dilluns, de juny 21, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY. 19 i 20/06/2021


Benvolguts germans i germanes!     

Una de les imatges que sovint fem servir per descriure l’Església, és la d’una barca. I com en la barca de la humanitat, hi ha moments de tot, de bonança i de tempesta, de pau i joia i de sofriment, de dolcesa i d’amargor.

Jesús, a l’evangeli, dalt la barca, convida als seus deixebles a passar a l’altra riba. Els proposa un canvi d’ubicació i de perspectiva, així podran veure les coses de manera diferent. També nosaltres, a la nostra vida, des de la riba on estem, veiem les coses de manera diversa de com les veu qui està en un altre lloc. I si filem prim, ens adonem que no és el mateix veure les coses a la llum de la fe, que sense ella. 

Amb Jesús, passar a l’altra riba, és una nova oportunitat que se’ns dóna per recomençar, per a tornar-ho a intentar,  per a no rendir-nos i donar-ho tot per perdut o impossible.

Fixem-nos, però, que podem trobar la riba del món segons el pla i el projecte de Déu, però també la riba del món concebut des de l’egoisme i des del  individualisme, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues ribes ha d’anar a desembocar, per entendre’ns, la mar de la humanitat i la mar de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no ens estalvia, que de vegades hàgim de patir, fortes tempestes i contratemps.

Jesús, s’adona que els apòstols tenen por, reaccionen covardament davant la prova de la tempesta: “Per què sou tant porucs?”, els etziba.

La por  és sovint un fre per la fe, i encara més, evidencia  la mateixa manca de fe.

La fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint al mateix Déu, imaginant-lo com un Déu malcarat, inquisidor i gens misericordiós...

En els temps que correm, gens favorables a la fe ni a l’Església, podríem tenir la temptació dels apòstols de recriminar-li a Déu: “No veieu que ens enfonsem?”. Ben segur que la resposta que rebríem seria la mateixa que hem escoltat a l’evangeli d’avui: “¿Encara no teniu fe?”.

Benvolguts/des, la fe mai és seguretat, sinó com deia un pensador, “és la capacitat de superar els dubtes”.

Refermem doncs, la nostra fe en Jesús. Ell que ens ha demostrat com ens estima, morint a la creu i ressuscitant per tots nosaltres, Tal i com ens diu Sant Pau, si vivim en Ell, fent nostre el seu Evangeli, serem una creació nova, portarem esperança i un aire nou al nostre voltant, perquè Crist ha vençut la mort i el mal amb el seu amor, Ell és el que ens permet passar a l’altra riba, i si ens agafem a Ell,  mai no deixarà  que ens enfonsem. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 20/06/2021

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dimecres, de juny 16, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XI DURANT L’ANY 12-13/06/2021

Benvolguts germans i germanes:

Hem escoltat la Paraula de Déu, que avui ens fa veure que malgrat  que les persones de vegades podem pensar que tot depèn de nosaltres, que som imprescindibles, no hi ha ningú imprescindible, si bé tots som necessaris pel Senyor.  Especialment a l'hora de fer créixer el Regne de Déu, a fi  que l'Evangeli, la Bona Noticia arribi i arreli arreu.

Sant Pau ho va poder comprovar en la seva persona. Malalt i pobre, havia predicat sovint l'Evangeli, i se sorprenia de com, malgrat les dificultats i la seva petitesa,  la fe arrelava en aquells que l'escoltaven. 

Ell mateix era perseguit i empresonat per anunciar-lo, i els fidels que el seguien eren mal vistos pels qui manaven, però els qui havien escoltat la Paraula la guardaven al cor com un tresor i n'anaven fent vida, tot i els entrebancs. S'acomplien de les paraules que hem escoltat. Pau havia sembrat en ells la llavor de l'Evangeli, i començava a germinar, a créixer, a donar fruit.

I nosaltres també podem constatar-ho quan amb alegria veiem com la vida de molts dels nostres germans s'obra a l'amor  i al servei seguint l'estela de Jesús, malgrat que l'ambient sigui advers. Un cop la Paraula és sembrada, l'Evangeli, la bona notícia sobre Jesús -el Fill de Déu que ens estima, que ha mort per nosaltres i ens salva- és coneguda per una persona, aquesta comença un procés de creixement en la fe, d'amor a Jesús i de conversió a Ell fins a començar una vida nova.

Els cristians, els qui creiem en Jesús, tenim el repte, la missió d'anunciar-lo, de sembrar la llavor de la seva Paraula, d'oferir l'Evangeli, a qui ens envolta. Hem de dir als homes i dones del nostre temps i entorn, amb humilitat i convicció, que Jesús és el millor regal que Déu Pare ens ha fet per salvar la nostra vida. Per això hauríem de preguntar-nos primer a nosaltres mateixos si veritablement hem crescut en la fe, com la llavor que es llença a terra, o el gra de mostassa que es fa un gran arbust. També ens hauríem de preguntar si estem donant fruits de bones obres, deixant-nos guiar per l'Esperit de Jesús, i si els altres veient-nos com obrem se senten atrets a seguir el mateix camí.

Sigui com sigui li hem de demanar a Jesucrist que ens hi ajudi, que siguem persones acollidores i entregades a fer el bé als altres, a ser mediació  per a què tothom amb qui ens relacionem vulgui apropar-se a Ell, conèixer-lo i estimar-lo més  i viure com ens proposa, pas a pas, conscients  que és el rellotge de Déu i no el nostre, el que marca el ritme.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu Pare que ens ajudi  a escoltar-lo i  parlar d'Ell pacientment, amb el nostre humil testimoni. Que en aquesta  Eucaristia i en cada Eucaristia rebem la seva gràcia,  perquè puguem ser  fidels col·laboradors de la seva obra salvadora enmig del món.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

FULL DOMINICAL 13/06/21

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


dilluns, de juny 14, 2021

CONCERT D'ORGUE DE L'ORGANISTA MAR VAQUÉ

Aquest passat diumenge, a les 6:00 de la tarda i en motiu del 70è aniversari de la benedicció del Temple de la Sagrada Família i el 7è aniversari de la inauguració de l'orgue, l’organista Mar Vaqué (Tarragona 1994) ens va oferir un brillant concert d'orgue amb obres de Dietrich Buxtehude, Andrea Gabrielli, Johann Gottfried Walther, Robert Schuman, César Franck. Al final del concert ens va oferir un bis amb unes variacions sobre els goigs de la Parròquia musicats per Elvira Bonhora.

Enguany com a novetat es va poder veure i seguir el concert a través d'una pantalla instal·lada al presbiteri. Va ser molt bonic i molt agradable poder veure com tocava.

Felicitats Mar, per aquest concert.

També als seus professors, a la Parròquia i al mestre Jordi Figueras per fer possible aquest concert i un agraïment a l'empresa Bidons Egara per al seu suport econòmic.

Al vídeo hi ha un petit fragment de la primera peça del concert.
Dietrich Buxtehude • Ciacona en mi menor BuxWV 160
Text i imatges: Josep Casanovas

Improvisacions Goigs Sagrada Familia

Bis del concert: mprovitzacions o variacions dels goigs de la Parròquia musicats per Elvira Bonhora.
Video: Josep Casanovas

dissabte, de juny 12, 2021

divendres, de juny 11, 2021

FINAL DE CURS DELS JOVES

 Pregària de fi de curs dels grups de joves, divendres 4 de juny de 2021.



INFANTS DE LA 1ª COMUNIÓ

Celebració del final de curs dels infants de 2n curs de Catequesi 

que enguany han fet la 1ª comunió.



MISSA DEL COS I LA SANG DE CRIST 05-06/06/2021

 

Benvolguts germans i germanes! Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és un Déu que és amor, que és relació, ho recordàvem diumenge passat en celebrar la festa de la Santíssima Trinitat. Avui, celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist, la prova més gran del seu amor i la confirmació de l’aliança definitiva que fa amb nosaltres.

En la primera lectura de l’Èxode hem escoltat com Déu ratifica la seva primera Aliança amb el poble escollit d’Israel fonamentada en l’obediència a la Llei revelada i entregada a Moisès, els deu manaments. És la contrapartida a que Déu hagi alliberat als oprimits de l’esclavatge egipci. I fixem-nos, el signe de l’aliança és la sang dels vedells immolats, amb que Moisès aspergí el poble. L’animal partit per la meitat simbolitza les dues parts contraents que s’obliguen radicalment i accepten de sofrir la sort d’aquest animal, sinó compleixen el compromís.

Sant Pau a la carta als hebreus, ens diu que ara ja no és la sang dels animals, la que segella l’aliança de Déu amb la humanitat, sinó que és Crist, el gran sacerdot, La sang és vida, donar sang és donar vida. Crist ens dóna  la seva sang, ens dona la seva vida. Precisament per això, la solemnitat d’avui,  duu el nom de “El  Cos i la Sang” de Crist. És una festa, que complementa a la del Dijous Sant, perquè és eminentment eucarística.

Per això se’ns proclama a l’Evangeli un dels relats del Sant Sopar, enguany en la versió de Sant Marc. Jesús en el pa partit i en la sang compartida, es lliura totalment a si mateix. L’Eucaristia, el sagrament cimal, la font d’aigua fresca pels cristians. Ens és un misteri,  un gran regal del Senyor, aliment de vida espiritual i estímul de compromís cristià. En ella experimentem la presència de Crist en els signes del pa i del vi consagrats, reproduint el misteri de la seva mort i la seva resurrecció. Com a Cristians, necessitem alimentar-nos del pa i del vi de l’Eucaristia, del pa de vida i de la sang de la salvació, Crist mateix que se’ns dóna i es fa present permanentment en aquests signes.

El pa, però, es posa a taula per partir-lo, repartir-lo i compartir-lo. Per això l’Església, que som tots, uneix  el sagrament de l’Eucaristia al sagrament de la caritat. No es pot separar l’Eucaristia del compromís personal i comunitari. Combreguem per a convertir-nos en pa per als altres.

El Senyor ens convida a tots al banquet de l’Eucaristia, amb una especial predilecció envers els pobres i els qui pateixen.  No ens podem oblidar del germà necessitat, perquè en ell hi ha Crist. Aprenguem del bon samarità que no mira ni la raça, ni la creença ni el color de la pell d'aquell home apallissat, simplement s'atura, canvia els seus plans i l'ajuda, se'n fa càrrec. És el que fa Càritas, i també és el que som cridats a fer tots els qui ens diem cristians, enguany amb el lema  SER MÉS POBLE AMB LES MANS ESTESES, disposats a ser testimonis de la nostra  fe, a compartir el banquet de la Vida de Jesús ressuscitat, sent signe de consol, de denúncia i d’esperança enmig d’una societat trencada i ferida.    Benvolguts/des, la festa d'avui ens fa memòria que som convidats a viure  en l'amor  lliurat, com el de Crist, que es parteix i es deixa menjar, perquè puguem viure gràcies a Ell. Si ens hi comprometem ben segur que contribuirem a fer un món millor.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 6/6/2021

 

divendres, de juny 04, 2021

70è ANIVERSARI DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE


 

MISSA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT 29 i 30/05/2021

 

Benvolguts germans i germanes!    

Encara que pugui semblar una contradicció, avui celebrem un dels misteris més coneguts, com a tals: el misteri de la Santíssim Trinitat, que Déu és Pare, és Fill i és Esperit Sant, i que a través de la comunió d’aquestes tres persones, Déu ens estima, ens acompanya i ens salva. Ja ho deia Sant Tomàs d’Aquino, que “de Déu no podem saber tant qui és, com qui no és”. Però el cert és que en aquesta festa s’afirma la dimensió trinitària i comunitària de Déu. Només començar ens hem senyat invocant-lo sota aquesta fórmula: EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT. I acabarem la celebració amb la benedicció: QUE US BENEEIXI DÉU PARE, FILL I ESPERIT SANT, i quan ens van batejar, en el moment de tirar-nos al cap l’aigua beneïda, el sacerdot digué en veu ben alta: ...JO ET BATEJO EN EL NOM DEL PARE, I DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT.

L’Evangeli que hem escoltat ens recorda precisament això darrer, que al començar la nostra vida com a cristians, vàrem ser batejats “en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant”, ja que aquesta fou la missió que reberen els apòstols per part de Jesús. És a dir, des del bon començament estem segellats per l’amor trinitari de Déu, que és un profund misteri de comunió.

Així doncs, des del senyal de la creu, fins l’oració del “Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant", fins al Credo, tota la nostra fe i la nostra pregària són sovint trinitàries. Ens hi havíem fixat? Afirmar la Trinitat de Déu, és afirmar un Misteri, que com a tal mai l'acabarem d'entendre, però en cap cas no és una pura teoria abstracte i allunyada. Només cal que mirem  la nostra societat actual, i ens adonarem com el rostre amorós i trinitari de  Déu té moltes coses a oferir.

Davant  l’autoritarisme i el paternalisme, la dependència, la indiferència i la manca de respecte de l'autonomia i llibertat de les persones i dels pobles, Déu es mostra:

*com  un   Pare misericordiós que ens estima amb bogeria, però que respecta la nostra llibertat;

* com un   Fill, Jesucrist, depenent del Pare en tant que home com nosaltres, però conservant íntegra la seva autonomia de Fill de Déu;

* com un   Esperit Sant defensor, sempre present, simbolitzat pel vent i el foc, que ens ofereix els seus dons de ciència, enteniment, consell, saviesa, pietat, fortalesa i temor de Déu perquè puguem donar bons fruits de: caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, dolcesa i temprança.

El nostre Déu no és un Déu solitari, aïllat, sinó un ésser en comunió ; i nosaltres, creats a imatge i semblança seva, estem cridats també a ser éssers en comunió i en comunitat els uns amb els altres, de tal manera que les nostres famílies i les nostres comunitats haurien de ser un reflex de la comunió trinitària de Déu, model màxim de tota convivència humana.

Benvolguts germans/nes, posem fil a l’agulla i revisem com són les nostres relacions personals i comunitàries, per tal d’anar millorant-les,  compartint el que som i el que tenim, i sobretot, estimant-nos. Deixem-nos guiar per Déu Pare, Fill i Esperit Sant, que ens estima amb bogeria i per això Jesús ressuscitat serà amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Que així sigui.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimecres, de juny 02, 2021

AVISOS PARROQUIALS 30/05/21

 


Dia de la Caritat



FULL DOMINICAL 30/05/21

 

FINAL DE CURS CATEQUESI

 Foto del grup de la catquesi de la Missa de final de curs del dissabte 29 de maig, a 1/4 de 9 del vespre.