Sfamília: de gener 2024

dilluns, de gener 29, 2024

MISSA DEL DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY 27-28/1/2024

Benvolguda família de famílies, germans i germanes:

La gent del nostre segle més que mestres necessita testimonis, que amb la seva vida ensenyin allò que prediquen.

Les paraules se les emporta el vent si no van avalades per les obres. Nosaltres mateixos fem més confiança a aquelles persones que fan allò que diuen, que no pas a aquelles altres, que potser parlen i no fan.

Això mateix els passa a la gent de Cafarnaüm, acostumats a escoltar els fariseus i mestres de la llei, que ensenyaven les escriptures sense posar-hi el cor, d'una manera formal i desangelada, sense viure-ho; s'adonen que Jesús ensenya d'una manera diferent, amb AUTORITAT, l'autoritat que dona parlar des del cor, des del testimoni, des de la vivència, des de la íntima comunió amb Déu Pare, que és de qui prové aquella autoritat.

Jesús és el MESTRE amb majúscules. I els qui l'escolten se n'adonen de seguida, fins el punt que els sembla que els explica una doctrina nova, però en realitat, és la mateixa Paraula de Déu viscuda. I encara rebran un ensenyament més gran en veure com Jesús reacciona davant aquell home posseït per un esperit maligne. L’exorcisme que té lloc en la mateixa sinagoga apareix precisament com una demostració d’aquesta autoritat de Jesús que ens allibera de tot allò que destrueix o altera la persona humana. La Paraula de Jesús és viva i eficaç. Jesús ensenya, actua i guareix, allibera del mal el cor de les persones.

Hauríem de preguntar-nos, fins a quin punt escoltem Jesús, fins a quin deixem que la seva Paraula i la seva vida, penetrin en el nostre cor i ens ensenyin a viure com Ell ho va fer: estimant, compadint-se dels altres, cercant el bé i la pau de les persones; fins a quin punt ens deixem guarir per Ell, amb l'abraçada del seu perdó? Som capaços de silenciar tant de soroll que ens envolta, per escoltar atentament la seva Paraula. És el que demana el salmista, davant la duresa de cor del poble d'Israel i també davant la nostra: *Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: "No enduriu els vostres cors".

El poble jueu esperava la vinguda d'un nou profeta, com Moisès, un nou Elies, un nou Jeremies, i per això li preguntaran a Jesús: Ets el profeta que esperem? Efectivament és Jesús de qui Déu ens diu a la primera lectura: li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu".

Benvolguts: Tenim la sort de ser deixebles de Jesús, acollim la seva Paraula i la seva vida en el nostre cor, deixem que ens continuï ensenyant i guarint , que aquesta Eucaristia enforteixi la nostra fe i ens ajudi a donar un testimoni joiós de la seva Bona Nova arreu, i com ens diu Sant Pau a la 2a lectura: "que cadascú continuï davant Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat" , perquè el més important és que donem el millor de nosaltres mateixos en bé del Regne de Déu i de tots els germans.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 28/01/2024

dilluns, de gener 22, 2024

MISSA DEL DIUMENGE III DE DURANT L'ANY

Una de les coses habituals que un es troba confessant és la típica frase: mossèn, és que jo no tinc pecats, soc bona persona: ni mato ni robo i intento ajudar els altres. I ens pensem que la vida cristiana és això. I no entenem que això és només l’inici i confonem el punt de partida com el punt d’arribada.

Normalment qui diu això, no s’adona d’altres realitats com: no té Déu com a centre de la vida o té tendència a la crítica —que sempre serà constructiva, és clar—, o guarda rancúnia contra un o altre polític perquè no són de la seva corda o és una persona tèbia en l’evangelització… però com que això ho fa tothom, ho normalitzem.

Ara bé, si jo penso que ja tinc el camí fet, perquè no mato ni robo, en què m’interpel·la la crida d’avui de l’Evangeli? Ara, la urgència que trobem en l’Evangeli —els deixebles ho deixen tot immediatament— no és a ser perfecte en l’àmbit de l’obrar, perquè ens trobarem amb la nostra debilitat, la nostra fragilitat. La conversió ens està parlant d’un moviment del cor: de tenir-lo posat en les coses, en les persones —per bones que siguin les coses i les relacions personals— a tenir-lo posat en Déu.

Si jo crec que tinc ja el camí fet respecte la vida cristiana, és que vaig molt equivocat, perquè sempre hi ha un més: és el «Magis» de sant Ignasi de Loiola. Perquè l’àmbit en què es juga tot això és en el diàleg cor a cor amb Crist. I el cor de Crist és inesgotable. Fixeu-vos què diu sant Joan de la Creu: «I és per això que cal que Crist, l’enfondim molt, perquè és com una mina amb galeries nombroses de tresors, en la qual, per més que hi apregonin, els tresors no s’hi exhaureixen mai, mai no s’hi acaben, ben al contrari, a cada galeria es descobreixen, arreu, filons nous de riqueses novelles».

I llavors per què confonem el punt de partida amb el d’arribada? Una: no coneixem que hi ha més a la vida cristiana i quan se’ns presenta diem que això és per aquella persona però no per a nosaltres. Dos: estem tan acostumats a com funciona el món que no entenem la lògica de Déu i de l’Evangeli. Tres: ens trobem amb la porta estreta de la Creu.

Sant Joan de la Creu ens ho diu clar: «És que per entrar en aquestes riqueses de la saviesa divina la porta és estreta, és la creu. I, voler entrar-hi per mitjà de la creu, no ho desitgen pas gaires». I és que la vida és així: creu i glòria. Si algú es pensa que per ser cristià no tindrà creu, no ha entès l’Evangeli: «No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?» —diu Jesús als deixebles d’Emaús.

I la primera creu que ens trobem en el camí de la vida cristiana és morir als propis criteris. Oh, és que els meus criteris són bons! No ho dubto, però són els de Déu? Potser no gaire cops. En el fons, és deixar la nostra vida en mans d’un altre perquè ens porti on Ell vulgui. Si vull portar jo les regnes de la meva vida, mai entraré en aquestes galeries plenes de tresors del cor de Crist i la vida cristiana em semblarà que ja l’he esgotada tota, que ja estic de tornada de tot, que no puc fer res millor en la vida.

Simó i Andreu, Jaume i Joan tenien els seus propis criteris, projectes, però Crist passa per la seva vida: ho deixen tot. Tan de bo nosaltres estiguem atents al pas del Senyor i el reconeguem i entrelluquem les riqueses que s’amaguen al seu cor. El Regne ja és aquí: la crida és ara.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 21/01/2024

dilluns, de gener 15, 2024

MISSA DEL DIUMENGE II DE DURANT L’ANY 13-14/01/2024

Benvolguda família de famílies, germans i germanes!

Som en temps de durant l’any, en que se’ns convida a viure la nostra vida cristiana en la normalitat del dia a dia, tot fent camí amb Jesús. La 1ª lectura del primer llibre de Samuel i l’Evangeli de Sant Joan centren la Litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge en la crida de Déu. En el primer cas, amb l’exemple d’un noi, Samuel, i en el segon amb el d’Andreu i un deixeble que resta anònim.

“Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”: Són paraules que hem cantat en el salm i que parafrasegen les del jove Samuel: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta” . És el començament de la vocació d’un dels personatges més emblemàtics de l’AT. Rep una crida que es repeteix i que primer no sap identificar. Elí, el sacerdot, esdevé el guia que l’ajuda a discernir que qui el crida és el Senyor. També a nosaltres un dia diferents persones ens van obrir les portes de la fe en Jesús, les nostres oïdes, els nostres ulls, el nostre cor a Déu. Donem-ne gràcies!

Mireu l’anyell de Déu: Diumenge passat Joan Baptista batejava Jesús, de qui deia que no era digne ni de deslligar-li la corretja de la sandàlia. Avui hem escoltat a l’Evangeli com Joan, en tornar-se’l a trobar, conscient de la seva missió, fa veure als seus deixebles, Andreu i l’altre, que Jesús és l’Anyell de Déu. Propicia que es trobin amb Jesús, i que el segueixin. Jesús, després de preguntar-los què volen i que aquests li demanin on s’allotja, els diu: “Veniu i ho veureu?”, “i es quedaren amb ell aquell dia”. Aquest encontre ben segur que marcà, un abans i un després en Andreu i l’altre deixeble, tant que l’evangelista fins i tot en recorda l’hora: “Eren les quatre de la tarda”. I que fa Andreu? Compartir-ho amb els altres. És massa bo el que ell ha viscut per quedar-s’ho, per amagar-ho. Jesús, la seva vida i la seva paraula els ha omplert el cor de pau i felicitat. Per això Andreu cerca el seu germà, Simó Pere i li explica el que ha viscut: “Hem trobat el Messies". Esdevé el primer evangelitzador, perquè, certament Simó, en sentir aquelles paraules i notar la felicitat i l’entusiasme sincer, joiós i encomanadís del seu germà, també volgué trobar-se amb Jesús, que el mirà, i veié en Pere un home, ferm i treballador, en qui podia recolzar la seva obra: “Tu et diràs Quefes, que vol dir pedra”. Tant de bo que nosaltres, compartíssim amb el mateix entusiasme el nostre encontre amb Jesús i encomanéssim a qui ens envolta el desig de trobar-se amb Ell.

Elí i Joan Baptista fan un pas al costat, són un bon model per acompanyar als altres en el seu camí: saber desaparèixer de manera que l’’Altre, que és el mateix Déu, pugui ser conegut i reconegut, propiciant-ne un encontre que transformi la seva vida a millor.

Els vostres cossos són membres de Crist, ens ha dit Sant Pau a la 2ªlectura. Som temples de l’Esperit Sant i amb aquesta dignitat han de ser respectats, perquè a través d’ells també el Senyor pot continuar actuant.

Benvolguts germans i germanes! Jesús, ara i sempre ve al nostre encontre. Amb una mirada tendre i afectuosa Jesús ens convida a seguir-lo, a testimoniar-lo i a acompanyar altres persones a que puguin trobar-se també amb Ell. Fem-ho, agraïts i disponibles, amb tota la nostra persona.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

PREGÀRIA ECUMÈNICA

ECUMENISME

FULL DOMINICAL 14/01/2024

divendres, de gener 12, 2024

DIUMENGE 7/01/2024 BAPTISME DE JESÚS

1. Epifania/epifanies.

La festa del baptisme de Jesús marca la transició entre les celebracions de Nadal/Epifania i el que la litúrgia coneix com a temps durant l'any, de la mateixa manera que el bateig de Jesús en el Jordà marca el pas de la seva vida oculta a la vida pública. Nadal, Epifania i Baptisme són, totes tres festes, manifestacions de Déu, presentant Jesús a Israel (pastors) als gentils (mags) i a Jesús mateix. L’evangelista fa notar que és Déu mateix qui dóna testimoni a favor del seu fill, primer al fill mateix i més endavant als deixebles en la transfiguració. Quan Jesús mateix se’ls manifestarà ressuscitat (un nou testimoniatge de Déu), els deixebles (l’església) assumiran la missió de ser testimonis d’allò revelat per Déu en Jesucrist.

2. Maduresa de Jesús.

Jesús arriba a la seva maduresa humana quan es fa conscient del que Déu vol d'Ell. Han estat anys d’aprenentatge, de reflexió i de pregària per poder esbrinar-ho. La narració dels fets per part dels evangelis no és un vídeo, sinó l'expressió d'un fet històric molt elaborada per la teologia de la primitiva comunitat cristiana. Jesús és presentat a ell mateix com a fill d'home i com a fill de Déu.

3. Què expressa la festa d’avui? Aquesta manifestació que avui celebrem revela tres coses. 1r. La humanitat de Jesús; 2n El trencament de la barrera entre el cel i la terra, 3r La filiació divina de Jesús.

3.1. El bateig és l'expressió de la condició humana de Jesús. Jesús rep el baptisme de Joan, un baptisme de conversió, a partir del qual emprèn una nova vida: passa a desenvolupar la seva missió redemptora. També nosaltres pel bateig i la confirmació rebem la vida nova de Déu i la missió d'ésser corredemptors amb Jesucrist, precisament des de i en la nostra condició humana, dèbil i pecadora.

3.2. El cel esquinçat és l'expressió de l'aproximació de Déu a l'home. Jesús és el cel a la terra, Jesús és Déu entre els homes. Déu ja no és més quelcom llunyà i inabastable per a l'home; en assumir la condició humana ha trencat totes les barreres que podien existir, fent-se un dels nostres ens ha transportat a la seva esfera divina, ens ha divinitzat. La nostra missió és mantenir alçada la barrera; que l’home no abaixi allò que Déu ha alçat.

3.3. Déu es manifesta a Jesús, donant-li l'Esperit i revelant-li la seva filiació divina a través de la veu del Pare: "Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m'he complagut". Per Jesús, amb Jesús i en Jesús també nosaltres en el baptisme i la confirmació rebem l'Esperit Sant i la filiació divina, per pur do del Déu-Amor , al qual amb tot el dret ens podem dirigir donant-li el nom de Pare.

Renovem avui el nostre compromís baptismal, tot donant gràcies a Déu perquè ens ha volgut fills seus estimats.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de gener 08, 2024

CONCERT D'ORGUE 7/01/2024

Com a commemoració de la festa de la Sagrada Família, es va realitzar el concert d'orgue a càrrec de Maria Naci amb una bona assistència de públic que va quedar entusiasmada amb la dolcesa de la seva interpretació.

Aquí teniu algunes fotos de l'acte.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 07/01/2024

dimecres, de gener 03, 2024

Pregària a la Sagrada Família

Jesús, Maria i Josep,

en vosaltres contemplem

l’esplendor del veritable amor,

a vosaltres, confiats, ens dirigim.

Sagrada Família de Natzaret,

fes també de les nostres famílies

lloc de comunió i cenacle de pregària,

autèntiques escoles de l’Evangeli

i petites Esglésies domèstiques.

Sagrada Família de Natzaret,

que mai més no hi hagi en les famílies episodis

de violència, de foscor i divisió;

que el qui hagi estat ferit o escandalitzat

sigui aviat consolat i curat.

Sagrada Família de Natzaret,

fes prendre consciència a tots

del caràcter sagrat i inviolable de la família,

de la seva bellesa en el projecte de Déu.

Jesús, Maria i Josep,

escolteu, acolliu la nostra súplica.

Amén.

(Del Papa Francesc, a la Carta apostòlica l’ALEGRIA DE L’AMOR-AMORES LAETITIA 19/03/2016)

Oración a la Sagrada Familia

Jesús, María y José

en vosotros contemplamos

el esplendor del verdadero amor,

a vosotros, confiados, nos dirigimos.

Santa Familia de Nazaret,

haz también de nuestras familias

lugar de comunión y cenáculo de oración,

auténticas escuelas del Evangelio

y pequeñas iglesias domésticas.

Santa Familia de Nazaret,

que nunca más haya en las familias episodios

de violencia, de cerrazón y división;

que quien haya sido herido o escandalizado

sea pronto consolado y curado.

Santa Familia de Nazaret,

haz tomar conciencia a todos

del carácter sagrado e inviolable de la familia,

de su belleza en el proyecto de Dios.

Jesús, María y José,

escuchad, acoged nuestra súplica.

Amén.

(Del Papa Francesc, a la Carta apostòlica la ALEGRIA DE L’AMOR-AMORES LAETITIA 19/03/2016)

MISSA DEL DIA DE LA SAGRADA FAMILIA 30-31/12/2023

Benvolguda família de famílies, germans i germanes!

En aquests dies entranyables de Nadal, en els que procurem retrobar-nos en família, pren un especial relleu la festa que avui celebrem, en honor de qui té el patronatge de la nostra Parròquia: la Sagrada Família. Tinguem ben present totes les famílies i comunitats, famílies de famílies que estan visquent aquests dies, enmig de la guerra (Ucraïna-Russia, Palestina-Israel, Nigèria...) i d’una manera especial, la Parròquia de la Sagrada Família Gaza, amb tantes morts d’innocents. Encomanem-los! Que entre tots puguem assolir la Pau!

Déu ha volgut encarnar-se en el si d'una família senzilla, la de Josep, el fuster, i María, la filla de Joaquim i Anna; dues persones humils, que s'estimen i que es fien de Déu. Com ho va fer Abraham, que va escoltar i obeir la crida de Déu a deixar-ho tot i a posar-se en camí envers la terra promesa; esdevenint també tot un model espiritual del cristià i de la família, perquè gràcies a la seva fe, tot i la seva edat avançada, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, amb Sara que era estèril, de la que naixeria una descendència tant nombrosa com les estrelles del cel; i que va ser capaç d’oferir el seu fill Isaac, confiant en que Déu seria prou poderós per ressuscitar-lo, recobrant-lo, com una prefiguració del que esdevindria veritablement amb Jesucrist.

L’Evangeli de Sant Lluc ens diu que Jesús creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor en el si d’aquella família senzilla de Natzaret. La festa d’avui ens convida a fer també de les nostres famílies i de les nostres comunitats espais sans, d’espera conjunta, de confiança en Déu. El pessimisme i la por no poden ser actituds d’una família o comunitat cristiana. I és que les famílies, a imatge de la Sagrada Família de Jesús, poden ajudar a fer créixer en el seu si el Regne de Déu, que Ell, anunciarà i voldrà establir. Ho confirmen els ancians Simeó i Anna, quan es troben amb María i Josep, presentant Jesús en el temple.

Així, doncs, la família, entre altres, té la missió d'esdevenir punt d’ancoratge de les persones que intenten viure i expandir els valors del Regne de Déu. Cal que estigui atenta a les realitats del món, als signes dels temps i implicada en la seva transformació, en què l’escolta, el diàleg i el perdó mutu esdevinguin ben quotidians. Però no podem oblidar que avui en dia la situació de moltes famílies no és gens fàcil, per això l’Església, família de famílies, en paraules del Papa Francesc, ha de fer «un discerniment pastoral carregat d’amor misericordiós, que sempre s’inclina a comprendre, a perdonar, a acompanyar, a esperar i sobretot a integrar. Aquesta és la lògica que ha de predominar en l’Església per a “realitzar l’experiència d’obrir el cor als qui viuen en les més contradictòries perifèries existencials”(AL.Nº 312).

Benvolguts, les nostres famílies, amb les seves virtuts i els seus defectes, són convidades a ser Església domèstica, és a dir, espai de creixement on els seus membres puguin rebre, créixer i compartir el do de la fe, i experimentar que estimar, escoltar, perdonar i servir, com germans, fills i filles de Déu, és el que fa feliç veritablement.

Que aquesta Eucaristia ens ajudi a avançar en aquest camí, sinodalment, esforçant-nos a què tothom s’hi senti convidat a seguir-lo i ningú es quedi al marge.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.