Per entendre l’evangeli d’avui hem
de remuntar a l’evangeli del diumenge proppassat quan Jesús, a la sinagoga de
Nazaret, llegeix un text del profeta Isaïes que parla del Esperit que ha enviat
el profeta a anunciar la bona noticia als pobres i “l’any de gràcia del
Senyor”. Acabada així la lectura amb aquestes paraules, Jesús es dirigeix a la
gent de la sinagoga i afirma que “avui es compleixen aquestes paraules de
l’Escriptura”. Avui. Aquí i ara, es compleix en Jesús aquesta escriptura. És
Jesús el qui porta bones noticies pels pobres i ens anuncia l’amor gratuït i
incondicional de Déu per a tots i cadascú de nosaltres.
Però Jesús no llegeix tot el text
fins al final, i els galileus ho saben. Perquè el text segueix, i diu “que el
nostre Déu farà justícia”, ens venjarà, en altres traduccions. Jesús omet
aquesta darrera frase, i es queda amb la gràcia. Ara bé, els natzarens, com
tots els jueus, esperaven aquesta expressió, la profecia d’aquesta revenja en
contra de la situació que estaven vivint, donat que l’Imperi Romà dominava el
país i l’oprimia. Però en el missatge de Jesús no hi ha lloc per el concepte de
càstig, i tampoc pel desig de venjança.
Nosaltres també hem de vigilar
els nostres desigs de venjança, els nostres rancors (rancors que, d’altra
banda, com els dels jueus, poden ser ben lògics i comprensibles). I això perquè
un cristià no pot viure amb un cor en el que tingui cabuda l’odi. Per diferents
motius: perquè l’odi provoca el mal de qui l’alimenta, mentre sabem que el
perdó beneficia a qui perdona. Però la raó principal per la que no podem viure
una situació d’odi és que com a cristians ens volem identificar plenament amb
Crist. I la norma de vida de Crist no és l’odi, ni el rancor, sinó el perdó i
la misericòrdia. És per quest motiu que nosaltres volem, desitgem viure el
perdó i la misericòrdia. Perdó i misericòrdia envers els altres i, també,
envers nosaltres mateixos, perquè aquest és l’autèntic sentit de l’amor
cristià. Ho hem sentit també a la meravellosa carta de San Pau als Corintis, a
la segona lectura: l’amor és pacient, l’amor ho suporta tot.
I mirem ara que passa al final
d’aquest evangeli d’avui: quan la gent furiosa el volia estimbar des del cingle
de la muntanya, Jesús “se n'anà passant entremig d'ells”.
Quan no acollim el missatge de la
gràcia, quan no vivim en l’amor, quan la misericòrdia desapareix del nostre
cor, Jesús s’allunya de nosaltres, encara que en realitat som nosaltres
mateixos els que ens allunyem, els que el rebutgem. Perquè Jesús ressuscitat
només es fa present on hi ha perdó, on hi ha misericòrdia, on hi ha amor. Això
no significa que hem de resignar-nos a la injustícia o a la mentida. Però
significa que hem d’actuar sempre des de la veritat, la justícia i l’amor, i
tant se val el que facin els altres, perquè per a un cristià la veritat i la
justícia passen per sobre de la seva mateixa comoditat, dels seu interessos
particulars. Això, fins i tot ens pot provocar sofriment, però en aquest
sofriment, patit per amor, manifestem la nostra esperança, la nostra gran
esperança, l’esperança que l’amor no passa mai perquè on hi ha amor, allí hi ha
Déu.
