dilluns, de gener 31, 2022

MISSA DEL IV DIUMENGE DE DURANT L’ANY 29-30/01/2022


Per entendre l’evangeli d’avui hem de remuntar a l’evangeli del diumenge proppassat quan Jesús, a la sinagoga de Nazaret, llegeix un text del profeta Isaïes que parla del Esperit que ha enviat el profeta a anunciar la bona noticia als pobres i “l’any de gràcia del Senyor”. Acabada així la lectura amb aquestes paraules, Jesús es dirigeix a la gent de la sinagoga i afirma que “avui es compleixen aquestes paraules de l’Escriptura”. Avui. Aquí i ara, es compleix en Jesús aquesta escriptura. És Jesús el qui porta bones noticies pels pobres i ens anuncia l’amor gratuït i incondicional de Déu per a tots i cadascú de nosaltres.

Però Jesús no llegeix tot el text fins al final, i els galileus ho saben. Perquè el text segueix, i diu “que el nostre Déu farà justícia”, ens venjarà, en altres traduccions. Jesús omet aquesta darrera frase, i es queda amb la gràcia. Ara bé, els natzarens, com tots els jueus, esperaven aquesta expressió, la profecia d’aquesta revenja en contra de la situació que estaven vivint, donat que l’Imperi Romà dominava el país i l’oprimia. Però en el missatge de Jesús no hi ha lloc per el concepte de càstig, i tampoc pel desig de venjança.

Nosaltres també hem de vigilar els nostres desigs de venjança, els nostres rancors (rancors que, d’altra banda, com els dels jueus, poden ser ben lògics i comprensibles). I això perquè un cristià no pot viure amb un cor en el que tingui cabuda l’odi. Per diferents motius: perquè l’odi provoca el mal de qui l’alimenta, mentre sabem que el perdó beneficia a qui perdona. Però la raó principal per la que no podem viure una situació d’odi és que com a cristians ens volem identificar plenament amb Crist. I la norma de vida de Crist no és l’odi, ni el rancor, sinó el perdó i la misericòrdia. És per quest motiu que nosaltres volem, desitgem viure el perdó i la misericòrdia. Perdó i misericòrdia envers els altres i, també, envers nosaltres mateixos, perquè aquest és l’autèntic sentit de l’amor cristià. Ho hem sentit també a la meravellosa carta de San Pau als Corintis, a la segona lectura: l’amor és pacient, l’amor ho suporta tot.

I mirem ara que passa al final d’aquest evangeli d’avui: quan la gent furiosa el volia estimbar des del cingle de la muntanya, Jesús “se n'anà passant entremig d'ells”.

Quan no acollim el missatge de la gràcia, quan no vivim en l’amor, quan la misericòrdia desapareix del nostre cor, Jesús s’allunya de nosaltres, encara que en realitat som nosaltres mateixos els que ens allunyem, els que el rebutgem. Perquè Jesús ressuscitat només es fa present on hi ha perdó, on hi ha misericòrdia, on hi ha amor. Això no significa que hem de resignar-nos a la injustícia o a la mentida. Però significa que hem d’actuar sempre des de la veritat, la justícia i l’amor, i tant se val el que facin els altres, perquè per a un cristià la veritat i la justícia passen per sobre de la seva mateixa comoditat, dels seu interessos particulars. Això, fins i tot ens pot provocar sofriment, però en aquest sofriment, patit per amor, manifestem la nostra esperança, la nostra gran esperança, l’esperança que l’amor no passa mai perquè on hi ha amor, allí hi ha Déu.

L’amor és la maduresa i la perfecció de la vida cristiana; és l’única realitat humana que transcendirà aquest mon passatger. L’amor no passa mai ni aquí, en aquest món, ni, sobre tot en el Regne que Déu ens ha preparat i que ens ha anunciat per Jesús.

Paolo Petrolillo, Diaca Permanent adscrit a la Parròquia de la Sagrada Família.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL SETMANAL

 


 

dilluns, de gener 24, 2022

MISSA DEL III DIUMENGE DE DURANT L’ANY 22-23/01/2022


Benvolguts gns/nes! La Paraula de Déu és fonamental per a la nostra vida. Una Paraula que el Senyor , al llarg de la història ens fa arribar de diferents maneres, sempre mostrant-nos el seu amor i la seva fidelitat envers nosaltres. A la primer lectura, de l’Antic Testament, veiem que la Paraula de Déu, revelada en forma de Llei, la Tohrà, esdevé l’element aglutinador i central del poble d’Israel, quan, acabat l’exili, retorna a la seva Terra i ho troba tot destruït i desballestat. El governador Nehemies i el sacerdot Esdres,  s’esforçaran per a retornar  l’ànim a aquest poble i per això impulsaran  la reconstrucció del temple i de la ciutat de Jerusalem, la seva repoblació i la renovació de la vida religiosa jueva. La Llei, la Tohrà, la Paraula de Déu, serà el centre  de la vida de la comunitat d’Israel. I per això, com avui hem escoltat, se’n farà una lectura solemne i pública i una explicació catequètica. El  poble ho necessita i la rep amb respecte i molt de goig. Aquell és un dia  sant, dedicat al Senyor i per això cal fer festa, celebrar-ho amb alegria i bon ànim. Així ho expressa el salmista: És perfecta la llei del Senyor i l’ànima i descansa... Els preceptes del Senyor són planers i omplen el cor de goig”.

Això ens suggereix una primera pregunta. I nosaltres, com rebem la Paraula de Déu? I com tractem de viure-la?Com fem que alimenti la nostra fe?

La Paraula de Déu se’ns revela de manera definitiva en Jesús de Natzaret. I per això, si ja a l’Antic Testament, autors inspirats tingueren cura d’escriure allò que Déu anava revelant en cada moment, més encara ho faran amb Jesús, amb qui comença el Nou Testament. Un d'aquests autors  és Lluc. Aquest diumenge llegim la introducció del seu Evangeli i l’anirem resseguint durant aquest any litúrgic. Sant Lluc, adreçant-se a un tal Teòfil, “estimat de Déu”, ens explica que després d’informar-se minuciosament de tot el que s’ha escrit, contrastant-ho amb els que hi foren, ha decidit escriure-ho per donar a conèixer la solidesa de l’ensenyament rebut. En altres paraules, per donar raó de la seva fe. També nosaltres som estimats de Déu i ens hem de plantejar, fins a quin punt som capaços de donar raó de la nostra fe? Aquest diumenge, Lluc ens parla de com Jesús, després de ser batejat al Jordà per Joan Baptista, i haver rebut l’Esperit Sant, fa camí per diferents indrets de Galilea, on com a bon jueu, llegeix i ensenya  a les sinagogues, també a la del seu poble de Natzaret. Jesús, s’aixeca a llegir, i li donen el volum del profeta Isaïes que diu: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar a Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor” Tothom, està expectant, què dirà?. Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura" 

Som conscients  del que Jesús, ens diu avui? Ni més ni menys que la seva identitat i la seva missió. Reconeixem amb humilitat, que també nosaltres AVUI som necessitats de la seva Bona nova, que ell, ens pot alliberar de tantes coses que ens tenen empresonats, que ens pot donar llum davant les nostres cegueses i que pot fer la nostra vida més plena i feliç? I que l’opció de Jesús pels pobres i més necessitats no és beneficència ni assistencialisme, sinó fer realitat el projecte de Déu, i que nosaltres, l’Església, som cridats a continuar la seva missió? Ens convé meditar-ho i creure’ns-ho, per donar-ne testimoni. Sant Pau ens convida a fer-ho,sentint-nos units en Crist com un sol cos, gràcies al seu Esperit.                                      

Que la nostra vida, esdevingui bona noticia, evangeli pels altres, que fem de Crist, carn de la nostra carn, aliment per a tota persona que cerca sentit a la seva vida.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 23/01/2022

 

divendres, de gener 21, 2022

Diumenge II de durant l’any (C) – 15/01/2022

Acabem amb la tercera manifestació o epifania del Senyor Jesucrist d’aquests dies que ens porten a anar-nos endinsant poc a poc en el ministeri públic de Crist: les noces de Canà.

La lectura superficial d’aquest fragment ens porta a veure-hi el primer dels miracles que fa Jesús i que l’Evangeli segons sant Joan ens ho recull. Pot ser també una manera com de santificar el matrimoni, d’origen natural, amb la seva presència. Fins i tot podríem dir que Déu és un Déu que comparteix les nostres alegries, els moments bons i que no vol que estiguem tristos, sinó joiosos.

Però la primera lectura ens dona la clau: són les noces d’Israel amb el seu Senyor: «El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.» Són les noces del nou Israel ―l’Església― amb Crist ―el seu espòs―: les noces de l’Anyell.

Per això, els vertaders nuvis no són els que es casaven en aquella ocasió, sinó Déu i el seu poble, representats per una mare i un fill. Maria és icona de l’Església, del veritable Israel, és la filla de Sió. Crist és l’Espòs de l’Església que ve a segellar aquestes núpcies amb el sacrifici en la Creu, amb la seva sang, el vi nou, el vi de la nova Aliança.

Aquest vi, que no és com l’antic, sinó que és més bo, Déu ens l’ha reservat per a la segona fase de la història, que ha començat amb la missió de Crist: aquest és el vi millor.

És significatiu que Jesús vulgui tornar l’aigua en vi en unes piques de pedra. Podria haver-ho fet diferent però això ens dona una informació preciosa: l’antiga creació significada per l’aigua de les piques destinades a la purificació, és a dir, l’antiga creació caiguda en el pecat ―per això necessita la purificació― esdevé la nova creació, el vi millor; és la nova criatura, la restauració de la imatge de Crist en nosaltres.

És curiós de veure com no diu «l’aigua que s’havia transformat en vi” sinó «l’aigua que s’havia tornat vi». És com si volgués abreujar tot el procés que naturalment converteix l’aigua en vi: aigua, terra, cep, raïm, vi. I el vi té dues formes d’acabar segons l’Evangeli: la primera és molt evident: en Eucaristia, en Sang de Crist. L’altra és la degradació del vi ―de fet, oxidació― en vinagre, el vinagre que li fan beure a la Creu.

La nostra creació té dos destins possibles: si es queda com està, es degradarà com el vi en vinagre. Si esdevé transfigurada, feta nova creació, esdevindrà com el cos de Crist, transfigurat, com el vi transformat en la seva Sang, aquesta és la nova Aliança, l’aliança matrimonial de Déu pel seu poble.

Per això, en Crist nosaltres esdevenim aquesta nova creació, apareixem ja com a imatge de Déu, com a compliment del designi del Pare. Crist ve a complir el designi del Pare, a fer la seva voluntat i la seva voluntat és ―com deia Jesús a Nicodem― que «no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». És el designi de Déu complert en la seva entrega en la creu «tot s’ha acomplert» ―diu Crist abans de morir―.

Què serien unes noces sense amor? Doncs aquesta és la relació que ve a tenir Déu amb nosaltres, és una història d’amor. Tota la història de l’univers, del nostre món és una història d’amor. Nosaltres hi estem dins, som partícips d’aquest amor. Qui ha tastat l’amor algun cop, sap que sempre ve associat a la joia, la joia que Déu ens vol comunicar. Ell és el veritable «joiós», el més bell, el que pot venir a omplir la nostra vida, a esposar-se amb nosaltres.

Així és el nostre Déu, un Déu apassionat, que vol crear un poble seu, «apassionat per fer el bé», que visqui amb passió la vida, que estimi, que ho doni tot, que no es guardi res. I quina escola d’amor més gran que podem tenir que l’escola de la Trinitat, on Déu mateix és el nostre mestre, que ens ensenya a partir de la pràctica: Pare, Fill i Esperit Sant ens estimen perquè nosaltres puguem estimar Déu i estimar Déu en els germans.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

dijous, de gener 13, 2022

Baptisme del Senyor (C) – 09/01/2022


Epifania, vol dir manifestació. Aquest dijous, dia 6 celebràvem la gran manifestació de Crist a tots els pobles representats pels tres mags. Però no és l’única manifestació de Crist que la litúrgia ens posa en aquest final del cicle de Nadal.

El Baptisme del Senyor que celebrem avui i les noces de Canà, que serà l’Evangeli del diumenge vinent, componen com un tríptic de manifestacions o epifanies del Senyor. Serveixen per fer de frontissa entre el temps de Nadal i el temps de durant l’any que començarem a partir de demà i durarà fins el Dimecres de Cendra.

Si entrem més en aquest misteri que avui se’ns proposa contemplar, veurem com és un dels pocs moments de l’Evangeli que ens surten directament les tres persones de la Trinitat: la veu del Pare, el Fill encarnat i l’Esperit Sant en forma de colom. Aquesta manifestació, a l’inici de la vida pública de Jesús i a l’inici del temps de durant l’any és com si fos un segell de garantia que ens posa el Pare, a través de l’Esperit Sant, perquè reconeguem en aquell que es bateja, la Paraula que s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres.

Aquest any, llegim el baptisme de Jesús segons la narració que ens fa sant Lluc. Sembla que vol fer un paral·lelisme entre l’inici del ministeri públic de Jesús amb l’inici de l’Església en la Pentecosta. Lluc és el mateix autor de l’Evangeli i dels Fets dels Apòstols. Per això, dona importància a la pregària i a la presència de l’Esperit Sant en tots dos relats.

En els dos casos, es tracta d’una unció de l’Esperit Sant per a una missió. És la missió de Jesús que comença com l’Església, amb el Baptisme. Vaja, de fet, hauríem de dir al revés: l’Església comença la seva missió en el món, com la va començar Crist, el Cap, l’Espòs. És el que estava anunciant Joan Baptista «Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc». Batejar vol dir submergir, és a dir, submergir totalment, quedar totalment impregnat per l’Esperit Sant i pel seu foc que empeny a la missió.

Per aquesta raó, una Església que no té present la seva missió en el món, un cristià que no té present la seva missió en el món, és que no està totalment impregnat de l’Esperit Sant.

Una Església que no té com a primer i principal objectiu estendre l’Evangeli, el Regne de Déu, fer deixebles, santificar el món, etc. i es converteix en una gestoria, una ONG o a saber què, no té raó de ser. L’únic sentit que té l’Església és complir allò que el Senyor ha manat, és a dir, ser fidel a la seva missió.

Igualment, un cristià que no té com a primer i principal objectiu el mateix que hem dit abans i per davant de tot això hi posa altres coses… no és fidel al seu Baptisme. Has estat submergit en l’Esperit Sant, la seva missió t’ha impregnat tots els porus, ha arribat fins al més íntim de l’ànima…

Què hi ha que posi per davant de tot això? És una pregunta que és bo que ens fem. Quines prioritats passen per sobre de la meva missió? Tot el relacionat amb la fe no és una cosa més entre les altres, sinó que compromet tota la vida. És el punt central, la columna ver la qual, la resta de coses giren.

Els sants no són persones diferents de nosaltres: eren pecadors, tenien les seves limitacions… però sí que havien fer de la seva relació amb Déu el punt central de la seva vida i a això ho orientaven tot, deixant-se transformar poc a poc, dia a dia, per l’Esperit Sant. I per això eren foc, perquè deixaven que l’Esperit Sant obrés en ells la voluntat del Pare. Per això, cada vegada assumien més en la seva vida, les paraules del Pare a Crist: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».

En cada Eucaristia demanem dues vegades que el Senyor enviï el seu Esperit Sant: just abans de la consagració i durant la pregària Eucarística també demanem l’Esperit Sant per a la seva Església, reunida al voltant de l’altar. Per això, en cada Eucaristia, el Pare també ens diu a cadascú de nosaltres «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

dissabte, de gener 08, 2022

Concert Pol Alvarez. Festa de la Sagrada Família 2021

El diumenge 2 de gener a les 6.00 de la tarda i amb motiu de la celebració de la Festivitat de la Sagrada Família, l’organista POL ÀLVAREZ VICIANA (Terrassa-1999) ens va oferir un excel·lent Concert d’orgue amb obres de Felix Mendelssohn, Johann Sebastian Bach, Charles-Marie Widor, i Marcel Dupré. Al final del concert ens va oferir com a bis la Fuga del Preludi de Dupré del concert.

En Pol, organista Terrassenc molt jove, va fer un concert meravellós, amb un gran i extremat virtuosisme, i amb molta musicalitat i expressió.

Per tercera vegada es va poder veure i seguir el concert a través d’una pantalla instal·lada al presbiteri on aquesta vegada també visualitzàvem com tocava amb els peus el teclat del pedaler de l’orgue.

Felicitem el Pol per aquest concert, i donem un agraïment a l’empresa Bidons d’Egara pel seu suport econòmic.

 Al fragment del vídeo adjunt, realitzat per en Manuel Molina, hi ha un fragment del Preludi en sol menor de Marcel Dupré.

Text: Jordi Figueras, organista responsable de l'orgue de la Sagrada Família de Terrassa. Vídeo: Manuel Mola.

divendres, de gener 07, 2022

MISSA DEL DIUMENGE II DE NADAL DIA 02/01/2021


Benvolguts germans i germanes!   

Hem encetat un nou any i ben segur que en el nostre cap i en el nostre cor hi ha un bon grapat de propòsits que voldríem fer realitat.  

Avui l'evangelista Joan, a diferència de Mateu i Lluc, no ens parla  explícitament del naixement i la infància de Jesús, però en el pròleg del seu evangeli, que   hem escoltat, ens explica el sentit del Nadal: l’encarnació del Verb.  Ens remet ni més ni menys que a l’origen de l’univers, narrat al·legòricament en el primer llibre de la Bíblia, el llibre del Gènesi: Al principi, Déu va crear el cel i la terra” I ho feu amb la seva Paraula: “Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir i així successivament anà creant totes les coses fins arribar a l’home.

Déu mostra la seva saviesa i la seva Paraula al poble escollit d’Israel i primerament ho farà valent-se dels profetes i manifestarà la seva presència en el temple de Jerusalem, tal com se’ns diu al llibre de Jesús, fill de Sira, posant en boca de la Saviesa aquestes paraules: ”El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda”

L’evangelista Joan afegeix que el El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”.  

Aquell infant és doncs l’encarnació fràgil de la Saviesa divina, aquell en qui trobem la vida eterna, la llum que il·lumina les tenebres i que ens beneeix amb tota mena de béns espirituals i celestials. Perquè en el Nou Testament, la Saviesa ja no és entesa com el llibre de la Llei de Déu, la Torà, sinó com algú: Jesucrist de Natzaret.  

Maria infantà Jesús en un pessebre i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Sant Joan ho expressa amb aquestes paraules: ”Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit”. Déu s’abaixa fins a l’extrem, experimentant en el seu Fill, ja de bon començament, el rebuig i la duresa de cor. I són els més senzills els qui contemplen la seva glòria, la que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat

Sigui com sigui, l’Església, tots nosaltres, som cridats a donar  testimoni  de que Déu és amb nosaltres gràcies  a l’encarnació en Jesucrist. Per això la Paraula de Jesús és la Paraula del Pare revelada a través de la qual  rebem la seva saviesa i anem trobant el sentit de la vida.

Tal i com ens recorda Sant Pau, Déu ens ha beneït en Crist i per amor ens ha destinat a ser fills seus, ens elegí abans de  crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.

Per això, benvolguts/des, demanem a Déu, com ho fa el mateix Pau, que il·lumini la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.  

i ens permeti ser  testimonis humils del seu amor misericordiós. Que aquesta Eucaristia, en la que Jesús, se’ns dóna com aliment,  ens hi ajudi.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 02/01/22