Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Som en temps pasqual, temps en que agraïts i esperançats, recordem el nostre baptisme, a través del qual hem rebut l’Esperit Sant i ens hem incorporat de manera plena a la família de famílies que és l’Església. En aquest IV diumenge i en els dos següents, se’ns diu QUI ÉS JESÚS?
I ens podem preguntar: qui és per a mi
Jesús?: El Fill de Déu, el germà
gran, el millor amic...
Jesús,
avui mateix, a l’evangeli de Joan, ens
dona una altra resposta: “Jo soc el Bon
pastor”.
Jesús és doncs, el pastor “bo”, el de veritat, l’autèntic, que coneix i reconeix les seves ovelles i que elles el reconeixen a Ell. I troba el fonament en l’actitud de Déu Pare: “Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi”. L’evangelista Joan dona a la paraula “conèixer” un sentit que va més enllà del coneixement merament intel·lectual i especulatiu, sinó des de l’interior, des de dins, des de l’experiència de l’amor de Déu. Quan més estimem algú més el coneixem per dins. És una experiència, una trobada personal, no pas fruit d’una idea preconcebuda. I nosaltres, reconeixem a Jesús com al nostre Bon Pastor?
Jesús és el pastor bo que dona la vida per les seves ovelles. Ens diu: “ El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare”. Per això s’exposa, s’arrisca per a defensar-les: es compromet. I dona la vida, en la mesura que ell és “la vida”. La fe en Ell, que hem renovat el dia de Pasqua, ens condueix a participar d’aquesta vida. Per això, també nosaltres, que seguim Jesús, som i hem de ser, pastors i referents per als altres.
Ser
pastor vol dir ser responsable del germà i dels germans. Aquesta també és la
missió dels pares i mares, dels catequistes, dels educadors, dels animadors/es
i monitors/es, dels professionals, dels religiosos, dels polítics, dels que fan
de germà gran, dels que van al davant de tantes iniciatives socials, culturals
i pedagògiques.
El pastor autèntic sap valorar els carismes dels altres i els posa al servei de la construcció del bé comú, de la comunitat, vetllant especialment pels més desvalguts. Aquesta ha de ser, doncs, l'acció pastoral de les nostres comunitats, en nom de Jesús crucificat i ressuscitat, el Bon Pastor.
Benvolguts, tots som cridats a viure l'Evangeli, a estar atents als altres, conèixer-los i a donar-nos a ells, a ser bons pastors com a batejats. Per això necessitem participar de l’Eucaristia, rebre l’aliment de la Paraula, del Cos i la Sang de Crist, i pregar, demanant-li al Pare, com hem fet a l’oració col·lecta: “...feu que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor” per a contribuir a que tothom se senti estimat, trobi sentit a la seva vida, descobreixi que l'amor de Déu és més fort que la mort i que val la pena compartir-ho.
Joan Làzaro Padrós, prevere i rector.
