Els monitors i les monitores de LlarCau (entitat vinculada a l'esplai de la parròquia de la Sagrada Família i al Cau de la parròquia de Sant Pau) han realitzat un projecte per tal de conscienciar i aportar el seu granet de sorra per fer de la Terra un món més sostenible. Han presentat el projecte al Concurs Premi Lluís Carulla i ha sigut un dels tres projectes guanyadors! Us deixem el link per a que pugueu veure el vídeo explicatiu del projecte:
divendres, de maig 29, 2020
dimarts, de maig 26, 2020
Homilia 24/5/2020
Benvolguts germans i germanes!
Celebrem la Festa de l’Ascensió
del Senyor al cel, on seu a la dreta del Pare, tal i com diem en el
Credo que diumenge rere diumenge professem. És la confirmació que l’home Jesús,
el crucificat-ressuscitat, és u amb el Pare: és Déu mateix que ha compartit la
nostra vida, i la duu a plenitud. És,
doncs, una festa que ens anima a ser allò que Déu vol que siguem, amb esperança,
seguint les petjades de Jesucrist, en qui s’uneixen la humanitat i la
divinitat.
Hem escoltat el fragment final de l’evangeli
segons Sant Mateu. Jesús ens diu:
“Déu m'ha donat plena autoritat al
cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del
Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us
he manat".
Així doncs, la missió que Jesús
encomana als seus deixebles, és a dir, a nosaltres, és molt clara, i confia
plenament en que serem capaços de dur-la a terme. Entre d’altres coses, perquè
no ens deixa sols, ell coopera amb nosaltres, i sobretot perquè ens dona el
defensor, el seu Esperit Sant. Vol que allò que Ell ha començat ho continuem
nosaltres, com a Església. No ens podem guardar per a nosaltres la seva bona notícia.
Déu ens estima a tots i ens ha donat el seu Fill Jesucrist, la seva Paraula
encarnada, la seva vida i l’ha ressuscitat per salvar-nos a tots. Cal que compartim, comuniquem aquesta Bona
Noticia, aquest Evangeli amb els altres, perquè tothom pugui escoltar-lo, encara millor viure’l i donar-ne testimoni.
Jesús ens ho mana, l’Evangeli
ha d’arribar a tots els
pobles, a totes les llengües i cultures, perquè no es patrimoni exclusiu d’uns pocs, és una proposta
universal, adreçada a tots els homes i dones, infants , joves i vells.
Jesús no condemna a ningú. Ell ofereix la
seva vida de ressuscitat a tots, a batejats i a no batejats. Però també
ofereix la possibilitat de viure, ja des
d’ara, en aquest món, el sabor de la vida eterna en l’Església, seguint-lo molt
de prop juntament amb els altres deixebles, especialment amb els més
necessitats i desvalguts. Ells són els seus preferits. Avui, que reprenem la
celebració de l’Eucaristia amb la participació altra vegada de fidels, donem-li
gràcies a Déu, i encomanem-li les persones que han mort com a conseqüència de la Pandèmia, les seves famílies, moltes no
van poder acomiadar-se adequadament, els malalts, els que des dels diferents
àmbits han vetllat per la seva i per la nostra salut. I també encomanem als
infants que en aquests dies havien de celebrar la seva 1ª comunió. Que se
sentin encara més estimats pel bon amic Jesús, a qui rebran sacramentalment el
proper mes d’octubre.
Benvolguts germans i germanes:
La festa de l’Ascensió ens convida a enlairar la nostra mirada, amb joia,
posant el nostre cor en “allò que és de dalt”, i no en “allò que és només de la
terra”. Amb Crist Salvador, tota la humanitat puja, ascendeix. Ell ens
acompanya i ens diu: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la
fi del món”. Caminem doncs sense por, donant testimoni del seu amor, amb aquella
alegria que mai ningú no ens la prendrà.
Mn. Joan Lázaro, rector.
diumenge, de maig 24, 2020
DESCONFINANT LA MISSA
Aquí
teniu algunes fotos de la missa d'avui de 2/4 d'1, el primer diumenge que es
pot celebrar la missa a portes obertes, iniciat el desconfinament. Hi ha assistit
45 fidels, nombre prou considerable, tenint en compte les circumstàncies.
S'han seguit totes les precaucions
per tal d'evitar el contagi. Esperem que es pugui tornar a la normalitat de les
misses ben aviat.
Volem donar les gràcies a totes les
persones que han fet i estan fent que això sigui possible, tant en la
preparació com amb la neteja de l’església entre missa i missa.
dimarts, de maig 19, 2020
TORNEM A MISSA
Ahir, dia 18 de maig del 2020, vam poder tornar a celebrar la missa a la nostra parròquia. Es van prendre les mesures de seguretat que va proposar el nostre bisbe, publicades aquí, referents al desconfinament de les misses.
Va ser com les misses de cada dia, unes 12 persones que es van repartir al llarg de l'església per tal d'evitar el contagi.
Esperem que a partir d'ara es pugui anar normalitzant l'assistència al culte religiós, cosa que voldrà dir que es va guanyant la lluita contra la pandèmia que estem vivint.
En donem les gràcies a Déu!
Esperem poder-nos anar retrobant d'ara en endavant!
diumenge, de maig 17, 2020
DIUMENGE VI DE PASQUA, 10/05/2020
Jesús ens estima sense mesura.
Ens ho ha demostrat abastament. Avui ens diu com el podem estimar nosaltres a
Ell.
*Si m’estimeu , guardareu els meus manaments.
Guardar on? En el cor. És a dir, que es facin
vida en nosaltres. Perquè, justament Jesús encarna i concentra en la seva
persona, les recomanacions que Déu volgué donar a la humanitat en la primera
aliança, els manaments, i els resumeix en un de fonamental, que Joan anomena el
manament nou: Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo
us he estimat.
Jesús, que és el nostre primer Defensor, i
ens ho demostra donant la vida per nosaltres, entomant el mal, el pecat del món
i enfrontant-se cara a cara a la mort per vèncer-la a la creu, amb la seva
resurrecció, la seva Pasqua; es
compromet a pregar a Déu Pare que ens dóna un altre defensor, el
seu Esperit Sant, que hem rebut pel baptisme, i que ens convoca ara i aquí,
l’Esperit de la veritat. Aquest ens permet
convertir-nos dia a dia, i ens dóna la força per a indignar-nos davant el mal i
la injustícia, lluitant per a que desapareguin, per apartar-nos de la mentida.
Com ens diu Sant Pere,
si ens deixem guiar per l’Esperit Sant,
serem capaços de donar raó de la nostra esperança, sense por, encara que això
ens comporti problemes, incomprensions
i maltractes, més en uns moments en que
manifestar-se creient, cristià, membre de l’Església és anar contra
corrent. No tinguem
por. Déu no ens deixa orfes i està amb nosaltres, gràcies a Jesús i a la força del seu Esperit.
Com hem escoltat en la primera lectura, l'apòstol
Felip baixà a Samaria, poble mal vist pels jueus, per a predicar Jesús el
Messies, el van acollir i van creure en
ell, veient com en el seu nom curava a
persones malaltes, invàlides i paralítiques,
i van rebre l'Esperit Sant gràcies al baptisme que els van conferir els
apòstols Pere i Joan. Això ens fa veure que ningú
està exclòs de l'amor de Déu, especialment
les persones que pateixen, les persones malaltes, un fet que avui s'adiu
amb el dia de la Pasqua del Malalt, i que ens fa tenir un record molt especial
envers les persones que encara pateixen la malaltia del Coronavirus.
Jesús,
tal i com ho va fer mentre va ser entre
nosaltres com a home, vol acompanyar-los
ben de prop en la lluita contra la malaltia, ajudant-los a afrontar el dolor i el sofriment, donant-los la seva
força, el seu alè i el seu amor. Com en
deia Sant Pere fa uns diumenges, Jesús, amb les seves ferides a la creu, ens
curava. Morint a la creu i ressuscitant, aquestes ferides es converteixen en el signe de la nostra
redempció, del perdó i de la reconciliació amb el Pare.
Benvolguts/des, demanem-li al Senyor, que, guiats
també pel seu Esperit Sant, sapiguem
estimar-lo cada dia més, guardant el seus manaments, estimant les persones que
ens envolten, cercant la pau, el perdó i la justícia; especialment a les que es troben mancades de salut, a favor de
les quals, com a comunitat hem de mostrar sobretot els mateixos sentiments que
Crist.
diumenge, de maig 10, 2020
NOTA DEL BISBAT DE TERRASSA
CONTINUEM EN LA FASE O
El
dimecres 29 d’abril la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola
va fer arribar un conjunt de mesures a
tenir en compte en les fases 1 i 2 del desconfinament progressiu que anuncià
el govern espanyol. Posteriorment, el
dijous 30 d’abril el Sr. Bisbe va fer arribar una carta acompanyant aquestes
indicacions, que, d’altra banda, s’han tractat en les reunions del Consell de
Govern i amb els Arxiprestes, en el
ben entès que començarien a aplicar-se en la fase 1 decretada pel govern i
prevista inicialment pel dia 11 de maig.
Tenint en compte que el territori de la
nostra diòcesi forma part d’una regió sanitària en la que no s’ha aprovat
entrar en la fase 1 encara, les normes previstes a la diòcesi no es poden
portar a la pràctica fins que no s’entri en dita fase.
DIUMENGE V DE PASQUA, 10/05/2020
Benvolguts germans i germanes: Hem de situar l’evangeli d’aquest
diumenge V de Pasqua en el context de l’últim sopar, quan Jesús renta els peus
dels seus deixebles i els ofereix seguir el seu estil de vida, dient-los: “Us he donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també
vosaltres”. Situats en aquest context, el que Jesús diu vol
donar sentit a un camí que, en aquell moment, costava molt de seguir, perquè hi
hauria patiment. Però des de la perspectiva Pasqual, és el camí que porta a la
casa del Pare, perquè Jesús ja hi viu, totalment unit a Déu. I ens diu que també nosaltres podrem arribar allà, seguint
el “camí” que és ell mateix.
Els
deixebles, especialment Tomàs i Felip tenen dubtes: ¿com podran seguir-lo,
viure com Ell, quan ja no hi sigui físicament? ¿Com sabran que caminen cap al
Pare? Ells ens representen a nosaltres. I a tota
comunitat, que, com la de Joan, reflexiona sobre el seguiment de Crist, que li
costa assumir un camí que passa pel compromís, pel servei... per la creu. Tot bon deixeble dubta i
pregunta al Mestre.
Jesús
davant dels dubtes, ens diu que Ell i el Pare són ú: .”Qui em veu a mi, veu el Pare” . Jesús és el Fill que es
queda per sempre a la casa del Pare,
entenent-la no com un espai físic, sinó com una relació personal íntima. A Déu
no l’hem de buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret,
que apareix sotmès a la injustícia, que ha assumit la nostra condició humana,
fent la més gran opció d’amor, la de donar la vida per nosaltres. Per això,
quan més el coneixem, més ens apropem a Déu: ”Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer
igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”.
La tasca de conèixer Jesús no s’acaba mai, perquè suposa
conèixer la veritat, raó per la qual és important llegir, meditar,
pregar l’Evangeli, personalment i comunitàriament, per a contemplar, escoltar, seguir,
estimar Jesús en les seves paraules, en els seus gestos i actituds, en la seva
tendresa i en el seu compromís en favor dels malalts, dels pobres i dels desvalguts,
en la seva comunió amb el Pare. Seguir Jesús és un exercici de confiança en que la seva mort no ens impedeix seguir-lo,
i per tant, de fe en la resurrecció. I confiança en que el servei als altres, especialment
als més necessitats, és el veritable camí que porta a la vida, a la comunió amb el Pare en la que
Jesús ja viu del tot.
Sant
Pere, a més, ens anima a acostar-nos a Jesús, el Senyor, perquè “és la pedra viva... que rebutjaven els
constructors que ara corona
l’edifici” i “s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure”
a qui no fa cas de la seva
predicació.
I ens recomana: “Com a pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un
temple espiritual...
Benvolguts/des
gns/nes, acollim amb confiança la invitació de Jesús a seguir-lo com a camí,
veritat i vida, que porta al Pare, que ens
capacita per a carregar la pròpia creu i
ajudar a portar la dels altres, conscients que qui dubte i té dificultats, es
també qui posa fe en Jesús, es posa en mans del Pare, i mogut pel seu Esperit
Sant, es reconeix cridat a donar-ne testimoni, especialment en aquest temps de confinament,
amb paciència, prudència i esperança, com a pedra viva de la seva Església.
dilluns, de maig 04, 2020
diumenge, de maig 03, 2020
DIUMENGE IV DE PASQUA, 03/05/2020
Benvolguts germans i germanes:
Una de les imatges més belles i
entranyables a través de les quals podem definir a Jesús nostre Senyor és la
d’un Bon Pastor. I aquest diumenge, en la seva controvèrsia amb els fariseus,
després d’haver curat un home cec, els diu:“Jo sóc la porta” És una altra comparació a través de la qual
intenta fer-los entendre qui és Ell i a quina missió està cridat. Però tenen el
cor endurit i no el comprenen. Jesús parla de la porta per la qual s’entra a la
pleta on fan nit les ovelles. Ell és la porta, i el vigilant només l’obra al
pastor, no als lladres i bandits. Però Jesús a més de ser la porta, ens ha dit que és també el bon pastor que camina davant de les ovelles
i les duu on trobaran pasturatges abundosos: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a
desdir”.
Jesús és el bon pastor del que ens parla el
salm, amb el que no ens manca res. Però els seus contemporanis s’havien fet una imatge de Messies molt
diferent. Havia de ser un pastor guerrer capaç d’alliberar-los dels romans. Els
qui segueixen Jesús, les seves ovelles, són els qui el reconeixen com l’enviat
de Déu: “Les ovelles
reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom... i les
ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu” . Hi ha una relació
personal, d’estimació i bon tracte. Cada ovella se sent estimada pel pastor, i
per això hi confien. Podem preguntar-nos sobre el
nostre seguiment de Jesús: Hi confiem fins el punt de dir sense por: “El Senyor
és el meu Pastor, encara que vagin maldades, especialment en aquests dies de
confinament? Em sento estimat per Ell, em crec que coneix el meu nom i em
crida? Sóc capaç d’afrontar el menyspreu que els “savis i entesos” dels nostres
temps manifesten de vegades sobre els creients?.
“Les seves ferides ens curaven” ens ha dit Sant Pere a la segona lectura. Els
dirigents del poble no podien entendre que el Messies fos el servent sofrent
anunciat per Isaïes, com tampoc concorda amb les expectatives de molta gent del
nostre temps. Aquell petit ramat de cristians enmig d’una societat majoritàriament pagana, ofereix l’exemple de
Crist, el Bon Pastor com a fonament de la nova identitat que els cristians ofereixen
al món: “també Crist
patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves
petjades...ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.
Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb
amenaces... A la Creu ell portà en
el seu cos les nostres culpes... les seves ferides ens curaven”
Quin contrast amb el que es
pregona en molts àmbits de la societat actual: No et deixis trepitjar, ningú no
ha de morir per ningú; aquest és el teu problema; tens dret a ser feliç a qualsevol
preu, ni que sigui oblidant o passant per damunt dels altres. Per això la manera
de ser i de fer de Crist, el bon pastor, que viu, mor i ressuscita pels altres,
com a prova de l’amor de Déu, posa nerviosa a molta gent. No és fàcil seguir a
un Messies sofrent i perdedor als ulls humans.
Benvolguts gns/nes, no tinguem
por, deixem-nos guiar per qui ens coneix pel nostre nom i ens estima
entranyablement, especialment en aquests moments de confinament pandèmic:
Crist, el bon pastor. Ell, que és la
porta que ens obra cap a la vida per
sempre, perquè abans ha donat la seva a la creu, vencent el mal, el pecat i la
mort amb la resurrecció, la Pasqua, perquè tinguem vida en abundància; i ens anima
també a donar-ne testimoni.
divendres, de maig 01, 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)