Full Dominical 26 de juliol del 2020

DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY 25-26/07/2020

1a. Lectura: 1Re 3,5.7-12

Salm 118

2. Lectura: Rm 8,28-30

Evangeli: Mt 13, 44-52

Benvolguts gns/gnes:

Si Déu avui ens adrecés la mateixa pregunta que  a Salomó: <>  que li demanaríem?  Quines serien les nostres prioritats? Salomó és prou realista i humil per reconèixer les seves mancances davant la missió que se li encomana: ni més ni menys que succeir al seu pare, el rei David.  Davant aquest repte, reconeix que encara és  un jove que no sap conduir la gent.  I per això li demana: Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal.   Tant de bo que tots nosaltres i també  els nostres governants en prenguessin exemple i això fos el primer que demanéssim.

Salomó s’adona de la importància que té governar amb justícia i saviesa: cal saber escoltar, per discernir el bé del mal i jutjar rectament. Ha pres la millor opció, ha trobat el tresor amagat, la perla fina i per això Déu el premia.

Jesús, el Fill de Déu, és el veritable savi, aquell que es manté fidel a la voluntat de Déu.. Ell és la Paraula de Déu, que dóna llum i l’entenen els senzills.

I aquest diumenge, ens ho mostra amb tres noves paràboles sobre el Regne del cel.  Ens el compara amb el cas d’un home que troba un  tresor amagat en un camp; i al d’un comerciant que buscava perles fines, i troba la millor. Ambdós, decidits,  venen tot el que tenen i compren el camp i la perla fina. Prenen, com Salomó, la millor opció. Saben que allò que compren els farà feliços, donarà sentit a les seves vides Déu ens ofereix  el seu Regne com el tresor  més preuat i  noble que el nostre cor pot desitjar, que va més enllà de satisfer les nostres necessitats materials. Ens ofereix assolir la felicitat més autèntica, seguint les petjades del seu fill, que dóna la vida per nosaltres, perquè tinguem vida a desdir, alliberant-nos de l’esclavatge del mal i de la mort. Ell ens ensenya a demanar-ho en la pregària adreçada al Pare: vingui a nosaltres el vostre Regne. 

També compara el Regne del cel amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent...    Per tant, el Regne resta obert a tothom, també als Mestres de la Llei d’aquell temps, que fent-se deixebles de Jesús, feien com els caps de casa que treien del seu cofre joies modernes (la novetat del Regne de Déu que anuncia Jesús), i joies antigues(Antic Testament, la Llei i les tradicions del poble d’Israel). Però depèn de cadascú viure-hi, prendre l’opció de vendre-ho tot, desprendre’s d’allò que ens allunya de Déu, per deixar el cor ben disponible a Jesús, perquè la seva Paraula, arreli dins nostre i doni fruits d’amor, de pau i de justícia.  També és un do, perquè, com ens diu St.Pau a la 2ª lectura:  Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que ens coneixia abans que existissim, ens destinà a ser imatges vives del seu Fill.

Benvolguts germans/nes, donem gràcies a Déu per voler-nos fer partícips del seu Regne, a través del seu Fill Jesucrist, que ho dóna tot per nosaltres i per la nostra salvació i de qui rebem l’Esperit Sant,  i demanem-li que aquesta Eucaristia,   ens doni forces perquè en comunió amb Ell, humilment, estiguem disposats  a vendre-ho tot, perquè creixi el seu Regne d’amor, de pau i de justícia,  arreu i quotidianament.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Peregrinació diocesana de joves 2020

Mons.. Saiz Meneses convida aquest estiu els joves de la diòcesi a fer una peregrinació interior a causa de la situació provocada per la Covid 19.

Els joves aquest any no faran la Peregrinació Diocesana, estarà bé que recullin la proposta de fer una peregrinació interior.
Hi haurà una sortida a la Mola del dia 1 d'agost, amb els joves més grans de 18 anys, per tal d'ajudar-los en la seva recerca interior.

Campus Llar-Cau 2020

Aquest és un fragment d'un vídeo del penúltim dia del Campus de la setmana del 20 al 24 de juliol que han preparat l'equip de monitors/es de Llar-Cau. Els participants canten contents, s'ho estan passant molt bé!!!!

Full Dominical 19 de juliol del 2020

DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY 18-19/07/2020

1a. Lectura: Sv 12,13.16-19
Salm 85
2a. Lectura: Rm 8,26-27
Evangeli: Mt 13,24-43

Benvolguts germans/nes:

Aquests diumenges anem escoltant com Jesús, ens parla del Regne de Déu a  través de Paràboles. Un Regne que ja es fa present  ara i aquí entre nosaltres, i que viurem en plenitud a la casa del Pare. Déu ens ofereix el seu Fill Jesús, perquè seguint les seves petjades, encarnem dins nostre i empeltem al nostre voltant els valors del Regne de l’amor, de la pau, de la justícia, per a fer possible que en el camp del món hi creixi més el blat del bé que el jull del mal. Perquè no podem negar que dins nostre i al voltant nostre, conviuen el bé i el mal, com el blat i el jull de la primera paràbola de l’Evangeli. Mai podrem dir  d’algú que és dolent o bo al cent per cent. Només Déu ho sap, només Ell coneix el cor de les persones.

La nostra sort i  esperança rau en que és un Déu indulgent i bo... compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor, que ens estima sense mesura i ens dóna l’ocasió de penedir-nos dels pecats i retornar als seus braços.

Déu ha volgut sembrar en el cor de l’home i la dona la bona llavor de la seva Paraula, a través del seu Fill  Jesucrist, fent camí amb nosaltres, sense excloure ningú. Tota persona i tot àmbit de la nostra societat és susceptible d’acollir-lo. Tenim el  repte de ser-ne una mediació. I com ho podem fer, si som febles i limitats, i en nosaltres també conviu el blat i el jull? Primer que tot, pregant-li al Senyor, sabedors que, com ens diu St.Pau: L’Esperit mateix, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre.

Déu compte amb tots per sembrar el món amb la llavor del Regne i per fer front a qui hi vol sembrar jull, el maligne, per això hem de vetllar per a no caure en les seves temptacions.

Déu té paciència, com un bon pagès, deixa que el blat i el jull madurin i creixin junts, amb l’esperança que fins i tot el jull pugui convertir-se en blat i salvar-se de la crema. És la missió que Jesús, entoma morint a la creu per nosaltres i ressuscitant, i ens ho mostra en l’escena del lladre penedit, que a l’últim moment reconeix el seu pecat i a Jesús com el Fill de Déu, el Messies.  És la missió que ens encomana continuar a cadascú de nosaltres, personalment i comunitàriament com Església. En aquesta lluita contra el mal, la injustícia i el desamor, contra el jull que hi ha arreu, som cridats a implicar-nos, seguint l’estela de Jesús, i treballant-nos i treballant per una  societat més justa i solidària, que no oblida als malalts, als pobres, als empresonats, que no dona ningú per perdut.       Així, el Regne, com el gra de mostassa i el llevat va creixent sovint gràcies a coses ben petites i senzilles com: una paraula d'ànim, un somriure, un gest d'amistat, una trobada joiosa, un treball ben fet, un perdó demanat i/o rebut de tot cor, un temps i uns recursos compartits gratuïtament...  

Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor, amb la intercessió de Sta.Maria, que ens ajudi a ser cada vegada més sembradors de blat, de bé, que no pas de jull, de mal; que redescobrim l’Eucaristia com un dels mitjans que el Senyor ens ofereix per estendre el seu Regne dins i al voltant nostre, gràcies a l'aliment que en rebem: Jesús mateix i la força del seu Esperit.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Campus Estiu

Full Dominical 13 de juliol 2020

DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY 11-12/07/2020

1a. Lectura: Is 55,10-11 

Salm 64

2a. Lectura: Rm 8,18-23

Evangeli: Mt 13, 1-23

Benvolguts germans/nes: Déu des d’un bon començament ha volgut fer-nos arribar la seva Paraula, per guiar-nos pel camí que porta a la veritable felicitat. Primer a través dels profetes, després d’una manera plena i definitiva, a través del seu fill Jesús, la Paraula de Déu feta carn. Una Paraula que surt dels llavis de Déu, que:  com la pluja i la neu cauen del cel...amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, ens diu Isaïes.

És una Paraula que s’adreça a tota la humanitat, que demana ser escoltada amb fe, amb confiança, que quan arriba al cor, transforma positivament la persona, perquè és una paraula d’amor, de misericòrdia, de pau, d’esperança.

Jesús, és aquesta Paraula encarnada, que vol donar-nos a conèixer  el Regne de Déu, i ho fa de moltes maneres. Per exemple, a través de les  paràboles, il·lustrant amb escenes quotidianes la realitat misteriosa d’aquest Regne, que només entenen els que paren l’orella i amb senzillesa li  obren el cor  Però en canvi, n’hi ha molts, que es consideren autosuficients i  rebutgen Jesús, com ara, els savis i els mestres de llei. I nosaltres? Com rebem la Paraula de Déu? Com l’escoltem,  proclamem i testimoniem?Jesús afirma  que  la Paraula, Ell mateix, és com la llavor que el sembrador, Déu, vol plantar arreu. Però la terra, que som nosaltres, de vegades no està del tot preparada. Ell, com un bon pagès: Vetlla per la terra i la rega..Fecunda la terra amarant els seus solcs/amarant els terrossos,  respectant la nostra llibertat. Déu sembra la llavor a la terra, però de vegades cau arran del camí:

escoltem la predicació del Regne, però no l’entenem, com si sentíssim ploure. D’altres vegades  cau en terreny rocós:rebem   amb alegria la predicació del Regne així que la sentim, però només per un moment, no arrela.  Quan ens complica la vida, perquè ens fa anar contracorrent i som malvistos, ho deixem córrer. I encara, la llavor arriba a la terra  enmig de cards: quan escoltem l’Evangeli, però  les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses ens ofeguen i impedeixen que donem bon fruit. Finalment, la llavor sembrada també cau  en terra bona:  quan escoltem la predicació del Regne, ens arriba al cor i al cap i en fem vida, donant fruit.

En el nostre cor hi podem trobar terrenys diversos, però estem cridats a ser terra bona on la llavor de la Paraula arreli i doni fruit. Alhora que som sembrats, el Senyor ens convida a col·laborar  amb ell en la sembra (evangelitzar),  cridats alhora a transmetre i sembrar la llavor de la seva Paraula sobre el món que ens envolta. Hem d'assumir amb realisme, però sense perdre l'esperança, que avui, com en temps de Jesús, hi ha elements que impedeixen que la Paraula de Déu fructifiqui en nosaltres i en el món que ens envolta: els interessos personals, la vida atrafegada, les covardies i corrupcions, les pors, els desànims...I reconèixer també que com a sembradors ens falta conèixer els terrenys a conrear, ser pacients i respectar el ritme de les persones, sense imposicions.

Benvolguts gns/nes, donem gràcies a Déu per oferir-nos Jesús, la seva Paraula encarnada, i demanem-li que l’acollim amb un cor que esdevingui terra bona per a donar  fruits de bondat, de justícia  i pau i  d’amor envers els germans.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Full Dominical 5 de Juliol 2020

DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY 04-05/07/2020

1a. Lectura Za 9, 9-10

Salm 144

2a. Lectura Rm 9, 11-13

Evangeli Mt 11,25-30

Benvolguts gns/nes:

En aquest primer diumenge de juliol, XIVè de durant l’any, m’agradaria començar amb  les paraules que Déu ens adreça a través del profeta Zacaries: Alegra’t comunitat de  .....

I per què? Doncs perquè s’ha complert la profecia, en Jesucrist, que  ha fet entrada a la terra, adreçant a tots els pobles paraules de pau i d’amor i ens ha salvat. Ell ens ha mostrat que Déu  és compassiu i benigne/ lent per al càstig, gran en l’amor/ és bo per a tothom,/estima entranyablement tot el que ell ha creat...       que... sosté els qui estan a punt de caure, i que amb el seu perdó redreça els que han ensopegat.

Si no estem contents ni agraïts, és perquè potser encara ens comportem com aquells savis i  entesos del temps de Jesús, que pensaven que complint la Llei i el farcell de preceptes humans que havien afegit, ja en tenien prou. No els calia Jesús. En canvi, els senzills, els atribolats, els nets de cor, acolliren Jesús amb goig i plena confiança. Per això Jesús fa aquesta preciosa pregària: Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als entesos.

Jesús, el Fill servent i Déu Pare, formen una comunió d’amor amb l’Esperit Sant: fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.  Nosaltres som els beneficiaris primers d’aquesta revelació, i no podem quedar-nos-la per nosaltres ni tampoc rebre-la sense que no experimentem una conversió interior continuada, per a viure d’acord amb el que Jesús ens proposa. Experimentem sovint les pròpies limitacions, fragilitats, el nostre pecat, i de vegades això

ens angoixa, ens bloqueja fins el punt de pensar que no hi ha res a fer, que mai canviarem, que  som un cas perdut. I és en aquests moments d’angoixa, de solitud fins i tot de desesperació, quan més hem d’obrir el nostre cor a Jesús, perquè només en Ell trobarem la pau i el repòs que necessitem per continuar el camí.: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera. Acceptar el seu jou vol dir, fer-nos deixebles seus, fer del seu evangeli la nostra norma de vida, que troba el seu nucli fonamental en el manament nou de l’amor: estimeu-vos els uns als altres tal i como jo us he estimat.

Hem de ser humils i sincers per a reconèixer-ho, no és només qüestió de voluntat, és també de fe, de deixar-nos guiar per l’Esperit Sant, que hem rebut en el baptisme, que ens fa superar la temptació de cercar només el nostre propi benestar, oblidant als altres. Per això sant Pau ens recomana: No viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres. L’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts,...que donarà la vida als vostres cossos mortals. És l'Esperit que ens incorpora a la família de famílies que és l'Església, una Església que ha de ser  com un hospital de campanya on tothom pugui apropar-se per a  curar les seves ferides.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu per donar-nos el seu Fill Jesús, i, gràcies a Ell,  fer-nos fills seus amb el do de l’Esperit Sant; i demanem-li que renovem amb alegria, el nostre desig de continuar sent deixebles seus, estimant, servint i acollint, especialment als que més ho necessiten com Ell ho va fer. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi.  

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.