament i la fi de tot. Perquè ens estima
entranyablement, ens ha alliberat dels
nostres pecats amb la seva sang, morint a la creu i ressuscitant. I ens estima
tant, que, gràcies al baptisme, fa de nosaltres una casa reial i uns sacerdots
dedicats a Déu. En cada Eucaristia entrem en comunió amb Ell i amb els germans
i li demanem que vingui a nosaltres el seu Regne! A cada Eucaristia donem
gràcies a Déu, perquè ens ha enviat el seu Fill per portar-nos la Pau, per
fer-nos participar de la seva filiació divina, per donar-nos el seu Esperit
Sant, per poder esdevenir membres del seu regnat.
*Un regnat, que com hem escoltat a
l’Evangeli, no és d’aquest món. Hi trobem Jesús, que ha estat condemnat pels
jueus i portat davant del governador romà, perquè dicti la sentència de mort,
sent interrogat per Pilat: -Ets
tu el Rei dels jueus? Li ho pregunta estranyat que Jesús no oposi resistència, ni que cap
exèrcit hagi sortit en defensa seva i que siguin els seus mateixos conciutadans
jueus qui l’entreguen per a que el condemni. Quina mena de Rei és aquest Jesús?
Certament, la seva reialesa no és d’aquest món, no té res a veure amb els
valors que hi dominen: riquesa, poder, honor, aparença, luxe..., per aquest
motiu Jesús és un “rei” no reconegut humanament: “era present al món, que per ell ha
vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut”(Jn 1,10).
I quina és la missió de Jesús com a Rei
de tot el món, de l’univers? Ell mateix ens respon: SER TESTIMONI DE LA VERITAT; per això he nascut i per això he vingut
al món: TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU.
Jesús és testimoni del que ha vist i continua veient, perquè ve del Pare i està sempre amb el Pare. La veritat és Déu mateix que s’ha fet home i que estima totes i cada una de les persones. Així, en llavis de Jesús, la veritat no és una teoria; és pràctica, és acció, és vida, és amor encarnat.
*Benvolguts, Jesús és el nostre Rei. A ell que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir-nos; demanem-li perdó per les nostres fallades; escoltem-lo atentament , perquè com ens diu TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU. No tinguem por, Jesús és al nostre costat per ajudar-nos, DEIXEM QUE REGNI EN ELS NOSTRES CORS, conseqüents amb la petició que fem al Pare nostre: "Vingui a nosaltres el vostre Regne", esforcem-nos per a fer-lo present en cada acció i decisió que prenguem, cercant l’amor, la pau i la justícia.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de novembre 16, 2021
MISSA DEL DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY. 13-14/11/2021
II Jornada Mundial del Pobre
Benvolguts germanes i
germans:
*Estem acabant l’any
litúrgic. Ho farem diumenge vinent amb la solemnitat de Jesús, Rei de tot el món. Però per a per a preparar-nos-hi de la millor manera,
aquest diumenge celebrem la V Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa
Francesc, enguany encara en el context de la COVID-19., recordant-nos que: “ el rostre
de Déu que Jesús revela, de fet, és el d’un Pare pels pobres i proper als
pobres... que de qualsevol condició i en qualsevol latitud ens evangelitzen,
perquè ens permeten redescobrir de manera sempre nova els trets més genuïns del
Pare”.
*Avui, Jesús, en el que s'ha anomenat
el discurs escatològic, ens convida a
alçar la mirada i contemplar la nostra vida,
allò que ens passa, allò que vivim, les persones que ens envolten,
començant pels qui estan més a prop nostre i a tots, mirar-los amb amor, estimant-los
com Ell ho fa. També ens convida
a confiar en Ell. Jesús dona la seva vida per nosaltres
a la Creu. Ens ho dona tot i Déu Pare el
ressuscita perquè ens estima i vol salvar-nos.
* Jesús venç la mort. És el nostre
gran sacerdot. Vol que siguem
feliços. I la millor manera és escoltar els seus consells i caminar seguint els
seus passos. És el que ens farà feliços. Però per això ens cal estar atents,
fer nostres les seves actituds. Per aconseguir-ho, Jesús ens acompanya i ens
ofereix la força del seu Esperit Sant.
*Jesús ens demana que ens fixem en la
paràbola de la figuera, que és signe del
poble de Déu, quan les branques es tornen tendres i neixen les fulles, és
senyal que s’acosta l’estiu. Igual que quan veiem que el sol s’apaga i el cel
s’enfosqueix, ens adonem que està a punt de ploure, i agafem el paraigües per a
no mullar-nos, també hem d’estar atents al que ens diu Jesús: que passi el
que passi, inclús si les estrelles cauen i la lluna no resplendeix, que la
terra i el cel passés, les seves paraules no passaran.
*Jesús es refia de nosaltres, perquè ara i aquí, posem el nostre gra de sorra per fer d’aquest món, un món millor: cercant la pau, la bona avinença, sent justos, sincers i solidaris, especialment amb qui més ho necessita. El Papa Francesc ens convida en el seu Missatge, a sortir a l’encontre dels pobres, allà on siguin: “No podem esperar a que truquin a la nostra porta, és urgent que anem nosaltres a trobar-los en les seves cases, en els hospitals i en les residències assistencials, en els carrers i en els racons obscurs on de vegades s’amaguen, en els centres de refugi i acollida” . No es tracta d’alleujar la consciència amb l’almoina, sinó de fer front a la cultura del descarte i la indiferència amb gestos de caritat, fraternitat i amistat social, per a viure l’encontre i donar resposta a les noves formes de pobresa.
Benvolguts gns/nes, Jesús ens anima, guiats pel seu Esperit Sant, a acollir, anunciar i testimoniar el seu Evangeli, amb tothom, procurant com Ell escoltar el crit dels pobres, escoltar-nos; a respondre d’una manera humil i amant la seva crida, que també ens evangelitza, i a posar el millor de nosaltres mateixos per a que les persones pobres se sentin, ens sentim, acollides, alliberades i amb la dignitat plenament restituïda.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dijous, de novembre 11, 2021
FEM TEATRE
"Fem teatre", a càrrec de joves animadores de la Parròquia de la Sagrada Família, els divendres, de 18:30 a 20:00h. cada quinze dies, als mateixos locals de la parròquia. L’objectiu és introduir els infants al teatre perquè puguin viure noves experiències, treure’s la vergonya, aprendre a expressar-se millor i crear nous lligams dins la parròquia. A més, és una activitat gratuïta.
Els nois i noies que ho vulguin poden inscriure's a través del QR que apareix en el cartell promocional.
dimecres, de novembre 10, 2021
CONVIVÈNCIES DE JOVES
Convivències a la Parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, dels joves que rebran la confirmació el diumenge 21 de novembre, a la Missa de 2/4 d'1, de mans de l'Administrador Dicoesà Mons. Salvador Cristau.
Des del divendres 5 de al diumenge 7 de novembre, han pregat, reflexionat, celebrat i gaudit molt de la companyia d'uns i altres, dels seus animadors, del testimoni d'altres joves, del poble d'Ullastrell, i com no, de Maria, la nostra Mare i del seu fill Jesús, nostre Senyor.
MISSA DEL DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY.06-07/11/2021
Benvolguts germanes i
germans:
Avui, la Paraula de Déu dona
protagonisme a dues viudes, una del temps de l’AT i l’altra del NT, que tenen en comú el seu despreniment en favor
del Senyor, no del que els sobra si no del que els fa falta.
Així, a
la primera lectura la viuda de
Sarepta només té un grapat de farina i una mica d’oli per a fer pa per ella
i pel seu fill: “Ens ho
menjarem i després morirem de fam”. Però quan Elies li demana que li faci
primer un panet per ell, que no tingui por dons el Senyor proveirà, confia en
la seva Paraula i el Senyor compleix, sempre compleix. No li mancarà mai més ni
farina ni oli.
I trobem la viuda de l’evangeli, que s’apropa a la sala del tresor, i a
diferència dels rics que hi tiraven molt, però del que els sobrava, ella només
hi tira dues monedes de les més petites, però era tot el que tenia, tot el que
necessitava per a viure. I aquest despreniment és lloat per Jesús i posat com a model pels seus deixebles.
I nosaltres? Que estem
disposats a donar pel Senyor? No només diners, sinó temps, energies,
capacitats? En definitiva, estem disposats a donar-nos del tot, a posar tot
allò de bo que hem rebut al servei del Regne de Déu, és a dir, al servei dels
germans?
Som deixebles de Jesús, i la seva
Paraula ens guia, i avui ens convida a ser com aquesta viuda pobra, despresos,
disposats a donar amb amor i fe, no del que ens sobra, sinó d’allò que ens fa
falta, és a dir, a donar-nos nosaltres mateixos.
Per contra, Jesús reprova l’actitud
d’aquells fariseus, que només cuiden les aparences, però que en el fons del cor
són gasius i egoistes, que s’aprofiten dels senzills, que devoren els béns de
les viudes, però que ho disfressen sota la forma d’un fals pietisme, d’una
oració fingida, de portes enfora, que no els surt del cor.
Alerta que no caiguem nosaltres en algunes d’aquestes actituds que Jesús retreu als fariseus. Com a persones, com a comunitat cristiana, som cridats a viure l’Evangeli, no només pregar-lo i predicar-lo. La nostra opció és la de la viuda pobre, la de la confiança absoluta en el Senyor, la de l’entrega humil i desinteressada de la nostra vida pel bé dels germans, especialment els més necessitats, a favor dels quals Déu mostra el seu amor preferencial. I no pas la d’ocupar els primers llocs, de centrar l’atenció i cercar els honors humans. El nostre és un camí de servei humil i constant, de treballar colze a colze amb les persones que ens envolten, cercant que el nostre món sigui millor. Benvolguts germans/nes: Com Església, com a família de famílies, som cridats a ser fidels testimonis de l’amor de Déu i alhora, a sentir-nos-en partícips de la seva missió i del seu sosteniment, que avui se’ns convida a fer palès en aquesta Jornada de Germanor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
TROBADA VIDA CREIXENT
1a. Trobada del grup de Vida Creixent 2021. És un grup de persones grans que cada últim divendres de mes, es troben de 5 a 6 de la tarda per compartir una reflexió des de la fe sobre un tema que aquest Moviment Cristià de Gent Gran proposa a nivell de Catalunya. Enguany es treballa "L?harmonia de la teva vida".
DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY 30-31/10/2021
Benvolguts
gns/nes: Quan ens arriben tants missatges
sobre temes que afecten la nostra vida, volem saber que
és el més important. També li passa al Mestre de la Llei que s'apropa a Jesús, a
Jerusalem, per preguntar-li ¿Quin és el primer de tots els manaments de la
Llei?. Està preguntant per l'essencial de la vida, per allò
que és fonamental, que ho reorienta tot,
allò de que no podem prescindir a l'hora d'afirmar el veritable sentit religiós
de la nostra existència. És la pregunta sobre Déu i
sobre quin lloc ocupa en el nostre cor i en les nostres relacions socials, pel
que fa al tracte amb el proïsme.
És curiós que li ho pregunti algú que és expert en la Llei, que se
suposa que coneix perfectament el que diuen les escriptures. Però potser s'ha
adonat que Jesús els dona un sentit nou.
Jesús li respon recordant-li la confessió de fe que tot jueu piadós
recitava dues vegades al dia, recollida en el Llibre del Deuteronomi, 1ª
lectura: Shema Israe!
Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima
el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces. A aquest primer manament, li uneix un altre que trobem en el llibre del Levític: "Estima els altres com a tu mateix". I
afegeix: "No hi ha cap altre
manament més gran que aquests". És a dir, que el més important és el manament
de l'amor que s'expressa estimant a
Déu i als altres. El primer manament i el segon manament,
entesos i practicats com un sol manament, posen Déu com a fonament de
l'autèntica dignitat de l'home, creat a imatge i semblança seves, com ens diu
el Gènesi. Per tant, hem de vèncer la temptació de
posar la confiança en allò que no és de Déu. Jesús ens ensenya a vèncer-la
posant tota la nostra confiança en Déu. De manera que, tal i com ens diu
la DSE, "no és possible estimar el proïsme com a un
mateix sense la ferma i constant determinació d'esforçar-se per aconseguir el
bé de tots i de cadascú, perquè tots som responsables de tots".
Hi
ha un poema africà que explica molt bé com els cristians no podem venir a
l’església a resar a Déu, o a missa els diumenges, i oblidar després les persones
que ho passen malament. Diu així: “Jo tenia
gana i vosaltres fundàreu una organització humanitària on discutíreu sobre la
meva fam. Us ho agraeixo. Jo era a la presó i vosaltres vau córrer a l’església
a resar pel meu alliberament. Jo estava malalt i vau caure de genolls per
agrair a Déu que us hagués donat la salut. Jo no tenia sostre i vosaltres em
parlàreu dels avantatges de l’amor de Déu. Semblàveu tan pietosos, tan
devots... tan a prop de Déu! Però jo... jo tenia gana, Jo estava sol, malalt,
presoner i sense sostre. I tenia fred”.
Benvolguts/des,
Jesucrist és el "sacerdot" i el Bon Pastor, que ens mira amb tendresa
i ens espera amb els braços oberts, disposat a fer camí amb nosaltres i ens
convida a escoltar, guardar com un tresor i viure aquestes paraules: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’anima, amb tot
el pensament i amb totes les forces", i "estima els altres com a tu
mateix"".
Així "no serem lluny del Regne de Déu” .Aquesta és la bona notícia que hem de viure i compartir amb els altres.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de novembre 02, 2021
Concert MITCHELL MILLER
El diumenge 24 d’octubre a les 6.00 de la tarda
i amb motiu de la celebració del 89è aniversari de la creació de la Parròquia
de la Sagrada Família, l’organista MITCHELL MILLER (Cincinnati -Ohio- Estats
Units d’Amèrica-1994) ens va oferir un excel·lent Concert d’orgue amb obres de
Dietrich Buxtehude, Johann Pachelbel, Ad Wames, Jean-Philippe Rameau, Louis
Vierne i César Franck. Al final del concert ens va oferir com a bis unes
Variacions de Félix Mendelssohn.
Per segona vegada es va poder veure i seguir el concert a través d’una pantalla instal·lada al presbiteri on aquesta vegada també visualitzàvem com tocava amb els peus el teclat del pedaler de l’orgue.
Felicitem el Mitchell per aquest concert, i donem un agraïment a l’empresa Bidons d’Egara pel seu suport econòmic.
Al vídeo hi ha un fragment final de la Toccata en Fa Major de Buxtehude.
Vídeo: Manuel Mola
Text: Jordi Figueras Organista responsable
de l’Orgue de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)